Gran Piràmide de Guiza

Gran Piràmide de Guiza

La Gran Piràmide de Guiza (també coneguda com a piràmide de Keops o de Jufu) és, ademés de la major de les piràmides d'Egipte, la més antiga de les sèt maravelles del món antic i l'única que encara perdura. Va ser ordenada a construir pel faraó Keops de la quarta dinastia del Antic Egipte. Sobre l'arquitecte de dita obra, alguns estudiosos nomenen a Hemiunu, pero no està comprovat.

La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de 2,600 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la #necròpolis de Guiza, situada en les afores d'El Caire. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800 anys, fins que en el XIV va ser superat pel chapitel de la catedral de Lincoln, en Anglaterra, i l'edifici de pedra més alt del món fins a ben entrat el XIX, sent llavors superat per l'agulla de la iglésia de Sant Nicolás, en Hamburc.

La piràmide

La #necròpolis piramidal de Khufu va ser erigida en la secció noreste del replanell de Guiza. És possible que la falta d'espai per a la gran construcció planejada, la falta de pedreres locals de pedra calcàrea i el terreny solt de Dahshur obligara a Khufu a traslladar-se cap al nort, llunt de la #necròpolis del seu predecessor Seneferu. Khufu va elegir l'extrem superior d'un replanell natural per a que la seua futura piràmide fora àmpliament visible. Va decidir cridar al seu complex funerari Akhet Khufu (L'Horisó de Khufu). S'estima que va ser construïda en uns 2,3 millons de blocs de pedra, el pes mig del qual és de dos tonellades i mija per bloc, encara que hi ha alguns d'ells que apleguen a pesar fins a xixanta tonellades. Originalment estava recoberta per uns 27 000 blocs de pedra calcàrea blanca, poliments, de vàries tonellades cada u. Va mantindre este aspecte fins a principis de el XIV, quan un terremot va desprendre part del revestiment calizo. Posteriorment, els turcs otomans varen utilisar dit revestiment per a la construcció de diverses edificacions en El Caire. Té una altura de 146.5 metros (481 peus) des del nivell del sol fins al punt més alt. El nivell d'enterrament de la Gran Piràmide de Guiza és d'aproximadament 10 metros (33 peus). Açò significa que la part enterrada s'estén aproximadament 10 metros per baix del nivell del sol.

Arquitecte

Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del rei Seneferu, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua mastaba estan marcades en dates que es referixen al regnat de Keops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en Alemània.

Datació

Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des d'Heródoto), coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Jufu (en grec, Keops), en la primera mitat de el XXVI Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per la seua chaty, l'arquitecte Hemiunu. En 2013 es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos papirs contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir cridat diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Guiza, en un total de 200 blocs per més.

L'interior de la piràmide

La piràmide es compon de tres cambres principals, dos situades en l'interior de la piràmide, actualment denominades cambra del rei i cambra de la reina, i una en el subsol, la cambra subterrànea.

A les cambres s'accedia des del costat nort, per un passage descendent, obstruït al final per grans blocs de granit, que comunicava en dos #passera, un d'ascendent, que desemboca en la Gran Galeria, i un atre descendent, que aplega fins a la cambra subterrànea.

La Gran Galeria

La Gran Galeria és un gran passage d'uns 47 metros de llongitut i 8 metros d'altura. Les parets de la Gran Galeria són verticals des del sol fins a una altura de dos metros i, des d'ahí cap a dalt, per mig d'aproximació de les hiladas en les pedres escalonades, conformant una falsa volta.

La cambra del rei

L'anomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un sarcòfec buit de granit, sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els #passera; sobre el sostre es troben les anomenades cambres de descàrrega, i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la cambra real. S'accedix a ella per un passage horisontal cridat antecámara que partix de l'extrem superior de la Gran Galeria.

La cambra de la reina

La denominada cambra de la reina pels àraps, encara que segons Mark Lehner i la gran majoria dels egiptòlecs, no es va destinar a l'esposa del rei sino a una estàtua Ka del mateix (Serdab, habitàcul destinat a contindre la representació espiritual del difunt: estàtua Ka), està situada casi en l'eix de la piràmide. Té accés per mig d'un passage horisontal, que comunica en la zona inferior de la Gran Galeria, inicialment amagat per les lloses del paviment. És de planta rectangular, parets planes, sense decoració, en una caseta, i sostre inclinat, a dos aigües.

