Anar al contingut

Diari de Merer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Diari de Merer (Papir Jarf A i B) és el nom donat a uns llibres de registres escrits sobre papir cap a 2.500 a. C. registrant les activitats diàries de transport de pedra de la pedrera de calcàrea de Tura a Guiza durant la IV Dinastia. Són els papirs en text escrit més antics trobats. Varen ser descoberts en 2013 per una missió francesa baix la direcció de Pierre Tallet de l'Universitat de la Sorbona en una cova en Uadi al-Yarf en la costa del Mar Rojo. El text està escrit en jeroglífics i hierático en tinta roja i negra sobre papir. El diari de Merer, un funcionari de ranc mig en el títul de inspector, està datat en l'any 27º del regnat del faraó Khufu (Keops, en grec)[1] i descriu tres mesos de treball en el transport de calcàrea de Tura a Guiza. Encara que el diari no especifica on les pedres van a ser utilisades o para quin propòsit, ya que el diari està àmpliament considerat de finals del regnat de Khufu, Tallet creu que provablement serien els blocs de recobriment exterior de la Gran Piràmide.


Cada dèu dies, es feyen dos o tres viages d'anada i regrés, embarcant potser 30 blocs de 2-3 tonellades cada u, donant un total de 200 blocs per més. Merer dirigia una colla de 40 barqueros treballant a les seues órdens. El periodo cobert en el papir s'estén de juliol a novembre.[2][3][4][5][6][7][8][9][10][11]

Les entrades en el llibre de registres estan totes dispostes a lo llarc de la mateixa llínea. En la part superior hi ha un encapçalat nomenant el més i l'estació. Davall hi ha una llínea horisontal llistant els dies dels mesos. Baixe les entrades per als dies, hi ha sempre dos columnes verticals que descriuen lo succeït en eixos dies (Secció B II): [Dia 1] El director de 6 Idjeru marcha a Heliópolis en una barca de transport per a dur-nos aliments de Heliópolis mentres l'èlit està en Tura, [Dia 2] L'inspector Merer passa el dia en la seua tropa transportant pedres en Tura Nort; passant la nit en Tura Nort.[12]

Persones mencionades

[editar | editar còdic]

Ademés de Merer, unes quantes persones més apareixen mencionades en els fragments recuperats. El més important és Anjaf (mig germà del faraó Khufu), conegut per atres fonts, que es creu un príncip i visir baix Khufu i Khafra (Kefrén, en grec). En el papir se li crida noble (iry-pat) i supervisor de Ra-shi-Khufu.

Llocs mencionats

[editar | editar còdic]

El lloc Ra-shi-Khufu era el port erigit en Guiza en un enorme embarcadero, cap a on les pedres eren transportades.[13][14]
L'arqueòlec Mark Lehner ha descobert part dels antics canals, en el terreny propenc a la piràmide, una ensenar del canal central, el principal accés de la pedra per a la construcció de la piràmide.[15]

Varis llocs més són mencionats en el registre: Tura del nort i Tura del sur eren les pedreres.[16][17][18]

L'arqueòlec egipcíac Zahi Hawass descriu el Diari de Merer com “el descobriment més gran en Egipte a inicis del sigle XXI.” El papir s'exhibix en el Museu Egipcíac d'El Caire.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pierre Tallet: Els papyrus de la Mer Rouge I, Li journal de Merer, (papyrus Jarf A et B), MIFAO 136, Cairo 2017, , p. 160
  2. ↑ Alexander Stille. «The World’s Oldest Papyrus and What It Ca Tell Us About the Great Pyramids» (en anglés). Smithsonian.com. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  3. ↑ «The Earliest Known Egyptian Papyri» (en anglés). HistoryofInformation.com. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  4. ↑ «4,500-year-old harbor structures and papyrus texts unearthed in Egypt» (en en). NBC News. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  5. ↑ «Story of the Pyramid builders revealed in 4500-yr-old papyri» (en en). CatchNews.com. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  6. ↑ «A 4,500 Year Old Papyrus Holds the Answer to How the Great Pyramid Was Built» (en en-us). interestingengineering.com. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  7. ↑ «Revealed: 4,500-year-old Papyrus that details the construction of the Great Pyramid – Mysterious Earth» (en en-us). Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2020. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  8. ↑ Marc Lallanilla. «World's Oldest Harbor Discovered in Egypt» (en anglés). LiveScience. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  9. ↑ «Lost Secrets of the Pyramid (TV documentary)».
  10. ↑ «‘The Nature Of Things: Lost Secrets Of The Pyramid’». Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2020. Consultat el 2 d'octubre de 2019.
  11. ↑ Tallet: Els papyrus de la Mer Rouge I, p. 160
  12. ↑ Tallet: Els papyrus de la Mer Rouge I, p. 150
  13. ↑ Zach ZorichConsultat el 23 de març de 2021.
  14. ↑ Alexander StilleSMITHSONIAN MAGAZINE.
  15. ↑ Consultat el 23 de març de 2021.
  16. ↑ «Revealed: 4,500-year-old Papyrus that details the construction of the Great Pyramid» (en en-us). Ancient Code. Consultat el 30 de juliol de 2019.
  17. ↑ Tallet: Els papyrus de la Mer Rouge I, pp. 42, 63, 66
  18. ↑ Tallet: Els papyrus de la Mer Rouge I, pp. 52, 55


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diari_de_Merer&oldid=883893»