Púrpura
Púrpura és un color secundari del model tradicional de coloració creat per mig de la mescla dels colors roig i blau. En el model de color CMYK es crea combinant magenta en cian o en negre, o en abdós.
El terme prové dels caragolés marins també cridats púrpures (Stramonita haemastoma, Nucella lapillus), i aixina es denominava també al color produït per la oxidació de la tinta d'estos caragols,[1] (tinta molt apreciada des de l'antiguetat) i a les teles teñir en ella.
Definició i alcances
[editar | editar còdic]Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula púrpura deriva del llatí purpŭra,[2] ‘molusc que produïx una tenyida violáceo, tenyida obtinguda del molusc, tela o vestit teñir en eixa tenyida’, que procedix del grec jónico πορφύρη (πορφύρα, porphýrā, en koiné), en els mateixos significats.[3] El terme grec, a la seua volta, s'origina en una paraula semita que designava al caragol marí en el que s'elaborava la tenyida púrpura.[4]
Es creu que els noms de les antigues regions de Canaán i Fenicia poden ser térmens cognados per a designar al color púrpura. Canaán podria derivar del vocablo acadio kinahhu (‘púrpura roig’), mentres que Fenicia procediria del grec φοινός (foinós, ‘roig obscur’)[5] o φοῖνιξ (foinix, ‘púrpura, escarlata’).
La primera aparició del terme «púrpura» en idioma castellà data de l'any 1220.[6]
Diferències entre púrpura i colors similars
[editar | editar còdic]Davall es donen mostres dels colors normalisats en catàlecs cromàtics. La terminologia amprada en el present artícul correspon a estos colors.
405 a 460 nm
#382983
395 a 405 nm
#4C2882
380 a 395 nm
#612682
(no espectral)
#7D2181
(no espectral)
#A11480
(no espectral)
#I30049
Entre púrpura i violeta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Violeta (color).
- Com s'ha dit, en un diagrama de colors d'a lo manco vintiquatre tonalitats, el púrpura, en un sentit ampli, va des del roig purpúreo fins al púrpura azulado; el violeta es troba a continuació, en el ranc del blava púrpura.[1]
- A diferència del púrpura, el violeta sí és un color espectral: una llum en una llongitut d'ona dominant d'entre 420 i 380 nm és violeta.[1]
- Una interessant qualitat psicofísica que servix per a diferenciar al púrpura del violeta és que l'apariència d'este últim varia en l'intensitat de la llum o luminancia. El violeta, segons aumenta l'intensitat de la llum, semblara adquirir un matís més azulado, com a resultat del denominat fenomen Bezold–Brücke, a on les llongituts d'ona inferiors a 500 nm s'teñir de blava, mentres que les superiors viran al groc. El púrpura, en ser una mescla de llongituts d'ona, no sofrix este fenomen.cita requerida
Entre púrpura i morat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Morat.
En ser un púrpura azulado, el morat és tècnicament púrpura. La diferència entre púrpura i morat és semàntica, ya que l'adjectivació de color «morat» s'origina en la descripció de la pigmentació de les mores, fruts de l'arbre cridat moral (Morus nigra).
Variants històriques, culturals i llingüístiques
[editar | editar còdic]Les tenyides i textils «púrpures»
[editar | editar còdic]La paraula «púrpura» aludix a la coloració de certes tenyides per a teñir teles, al color que aquells produïxen i a les teles teñir en els mateixos, no és el nom d'un color particular. Estes tenyides s'elaboraven en les secrecions de vàries espècies de caragols marins, i en temps antics es varen produir en diferents regions del globo, encara que el llenguage i els usos occidentals varen ser influïts en particular per l'antiga indústria de l'teñir en púrpura de la regió del Mediterràneu.
Com les tenyides eren difícils d'obtindre, les teles teñir de púrpura eren extremadament costoses i el seu us estava restringit a els qui podien pagar-les. Finalment les penyores teñir en púrpura varen adquirir un valor simbòlic, denotant noblea: en temps de la Roma imperial, per eixemple, solament l'emperador tenia permés dur-les.[7]
Vitruvio, en el I, relata que la coloració del tinte púrpura variava entre azulada i rojosa, i atribuïx eixa variació al lloc de colecta dels moluscs en que li l'elaborava; no obstant, hui es considera que la variació podia deure's a l'us de diferents espècies de caragols (cada una de les quals produïx un color alguna cosa distint), a la mescla de les tenyides en el propòsit d'obtindre variants de color[8] o a atres particularitats del procediment d'teñir.[7]
Durant la Edat Mija la tècnica per a elaborar la tenyida púrpura clàssic es va perdre, i est va ser reemplaçat pel roig carmín que s'obtenia del quermes,[7][9] una espècie de cochinilla. Les onerosas penyores de gala usades per emperadors, nobles i alts funcionaris varen canviar aixina de color, pero no de nom. Encara hui, una de les accepcions de «púrpura» és «penyora de vestir, d'este color o roja, que forma part del trage característic d'emperadors, reis, moradures, etc.»[10]
D'acort en Philip Ball, durant tota l'Antiguetat i l'Edat Mija el terme llatí purpure podia denotar un color que variava del violeta a un roig obscur.[7]
La púrpura com a color «ric» o tela suntuosa
[editar | editar còdic]Michel Pastoureau, en el seu llibre Una història simbòlica de l'Edat Mija occidental, advertix als historiadorés sobre les traduccions dels térmens de color en texts antics:
Per una atra part, segons l'historiador d'art anglosaxó antic Charles Reginald Dodwell, el terme llatí púrpura feya referència a una varietat de tela de seda grossa, cridanera i cara, de més d'un color. Dodwell considerava que este teixit va poder haver segut similar al tafetán, en els fils de la urdimbre d'un color i els fils de la trama d'un atre, de manera que en el moviment, en incidir la llum sobre els seus plecs, canviava de color. Este tipo de tela, a pesar del seu nom, podia ser de qualsevol color: les fonts històriques textuals estudiades per Dodwell mencionaven teles de púrpura que eren de color predominant roig, blanc, negre i vert.[12]
Púrpura en el model de coloració tradicional
[editar | editar còdic]Des de que va ser descobert el modele tricromático de coloració en el XVII, el púrpura ha segut considerat el color secundari que pot produir-se mesclant els primaris roig i blau. Tal és el cas del sistema de coloració de D'Aguilon, que en 1613 va escriure en llatí el terme "purpureus".[13] Un tractat de pintura en francés de 1708 és més específic, colocant al púrpura (pourpre) entre el violeta i el roig carmesí.[14] En el sistema de color en anglés de Moses Harris (1776), figura el círcul cromàtic en el púrpura (purple) entre el blava púrpura i el roig púrpura;[15] i en la teoria del color en alemà de Wilhelm von Bezold (1874), figura el púrpura (purpur) entre el roig i el violeta.[16]
En atres models tradicionals, el violeta figura com a color secundari en lloc del púrpura. Per esta raó es considera per eixemple que el roig violeta és equivalent del roig púrpura i, per als angloparlantes, el terme purpúreo resulta sinònim de violáceo o violat.
