Agrimensura

Un agrimensor treballant en un instrument de nivellació.

La agrimensura era, antigament, la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, a la medició d'àreas i a la rectificació de llímits. En l'actualitat, la comunitat científica internacional reconeix que és una disciplina autònoma, en estatut propi i llenguage específic que estudia els objectes territorials a tota escala, i que se centra en la fixació de tota classe de llímits. D'esta manera, produïx documents cartogràfics i infraestructura virtual per a establir plans, cartes i mapes, i dona publicitat als llímits de la propietat o governamentals. En la finalitat de complir el seu objectiu, la agrimensura es nutrix de la topografia, la geometria, l'ingenieria, la trigonometria, la matemàtica, la física, el dret, la geomorfología, l'edafologia, l'arquitectura i la teledetección.

Com a definició es podria dir que és el ''art'' de saber medir les terres. (Aixina ho cita el Diccionari Aristos de 1976)

Orige

Quadro de agrimensura, 1728 Cyclopaedia.

A lo llarc de l'evolució d'esta disciplina els agrimensorés s'han servit de diversos instruments específics de la seua activitat. Entre ells es va destacar durant sigles l'esquadra de agrimensor, que permetia establir les dimensions de diferents ànguls en vàries direccions.

La agrimensura ha segut un element molt essencial en el desenroll de l'entorn humà, des del començ de l'història registrada (cap al 3000 a. C.); és un requisit en la planificació i eixecució de casi tota forma de la construcció. Les seues aplicacions, actuals, més conegudes són en el transport, edificació, construcció, comunicacióés, cartografia, i la definició dels llímits llegals de la propietat de terrenys.

Les tècniques de la agrimensura s'han aplicat a lo llarc de gran part de la nostra història escrita. En l'Antic Egipte, quan el Nilo inundava els camps de cultiu que es trobaven en les seues riberes, es varen establir llímits utilisant la geometria. La casi perfecta quadratura i orientació nort-sur de la Gran Piràmide de Guiza, construïda cap al 2570 a. C., confirma que els egipcíacs dominaven la agrimensura.

• Registre de terres en Egipte (3000 a. C.)
• Baixe els Romans els agrimensores es varen establir com una professió, i varen crear les divisions bàsiques de l'imperi, aixina com el registre dels imposts de les terres conquistades (sobre l'any 300 d. C.)
• En Anglaterra, el Domesday Book per Guillermo I d'Anglaterra (1086)
  • Les tècniques cobrien tota Anglaterra.
  • Figuren noms dels propietaris de les terres, superfície, calitat de la terra, i informació específica sobre el contingut de la zona i els seus habitants.
  • No incloïa mapes mostrant l'exacta localisació de les terres. (Les primeres topografia es varen donar en l'época de l'Imperi Egipcíac, al voltant de 1400 a. C.)
• El catastre de l'Europa continental es va crear en 1808.
  • Creat per Napoleón Bonaparte, "Un bon cadastre parcellaire sera li complément de mon CODE, en ce qui concerne la possession du sol (...)", és dir, "Un bon catastre serà el complement del meu Còdic Civil en lo concerniente a la possessió del sol (...)"
  • Contenia el número de parceles de la terra, el seu us, el seu valor...
  • 100 millons de parceles de terra, es triangularon i varen medir fent-se mapes a escala d'1:2500 i 1:1250
  • Ràpida propagació per Europa, pero sobretot pels problemes en els països del Mediterràneu, els Balcans i Europa oriental varen tindre despeses de manteniment del catastre en numerosos conflictes.

Les medicions a gran escala són un prerrequisito per a realisar un mapa. A fins de 1780, un equip de la cartografia de Gran Bretanya, inicialment baix el general William Roy va començar la Principal de la triangulació de Bretanya utilisant el teodolit Ramsden.

En Espanya, en el XIX, Javier de Burgos va recolzar la creació de les Acadèmies de les Nobles Arts, per a expedir títuls de agrimensor.

