Vés-la (nàutica)
.jpg){kind=link}
En nàutica, la vela és tota superfície —generalment una peça de tela, làmina de Kevlar o carbono— utilisada per a propulsar una embarcació per mig de l'acció del vent sobre ella.
El conjunt de totes les veles de l'embarcació forma el velam o velage,[1] que és part de lo que es denomina el aparelle de l'embarcació.
Història
[editar | editar còdic]L'orige de les veles és prou antic, potser casi tant com la navegació. Alguns investigadors diuen que va aparéixer en un disc pintat, que es va trobar en Kuwait i data de finals del quint mileni abans de Crist.[2] En el antic Egipte s'atribuïa la seua invenció a la deesa Isis, a la que quan buscava al seu fill, en l'objecte d'afanyar més el viage, se li va ocórrer elevar un pal en mig de l'embarcació i posar en ell un llenç capaç de rebre el vent. Per als grecs varen ser dos els inventors: Dédalo quan es va escapar del llaberint de Creta, o Eolo, deu dels vents.
La figura i material de les veles ha variat molt. Encara que també varia poc i varen fer de figura redona, triangular o redona quadrada. Els egipcíacs les feyen en la corfa del papir. En temps de Juliol César els bretones tenien vés-les de cuiro. Els romans ampraven el lli, i alguns pobles el esparto i els juncs. Els chinencs usen vés-les subjectes per canyes. També s'han fabricat vés-les de cotó o de cànem fort. De cànem eren les veles conegudes com "olonnes" que varen donar orige en el XV al terme "lona".cita requerida
En el sigle d'Homero, els grecs ampraven ya veles de lli, si be en un principi només se servien d'elles quan els vents eren favorables.
Algunes voltes teñir les veles de color blau, i per lux varen aplegar a l'extrem d'teñir de púrpura. A voltes les teñir en forma de menuts quadros, segons es deduïx d'un passage de Plinio el Vell.[3]
Nomenclatura general
[editar | editar còdic]| Espanyol | Inglés | |
|---|---|---|
| 1 | Puny de driza (Puny de pena) | Throat (Peak) |
| 2 | Garrucho (patins) | |
| 3 | Taula de gratil | |
| 4 | Sabre | Batem |
| 5 | Baluma (caiguda de popa) | Leech |
| 6 | Grátil (caiguda de proa) | Luff |
| 7 | Vés-la bermudiana (Vés-la marconi) | |
| 8 | Extrem de nervi | |
| 9 | Faixa de rulls | Reef line |
| 10 | Puny d'amura | Clew |
| 11 | Pujamen | Foot |
| 12 | Puny d'escota | Tack |
Forces aerodinàmiques
[editar | editar còdic]Les forces aerodinàmiques sobre les veles depenen de la velocitat i direcció del vent i de la velocitat i direcció de l'embarcació. La direcció en la que viaja l'embarcació sobre el "vent real" (la direcció i la velocitat del vent sobre la superfície) es denomina "punta de vela". La velocitat de l'embarcació en un punt donat de la vela contribuïx al vent aparent (VA)—la velocitat i direcció del vent medides en l'embarcació en moviment. El vent aparent en la vela crea una força aerodinàmica total, que pot descompondre's en "arrastre".—el component de la força en la direcció del vent aparent—i el "alçament"—la component de força normal (90°) al vent aparent. Depenent de l'alliniació de la vela en el vent aparent, la sustentació o la resistència poden ser el component propulsor predominant. La força aerodinàmica total també es resol en una força impulsora propulsora cap a avant, resistida pel mig a través o sobre el qual passa la nau (per eixemple, a través de l'aigua, aire o sobre gèl, arena) i una força lateral, resistida per les làmines submarines, patins de gèl o rodes de l'embarcació de vela.[4]
Per a ànguls de vent aparent alineats en el punt d'entrada de la vela, la vés-la actua com un perfil aerodinàmic i la sustentació és el component predominant de la propulsió. Per a ànguls de vent aparent darrere de la vela, la sustentació disminuïx i la resistència aumenta com a component predominant de la propulsió. Per a una velocitat de vent real donada sobre la superfície, una vés-la pugues propulsar una embarcació a una velocitat major, en els punts de la vés-la quan el punt d'entrada de la vela està alineat en el vent aparent, que quan el punt d'entrada no està alineat, perque d'una combinació de la força disminuïda del fluix d'aire al voltant de la vela i el vent aparent disminuït de la velocitat de l'embarcació. Per les llimitacions en la velocitat a través de l'aigua, els velers de desplaçament generalment obtenen energia de les veles que generen sustentació en punts de la vela que inclouen les cenyides a través d'un ampli alcanç (aproximadament 40° a 135° del vent).[5] Per la baixa fricció sobre la superfície i les altes velocitats sobre el gèl que creen altes velocitats aparents del vent per a la majoria dels punts de navegació, els pots de gèl poden obtindre energia de la sustentació més alluntada del vent que els pots de desplaçament.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Navegació a sotavent en un spinnaker
-
Spinnaker configurat per a un ampli alcanç, movilisant tant la sustentació com la resistència.