Particularitats llingüístiques
[editar | editar còdic]La definició del color púrpura pot variar segons l'idioma. No solament els traductors de texts antics deuen eixercir prudència, sino també aquells que interpreten i traduïxen llengües vives.
Púrpura en alemà
[editar | editar còdic]- En idioma alemà, el color púrpura (purpur) es definix a nivell popular com un roig intens, alguna cosa purpúreo, comparable en el carmín d'us pictòric.[17] Pero pot estendre's des del carmín fins al violeta.[18]
Púrpura en francés
[editar | editar còdic]- En idioma francés, púrpura (pourpre) és un color roig obscur intens[19] o roig violáceo.[20]
| Pourpre | |
|---|---|
| HTML | #9I0I40 |
| RGB | (158, 14, 64) |
| HSV | (339°, 91 %, 62 %) |
| Referència | [21] |
Púrpura en italià
[editar | editar còdic]- En idioma italià, púrpura (porpora) és novament un roig semioscuro i intens. Pot anar del carmín al roig violáceo.[22]
| Porpora | |
|---|---|
| HTML | #B21B1C |
| CMYK | (30, 100, 100, 0) |
| RGB | (178, 27, 28) |
| HSV | (0°, 85 %, 70 %) |
| Referència | [23] |
Púrpura en anglés
[editar | editar còdic]- En idioma anglés, la denominació de color púrpura (purple) comprén un conjunt ampli de #coloració que van des del púrpura rojós al violeta, i inclou a este últim.[1]
| Purple | Purple | Purple | |
|---|---|---|---|
| HTML | #870074 | #602F6B | #604I97 |
| RGB | (135, 0, 116) | (96, 47, 107) | (96, 78, 151) |
| HSV | (308°, 100 %, 53 %) | (289°, 56 %, 42 %) | (255°, 48 %, 59 %) |
| Referència | [24] | [24] | [24] |
Púrpura en portugués
[editar | editar còdic]- En idioma portugués, roxo, terme cognado en l'espanyol «roig», significa, no obstant, «púrpura».[25] cal mencionar que en portugués també existix el terme púrpura per a designar a este color, funcionant com a sinònim de roxo.
Púrpura en espanyol
[editar | editar còdic]- Segons el diccionari Raer, en la seua accepció 9, Dit d'un color: Rojo obscur que tira a violeta, pero en les seues primeres accepcions, no es referix a un color, sino a la tenyida: 1. f. Molusc gasteròpode marí, la closca del qual, retortillada i asprosa, té la boca o obertura ampla o en una escotadura en la base, i que segrega en #curt cantitat una tinta groguenca, la qual al contacte de l'aire pren color vert, que després es canvia en roig més o menys obscur, en roig violáceo o en violeta. 2. f. Tenyida molt costosa que els antics preparaven en la tinta de vàries espècies de púrpura o d'atres moluscs pareguts.[26] De lo que es deduïx que la paraula púrpura es referix en general a la tenyida en si, i no a un color determinat, ya que la tenyida pot donar una gama d'ells entre el violeta i l'escarlata.
Púrpura en japonés
[editar | editar còdic]- En idioma japonés, el púrpura es denomina murasaki (紫) i en la seua forma estàndar és un púrpura rojós. Cap a fins de el XIX es va introduir en Japó la denominació paapuru per al púrpura, derivada de l'anglés purple.[27] Davall es mostra el púrpura japonés estàndart.
