Planura aluvial
Una planura aluvial és la part orogràfica de fondo pla que conté un caixer i que pot ser inundada davant una eventual riuada de les aigües d'est.[1]
Moltes voltes la topografia de les planures costaneras dels rius es diu que té forma de palmito o con, lo que significa que el llit del riu podria desplaçar-se en prou facilitat, inundant zones alluntades del llit principal actual. Dites zones constituïxen zones interessants per al desenroll del rec, per la topografia favorable per a desviar l'aigua del riu cap a qualsevol punt de la seua zona aluvial. Es tracta llavors de zones vulnerables.[1][2]
Els rius estan generalment canalisats, protegint aixina les zones agrícoles i les zones urbanes. Ademés, per a tindre accés més fàcil a l'aigua, les ciutats varen ser, moltes voltes, construïdes molt prop dels rius, lo que les torna més vulnerables. Per a reduir els riscs de canvi important de llit durant riuades fortes, es deu prendre en conte la dinàmica fluvial dels rius associada en el transport de sediments, controlant l'evolució dels caixers i evitant errors greus tals com a punts de reducció excessius de la secció del riu (en preses de derivació, bocatomas, ponts, etc.). [1]
Es deu prevore punts de desborde dels rius clarament identificats, en la realisació d'abocadors permetent reduir els riscs de trencament incontrolat de dics, a fi de manejar en lloc de sofrir les conseqüències d'events excepcionals.
En el sur de Sudamérica, baix el terme «vega» es fa especial alusió a les àrees, més be chicotetes i de sols blans i fèrtils, que en zones àrides contornean rieres —o solament es mostren en alguns de les seues recodos—. Poden ser en manantiales de montanya (com en els Vages) o en sectors desérticos de baixa altitut (com en la Patagonia esteparia), els quals, en estar sempre ben regats, generalment són les úniques àrees de la regió que disponen de pastures tendres; per això són fonamentals per a la biodiversitat i la ganaderia.
Depòsits de planicie d'inundació
editarEls fondos de la majoria de les planicies d'inundació estan coberts per dos i algunes voltes tres tipos diferents de depòsits.[3] El material més gros és depositat directament per la corrent a lo llarc del seu caixer. Durant els periodos d'inundació es esparcen a través de la planicie d'inundació, als costats de les riberes, arena fina, rovina i argila; ademés, cantitats relativament chicotetes d'enrunes de varis tipos i tamanys es mouen de les ales de la vall, baix l'influència de l'escorrentía i dels moviments en massa i es distribuïxen a lo llarc dels costats del fondo de la vall.[4] La distribució dels depòsits del caixer i dels d'inundació a través de la planicie d'inundació depén de la velocitat a la que la corrent construïx el fondo de la seua vall.[5]
Una corrent divagante està canviant contínuament el seu caixer i en un ranc de temps donat, pot haver ocupat tota posició possible d'un a un atre costat de la planicie. Una secció travessera a través de la planicie d'inundació desenrollada per una corrent com estes, mostraria una coberta de grava coronada per sediment de gra fi depositats quan el fluix reglota els bancs. Esta forma de sedimentación és típica de les planicies d'inundació erosionales i de les d'inundació de agradamiento molt llent.
Pero una corrent divagante que construïxca la seua planicie d'inundació en rapidea té menys oportunitat d'ocupar cada lloc a través de l'extensió del fondo de la seua vall. En conseqüència, esta planicie d'inundació estarà coberta en la seua major part per sediment fins, depositats durant les époques de riuada. Una secció travessera a través d'estes, indicaria una banda irregular de material gros que senyala les posicions successives del caixer. Les planicies d'inundació de agradamiento ràpit mostren este tipo de depòsit.[6]
Alguns eixemples de planures aluvials
editarEn l'Antiguetat algunes civilisacions importants s'han desenrollat en planures aluvials, com per eixemple:
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 Leopold, L. B., Wolman, M. G., & Miller, J. P. (1964). Fluvial Processes in Geomorphology. Sant Francisco: W.H. Freeman and Company.
- ↑ Knighton, D. (1998). Fluvial Forms and Processes: A New Perspective. Hodder Arnold.
- ↑ Blum, M. D., & Törnqvist, T. E. (2000). Fluvial responses to climate and siga-level change: A review and look forward. Sedimentology, 47(s1), 2-48.
- ↑ Hooke, J. M. (1994). River meanders and channel size. Progress in Physical Geography, 18(4), 334-359.
- ↑ Hans Füchtbauer: Sedimentäre Ablagerungsräume. S. 865–960 in: Hans Füchtbauer (Hrsg.): Sediment-Petrologie Teil II: Sedimente und Sedimentgesteine. 4. Auflage. Schweizerbart, Stuttgart 1988, S. 871 ff.
- ↑ Geomorfología Fluvial
- Archivat el 21 de setembre de 2013 archivat en Wayback Machine. Universitat del Cauca. Colòmbia. Consultat el 16/09/2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llanura aluvial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.