Ecosistema
Un ecosistema és un sistema biològic constituït per una comunitat d'organismes vius (biocenosis) i el mig físic a on es relacionen (biòtop).[1] Es tracta d'una unitat composta d'organismes interdependents que compartixen el mateix hàbitat.[2] Els ecosistemes solen formar una série de cadenes que mostren la interdependencia dels organismes dins del sistema.[3]
També es pot definir aixina: «Un ecosistema consistix de la comunitat biològica d'un lloc i dels factors físics i químics que constituïxen l'ambient abiótico».[4] Es considera que els factors abióticos i biòtics estan lligats per les cadenes tróficas o siga el fluix d'energia i nutrients en els ecosistemes.
Este concepte, que va ser introduït en 1935 pel ecólogo anglés A. G. Tansley,[5] té en conte les complexes interaccions entre els organismes (per eixemple plantas, animals, bactèrias, protistas i fongos) que formen la comunitat (biocenosis) i els fluix d'energia i matèriaels que la travessen.[3][6]
Definició
[editar | editar còdic]
El terme ecosistema va ser falcat en 1930 per Roy Clapham per a designar el conjunt de components físics i biològics d'un entorn. El ecólogo britànic Arthur Tansley va refinar més vesprada el terme, i ho va descriure com «El sistema complet, [...] incloent no només el complex d'organismes, sino també tot el complex de factors físics que formen lo que cridem mig ambient».[7] Tansley considerava els ecosistemes no simplement com a unitats naturals sino com a «aïllament mentals» («mental isolates»).[6] Tansley més alvance[8] va definir l'extensió espacial dels ecosistemes per mig del terme «ecotopo» («ecotope»).
L'idea de que els organismes vius interactuen en qualsevol atre element en el seu entorn local és fonamental per al concepte d'ecosistema. Eugene Odum, un dels fundadors de l'ecologia, va declarar: «Tota unitat que inclou tots els organismes (és dir: la “comunitat”) en una zona determinada interactuant en l'entorn físic de tal forma que un fluix d'energia conduïx a una estructura trófica clarament definida, diversitat biòtica i cicles de materials (és dir, un intercanvi de materials entre les parts vivents i no vivents) dins del sistema és un ecosistema».[9] El concepte d'ecosistema humà es basa en desmontar la dicotomia humà/naturalea i en la premissa de que totes les espècies estan ecològicament integrades unes en unes atres, aixina com en els components abióticos del seu biòtop.
Bioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bioma.
Un bioma és una classificació global d'àrees similars, incloent molts ecosistemes, climàtica i geogràficament similars, açò és, una zona definida ecològicament en que es donen similars condicions climàtiques i similars comunitats de plantes, animals i organismes del sol, són a sovint referides com a ecosistemes de gran extensió. Els biomas es definixen basant-se en factors tals com les estructures de les plantes (arbreés, arbustos i herbas), els tipos de fulls (plantes de full ample i agulla), la distància entre les plantes (bosc, selva, sabana) i el clima. A diferència de les ecozonas, els biomas no es definixen per genètica, taxonomia o semblances històriques i s'identifiquen en freqüència en patrons especials de successió ecològica i vegetació clímax.cita requerida
La classificació més simple de biomas és:
- Biomas terrestres.
- Biomas d'aigua dolça.
- Biomas marins.
Classificació d'ecosistemes
[editar | editar còdic]Els ecosistemes han adquirit, políticament, una especial rellevància ya que en el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) (o en anglés «Convention on Biological Diversity»)[10] —ratificat per més de 175 països en Riu de Janeiro en juny de 1992— s'establix «la protecció dels ecosistemes, els hàbitats naturals i el manteniment de poblacions viables d'espècies en entorns naturals»[11] com un compromís dels països ratificantes. Açò ha creat la necessitat política d'identificar espacialment els ecosistemes i d'alguna manera distinguir entre ells. El CDB definix un «ecosistema» com «un complex dinàmic de comunitats vegetals, animals i de microorganismes i el seu mig no vivent que interactuen com una unitat funcional».[12]
En la necessitat de protegir els ecosistemes, sorgix la necessitat política de descriure'ls i identificar-los de manera eficient. Vreugdenhil et al. varen argumentar que açò podria conseguir-se de manera més eficaç per mig d'un sistema de classificació fisonómico-ecològic, ya que els ecosistemes són fàcilment reconeixibles en el camp, aixina com en imàgens de satèlit. Varen sostindre que l'estructura i la estacionalidad de la vegetació associada, complementades en senyes ecològiques (com l'altitut, la humitat i el drenage) eren cada u modificadores determinants que distinguien parcialment diferents tipos d'espècies. Açò era cert no solament per a les espècies de plantes, sino també per a les espècies d'animals, fongos i bactèries. El grau de distinció d'ecosistemes està subjecte als modificadores fisonómicos que poden ser identificats en una image o en el camp. En cas necessari, es poden afegir els elements específics de la fauna, com la concentració estacional d'animals i la distribució dels secs de coral.