| Murasaki | |
|---|---|
| HTML | #AC5CB5 |
| Munsell | 7.5P 5/12 |
| RGB | (172, 92, 181) |
| HSV | (294°, 49 %, 71 %) |
| Referències | [27][28] |
El púrpura: un color extraespectral
[editar | editar còdic]El púrpura i les seues diferents tonalitats no poden ser generats per una sola llongitut d'ona lumínica, per la qual cosa no existix en el espectre de llum visible: són colors extraespectrales. Per a produir-se és necessari una mescla de llongituts d'ona dels colors roig i blau, o del roig i del violeta.[29]
Encara que el púrpura no es troba en l'espectre de llum visible ni en el arc iris, sí apareix en la majoria dels círculs cromàtics i en els espais de color especialment ideats per a representar tots els colors possibles. En el diagrama cromàtic del espai de color CIE 1931, per eixemple, els púrpures es localisen sobre una llínea recta que conecta als colors espectrals roig i violeta, i que cobrix les cromaticidades que van des del roig purpúreo al violeta extraespectral. Esta llínea és coneguda com la llínea dels púrpures.[1][30]
Història
[editar | editar còdic]L'història del color púrpura —a lo manco en Occident— està marcada pel descobriment de la tenyida homònima, les substàncies de la qual precursores es troben en la glándula hipobranquial de vàries espècies de caragols marins. Esta tenyida ya es coneixia en époques prerromanas; en la regió del Mediterràneu hi ha rastres de la seua producció a lo manco des d'al voltant de el XVIII en l'illa de Creta,[9] mentres que en Àsia Menor es coneixia des de el XV[7]
És necessari destacar que esta indústria va ser global, ya que històricament vàries cultures en distints llocs del món varen produir tinte púrpura a partir de caragols d'mar.[8]
Púrpura antiga del Mediterràneu
[editar | editar còdic]En tota la conca mediterrànea s'han trobat antics llocs d'explotació de caragols de la púrpura, per lo general baixe la forma de montículs de closques descartades, com en Tir, Sidón, Ugarit, Assote i Shiqmona; en Tel Qison, localitat que formava part de l'antiga Judea, i en el port d'Acre s'han trobat també restants d'una indústria de la púrpura.[5] Els antics grecs provablement varen deprendre dels fenicios l'art de l'teñir en púrpura, mentres que en l'Imperi romà la púrpura es produïa en les tintoreries imperials. En la Ilíada de Homero i la Eneida de Virgilio es mencionen robes teñídas en púrpura de Tir.[7]
En el llibre de Ezequiel (27:7) es menciona a «Elisa» (tal volta Chipre, illes del Mar Egeo o les Canàries) com a font de těkēlet i ’argāmān, térmens bíblics per al púrpura azulado i el púrpura rojós, respectivament.[5]
Púrpura de Tir
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Púrpura de Tir.
En l'Antiguetat la tenyida púrpura va estar associat especialment als fenicios, que es dedicaven al comerç de teles teñir en aquell.[5] El millor púrpura, i el més pur, era el que s'extrea dels caragols colectados en les costes del Mediterràneu, incloent al port fenicio de Tir, d'a on la tenyida va obtindre el seu nom.[8]
El «púrpura de Tir» o «púrpura tirio» es produïa en la tinta dels caragols murícidos denominats conchil (Hexaplex trunculus) i cañadilla (Murex brandaris), del buccino (Buccinum undatum), Buccinidae) i, ocasionalment, de Stramonita haemastoma (Rapaninae).[1] El buccino dona un color roig púrpura,[1] mentres que els murícidos produïxen un color similar al púrpura estàndar.
En estos moluscs, el decorregut precursor de la tenyida es troba en una glándula propenca al seu cap, i és inicialment blancuzco. Esta substància s'extrea trencant o prensando els caragols, i per efecte de l'aire i de la llum canviava de color, passant a ser groc pàlida, després verda, després blava i finalment púrpura;[7] el color final de la tenyida era inalterable davant la llum.[17] Cada molusc no donava més que una gota de tenyida, per #lo que l'obtenció de trenta grams d'esta substància demandava la mort d'uns 250 000 caragols, justificant l'elevadíssim preu dels panys teñir de púrpura.[7] En 1908, el químic austríac Paul Friedländer, en la finalitat d'obtindre una miqueta de tenyida púrpura, va comprar als venedors de mariscs de Trieste 12 000 eixemplars de caragols de la púrpura i va obtindre d'ells solament 1,4 grams de tenyida, cantitat suficient per a teñir un mocador.[17]
Plinio el Vell, en la seua obra Naturalis història (I), relata que per a l'elaboració de púrpura de Tir devien amprar-se dos espècies de caragols, i indica quin era el matís més apreciat:
Baixe estes llínees es donen, a l'esquerra, una mostra del color específic del púrpura de Tir i, a la dreta, una mostra inespecífica més clara, que permet vore el seu matís.
| Púrpura de Tir | Púrpura de Tir clar | |
|---|---|---|
| HTML | #360029 | #4I0041 |
| CMYK | (50, 100, 0, 80) | (50, 100, 0, 60) |
| RGB | (54, 0, 41) | (78, 0, 65) |
| HSV | (314°, 100 %, 21 %) | (310°, 100 %, 31 %) |
| Referència |
La púrpura no solament era prohibitiva pel seu preu, sino que a voltes el seu us estava restringit per llei. En la Roma republicana els generals podien dur corfolls completament teñir de púrpura, pero als senadors, cònsuls, pretores i atres personages de menor ranc solament se'ls permetia lluir franges de púrpura en la vora de les seues togas, tant més angostes quant menor el ranc. En la Roma imperial les restriccions sobre l'us de la púrpura es varen incrementar, i cap a el IV solament l'emperador podia usar púrpura, estant penat l'us d'este color per qualsevol un atre romà, encara que es deguera a una tenyida d'imitació i no al púrpura autèntic.[7]
En els mosaics de l'iglésia bizantina de Sant Vital de Rávena, que daten de el VI, pot apreciar-se una relació jeràrquica similar entre l'us de vestidures de púrpura i el ranc de les figures retratades: Jesús, l'emperador Justiniano i l'emperatriu Teodora apareixen vestits completament de púrpura,[7] mentres que els personages menors lluïxen superfícies prou més menudes d'este color en els seus robages.[17]
La tècnica d'elaboració del tinte púrpura es va perdre per a Occident despuix de la pren de Constantinopla pels turcs en 1453, i va permanéixer desconeguda fins a mediats de el XIX.[7]
Us pictòric