La cambra subterrànea

La cambra subterrànea, excavada en el subsol, és de planta rectangular, en sol irregular, parets i sostre plans; conté dos habitàculs, a modo de sarcòfecs, un pou i una menuda galeria. S'accedix a ella per un passage descendent, prolongació del primer passage de la piràmide. També està comunicada en la Gran Galeria per mig d'un angost túnel, casi vertical, perforat en els blocs.

Els canals de ventilació

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, cridats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us des de 1992, ventilar per mig de ventiladors elèctrics per a reduir la humitat en l'interior de la piràmide; es desconeix la seua funció original puix els de la cambra de la reina no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon.

Cambres i passages interiors

1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït
2. Accés actual, ordenat obrir per Al-Mamún
3. Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior
4. Passage que comunica en la cambra subterrànea
5. Cambra subterrànea
6. Passage d'accés a la Gran Galeria
7. Cambra de la regna
8. Passage que comunica en la cambra de la reina
9. Gran galeria
10. Cambra del rei i cambres de descàrrega
11. Antecámara
12. Passage perforat que comunica en la Gran Galeria i la cambra subterrànea

7-10 Canals de ventilació

Imàgens de l'interior

• Bloc de granit, sagellant l'accés a la cambra de la reina
  Bloc de granit, sagellant l'accés a la cambra de la reina
• Gran Galeria
  Gran Galeria
• Gran Galeria
  Gran Galeria
• La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a 1799, segons ilustració en Description de l'Égypte
  La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a 1799, segons ilustració en Description de l'Égypte
• Caseta en la Cambra de la reina
  Caseta en la Cambra de la reina
• Cambra del Rei
  Cambra del Rei
• Accés a la Antecámara
  Accés a la Antecámara
• Cambra de la reina
  Cambra de la reina
• Cambra del rei i Cambres de descàrrega
  Cambra del rei i Cambres de descàrrega

Les huit cares de la Gran Piràmide

Flinders Petrie ya va observar, entre atres aspectes morfològics, que la secció horisontal de la Gran Piràmide té forma octogonal, d'estrela de quatre puntes, puix cada una de les cares està composta per dos plans, en llaugera pendent cap al centre, difícilment apreciable a simple vista per l'absència casi total del revestiment, puix solament s'han conservat menys de cent blocs de pedra calcàrea, procedents de les pedreres de Tura, en la primera hilada. Esta característica i la seua orientació cap al Nort geogràfic genera en les cares nort i sur un fenomen de proyecció d'ombres durant els equinoccios: cap a l'amanecer, durant uns minuts, la mitat oest de les cares nort i sur és allumenada pels rajos del Sol, mentres la mitat este permaneix en ombres; cap a l'ocàs ocorre al contrari, quedant allumenada la mitat este de les cares nort i sur, mentres la mitat oest queda en ombres. És el denominat efecte llampada.

Els blocs del revestiment que queden són 14 en el Nort, uns quaranta en la cara Oest, uns vint en la cara Sur i uns quants en la cara Est. Eixos blocs i les chafades que varen deixar els blocs desapareguts en el zócalo demostren que les cares originals eren 4 i planes. Per lo que el efecte llampada no existia.

Les tres piràmides de les reines

Les tres piràmides cridades de les reines es troben pròximes a la cara este de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan de el XXVI La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i els seus costats medixen 45,5, 47,4, 46,5, i 45,7 m., i 29,45 m. la seua altura. S'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Jufu (Keops) (o a Merytetes, una esposa). La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" i els seus costats medixen 47,8, 49,4, 48,2, i 47,1 m., la seua altura és 30,62 m. S'atribuïx a Merytetes (o a Hetepheres I). La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i els seus costats medixen 45,5, 46,7, 46,8, i 45,2 m., sent la seua altura 30,2 m. S'atribuïx a Henutsen, una esposa de Jufu.

La barca funerària de Keops

Artícul principal → Barca funerària de Keops.