Alguns dels sistemes de classificació són els següents:
- Classificació fisonómica-ecològica de formacions vegetals de la Terra: un sistema basat en el treball de 1974 de Mueller-Dombois i Heinz Ellenberg,[13] i desenrollat per la UNESCO. Descriu l'estructura de la vegetació i la coberta sobre i baixe el sol tal com s'observa en el camp, descrites com a formes de vida vegetal. Esta classificació és fonamentalment un sistema de classificació de vegetació jeràrquic, una fisionomia d'espècies independents que també té en conte factors ecològics com el clima, l'altitut, les influències humanes tals com el pastoreig, els règims hídrics, aixina com estratègies de supervivència tals com la estacionalidad. El sistema es va ampliar en una classificació bàsica per a les formacions d'aigües oberta.[14]
- Sistema de classificació de la coberta terrestre («Land Cover Classification System», LCCS), desenrollat per l'Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).[15]
Varis sistemes de classificació aquàtics estan també disponibles. Hi ha un intent del Servici Geològic dels Estats Units («United States Geological Survey», USGS) i l'Inter-American Biodiversity Information Network (IABIN) per a dissenyar un sistema complet de classificació d'ecosistemes que comprenga tant els ecosistemes terrestres com els aquàtics.
Des d'una perspectiva de la filosofia de la ciència, els ecosistemes no són unitats discretes de la naturalea que es poden identificar simplement usant un enfocament correcte per a la seua classificació. D'acort en la definició de Tansley («aïllament mentals»), qualsevol intent de definir o classificar els ecosistemes deuria ser explícit per a l'assignació d'una classificació per a l'observador/analiste, incloent el seu fonament normatiu.
Estructura dels ecosistemes
[editar | editar còdic]
En sumar l'estructura d'un ecosistema es parla a voltes de l'estructura abstracta en la que les parts són les distintes classes de components, és dir, el biòtop i la biocenosis, i els distints tipos ecològics d'organismes (productors, descomponedorés, predadores, etc.). Pero els ecosistemes tenen ademés una estructura física en la mida en que no són mai totalment homogéneus, sino que presenten parts, a on les condicions són distintes i més o menys uniformes, o gradient en alguna direcció.
L'ambient ecològic apareix estructurat per diferents interfaços o llímits més o menys definits, cridats ecotonos, i per gradient direccionals, cridats ecoclinas, de factors fisicoquímicos del mig. Un eixemple és el gradient d'humitat, temperatura i intensitat lumínica en el sí d'un bosc, o el gradient sobre llum, temperatura i concentracions de gasos (per eixemple O2) en un ecosistema léntico.
L'estructura física de l'ecosistema pot desenrollar-se en la direcció vertical i horisontal, en abdós casos es parla d'estratificació.
- Estructura vertical. Un eixemple clar i important és el de l'estratificació llacustre, a on distinguim essencialment epilimnio, mesolimnio (o termoclina) i hipolimnio. El perfil del sol, en la seua subdivisió en horisons, és un atre eixemple d'estratificació en una dimensió ecològica. Les estructures verticals més complexes es donen en els ecosistemes forestals, a on inicialment distinguim un estrat herbáceo, un estrat arbustivo i un estrat arbòreu.