[editar | editar còdic]Encara que el púrpura de Tir es va usar principalment per a l'teñir de teles, Vitruvio recomanava que en cas d'usar el púrpura de Tir —al que cridava ostrum— per a pintar, se li mesclara en mel, a fi d'evitar que se secara massa pronte. Per una atra part, Plinio va descriure un procediment per a preparar una laca púrpura d'us pictòric, que consistia en empapar panys teñir de púrpura en una solució d'aigua en tiza.[8]
Actualment el púrpura de Tir es comercialisa com pigment per a us artístic, encara que el seu preu seguix sent elevat. A mitan de 2012, la firma Kremer Pigmente oferia 25 mg de púrpura de Tir autèntic a al voltant de 130 dólars nortamericans o 70 euros.[31]
Atres púrpures naturals europeus
[editar | editar còdic]Tenyides
[editar | editar còdic]Abans de la proliferació dels colorants sintètics a mitan de el XIX, en Europa es varen conéixer vàries fòrmules per a obtindre tenyides purpúreos. Els colors morats o violáceos podien conseguir-se combinant una tenyida blava en un roig (per eixemple, glasto per al blau i rossa per al roig), o en colorants naturals derivats de plantes, fongos i líquenes.[12] El cridat papir d'Estocolm, text grec que es remonta a el III, conté la recepta més antiga que es coneix per a elaborar tenyida púrpura d'imitació.[7] Ademés, és possible que la tenyida de caragols marins s'haja utilisat fòra de la regió mediterrànea, tant per a teñir teles com per a pintar manuscrits allumenats; l'espècie amprada hauria segut Nucella lapillus.[12][8]
Orchilla i atres tenyides de líquenes
[editar | editar còdic]Els fenicios no solament varen comerciar en tenyides purpúreos derivats de moluscs, sino que els varen obtindre també de líquenes, com els cridats orcela o orchilla, denominació que comprén a vàries espècies del gènero Roccella. En les illes Púrpures, front a Esauira (Marroc), es varen trobar restants d'una factoria que va pertànyer al rei Juba II i que al voltant de el I produïa púrpura de moluscs, orchilla i orceína. Va ser Plinio qui va cridar «Purpurarias» a estes illes en raó de la seua producció; també es varen conéixer per la seua denominació portuguesa, Mogador.[1]
Tradicionalment, el primer pas per a produir tenyida d'estos líquenes consistix en collir els seus tales directament de les roques a on creixen i preparar una pasta tintórea, la orchilla o «orchilla de Mogador».[1] L'historiador, botànic i poeta canari José de Vera i Clavijo (1731–1813) dona una descripció permenorisada del procediment utilisat en Canàries, començant en els líquenes ya collits:
L'explotació dels líquenes de les illes Canàries i el comerç de les tenyides que produïen va constituir una profitosa activitat, que va estar a càrrec d'Espanya i va durar uns 450 anys, des de mediats de el XV fins a principis de el XX, encara que ya havia declinat durant el XIX per la recolecció abusiva de la orchilla i a la competència dels colorants sintètics industrials.[33]
Hervir la orchilla de Mogador en aigua es podia aïllar d'ella un colorant, la orceína, el principi químic de la qual és la orcina o orcinol, un difenol que es troba en els líquenes i que per sí solament s'ha usat tradicionalment per a colorear papers pintats. La presentació tradicional de la orceína era en forma de pols, i en ella es conseguien colors roig púrpures, roig purpúreos i púrpura rojosos.[1]
La orceína es va usar des de l'antiguetat cretense, fenicia, grega i romana, i els tintorers tradicionals la varen amprar per a teñir llana i seda. Durant el XIII, la família de tintorers Oricelli preparava i venia en Florencia una tenyida roja purpúreo derivat de la orceína, el oricello. Ademés, en la orceína del «liquen de Canàries» (Roccella phycopsis [= Roccella tinctoria]) es va elaborar una tenyida blava purpúreo molt obscur denominat orcela o orcella.[1]
Davall es mostren les #coloració específiques de la orceína i de la orcela.
| Orceína | Orcela | |
|---|---|---|
| HTML | #C20073 | #25206F |
| CMYK | (10, 100, 0, 10) | (100, 100, 0, 20) |
| RGB | (194, 0, 115) | (37, 32, 111) |
| HSV | (324°, 100 %, 76 %) | (244°, 71 %, 44 %) |
| Referència |
En 1766, el Dr. Cuthbert Gordon va patentar en Escòcia un procediment similar a l'usat tradicionalment en l'obtenció de la orchilla, per a extraure tenyida del liquen septentrional Ochrolechia tartarea. El material resultant, cridat en anglés cudbear, s'almagasenava en forma de menuts bollos i podia usar-se per a teñir textils o com a pigment. Els colors proporcionats per esta substància anaven del roig al rosa, passant pel magenta, fins al púrpura.[34]
De vàries espècies de líquenes s'extrau també la substància denominada tornasol, que vira a rojosa o a violácea en contacte en composts #àcit o alcalinos, i que conseqüentment s'ha usat com indicador de pH.
Colors per a pintura artística
[editar | editar còdic]Sobre els colors i pigments per a pintura artística i atres usos decoratius, Philip Ball, en el seu llibre L'invenció del color, menciona l'us de la tenyida roja purpúreo de buccino de les costes de França o d'Anglaterra per a teñir pergamins, i agrega que la majoria dels pigments púrpures o violáceos usats en la Edat Mija per a pintura sobre panel es feyen mesclant un blau —com el de la azurita, per eixemple— en una laca roja.[35]
En l'Itàlia de el XIV era molt apreciat un colorant cridat folium, elaborat en extractes de la planta anomenada antigament morella, maurelle o torna ad solem, hui identificada en l'espècie Chrozophora tinctoria. Este colorant, de la mateixa manera que uns atres d'orige vegetal, vira de color segons l'acidea del mig, per #lo que podia preparar-se per a que fora roig, púrpura o blava; en ser transparent, era particularment adequat per a colorear manuscrits.[35]
També es va recórrer en fins pictòrics a la tenyida purpúreo extret del liquen Roccella phycopsis.[35]
Púrpura d'Amèrica
[editar | editar còdic]En el continent americà es va utilisar tinte púrpura de moluscs des d'époques precolombinas. En 1990 es varen detectar rastres de tenyida del «caragol púrpura» (Plicopurpura pansa) en textils de la cultura Paracas (900 a. C. al 200 a. C.), i de la cultura Naixca (200 a. C. al 600 d. C.),[36] que es varen desenrollar en lo que hui és Perú.
