Pantanal
El Pantanal o el Gran Pantanal és una planura aluvial que s'estén principalment per l'estat brasileño de Mate Grosso del Sur, i en menor mida pel de Mate Grosso i parts aledaño del departament de Santa Creu en Bolívia i el departament d'Alt Paraguay en Paraguay.
És el chapull més gran del món,[1] ubicat en la regió del Mate Grosso del Sur brasiler i alcançant en els seus extrems fins a Paraguai i Bolívia, en una extensió total de 340 500 km². És possiblement l'ecosistema més ric del món en biodiversitat de flora i fauna. El Pantanal (conegut pels hispans com a Estany de Xarayes o Estany de Jarayes sent els xarayes o jarayes els pobles indígenes hui més coneguts com Guatos) està recolzat en una depressió de la corfa terrestre formada pel mateix procés que va donar orige a la cordillera dels Vages; a ella afluyen varis rius, que conjuntament componen un enorme delta intern en el que bolquen els seus sediment. El principal d'estos és el riu Paraguay. Deu sumar-se-li una pluviosidad mija anual d'entre 1000 i 1400 mm.
Durant l'estació humida, entre decembre i maig, el nivell d'aigua puja fins a 3 m i el Pantanal es anega en un 80%, donant lloc a un sistema en el que predomina la flora aquàtica, que alcança ací una expressió sense igual en cap atre lloc del món.
Geografia
[editar | editar còdic]
El 60% de la regió es troba en els estats brasilers Mate Grosso i Mate Grosso do Sul mentres que en Bolívia es troba un 40%, en el Departament de Santa Creu. Freqüentment, es fa referència a esta zona com “el sistema ecològic de l'aigua dolça més gran del món” i, encara que els càlculs de la seua àrea total varien depenent de la font d'informació, és segur que ocupa molt terreny: entre 140 000 km² i 220 000 km².
Com a part de la planura aluvial paraguayana, és un depositario per a les riuades estacionals del riu Paraguay i les seues tributàries afores (tals com els rius de São Lourenço, Cuiaba, Taquari, riu Miranda –o Mbotetey–, Negre i Aquidauana). Ací, hi ha dos estacions molt distintes – l'estació plujosa, des d'octubre fins a març; i l'estació seca, des d'abril fins a setembre.
És en l'estació plujosa, en la que cauen del setanta a huitanta per cent del total de la pluja anual – alguns 800-1600 milímetros, depenent en quina part de la zona s'ubique. En esta pluviosidad, el nivell de l'aigua en el terreny pantanoso pot pujar fins a cinc metros més que els nivells en l'estació seca. Entre les àrees de planures estacionalmente inundades o seques, també hi ha àrees de pantà i, sobretot, chapullés permanents. Es troben mesclades en grans àrees de varis tipos de bosc en les terres més altes, com el Gran Chaco de Bolívia i Paraguay. Són eixes qualitats que donen a l'àrea el seu caràcter específic i molt especial.
Esta àrea ambiental espectacular és molt més que la llar de mills espècies de flora i fauna: té també funcions essencials per a la salut del sistema sancer aquàtic. Per eixemple, una les funcions és purificar el Riu Paraguai dels metals pesats que li entren de l'indústria minera. Una atra funció és servir com una esponja per a mitigar l'efecte de les inundacions durant les pluges estacionals resultant aixina un gran regulador dels cabals. Sense el Pantanal, existix un alt creiximent potencial dels rius Paraguay i Paraná, en efectes sérios per a comunitats i individus en Paraguay, Brasil i Argentina.
La densitat de la població humana és molt baixa en la zona pantanal, encara que els números pugen en les terres altes al voltant d'ella. En particular, la ciutat de Cuiabá, capital de l'estat brasiler de Mate Grosso, que ha aumentat la seua població durant els anys recents.
Els ranchos ganaders formen l'indústria més important de la zona Pantanal. Atres importants activitats econòmiques són l'agricultura en cultius de canya de sucre, dacsa, arròs, mandioca, soya i uns atres), la mineria (de diamants, or, ferro, gas natural, i manganeso) aixina com el turisme.
Com l'atra important zona tropical suramericana, l'Amazónica, el Gran Pantanal s'enfronta a un gran repte pel seu futur. La dificultat de mantindre l'equilibri entre l'ambient natural i les necessitats de la població humana que aumenta cada any. L'esperança és que el món reconega l'importància vital que aporta esta regió, no solament per a Bolívia, Paraguai o Brasil sino per al planeta sancer.