- Estructura horisontal. En alguns casos pot reconéixer-se una estructura horisontal, a voltes de caràcter periòdic. En els ecosistemes ribereños, per eixemple, apareixen franges paraleles al caixer fluvial, dependents sobretot de la profunditat del nivell freàtic. En ambients periglacials els fenomens periòdics relacionats en els canvis de temperatura, gelada i desgel, produïxen estructures regulars en el substrat que afecten també a la biocenosis. Alguns ecosistemes desenrollen estructures horisontals en mosaic, com ocorre en extenses zones baix climes tropicals de dos estaciones, a on es combina la planura herbosa i el bosc o el xara espinosa, formant un paisage característic conegut com la sabana arbolada.
Tipos d'Ecosistemes
[editar | editar còdic]Ecosistema aquàtic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ecosistema aquàtic.
Els ecosistemes aquàtics inclouen les aigües dels oceàs i les aigües continentals dolces o salades.
Cada u d'estos cossos d'aigua té estructures i propietats físiques particulars con relación a la llum, la temperatura, les ones, les corrents i la composició química, aixina com diferents tipos d'organisacions ecològiques i de distribució dels organismes.
Ecosistema marí
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ecosistema marí.
l'oceanografia s'ocupa de l'estudi d'estos ecosistemes. Poden ser de dos tipos depenent de la llum solar que reben:
- Fótico: Quan rep llum suficient per a la fotosíntesis, lo que succeïx fins als 200 m de profunditat. Eixemples d'ecosistemes d'este tipo són el de plaja o coster, el de plataforma continental, de mar oberta, sec de coral, estany d'atolón, desembocadura de riu, etc.[16]
- Afótico: A on no aplega la llum suficient per a la fotosíntesis. Com en la mar poc profunt, mar profunda, abissal, fossa oceànica i la major part del fondo marí.
Ecosistema d'aigua dolça
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ecosistema d'aigua dolça.
La limnología s'ocupa de l'estudi dels ecosistemes de rius i llacs. En este grup no solament es consideren els ecosistemes d'aigua corrent (mijos lóticos) i els de aigua queta (mijos lénticos), sino també els hàbitats acuosos de manantialés, buits d'arbres i inclús les cavitats de plantes a on s'acumula aigua i els ambients d'aigües subterrànees.
Ecosistema terrestre
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ecosistema terrestre.
Són aquells en els que la flora i fauna es desenrollen en el sol o subsol. Depenen de la humitat, temperatura, altitut i latitut, de tal manera que els ecosistemes biològicament més rics i diversos es troba a major humitat, major temperatura, menor altitut i menor latitut.
Els ecosistemes poden classificar-se segons el tipo de vegetació, trobant la major biodiversitat en els boscs, i esta va disminuint en els xaraés, herbarés, fins a aplegar al desert. Segons la densitat de la vegetació predominant, poden ser oberts o tancats. Entre els principals ecosistemes terrestres tenim:
Boscs
[editar | editar còdic]Els ecosistemes forestals o boscs conformen la major massa de biósfera terrestre. Poden ser:
- Bosc de frondoses o boscs de full ample: Formats majorment per angiosperma (arbres en floració).
- Selva: Ecosistemes en la major densitat biològica, major precipitació i de vegetació perennifolia. El clima determina diversos tipos: Segons la latitut i temperatura pot ser selva tropical o subtropical, segons la estacionalidad i humitat és selva plujosa o monsònica i segons l'altitut és selva montana o basal. Són de gran complexitat, el dosel arbòreu i el sotobosque es consideren ecosistema marcadament diferenciats. La selva més extensa i diversificada és la selva equatorial, que és de tipo tropical-plujosa-basal.
- Bosc sec: Boscs tropicals i subtropicales en una estació seca llarga i una plujosa breu, per lo que abunda la vegetació xerófila i caducifolia.
- Bosc templat de frondoses: En zones menys humides es desenrolla el bosc mediterràneu i el bosc caducifolio; en regions més humides està el bosc laurifolio o selva templada.
- Bosc de coníferes o bosc de full acicular. Formats principalment per gimnosperma com les coníferes.
- Taiga o bosc boreal: Boscs de major extensió pero de menor biodiversitat. Té uns 4 mesos d'estació favorable. El sol presenta líquenes i verdet.