Sobre els testimonis històrics, diversos cronistes (Antoine de Jussieu, Thomas Gage, Antonio de Ulloa) mencionen que al voltant de 1700, tant en la costa de Guayaquil (Equador) com de Guatemala, i en les rodalies de Panamà, s'elaborava de manera regular una tenyida púrpura obtingut d'una espècie de caragol marí con miras a l'teñir de teles de cotó;[8] cap a 1850 es va documentar esta pràctica també en la costa occidental de Nicaragua.[36] Gonzalo Fernández d'Oviedo ya havia assentat, cap a 1515, una costum similar per part dels natius de la península de Nicoya, en Costa Rica.[37] Ulloa referia que la secreció del caragol, en ser extreta, passava d'un color lechoso al vert, i d'est a un púrpura inalterable.[38]
Actualment esta tradició es conserva en contats llocs, com per eixemple en l'estat mexicà d'Oaxaca, a on els tintorers mixtecos se servixen de la secreció de Plicopurpura pansa per a teñir hilados de cotó. Mentres que en atres parts del món la tenyida s'extrea a costa de la vida dels caragols, en este cas els artesans els extrauen la substància precursora de la tenyida sense danyar-los; ademés seleccionen els caragols a «ordeñar» per talla, eviten molestar-los durant la seua época de reproducció i rotan els bancs d'explotació, tècnica que sembla coincidir en la referida per Fernández d'Oviedo per a Costa Rica.[37]
A pesar de l'aprofitament sustentable dels caragols, tant esta tradició mixteca com els caragols púrpura de la regió es troben amenaçats de desaparició per diversos factors socioambientales.[37]
Púrpures d'Extrem Oriente
[editar | editar còdic]Al voltant de el VII, els valors morals tradicionals d'Extrem Oriente estaven organisats en un sistema jeràrquic, sent el més important d'ells la «moralitat» o «virtut», que s'associava en el color púrpura.[27]
Japó
[editar | editar còdic]En Japó, la denominació del color púrpura —紫, murasaki— és també la de la planta boraginácea Lithospermum erythrorhizon, la font del tinte púrpura tradicional més apreciat d'eixa nació: el shikon (紫根), que s'elaborava en les seues raïls i que també rebia la denominació murasaki. La disponibilitat d'esta tenyida era escassa degut a que cada planta rendia una cantitat menuda i a que el seu cultiu no era senzill.[39] En el Japó antic s'extrea aixina mateix una tenyida púrpura del brasilere (Caesalpinia sappan), al que es dia «púrpura fals» (偽紫, nise–murasaki) per a distinguir-ho de la tenyida de Lithospermum, que gojava de major prestigi.[40]
Ya en el Nihonshoki, el llibre més antic de Japó, que data de l'any 720, es menciona al color púrpura associat a la noblea i l'elegància. Les capciones púrpures eren tingudes en gran estima i denotaven riquea i alt nivell social en qui les portava.[39]
El desenroll de diferents tenyides a lo llarc del temps varen dur a que el púrpura tradicional japonés es classificara en dos varietats: torra–murasaki (púrpura clar) i fuka–murasaki (púrpura obscur). Este últim —també cridat hon–murasaki (púrpura primari o original)— estava reservat per a la cort imperial i els monges; per a la gent comuna este color i els seus matisos associats eren kin–jiki, «colors prohibits».[27] Seiki Nagasaki, autor de llibres sobre els colors tradicionals japonesos, descriu al fuka–murasaki «eixemplar», o més apreciat. Avall es compara en el murasaki i en colors similars com el purpúreo (púrpura agrisado) i el morat (púrpura obscur):
Plantilla:Colort capçalera Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort |}
Sobre els pigments púrpures tradicionals (顔料, ganryou), solien preparar-se mesclant roig en blau. Per eixemple, en el periodo Heian (sigles VIII a XII) es combinava pigment bermellón en índigo per a obtindre púrpura.[39]
China
[editar | editar còdic]En China, el color púrpura (紫; pinyin: zi) va ser inicialment poc estimat. En temps de les dinasties més antigues, els colors que s'associaven als cinc elements tradicionals (blau, roig, groc, blanc i negre) eren considerats sagrats i formaven part del parament ceremonial de les classes dominants, servint com a indicadors de ranc. En este context el púrpura era un color secundari i profà, producte de la mescla de blava en roig.[41]
No obstant, a partir del periodo de les Primaveres i Autumnes (722 a. C. a 481 a. C.) el púrpura va començar a guanyar espai entre la noblea chinenca, sent usat primer pels oficials de la cort, després reservat als oficials d'alt ranc i finalment, a partir de 1391, prohibit per a tots els súbdits i nobles, llevat la realea. Entretant, durant la dinastia Tang (618–907) s'havia adoptat el taoisme, sistema filosòfic i religiós en el que el púrpura simbolisava noblea. En els escrits taoístas, els immortals vestien de púrpura.[41]
El púrpura va quedar, llavors, fortament associat en l'emperador. Est, en quant Fill del Cel, era el representant terrenal de l'Emperador Celestial, la residència del qual es creïa que estava en el punt més alt del cel, a on es troba Polaris, l'estrela polar. Esta era la «Estrela Púrpura»,[42] també cridada «Gran Regente Imperial dels Cels» i «Tro de l'Emperador».[43] La regió del firmament que rodeja a l'estrela polar era el «Recint Púrpura Sotil»[43] o «Palau Púrpura», a on vivien l'Emperador Celestial i la seua cort, esta última representada per les estreles circumpolares, que giren al voltant de l'aparentment fixa Polaris.[44] La morada de l'emperador terrestre, la Ciutat Prohibida, es considerava anàloga al palau celestial que regia l'orde dels cels, #lo que explica que en chinenc se li cride «Ciutat Púrpura Prohibida» (紫禁城; pinyin: zǐ jìn chéng).[42]
El «púrpura Han»
