Topografia

Topografia

Mapa topogràfic d'Iran.

Mapa topogràfic del departament de Flores, en Uruguay.

La topografia (del grec τόπος tópos 'lloc' i γραφία grafia 'descripció') és la ciència que estudia el conjunt de principis i procediments que tenen per objecte la representació gràfica de la Terra, en les seues formes i detalls; tant naturals com a artificials; (vejau planimetria i altimetria). Esta representació té lloc sobre superfícies planes, llimitant-se a menudes extensions de terreny, utilisant la denominació de «geodèsia» per a àrees majors. De manera molt simple, pot dir-se que per a un topógrafo la Terra és plana (geomètricament), mentres que per a la geodèsia no ho és.

Per a això s'utilisa un sistema de coordenades tridimensional, sent la x i la i competència de la planimetria, i la z de l'altimetria.

Els mapes topogràfics utilisen el sistema de representació de plans acotats, mostrant l'elevació del terreny utilisant llínees que conecten els punts en la mateixa cota respecte d'un pla de referència, denominades curves de nivell, en el cas del qual es diu que el mapa és hipsogràfic. Dit pla de referència pot ser el nivell de la mar, i en cas de ser-ho es parlarà d'altituts en lloc de cotes.

Camp d'acció

La topografia és essencial en varis camps; per eixemple:

• Agrimensura
• Arqueologia
• Arquitectura
• Geografia
• Geologia
• Ingenieria de mines
• Ingenieria geològica
• Ingenieria geogràfica
• Ingenieria catastral i geodèsia
• Ingenieria forestal
• Ingenieria agrícola
• Ingenieria civil
• Ingenieria mecatrónica
• Ingenieria sanitària
• Mineria
• Sistemes d'Informació Geogràfica
• Batimetría
• Oceanografia
• Cartografia
• Ret de sanejament
• Disseny de vies
• Túnels
• Ingenieria petrolera
• Ingenieria ambiental
• Ingenieria en transport i vies de comunicació
• Ingenieria peixquera
• Agronomia
• Espeleología
• Ingenieria geomática

Treballs topogràfics

La topografia és una ciència geomètrica aplicada a la descripció de la realitat física immòvil circumdant. És plasmar en un pla topogràfic la realitat vista en camp, en l'àmbit rural o natural, de la superfície terrestre; en l'àmbit urbà, és la descripció dels fets existents en un lloc determinat: murs, edificis, carrers, entre uns atres.

Es pot dividir el treball topogràfic com dos activitats congruents: dur «el terreny al gabinet» (per mig de la medició de punts o alçament, el seu archiu en l'instrumental electrònic i després la seua edició en l'ordenador) i dur «el gabinet al terreny» (per mig del replantege pel camí invers, des d'un proyecte en la computadora a l'ubicació del mateix per mig de punts sobre el terreny). Els punts rellevats o replantejats tenen un valor tridimensional; és dir, es determina l'ubicació de cada punt en el pla horisontal (de dos dimensions, nort i este) i en altura (tercera dimensió).

La topografia no solament es llimita a realisar els alçament de camp en terreny sino que posseïx components d'edició i redacció cartogràfica, per a que en confeccionar un pla es puga entendre el fonema representat a través de l'ocupació de símbols convencionals i estàndarts, prèviament normados per a la representació dels objectes naturals i antrópicos en els mapes o cartes topogràfiques. També s'ampra en l'ingenieria minera.