En 1954 es va trobar, enterrada en un fos pròxim al costat sur de la piràmide, una barca funerària. Estava desmontada i va dur catorze anys reconstruir-la. S'exhibix en una gran sala erigida sobre el fos. Esta barca formava part important del ritual funerari, ya que seria l'encarregada de dur a Jufu (Keops) en el seu viage a través del més allà. Es té coneiximent d'una atra barca, pero per precaució i per a evitar la seua deterioració no ha segut extreta encara.

Dimensions de la Gran Piràmide

L'egiptòlec britànic William Matthew Flinders Petrie va fer l'estudi més detallat realisat fins a 1984 sobre el monument. En l'actualitat es donen com a vàlides les següents dimensions, frut del treball de Mark Lehner i Jon Goodman en 1984:

• Altura original = 146,50 m
• Altura actual = 136,86 m
• Pendent: 51º 50' 39"

La llongitut dels costats de la base, segons Mark Lehner, David Goodman i Glen Dash (AERA: The Great Pyramid’s Footprint: Results from Our Survey by Glen Dash (2015)) és:

• Costat N: 230,329 m
• Costat I: 230,334 m
• Costat S: 230,384 m
• Costat O: 230,407 m
• Mija: 230,363 m

Teories sobre la seua construcció

La Gran piràmide s'erigix en el periodo de major apogeu del poder faraònic durant l'Imperi Antic, i mostra la gran capacitat organisativa i el coneiximent adquirit pels artesans i tècnics egipcíacs per a erigir tals monuments, encara que en mijos aparentment simples. És el millor exponent de totes les piràmides realisades en Egipte, la culminació d'un procés de mejoramiento de tècniques constructives que va començar en l'época de Dyeser i va proseguir en la de Seneferu.

Existixen diverses teories que tracten d'explicar cóm es varen construir les piràmides, pero no se sap en certea cóm es varen erigir, al no haver perdurat cap document de l'época descrivint-ho. Possiblement, puguen aportar senyes significatives les excavacions arqueològiques que es realisen en la replanell de Guiza en els restants del poblat d'artesans, del cementeri, els almagasens o les pedreras.

El text més antic que indica el modo de construir-la prové de l'historiador Heródoto, reflectint lo que li varen relatar els sacerdots egipcíacs.

Heródoto, qui va contemplar la piràmide cap a l'any 450 a. C., va comentar que «el seu temps de construcció va ser de vint anys», i que pujaven les pedres llaurades, de grada en grada, per mig d'artefactes conformats de maderos curts.

Durant el XIX proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de la arqueologia i la egiptología, la majoria han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

En el XX sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà Ludwig Borchardt, qui va expondre en 1928 la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendicular a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan de el XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heródoto.

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en abril de 2007 la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel (sic) seguiria existint hui en dia. i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d'Heródoto i Plinio el Vell reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide (sic), sent potser la famosa Tomba-illa.»

Dèu varen ser, com dic, els anys que es varen amprar en la construcció d'eixa calçada (procesional) i de les cambres subterrànees del tossal sobre la que s'alcen les piràmides, cambres que, per a que li serviren de sepultura, Keops es va fer construir –conduint fins a allí un canal en aigua procedent de l'Nilo– en una illa.

Heródoto, Història, Llibre II, 124.

El cap del Consell Superior d'Antiguetats egipcíac, Zahi Hawass, va afirmar que només és una hipòtesis més i que, pel moment, no concedirà permís d'excavació en la Gran Piràmide. Ademés, els indicis que se supon que corroboren la teoria del senyor Houdin són, en realitat, incompatibles en ella.

Excavacions en el replanell de Guiza

Flinders Petrie, en les seues campanyes d'excavacions en Guiza, va trobar restants d'almagasens que varen ser utilisats per a guardar bens de gran volum i per a realisar diverses llabors artesanals. Saleh va trobar restants d'una escombrera. En 1988, es varen trobar restants d'un assentament oficial, un complex real d'almagasenament i producció, relacionat en la construcció de les piràmides de Guiza, que posseïx tres carrers pavimentadas d'uns cent metros i vàries estructures de gran tamany (uns 35 m d'esgambi) que està sent excavat per Mark Lehner.