-
Secció travessera de spinnaker retallada per a un alcanç ampli que mostra el fluix d'aire.
-
Spinnaker a favor del vent, principalment movilisant resistència.
-
Secció travessera de spinnaker en vent aparent, que mostra el fluix d'aire.
Tipos de vela
[editar | editar còdic]Per la seua qualitat
[editar | editar còdic]- Vés-la sobrancera: és la vés-la massa llarga o ampla respecte al lloc que deu ocupar
- Vés-la faldona: és la vés-la massa llarga per defecte de la seua cort
- Vés-la de coa d'ànet: aquella que el seu alunamiento de pujamen excedix en este costat al quadrilàter o triàngul de la seua total figura o té el seu arc o curvidad per a fòra.
Per la seua maniobra
[editar | editar còdic]- Vés-la de capa (Vés-la de capege, Vela de córrer): és la disposta convenientment en qualsevol d'estos casos per al fi respectiu com la major, la gavia, el trinquet, el treo, la trinquetilla etc.
- Vés-la quina: les de cotonía o vitre que solament es largan en vents bonancibles, com les ales, rastreras, sobrejuanetes, monterillas, etc.
- Vés-la tormentosa: és la que per la seua espècie o situació o per les circumstàncies, fa treballar o molesta molt al buc, pal, etc.
Pel seu us
[editar | editar còdic]- Vés-la de fum: vés-la que es coloca per la cara de proa del fumeral del foguer quan el buc està aproado al vent
- Vela de llastre (Vés-la de llastrar): la que es tendix des de la broda o des de la porta de llastrar al lanchón conductor del llastre, per a impedir que este caiga a l'aigua en embarcar-ho a bordo.[6]
Classificació general
[editar | editar còdic]Una classificació general, seria:[7]
- Vés-la quadra (Vés-la redona, Vés-la de creu).
- Vés-la llatina.
- Vela de gavinet (Vés-la randa).
- Vés-la áurica
Vés-la quadra (Vés-la redona, Vés-la de creu)
[editar | editar còdic]Les veles quadrades o quadres es denominen específicament segons la seua disposició sobre el pal.
També en ventolina, per mig de menudes vergas i botalones van largadas, a guisa, les ales de les vergas principals.
- Vés-la de fortuna (Treo, Treu): vés-la quadra o redona en que les embarcacions llatines naveguen en popa en vents forts. (fr. Treos, Taille vent; it. Treo).
- Ala: és la velita que s'agrega a la principal per un o abdós costats en temps bonancibles, i quan el vent és llarc o a popa, a fin de que multiplicant aixina les superfícies en que est ferix, s'aumente l'anar del buc. (fr. Bonnette; ing. Studding sail, Studsail, Stunsail; it. Cortellazzo).
- Rastrera (Ala rastrera, Arrastradera): és la que es mou prop de la superfície de l'aigua i en particular, l'ala o rastrera major o la de trinquet.
- Ala de bolina:
- Vés-la d'aigua: la que sol largarse en algunes embarcacions baix de la botavara en vents bonancibles i llarcs. (ing. Watersail).