- Bosc templat de coníferes: Boscs de pi, cedre, avet i secoya, entre uns atres, que es troben entre els més alts del món.
- Bosc subtropical de coníferes: Boscs subhúmedos, principalment de pi.
Xares
[editar | editar còdic]Els ecosistemes arbustivos o xaraés són aquells que tenen plantes de menor porte com els arbustos i matas. Poden ser:
- Arbustal: Segons la regió i el tipo de arbustos rep diverses denominacions tals com chaparral, xara mediterrànea, brezal, jaral i fynbos.
- Xerófilo: La xara xerófilo es compon principalment per espinos com cactus i bromelia en regions semidesérticas.
- Páramo: Són xares de montanya, ecosistemes humits de gran altitut i latitut equatorial propis d'Amèrica, Àfrica i Nova Guinea.
Herbars
[editar | editar còdic]Els ecosistemes herbáceos o herbarés són aquells en predomini d'herbas (gramíneas) i solen estar en mijos semiáridos en clima estacional. Poden ser:
- Praderia: De clima templat i vert la major part de l'any per predomini de l'estació humida. Són transformats en facilitat en terrenys agrícoles.
- Estepa: De clima templat a fredor i de color groguenc la major part de l'any per predomini del clima àrit continental.
- Sabana: De clima tropical i subtropical, sol llimitar en la selva. El seu estacionalidad conduïx als hàbits migratoris de la fauna. L'absència o presència irregular de arbustos o arbres dona lloc als ecosistemes de sabana herbácea, sabana arbustiva i sabana boscosa o arbolada.
- Praderia alpina: També cridada praderia de montanya, tundra alpina o herbar de montanya. Són ecosistemes de gran altitut. En els Vages (regió puna) destaquen els pajonales. Es troba també en els Alps, el Tibet i uns atres.
Tundra
[editar | editar còdic]La tundra està conformada per verdets, líquenés, herbes i menuts arbustos, per lo que en realitat és un ecosistema humit definit per l'absència d'arbres i que presenta el subsol congelat. Es troben entre la taiga i les neus perpètues. La tundra àrtica té gran extensió, en l'Antàrtida són àrees chicotetes i la tundra alpina es definix millor com a praderia de montanya.
Desert
[editar | editar còdic]- Desert pròpiament dit: Posseïxen flora i fauna molt escassa. Són típics dels climes subtropicales, encara que també poden trobar-se en zones tropicals, templades, fredes i en montanya.
- Indlandsis: És la capa de gèl o desert polar. L'ecosistema té més desenroll en les costes o vores del gèl.
Ecosistema de paisage modificat
[editar | editar còdic]És l'ecosistema no natural en control o intervenció del ser humà.
- Mig urbà.
- Mijos rurals d'explotació com els camps de cultiu, criança, mines, tala, etc.
- Ecosistemes artificials i seminaturales: Com la creació de boscs, estanys, introducció de noves espècies, abandó de camps de cultiu, desertificación, etc.
Ecosistema mixt
[editar | editar còdic]És l'ecosistema inundable o chapull com el pantà o ciènaga, el qual és considerat segons siga el cas, un ecosistema terrestre o aquàtic, o més cercanamente, un híbrit entre ells. Són sols coberts d'aigua dolça o salada, permanentment o durant gran part de l'any, trobant-se comunament en les planures aluvials. Depenent de les seues característiques presenten plantes aquàtiques, herbáceas, arbres, falagueras, algas i una fauna adaptada a este hàbitat. Alguns ecosistemes d'este tipo:
- Sabana inundada: Planura aluvial de sabana. Destaca el Pantanal en el centre suramericà, com el major chapull del món, un ecosistema de gran biodiversitat.
- Selva inundable: Planura aluvial selvática com la várzea i agapós de Brasil, o els aguajales i bajiales del Perú.
- Pantà de coníferes: Format en planures poblades d'arbres i arbustos.
- Manglar: Ecosistema coster tropical de mangles.
- Marisma: Chapull herbáceo en les proximitats de l'mar.
- Juncal: Ecosistema ribereño de juncs junt a llac o rius.
- Estero: Pantà format en les proximitats de rius o llac, format per plantes aquàtiques o palmeras i diversa vegetació.