[editar | editar còdic]En idioma anglés, rep el nom de «púrpura Han» (Han purple) o «púrpura chinenc» (Chinese purple) un pigment sintètic compost de silicat de coure–bari, la fòrmula química del qual és BaCuSi2O6.[45] En les mostres antigues no és púrpura sino violeta, pero les #recreació modernes d'este compost indiquen que segons la cantitat d'òxit de coure (I) que s'introduïxca en la seua preparació, el seu color final pot variar entre el blau i el púrpura rojós.[46]
Este pigment es va trobar en antics objectes pintats i ceràmiques vidriadas de les dinasties chinenques Zhou Oriental (800–221 a. C.), Qin (221–207 a. C.) i Han (206 a. C.–220 d. C.), encara que es creu que el seu us podria remontar-se a l'any 900 o 1000 a. C. aproximadament. Sense ser particularment estable, el púrpura Han requeria no obstant de sofisticats coneiximents de química i mineralogia per a la seua preparació. El eixèrcit de terracota trobat en la tomba de l'emperador Qin Shi Huang està parcialment pintat en este pigment.[45]
Actualment, el compost BaCuSi2O6 s'ampra en la manufactura de materials superconductores, sent objecte d'intensa investigació.[47]
La «década malva» i el decliu dels tintes púrpures naturals
[editar | editar còdic]S'ha cridat «década malva» al periodo que, en la cultura occidental, va des de fins de la década de 1850 fins a principis dels anys 1860, per la gran popularitat i demanda que varen experimentar en eixe temps els textils de colors purpúreos.[48]
Murexida i púrpura francés
[editar | editar còdic]Els últims tintes púrpures no derivats del alquitrán que varen tindre un us massiu en Occident varen ser la murexida i el púrpura francés.
La murexida, que es va fabricar des de 1835, era una tenyida sintètica que depenia de la recolecció d'un recurs d'orige animal: s'elaborava en àcit úrico derivat del guano que s'excavava en les costes de Perú. Va ser promocionat en Europa comparant-se-li en el púrpura tirio, aplegant-se a afirmar falsament que tenia la mateixa composició que aquell.[48]
El púrpura francés —cridat mauve (‘malva’) pels francesos— era una tenyida natural derivada de líquenes que donava un color intens, no precisant mordentado sobre llana i seda; cap a fins dels anys 1850 de va descobrir la manera de mordentarlo per a que poguera teñir cotó.[48]
Púrpura de Perkin
[editar | editar còdic]Cap a 1845, les investigacions realisades sobre el alquitrán de hulla varen començar a sugerir el seu gran potencial per a produir derivats en propietats colorants. El primer d'estos en usar-se en gran escala va ser el àcit pícrico, que teñir de groc, encara que era poc resistent a la llum.[48]
En 1856, el jove William Henry Perkin, estudiant del químic August Wilhelm Hofmann, intentava sintetisar quinina a partir de derivats del alquitrán de hulla, quan va descobrir en forma accidental un colorant púrpura-malva. En ensajar la oxidació de la anilina, va obtindre un precipitat negruzco que es va dissoldre parcialment en alcohol. La substància donava un color púrpura que va resultar ser una tenyida estable i resistent a la llum. Perkin va decidir trobar la manera d'industrialisar-ho. Una volta salvades les dificultats inicials, la tenyida va poder produir-se a gran escala, sent ya molt solicitat per a 1857 i desplaçant en poc temps al muréxido i al púrpura francés.[48]
Actualment coneixem a este colorant com púrpura de Perkin, malveína, mauveína, malva o anilina morada, i en el seu temps va ser patentat com a púrpura de anilina (nomenclatura: 3-amino-2,9-dimetil-5-fenil-7-(p-tolilamino) acetat de fenazina).
| Púrpura de Perkin | Malveína | |
|---|---|---|
| HTML | #9F68A6 | #F279F2 |
| CMYK | 42, 65, 0, 0 | 0, 50, 0, 5 |
| RGB | (159, 104, 166) | (242, 121, 242) |
| HSV | (293°, 37 %, 65 %) | (300°, 50 %, 95 %) |
| Referència | [49] |
El descobriment del púrpura de Perkin va constituir el puntapié inicial d'una série d'investigacions relacionades en els colorants derivats del alquitrán, als que pronte s'agregarien atres colors. Una volta establida la producció d'estes tenyides a nivell industrial, varen anar universalment adoptats, i les antigues tenyides naturals varen caure gradualment en desús.
Referències culturals
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]En adició a lo ya mencionat:
- En la Roma imperial es creïa que el naiximent del futur emperador podia estar precedit per prodigis que es presentaven en forma de fenomens inusuals, com a plantes o animals en colors o senyals que no els eren propis. Si estos prodigis estaven relacionats en el color púrpura s'interpretaven com presagios d'un regnat pròsper. Flores o ous de color púrpura, animals en taques o banyes d'eixe color, etc., eren considerats bons auguris.[50]
- El pórfido (del italià porfido, i este del grec πόρφυρος, ‘de color púrpura’)[51] és una varietat de roca extremadament dura que en l'imperi romà va estar associada a l'emperador. Els sarcòfecs a on descansaven els restants dels emperadors de Roma i els seus familiars eren a voltes tallats en pórfido de color roig púrpura obscur, el qual els estava reservat. Esta costum es va traslladar al imperi bizantí.
- Les emperatrius bizantines donaven a llum en una cambra especial del palau imperial o Palau Sagrat de Constantinopla. En esta sala els cobertors del llit de l'emperatriu eren de púrpura, mentres que l'assent destinat als parts, les columnes, les parets i el sol eren de pórfido, per #lo que tota la cambra era purpúrea. Els hereus naixcuts allí eren denominats porphyrogenitos (‘naixcuts en la púrpura’), títul que servia per a indicar que un emperador havia accedit al tro per successió dinàstica,[52] en oposició a aquell que, no havent naixcut en la família imperial, havia ascendit fins a eixe lloc pels seus mèrits militars o maniobres polítiques.