| En | Mesana | Major | Capa | Trinquet (nàutica) | Bauprés |
|---|---|---|---|---|---|
| Mastelerillo | Sobresobre de mesana (1) | Sobresobre major (1) | Sobresobre de proa (1) | ||
| Mastelerillo | Juancito de mesana | Juancito major | Juancito de proa | ||
| Mastelerillo | Periquito de mesana | Sobrejuanete major | Sobrejuanete de proa | ||
| Mastelero (2) | Perico alt | Juanete major alt | Juanete de proa alt | ||
| Perico baix | Juanete major baix | Juanete de proa baix | Juanete de Bauprés (3) | ||
| Mastelero (2) | Sobremesana alta | Gavia alta | Velacho alt | ||
| Boneta (4) | Boneta (4) | ||||
| Sobremesana baixa | Gavia baixa | Velacho baix | Sobrecebadera (5) | ||
| Pal | Mesana (6) | Major | Trinquet | Cebadera (7) | |
| Botavara | Arrastraculo | ||||
| Verga (8) | Treo (Treu, Fortuna) | ||||
| Mastelero (9) | Capa | ||||
| (1) Estes veles podien ser intercanviades per les seues respectives Monterillas (Vés-les triangulars) d'acort en el temps, si este era bonancible o no. | |||||
| (2) Les veles d'este Mastelero podien ser una sola, en lloc de tindre Alta i Baixa. El mastelero respectiu es denomina sense el calificatiu alt o baix. | |||||
| (3) En Botalón de Petifoque. | |||||
| (4) La vela Boneta en este cas s'agrega per a unir les Gavia alta o Velacho alt a la verga inferior: de Gavia baixa o de Velacho baix. | |||||
| (5) En Mastelero Tormentin o en Botalón de Foque, d'acort a l'embarcació. | |||||
| (6) Esta si en lloc de la Vés-la Quadra du una Vela Llatina esta es diu Mesana Sancera (Mesana a l'espanyola) i si du en el seu lloc una Vés-la Cangreja es diu Mija mesana (Mesana a l'anglesa). | |||||
| (7) En Pal de Bauprés. | |||||
| (8) D'embarcació llatina. | |||||
| (9) Este és un menut mastelero a popa del Màstil trinquet per a la Vela Major de Capa d'acort a si hi ha tormenta o si es vol navegar a capa (Navegació estacionaria). | |||||
| En | Mesana | Major | Trinquet | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Babor | Estribor | Babor | Estribor | Babor | Estribor | |
| Verga | Juanete major | Juanete de proa | ||||
| Verga | Gavia | Velacho | ||||
| Verga | Trinquet (Rastrera) | |||||
| Arrastraculo | Cangreja (2) | |||||
| (1) Estes veles podien ser intercanviades per les seues respectives Ales de Bolina (Vés-les triangulars) d'acort en si es fa navegació per bolina. | ||||||
| (2) No confondre estes Ales Cangrejas en les Vés-les Cangrejas que són de gavinet. | ||||||
Vés-la Llatina
[editar | editar còdic]- Vés-la mestra: la vela que es llarga en el pal principal dels bucs llatins
- Vés-la mística (Vés-la de martell): de figura trapezoidal, està entre mig de la llatina i la vela al terç. (ing. Setee sail).
| En | Mesana | Major | Trinquet |
|---|---|---|---|
| Pal | Mesana (Mesana sancera, Mesana a l'espanyola) | Major | Trinquet |
Vés-la de gavinet (Vés-la randa, Vés-la aúrica)
[editar | editar còdic]Es denomina de gavinet perque va orientada en el centre del buc, envergada en el pal. Comprén esta classe les trapezoidals com la vés-la cangreja i la vela de estay. També són vés-les de gavinet les de forma triangular, com els foques.[7]
D'igual naturalea és la boneta, afegida a la part inferior d'una vela de gavinet, i la de baticulo, largada al grátil de sotavent de la cangreja de popa.
| Soportada per !Espanyol | Inglés | Forma | Tamany | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vés-la | Sail | |||||
| Estay | Estay, Foques | Stay, Jib | Triangular | Menuda | ||
| Genova | Genoa | Triangular | Gran | |||
| Màstil | Botavara | Bermudiana o
Marconi |
Bermudan or
Marconi |
Triangular | ||
| Botalón | Gunter | Gunter | Triangular | |||
| Botalón | Tarquina | Sprit | Trapezoidal | |||
| Entena | Al terç o de Lugre | Lug | Trapezoidal | |||
| Carranc | Cangreja | Gaff | Trapezoidal | Gran | ||
| Carranc | Carranc | Escandalosa | Gaff top | Trapezoidal | Menuda | |
| Sobre escandalosa | Triangular | Molt Menuda | ||||
| Palmito o de Concha | Avente[7] | |||||
| * Les veles soportades per més de 3 elements són les Vés-les Áuricas. | ||||||
- Vés-la de baticulo: mesana chica o espècie de cangreja que usen els faluchos i atres embarcacions llatines en un pal que coloquen al costat de les cridades per alguns aletes. També s'usa en els pots, falúas, etc.
