Marisma
En geografia, una marisma és un ecosistema humit en plantes herbáceas que creixen en l'aigua. Solen estar associades a estuaris o terrenys propencs a la mar, i solen tindre substrats en fondos arenencs. L'aigua d'una marisma pot ser marina, és dir, salada, encara que normalment és una mescla d'aigua marina i dolça, denominada salobre. Una marisma és diferent d'una ciènaga, que està dominada per arbreés en lloc de herbáceas.[1] Una marisma pot definir-se com un terreny baix i pantanoso que és inundat per les aigües de l'mar.[2]
Les marismas són molt importants per a la vida selvada sent un dels hàbitats preferits per a criar una gran varietat de vida; des de diminutes algues planctónicas, fins a una abundant cantitat de flora i fauna,[1] fonamentalment aus.
Generalitats
[editar | editar còdic]La marisma és un ecosistema que té per unitat el relleu principal d'una depressió (normalment causada per un riu) que està anexa a la mar, lo que produïx un terreny baix i pantanoso que s'inunda per efecte de la marea i de l'arribada de les aigües dels rius que desemboquen en les seues proximitats. Encara que en els finals dels rius existixca este paisage climàtic azonal, també pot coexistir en el mateix lloc deltes o estuaris. Les marismas poden estar alimentades per rieres de marea.[3] Estes rieres són importants conductes per al transport de sediments, oxigen, llavors i matèria orgànica dins de les marismas.[3]
Les marismas són chapullés que es consideren un autèntic ecosistema degut la gran cantitat d'organismes que habiten en ell, des de diminutes algues planctónicas fins a una abundant cantitat de flora i fauna, fonamentalment aus. Les zones de marisma són les més riques i fèrtils del món pel que fa a cultiu, ya que la marea deposita sediment en pujar. Açò es deu a que són zones intermareales, és dir, aquelles a on les corrents de les marees transporten i depositen sediment pròxims a la costa. Estos són, fonamentalment, rovina, argila i arena, que, junt en atres components, formen la turba, un material orgànic compacte, de color pardo obscur i ric en carbono, que s'utilisa com a combustible de biomassa i com a abonament. En l'ecosistema de marisma complixen diverses funcions, entre elles amortiguar i minimisar les corrents marines quan hi ha molt vent (com en una tormenta).
Les poblacions de llúdries han estat consumint les marismas, lo que ha perjudicat en la barrera contra tormentes.
Característiques
[editar | editar còdic]Les marismas es caracterisen per la falta de relleu i pel seu estacionalidad, és dir, pels canvis profunts que es produïxen en les estacions de l'any i per les elevació de marea.
L'uniformitat de les marismas solament es trenca per menuts accidents coneguts en el nom de vetes, que són elevació que s'originen durant l'estació plujosa; sense elles podrien perir ofegats molts animals terrestres, com conills i llebres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Definició de Marisma» (en és-es). Definició ABC. Consultat el 2021-02-15.
- ↑ «marisma | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-02-15.
- ↑ 3,0 3,1 Anthony, Edward J. (2009). «Tidal Flats», Shore Processes and their Paleoenvironmental Applications (en anglés), Elsevier, p. 84. ISBN 978-0-444-52733-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marisma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.