- Com els emperadors romans i bizantino duyen mants de púrpura, la successió es denominava «prendre el púrpura». El emperador bizantí era cridat per açò purpuratum, ‘purpurado‘;[9] hui dia conserven este apelatiu les moradures de la iglésia catòlica.
- Baixe el regnat d'Isabel I d'Anglaterra solament la família real podia vestir sedes de púrpura, panys teixits en or i pells de marta cibelina. Els ducs, marquesos i comtes podien usar-los en faldetas, jubones, forros de capes, corfolls i calças; els cavallers de la Orde de la Jarretera solament tenien permés usar púrpura en els seus mants.[53]
- El «Cor Púrpura» (Purple Heart en anglés) és una condecoració de les Forces #Armada dels Estats Units otorgada en nom del president a aquells que han resultat ferits o morts en servici des del 5 d'abril de 1917.
-
Sarcòfec de Constantina, filla de Constantino I, tallat en pórfido roig púrpura.
-
Juan III Ducas Vatatzés, emperador de Nicea entre 1221 i 1254, lluint un abille de púrpura.
-
La condecoració del Cor Púrpura.
Mitologia i religió
[editar | editar còdic]- Plinio, novament en el seu Història naturalis (IX, 125) relatava que la tenyida púrpura havia segut descobert pel deu fenicio Melkart (a voltes identificat en Heracles per sincretisme) quan, caminant per la costa llevantina, el seu gos havia mossegat un caragol de la púrpura, tacant-se en la tenyida.[9]
- En els texts bíblics es prescriuen per mandat diví tres tenyides —ademés del or— per a les teles usades en el Tabernáculo i en les cerimònies, repetint-se'ls unes trenta voltes (Números XV; Èxodo XXXVI, XXXVII i XXXIX): těkēlet (תכלת), ’argāmān (אַרְגָּמָן) i karmiyl (כַּרְמִיל). Těkēlet seria un púrpura azulado, traduït usualment com «cárdeno», «blava» o «jacint»; ’argāmān, un púrpura rojós,[5] que es traduïx com a «púrpura»; i karmiyl, roig grana de quermes, traduït com «carmesí» o «escarlata».[54][9]
- Un atre mandat de la Torá, observat en el judaisme, és que els #bri dels tzitzit (flocs o colgantes dels mants talit) deuen teñir en těkēlet a modo de remembranza de Deu, pero per les dificultats per a conseguir —i encara identificar— al těkēlet bíblic, a voltes li les fa blaus o li les deixa blanques. El coneiximent necessari per a elaborar esta tenyida es va perdre en el sigle VIII. Actualment es creu que el těkēlet s'elaborava en la tenyida extreta del caragol conchil (Hexaplex trunculus).[7]
- En la iglésia catòlica, el púrpura està vinculat a la dignitat de moradura, denominada «purpurado».[1] La Cúria Romana originàriament va optar per usar la púrpura tiria, a imitació dels emperadors romans, tant per a les vestimentes del papa com per a les de les moradures. No obstant, despuix de la caiguda de Constantinopla no es va fabricar més púrpura de Tir, i el roig carmín de grana (derivat del quermes) va passar a ser la tenyida més costosa i apreciat. En 1464, el papa Paulo III va dispondre que les moradures vestiren penyores teñir de grana, i en 1566 la vestimenta papal va canviar a color blanc degut a que Pío V va decidir conservar el seu parament blanc de l'orde dels dominicos. Els bisbes i arquebisbes, de ranc inferior que les moradures, varen vestir un púrpura d'imitació elaborat en una mescla de grana i índigo, no tan costós com el roig grana dels seus superiors. Estos colors seguixen usant-se hui,[17] encara que no ya les tenyides originals.
- El púrpura i el violeta estan associats a les époques d'Adviento i Quaresma. Açò es deu a que en l'Edat Mija els colors no s'organisaven com en els círculs cromàtics actuals, sino en una escala derivada de les ensenyances d'Aristóteles, a on s'ordenaven del més clar al més obscur. Els dos últims colors d'esta escala eren el blau i el negre; quan s'agregava un color violáceo se li colocava entre estos dos, just abans del negre. Per este motiu els morats, púrpures i violetas eren cridats subniger, «seminegro».[11] En ser el púrpura un seminegro, va adquirir connotacions d'afligiment i penitència.
- En el hinduismo, el púrpura és, junt en el negre, el color del graha (deu planetari) Shani (devanagari: शनि, Śani), equiparable a Saturn i regente astrológico del planeta del mateix nom; presidix el dia dissabte.
- En el calendari solar tailandés, el púrpura també està associat al dia dissabte. Qualsevol pot dur púrpura els dissabtes i els naixcuts en eixe dia poden adoptar al púrpura com el seu color.
-
Hércules i el descobriment del secret de la púrpura, oli de Rubens (c. 1636).
-
Dos tzitzit, un de blanc i un atre en #bri blaus.
-
Dos moradures i un bisbe catòlics.
Heràldica i vexilología
[editar | editar còdic]- Artícul principal → púrpura (heràldica).
En heràldica, el púrpura o violat té la peculiaritat de comportar-se com a color i com a metal, #lo que li exceptua de la prohibició heràldica de colocar color sobre color i metal sobre metal. És un esmalt poc utilisat. El heraldista britànic Arthur Fox–Davies menciona que les armes més antigues a on va tindre notícia de que s'usara el púrpura dataven de l'any 1311.[55]
Alguns heraldistas han sugerit que en un principi el púrpura era un color grisáceo i amarronado, potser mescla dels atres colors heràldics: azur, gules, sabre i sinople. En el sigle XIV va passar a tindre un matís violáceo, consolidant el septet de colors de la heràldica.[56]
En vexilología, el púrpura és també un color infreqüent. La majoria de les banderes que ho ampren són regionals o municipals.