Tècniques

Archiu:Brújula de agrimensor s. CAPS 7 ( CAPS 8 Madrid) 01.jpg

Brúixola de agrimensor de fins del s. XVIII (M.A.N., Madrit).

Històricament, es varen medir distàncias de múltiples formes; com unir els punts en cadenes d'una llongitut coneguda, per eixemple, la cadena de Gunter o cintes d'acer o invar. En la finalitat de medir les distàncies horisontals, estes cadenes o cintes es tensaven d'acort a la temperatura, per a reduir el pandeo i la chala.

Els ànguls horisontals es varen medir utilisant una brúixola, que proporciona una declinació magnètica que es podia medir. Este tipo d'instrument posteriorment es va millorar, en uns discs inscrits en millor resolució angular, aixina com el montar telescopis en retículs per a vore en més precisió damunt del disc. Ademés, es varen afegir círculs calibrats que permetien medir d'ànguls verticals, junt en els verniers per a medir les fraccions de grau.

El método més simple per a medir altures és en un altímetro (bàsicament un barómetro); utilisant la pressió de l'aire com a indicador d'altures. Pero per a la agrimensura es necessitava millorar la precisió. Con este fin s'han desenrollat una multitut de variants, tals com els nivells exactes. Els nivells són calibrats per a donar un pla exacte de diferències d'altures entre l'instrument i el punt en qüestió que es medix, per lo general, per mig de l'us d'una barra de medició vertical.

A finals dels 1990s s'utilisaven com a ferramentes bàsiques en la agrimensura sobre el terreny, la cinta mètrica per a medir les distàncies més curtes o diferències de cotes; i un teodolit fixat en un trípode per a medir ànguls (horisontals i verticals), en combinació en la triangulació. Partint d'un punt de referència, a on es coneix la seua ubicació i cota, es medixen distàncies i els ànguls d'uns atres dels que es vol conéixer la seua ubicació i cota. Un instrument més modern és l'estació total, que és un teodolit electrònic en un dispositiu de medició de distància (EDM). Des de l'introducció de les estacions totals s'han anat canviant tots els dispositius òptics i mecànics per electrònics, en un ordenador portàtil i software. Les modernes estacions top-of-the-line ya no requerixen un reflector o prisma (utilisats per a tornar els polsos de llum en medir distàncies) per a tornar les medicions de distància, són totalment autómates, i pot inclús enviar un correu electrònic en les senyes a l'ordenador de l'oficina i conectar-se a un sistema global de navegació per satèlit, tals com el conegut GPS. Encara que els sistemes GPS han aumentat la velocitat en la pren de senyes de la agrimensura, encara solament tenen una precisió d'uns 20 mm. Ademés els sistemes GPS no funcionen en zones en una densa arbolada. És per açò que les estacions totals no han eliminat per complet els instruments anteriors. La robòtica permet als agrimensores arreplegar medicions precises sense tindre que contractar a més treballadors, mirant a través del telescopi o gravar senyes. Una forma més ràpida de medir (sense obstàculs) és anar en un helicòpter en localisació acústica per làser, combinat en el GPS per a determinar l'altura de l'helicòpter. Per a aumentar la precisió, es coloquen balizas en el sol (a uns 20 km). Este método alcança una precisió d'uns 5 mm.

En el método de triangulació, lo primer que es té que conéixer és la distància horisontal a l'objecte. Si no es coneix o no es pot medir directament, es calcula com s'explica en l'artícul triangulació. Llavors, l'altura d'un objecte es pot obtindre per mig de la medició de l'àngul entre l'horisontal i la llínea que unix un punt a una distància coneguda i la part superior de l'objecte. Per a determinar l'altura d'una montanya, es deu prendre com a referència el nivell de la mar, pero ací les distàncies poden ser massa grans i la montanya pot ser que no es veja. Aixina que, en primer lloc es deu determinar la posició d'un punt, llavors anem fins a eixe punt i realisem una medició relativa, i aixina successivament fins que s'alcance el cim de montanya.