| En | Mesana | Estay | Major | Estay | Trinquet | Foques |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Mastelero (1) | Sobre escandalosa | Sobre escandalosa | Sobre escandalosa | |||
| Mastelero / Carranc | Escandalosa | Escandalosa | Escandalosa | |||
| Carranc | Cangreja (Mija mesana, Mesana a l'anglesa) | Cangreja | Cangreja | |||
| Boneta (2) | ||||||
| (1) Es pot dur Sobre escandalosa quan l'Escandalosa inferior va en Verga Carranc en lloc de Mastelero. | ||||||
| (2) La Vés-la Boneta s'agrega als foques per la seua banda baixa quan hi havia temps moderat. | ||||||
Goletas i Balandras
[editar | editar còdic]- Redona: Vés-la que largan les goletas en el pal de trinquet i balandras en l'únic que arbolan.
Expressions relacionades
[editar | editar còdic]Buc
[editar | editar còdic]- Anar molt de la vela: Ser molt veler el buc.
Procediment
[editar | editar còdic]- Cantar vés-la: Anunciar la vista d'alguna embarcació el vigía de tops o el que la descobrix primer, cridant «¡Vés-la!».
Maniobra
[editar | editar còdic]- Acurtar la vés-la (Acurtar vés-la): Aferrar algunes veles o prendre rulls de modo que es presente menys superfície al vent.
- Aguantar vés-la: Mantindre molta llarga en proporció a la força del vent.
- Alçar vés-les: Dispondre's per a navegar.
- Apocar les veles: Disminuir o aminorar el número de veles o arreplegar-les per a presentar menys superfície al vent.
- Canviar la vela: Tornar-la a la part d'a on ve el vent.
- Tancar les veles: Acabar d'arreplegar alguna despuix de carregades, cobrant després les vetes.
- Desfogar una vela: Arriarle la escota o degollar-la per a que escapant el vent que l'impulsa, cessació el violent esforç que eixercia, acàs en perill de sossobrar o una atra averia.
- Henchir una vés-la tot el seu pal i vergas: Omplir o ocupar tota l'àrea formada entre els quatre penoles de les dos vergas que la subjecten, trobant-se estes en el seu lloc corresponent o issada cada una en el seu respectiu pal.
- Ficar vés-la: Arreplegar, llevar o aferrar alguna o algunes veles.
Navegació
[editar | editar còdic]- A toca vés-la: Es diu quan es navega en vent escàs, de modo que vagen tocant les veles.
- A tota vés-la (A totes vés-les, A veles desplegades, A veles plenes, A veles tendides): Navegant l'embarcació en gran vent.
- A vela plena: Navegant en bon vent de modo que este òmpliga ventajosamente totes les veles.
- Donar vés-la (Fer a la vela, Fer-se a la vés-la): Eixir del port una embarcació per a navegar.
- Fer vés-la per a un punt: Dirigir-se cap a dit punt.
- Navegar a tota vés-la: Dur llargues quantes veles té el buc.
- Tendir les veles: Aprofitar-se del vent favorable en la navegació
Per similitut
[editar | editar còdic]- Donar la vela: Caure, entropeçar-se o donar-se de bruces.[3]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «velage | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ Antiquity.80(307)Consultat el 2013-02-28.
- ↑ 3,0 3,1 Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaClancy - ↑ Jobson, Gary (1990). Championship Tactics: How Anyone Ca Sail Faster, Smarter, and Win Races, New York: St. Martin's Press, pp. 323. ISBN 0-312-04278-7.
- ↑ Diccionari marítim espanyol, Martín Fernández de Navarrete, 1831
- ↑ 7,0 7,1 7,2 T. Fortanet (ed.): «Elements de construcció de veles». Consultat el 10 de juliol de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chapman Piloting & Seamanship, Maloney, Elbert S., Chapman, Charres F. (Charles Frederic), 1881-1976., 65th edició, New York: Hearst Books. OCLC 71291743. ISBN 1-58816-232-X.
- The Masting of American Merchant Sail in the 1850s An Illustrated Study., Jefferson, North Carolina: McFarland Publishing. ISBN 978-0-7864-9399-9.
- Hancock, Brian.. Maximum Sail Power : the Complete Guide to Sails, Sail Technology, and Performance., New York: Nomad Press. OCLC 913696173. ISBN 978-1-61930-427-7.
- Seidman, David.. The Complete Sailor : Learning the Art of Sailing, 2nd edició, Camden, Em.: International Marine/McGraw-Hill. OCLC 704984188. ISBN 978-0-07-174957-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Vés-la (nàutica) en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Vela (náutica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.