- Turbera: Chapull format per turba en tundras i taigas, compost per verdets i acumulació de matèria vegetal morta.
- Bofedal: Chapull herbáceo d'alta montanya.
Ecosistema microbiano
[editar | editar còdic]Dins de la microbiologia es poden descriure igualment sistemes composts d'organismes microbianos interdependents que compartixen un mateix hàbitat. Entre ells destaquen:
- les microbiotas: que estan conformades per un conjunt de microorganismes que es localisen de manera normal en distints llocs del cos dels sers vius pluricelulares, com per eixemple en el ser humà.
- les biopelículas o biofilms: que són ecosistemes microbianos organisats, conformats per un o varis microorganismes associats a una superfície viva o inerte, els quals presenten característiques funcionals i estructures complexes.
- els grànuls de quefir: conformats per una massa biòtica simbiòtica en el que conviuen diferents espècies de bactèries probióticas i rents, envolta en una matriu polisacárida, denominada kefiran.
Funció i biodiversitat
[editar | editar còdic]Des del punt de vista humà molts veuen els ecosistemes com a unitats de producció similars als que produïxen bens i servicis. Entre els bens més comuns produïts pels ecosistemes estan la fusta i el forraje per al ganado. La carn dels animals selvats pot ser molt profitosa baixe un sistema de maneig ben controlat com ocorre en alguns llocs en Àfrica del Sur i en Kènia. No s'ha tingut tant èxit en el descobriment i la producció de substàncies farmacèutiques a partir d'organismes selvats.
Els servicis derivats dels ecosistemes inclouen:
- El fruïment de la naturalea: la qual cosa proporciona fonts d'ingressos i d'ocupació en el sector turístic, a sovint referit com ecoturismo.
- Retenció d'aigua: facilita una millor distribució la mateixa.
- Protecció del sol: un laboratori a l'aire lliure per a l'investigació científica, etc.
Un número major d'espècies o diversitat biològica (biodiversitat) d'un ecosistema li conferix major capacitat de recuperació perque havent un major número d'espècies estes poden absorbir i reduir els efectes dels canvis ambientals. Açò reduïx l'impacte del canvi ambiental en l'estructura total de l'ecosistema i reduïx les possibilitats d'un canvi a un estat diferent. Açò no és universal; no existix una relació comprovada entre la diversitat de les espècies i la capacitat d'un ecosistema de proveir bens i servicis en forma sostenible.
Les selves humides tropicals produïxen molt pocs bens i servicis directes i són sumament vulnerables als canvis. En canvi els boscs templats es regeneren ràpidament i tornen al seu anterior estat de desenroll en el curs d'una generació humana, com es pot vore despuix d'incendis de boscs. Algunes praderies han segut explotades en forma sostenible per mils d'anys: (Mongòlia, Àfrica, brezalés europeus).
Dinàmica d'ecosistemes
[editar | editar còdic]
L'introducció de nous elements, ya siguen abióticos o biòtics, pot tindre efectes disruptivos. En alguns casos pot dur al colapse i a la mort de moltes espècies dins de l'ecosistema.
No obstant, en alguns casos els ecosistemes tenen la capacitat de recuperar-se. La diferència entre un colapse i una llenta recuperació depén de dos factors: la toxicitat de l'element introduït i la capacitat de recuperació de l'ecosistema original.
Els ecosistemes estan governats principalment per events estocàstics (encert), les reaccions que estos events ocasionen en els materials inertes i les respostes dels organismes a les condicions que els rodegen. Aixina, un ecosistema és el resultat de la suma de les respostes individuals dels organismes a estímuls rebuts dels elements en l'ambient. La presència o absència de poblacions simplement depén de l'èxit reproductiu i de dispersió; els nivells de les poblacions fluctuen en resposta a events estocàstics. Si el número d'espècies d'un ecosistema és més alt, el número d'estímuls també és més alt. Des del principi de la vida, els organismes han sobrevixcut a continus canvis per mig de la selecció natural. Gràcies a la selecció natural les espècies del planeta s'han anat adaptant contínuament als canvis per mig de variacions en la seua composició biològica i distribució.