Testimonis històrics

Per la seua antiguetat, magnitut i singular geometria, la Gran Piràmide de Guiza ha enlluernat a molts célebres visitants. Estos són alguns dels seus testimonis:

Bernardo de Breidenbach, en el seu llibre Viages de Breyndeback de 1484, va creure que eren els graners construïts pel bíblic José.

Jean Palerme, germà d'Enrique III de França, en 1581 va observar que el cofre (sarcòfec), si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.

John Greaves, 1638, professor en Oxford, autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per Keops, com a tomba. Athanasius Kircher, en 1666, va anar el primer en creure que els obeliscs i piràmides tenien un significat místic i amagat. Gemelli Careri en 1693 va sugerir que, ademés de tomba, la Gran Galeria hauria servit com a observatori astronòmic prèviament.

Paul Lucas, mege londinenc, en 1714 va propondre que la piràmide era un gran rellonge solar que indicava els solsticis. Thomas Shaw, en 1721, pensava que era un temple d'iniciació als misteris d'Osiris. Nathaniel Davison, 1763-65, va descobrir la primera cambra de descàrrega, la que despuix duria el seu nom.

Napoleón va invadir Egipte en 1798. Va desijar quedar-se solament en la Cambra del Rei i quan va eixir, commocionat, en preguntar-se-li, va dir que no tenia res que comentar. Va guardar sempre en secret lo que va ocórrer. Thomas Yeates, teòlec anglés, va escriure en 1833 que la Gran Piràmide podria ser una còpia de la Torre de Babel, erigida poc temps abans. M. Fialin de Persingny, en 1845 va expondre que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert. Flinders Petrie, en el seu llibre de 1883 Les Piràmides i Temples de Guiza, va realisar una medició molt completa de les piràmides.

La Gran Piràmide en la cultura popular moderna

Vore també: Piramidología

La construcció de la gran piràmide i les supostes relacions mètriques que presenta han segut objecte en els últims temps de numeroses hipòtesis, generalment sense excessiu rigor científic. Una de les més conegudes —i esgrimides pel món esotèric— és l'associació de l'altura original de la piràmide com a fracció de la distància de la Terra al Sol. Dita construcció ha segut atribuïda a extraterrestres, atlantes, egipcíacs anteriors a Keops o a atres cultures o civilisacions desconegudes.

Dites teories han tingut repercussió en internet, en revistes, llibres i en el món del cine, en películes com Stargate o 10 000 a. C., a on s'atribuïx la construcció a extraterrestres o a una civilisació desconeguda de fa 12 000 anys, respectivament.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Egiptología|20px|Vore el portal sobre Egiptología]] Portal:Egiptología. Contingut relacionat en Egiptología.
• Antic Egipte
• Sèt maravelles del món

Bibliografia

Fonts primàries

• Budge, I. A. Wallis (2007). El llibre egipcíac dels morts, Màlaga: Editorial Siri. ISBN 978-84-7808-532-3.
• Heródoto (1992). Enquestes. Volum I: Llibres I-II, Trad. i notes de C. Schrader. Intr. de F. Rodríguez Adrados. Rev.: M. Jufresa Muñoz, 1992 [1ª edició, 4ª impressió]. Obra completa. Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3482-8.
• Lara Pentinat, Federico (2009). Lliure dels Morts, Quinta edició. Madrit: Editorial Tecnos. ISBN 978-84-309-4804-8.
• Paíno, Iván (2013). Geometria Sagrada de la Gran Piràmide, Primera edició. Madrit: Editorial Isthar Lluna Sol. ISBN 978-84-940-6580-4.

Fonts secundàries

• Baines, John & Málek, Jaromir (1988). Egipte. Deus, temples i faraons. Tom II, Barcelona: Edicions Foli. ISBN 84-7583-137-0.

• VV. AA. (2005). Història Universal, Llima: Salvat Editors.
• Wirsching, Armin (2009). Die Pyramiden von Giza - Mathematik in Stein gebaut, Norderstedt: Books on Demand, 2nd ed. ISBN 978-3-8370-2355-8.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gran Piràmide de Guiza.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude> [[Categoria:#Necròpolis de Guiza]]