Uadi al-Yarf

Uadi al-Yarf (en àrap: وادي الجرف) és el nom actual d'un àrea en la costa del Mar Rojo d'Egipte, 119 km al sur de Suez i 24 km al sur de la localitat costera de Zaafarana, en la governació de la Mar Rojo.

Està considerat com el port artificial més antic conegut en el món, remontant-se a la dinastia IV d'Egipte (2620-2500  a. C.). Es troba en la desembocadura del Uadi Llaurava, un important corredor de comunicació entre el Valle del Nilo i la Mar Rojo, que creua el Desert aràbic. A l'atre costat del golf de Suez es troba la chicoteta fortalea del Sinaí de Tell Ras Budran. Un port també de l'época de l'Antic Egipte i prou similar es troba en Ain Sujna, a 100km al nort de Uadi al-Yarf.

Descobriment

Se sabia que existien estructures antigues des d'a lo manco 1832 quan J. G. Wilkinson va referir la seua existència. Va descobrir una série de galeries tallades en la pedra que va pensar en un primer moment que eren catacumbes gregues. En la década de 1950, un grup d'aficionats francesos en arqueologia va començar a explorar algunes parts del lloc, que varen cridar Rod el-Khawaga, pero varen ser expulsats durant la crisis de Suez de 1956. Les seues notes es varen publicar en 2008, lo que va despertar l'interés per recomençar els treballs.

L'excavació sistemàtica es va recomençar en 2011 per un equip arqueològic egipcíac-francés liderat per Pierre Tallet (Universitat París IV-La Sorbonne), El Sayed Mahfouz i Gregory Marouard (The Oriental Institute, Chicago). En abril de 2013, els arqueòlecs varen anunciar el descobriment d'un antic port i dotzenes de papirs en el lloc. Són els papirs escrits més antics que s'han trobat en Egipte (ca. 2560–2550 a. C., a finals del regnat de Jhufu).

Restants arqueològics

Port

El complex portuari data de la Dinastia IV, fa aproximadament 4.600 anys. Consta d'un moll o embarcadero de pedres d'entre 150 i 200 metros que encara és visible en marea baixa, un alamat o punt de referència de navegació de pedres apilades, un curiós edifici de funció desconeguda de 60m × 30m que està dividit en 13 sales llargues, i una série de 25 a 30 galeries d'almagasenament excavades en afloraments de pedra calcàrea més cap a l'interior. L'edifici de funció desconeguda és l'edifici faraònic més gran descobert a lo llarc de la costa de la Mar Rojo fins a la data. Les galeries d'almagasenament medixen entre 16 i 34m de llarc i solen tindre 3m d'ample i 2,5m d'altura.

Dins de les galeries es varen trobar varis fragments de barcos i vés-les, alguns rems i numerosos trossos de cordes antigues. Es varen trobar vinticinc ancores de pedra baix de l'aigua i 99 ancores en un aparent edifici d'almagasenament. Són les primeres del Imperi Antic trobades en el seu context original. Moltes ancores tenen jeroglífics en els noms dels barcos dels que procedien.

Este port va ser el punt de partida dels viages des de l'Egipte continental fins a les instalacions mineres al sur del Sinaí. S'especula que també pot haver segut utilisat per a embarcar-se fins a la misteriosa Terra de Punt, un conegut soci comercial de l'Antic Egipte.

El port data del regnat del faraó Jufu (2589–2566  a. C.), el nom del qual està inscrit en alguns dels grans blocs de pedra calcàrea. Això significa que el port és anterior a la segona estructura portuària coneguda més antiga en més de 1000 anys. Existix certa evidència d'us durant la primera part de la Dinastia V, despuix de la qual el port provablement va ser abandonat.

Per a obtindre turquesa i coure en grans cantitats (el coure era necessari per a les ferramentes de les construccions faraòniques) s'organisaven expedicions per mar des de Uadi al-Yarf fins a les explotacions mineres del Sinaí, creuant el golf de Suez cap al punt més propenc, el embarcadero i fortalea d'El-Marja, prop de l'actual ciutat d'Abu Zenima.

Vasijas d'almagasenament i papirs

També es varen trobar numeroses vasijas de pedra d'almagasenament d'aigua i aliments, fragments de textils i fusta, i una colecció de centenars de fragments de papirs registrant els treballs diaris. Les vasijas s'han pogut vincular en atres trobades al costat opost de la Mar Rojo, lo que indica el comerç entre abdós ports costers. Moltes vasijas tenen noms de persones o de barcos en tinta roja, indicant a qui pertanyien. Les vasijas es caracterisen per tindre una composició de margues molt particular que ya prèviament s'havien identificat en atres contexts de la Dinastia IV, incloent en Tell Ras Budran, a l'atre costat del Golf de Suez.

Dèu dels papirs estan especialment molt ben conservats. La majoria d'estos documents es remonten a l'any posterior al 13º reconte de ganado del regnat de Jufu i descriuen cóm l'administració central va enviar aliments i suministraments als treballadors egipcíacs.

Un d'ells és d'especial interés: el Diari de Merer, a on este funcionari està involucrat en la construcció de la Gran Piràmide de Jufu. Usant el diari, els investigadors han pogut reconstruir tres mesos de la seua vida, proporcionant una nova perspectiva de la vida quotidiana de les persones de la Dinastia IV.

Estàncies

Tres grups d'edificis es varen trobar a 500 m al noroest del port. La construcció rectangular i l'organisació de les habitacions en forma de cela semblen indicar que podrien servir com a vivendes.