Història
[editar | editar còdic]
Esta regió inundable comença a ser explorada en el XVI pels espanyols Dumenge Martínez de Irala i Alvar Nuñez Cap de Vaca. A partir de llavors la zona va ser coneguda com Xarayes, degut a que este era el nom d'un poble indígena que habitava aquella zona del riu Paraguay. El terme "estany" apareix en el croniste Antonio d'Herrera i aixina és que a partir de el XVII els mapes comencen a registrar la "Estany dels Xarayes" com a part de la Província del Paraguay. Inclús els portuguesos van més allà i l'ubiquen en els seus mapes com l'orige dels rius Marañon (Amazones) Sant Francisco i Riu de l'Argent, lo que transformava a Brasil lliteralment en una illa entre l'Amazones i el Riu Argent.[2]
Aixina és que basant-se en la narrativa d'un croniste que mai havia estat en la regió sorgix la representació cartogràfica de l'Estany dels Xarayes i des de llavors es consolida la creència de que en l'interior de Sudamérica existia un gran llac o estany habitat per indis posseïdors d'or i argent. En el XVIII els mapes jesuïtes no solament descriuen dita estany sino que ademés li incorporen un nou element en el seu interior: l'Illa dels Orejones o del Paraís. Els jesuïtes obtenen esta informació de l'obra L'Argentina, escrita en 1612 pel conquistador paraguayà Ruy Díaz de Guzmán, que la descriu com una illa de terres fèrtils a on es produïen raïms, peres i olives, que són vegetals inadaptables al clima de la regió. Segons el croniste, allí habitaven els Orejones, indis de bona voluntat i amics dels espanyols, que es dien aixina per tindre les orelles foradades en "ruedecillas de fusta" o "puntes de mate" tapant-los els forats.[2]
En el XVIII, els bandeirantes paulistes varen començar a alvançar més allà del llímit impost en el Tractat de Tordesillas (1494) i en aplegar a la planicie inundable de l'Alt Riu Paraguay, la varen denominar "Pantanal". Després va vindre la demarcació de llímits entre els països i aixina el misteri va desaparéixer. Per a el XIX ya se sabia que l'Estany dels Xarayes era un mit geogràfic generat pel desborde del riu Paraguai per les característiques del terreny.[2]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]
Pertany a la Regió Biogeográfica Brasiler-Paranense. Més de 3500 espècies vegetals conegudes, entre elles la major diversitat de flora aquàtica concentrada en lloc algun del planeta, creixen en el pantanal. La diversitat ornitológica és també important, en unes 650 espècies d'aus tropicals, moltes d'elles endèmiques. Entre els grans animals que habiten la regió es conten el yaguareté o jaguar (Panthera onca), el carpincho (Hydrochoerus hydrochaeris) i el tapir amazónico (Tapirus terrestris).
La regió ha segut cridada “un paraís ecològic” i “un santuari de vida salvage sense parangón, i de bellea espectacular”, en espècies de flora i fauna tan densa i diversa com les de la selva Amazónica. Com la zona del Amazones, el Gran Pantanal és un dels sistemes hidroecológicos més densament poblat en el món. Es forma un ambient que és la llar de mils d'espècies de plantes, palometes, insectes, aus, serps, reptils, peixos, i mamífers. l'anaconda i el yacaré, el yaguar, el pecarí, el tapir i la llúdria jaganta del riu, el tucán i el guacamayo, entre molts uns atres, fan la seua llar en el Gran Pantanal.
En una varietat de tipos de microambientes, la biodiversitat de la flora i fauna de l'àrea inundada és increiblement rica. Hi ha molta riquea en abdós tant en varietat com en abundància de vida salvage; es considera que la densitat és lo millor de totes les regions neotrópicales. Les espècies d'aus es consideren particularment diverses. Per eixemple, un informe científic de 1997 diu que hi ha unes 657 espècies d'aus que viuen en el Gran Pantanal. L'àrea també és una etapa important en les rutes de les aus migrants d'atres parts del món, i est aumenta el número de les espècies que l'àrea protegix. El resultat és una de les més diverses comunitats d'aus en el planeta. Encara que siga espècie en perill d'extinció, encara es pot vore ací el guacamayo jacint (Anodorhynchus hyacinthinus), que és un membre gran de la família parrota. Ademés, es pot vore moltes de les atres noventa y cinco espècies de mamífers de la zona.
Conservació
[editar | editar còdic]Part del Pantanal posseïx la categoria de parc nacional; en Brasil la superfície baixe esta figura de protecció suma 1 878,18 km² mentres que en Bolívia és de 31 898,88 km², en Paraguay correspon a uns 281 630 ha d'extensió, i és conegut com a Riu Negre o Pantanal de l'els tres Jagants. Estos parcs han segut designats d'importància internacional baixe el Conveni de Ramsar. En el restant de la regió la peixca deportiva, la caça furtiva, el turisme i les activitats agrícoles representen un risc a voltes elevat per a la conservació de l'ecosistema.
Principals poblats del Pantanal
[editar | editar còdic]
Paraguai
[editar | editar còdic]- Carmelo Peralta (7.000 hab)
- Fort Olimp (5.000 hab)
- Baïa Negra (4.000 hab)
- Port Guaraní (1.000 hab)
- Port Sastre (800 hab)
Brasil
[editar | editar còdic]- Corumbá (96.000 hab)
- Càceres (94.000 hab)
- Aquidauana (50.000 hab)
- Poconé (34.000 hab)
- Coxim (32.000 hab)
- Miranda (28.000 hab)
- Porte Murtinho (20.000 hab)
- Barão de Melgaço (7.000 hab)
Bolívia
[editar | editar còdic]- Port Suárez (20.000 hab)
- Port Quijarro (17.000 hab)
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Brasil
- Bonico (Brasil)
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bolívia
- Pantanal bolivià
- Pantanal paraguayà
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pantanal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.