Es pot demostrar matemàticament que els números majors de diferents factors interactius tendixen a amortiguar les fluctuacions en cada u dels factors individuals. Donada la gran diversitat d'organismes en la Terra, la majoria dels ecosistemes canvia molt gradualment i a mida que unes espècies desapareixen van sorgint o entrant unes atres. Localment les sub-poblacions s'extinguixen contínuament sent reemplaçada més vesprada per la dispersió d'atres sub-poblacions.[17]
Si els ecosistemes estan governats principalment per processos estocàstics deuen ser més resistents als canvis bruscs que cada espècie en particular. En l'absència d'un equilibri en la naturalea, la composició d'espècies d'un ecosistema pot experimentar modificacions que depenen de la naturalea del canvi, pero és possible que el colapse ecològic total siga infreqüent.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Ecologia|20px|Vore el portal sobre Ecologia]] Portal:Ecologia. Contingut relacionat en Ecologia.
- Agricultura ecològica
- Agroecosistema
- Bioconstrucción
- Biologia de la conservació
- Bioma
- Biòtop
- Cadena alimentícia
- Comunitat clímax
- Desenroll sostenible
- Dinàmica de sistemes
- Economia ecològica
- Ecologia humana
- Ecologia urbana
- Ecosistema humà
- Chafada ecològica
- Microbiota, biopelícula
- Permacultura
- Successió ecològica
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Biodiversitat Mexicana
- ↑ Tansley (1934); Molles (1999), p. 482; Chapin et al. (2002), p. 380; Schulze et al. (2005); p. 400; Gurevitch et al. (2006), p. 522; Smith & Smith 2012, p. G-5.
- ↑ 3,0 3,1 Christopherson, RW (1994) Geosystems: An Introduction to Physical Geography. Prentice Hall Inc.
- ↑ The Concept of the Ecosystem. University of Michigan
- ↑ Ripoll López, Sergio; Muñoz Ibáñez, {{{nom2}}} (octubre de 2002). «Conceptes generals de caçadors-recolectors», Economia, societat i ideologia dels caçadors-recolectors, 1ª edició, Universitat Nacional d'Educació a Distància, p. 15. ISBN 9788436247718.
- ↑ 6,0 6,1 Tansley, A. G. (1935) «The use and abuse of vegetational terms and concepts.» Ecology 16, 284-307.
- ↑ «The whole system,… including not only the organism-complex, but also the whole complex of physical factors forming what we call the environment». Op. cit. Tansley, pp. 284-307.
- ↑ Tansley, A. G. (1939) The British islands and their vegetation. Volume 1 of 2. Cambridge University Press, United Kingdom. 484 pg.
- ↑ «Any unit that includes all of the organisms (ie: the "community") in a given area interacting with the physical environment baix that a flow of energy leads to clearly defined trophic structure, biotic diversity, and material cycles (ie: exchange of materials between living and nonliving parts) within the system is an ecosystem.» Odum, E. P. (1971). Fundamentals of ecology, third edition. Saunders, Nova York.
- ↑ Conveni sobre la Diversitat Biològica
- ↑ «the protection of ecosystems, natural habitats and the maintenance of viable populations of species in natural surroundings» United Nations Environment Programme. Convention on Biological Diversity. June 1992. UNEP Document no. Na.92-78. Reprint
- ↑ «dynamic complex of plant, animal and micro-organism communities and their senar-living environment interacting as a functional unit»
- ↑ Möller-Dombois & Ellenberg: «A Tentative Physiognomic-Ecological Classification of Plant Formations of the Earth».
- ↑ Map of the ecosystems of Central America, WICE 2005. Retrieved 30 August 2008.
- ↑ Antonio Vaig donar Gregorio & Louisa J.M. Jansen (2000). Land Cover Classification System (LCCS): Classification Concepts and User Manual. Retrieved 30 August 2008.
- ↑ Animals and Wildlife de Horseshoe creek.org
- ↑ Andrewatha, H. G. i L. C. Birch (1954) The distribution and abundance of animals. University of Chicago Press, Chicago, IL.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ehrlich, Paul; Walker, Brian "Rivets and Redundancy". BioScience, vol.48 no. 5. Maig de 1998. pp. 387. American Institute of Biological Sciences.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Ecosistema en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecosystem» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.