En els eixemples baix estes llínees: les armes de l'antic Regne de #León, en un lleó de púrpura, que encara poden vore's en el escut d'Espanya i uns atres;[57] la bandera d'Adjuntes, municipi de Puerto Rico, en la que el púrpura prové del mant del sant patró local, Sant Joaquín;[58] la bandera de la Prefectura de Tòquio, en fondo de «púrpura de Edo» (Edo–murasaki), color representatiu de la regió.
-
Escut de l'antic Regne de #León.
-
Bandera d'Adjuntes (Puerto Rico).
-
Bandera de la Prefectura de Tòquio (Japó).
Indumentària
[editar | editar còdic]Acadèmica
[editar | editar còdic]- En el sistema d'indumentària acadèmica francés, cada u dels cinc camps tradicionals d'estudi (Arts, Ciències, Medicina, Dret i Teologia) té assignat un color distintiu, el qual apareix en la toga acadèmica dels graduats. El púrpura és usat per les altes instàncies acadèmiques, com el rector de l'universitat i el decà de la facultat, independentment del camp en el que s'hagen graduat; també és el color distintiu dels graduats en Teologia, encara que el seu us en la toga acadèmica es conserva solament en Estrasburc.
Deportiva
[editar | editar còdic]
- El Fremantle Football Club de fútbol Australià, els Melbourne Storm de la Lliga Nacional de Rugby i el Perth Glory de la A-League visten indumentària púrpura.
- Els equips de la NBA Los Angeles Lakers i Phoenix Suns duen en la seua indumentària principal el color púrpura.
Itàlia ITA
- L'equip de la série A italiana Fiorentina té com a color principal d'indumentària el púrpura.
Archiu:Flag of Spain.svg Espanya
- El club deportiu Real Madrit va presentar, fins a l'any 1997, una banda púrpura en el seu escut.
Medicina
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Síndrome purpúrico.
En l'àmbit mèdic, la púrpura és una afecció que es definix com l'eixida d'eritrocits del torrent sanguíneu i la seua acumulació en la pell o en el teixit celular subcutàneu. Pot presentar-se en forma de #petèquia (menudes lesions roges) o d'equimosis (àrees de sagnat majors d'un centímetro de diàmetro), que no desapareixen en aplicar-los pressió.[59] Es classifica en numeroses varietats.[60]
Púrpura en la naturalea
[editar | editar còdic]Com s'ha vist, la secreció de certs moluscs precisa oxidarse en contacte en l'aire per a tornar-se púrpura. El component principal d'esta substància és típicament el 6,6’–dibromoíndigo, responsable del color.[36]
No obstant, en la naturalea són freqüents certs colorants que solen ser de color púrpura en estat natural: les antocianinas, que es troben en abundància en els fruts del nabiu i de la zarzamora, en la pell de les albargines, en els fulls de les cols lombardas, en els pétals de les violetas i en certes varietats de raïms, per citar uns pocs eixemples. Estos són els colorants purpúreos que es varen aprofitar en el passat extraent-los de líquenes i de plantes. Com les antocianinas viran al roig o al blau depenent de l'acidea o de la alcalinidad del mig, no totes les plantes o fongos que les contenen exhibixen #coloració púrpures o violáceas; algunes voltes són roges o blaves.
-
6,6’–dibromoíndigo front a una escala de colors.
-
Tinción en púrpura de caragol (dibromoíndigo)
-
Suc de col utilisat com indicador de pH: el púrpura indica pH neutre.
-
La coloració púrpura característica de la col lombarda.
-
El color d'esta coliflor i atres vegetals es produïx per pigments antocianinas.
-
Flor de la pulsatilla
-
Flores flox de color púrpura psicodèlic
Mostres
[editar | editar còdic]Alguns eixemples adicionals de púrpura: Plantilla:Colort capçalera Plantilla:Colort
Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort
Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort
|}
Purpúreo o púrpura en biologia
[editar | editar còdic]El purpúreo o en la seua forma llatina purpureus és per lo general un color púrpura grisáceo i s'ha usat en la descripció d'espècies biològiques,[61] com per eixemple en la planta Lablab purpureus (poroto d'Egipte). Algunes mostres del seu us:[62]
| purpureus | purpureus | purpureus | purpureo-griseus | |
|---|---|---|---|---|
| HTML | #9A4EAE | #86608I | #9I4F88 | #796878 |
Colores web
[editar | editar còdic]Els colores HTML establits per protocols informàtics per al seu us en pàgines web inclouen al púrpura que es mostra davall. Com es veu, s'assembla el púrpura estàndar, i en programació li l'invoca en el nom purple (púrpura).
| Purple | |
|---|---|
| HTML | #800080 |
| RGB | (128, 0, 128) |
| HSV | (300°, 100 %, 50 %) |
| Protocol | CSS / HTML / VGA |
Atres #coloració web similars: Plantilla:Colort capçalera Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort Plantilla:Colort |}
Vore també
[editar | editar còdic]- Púrpura (heràldica)
- Violeta
- Morat
- Una llista de púrpures en el Anex:Colors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «púrpura [1] archivat en Wayback Machine.», Dicciomed.eusal.és. Diccionari mèdic–biològic, històric i etimològic, Universitat de Salamanca, 2011, consultat el 8 de juliol de 2012.
- ↑ «purple», Online Etymology Dictionary, Douglas Harper, 2001–2012, consultat el 8 de juliol de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 King; Stager, {{{nom2}}} (2001). Douglas A. Knight (ed.). Life in Biblical Israel (en anglés), Kentucky: Westminster John Knox, p. 161 i ss. ISBN 0-664-22148-3.
- ↑ «púrpura», Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Joan Corominas, 2011, consultat el 12 de giner de 2013.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 Ball, Philip (2004). L'invenció del color, Madrit; Mèxic, D.F.: Turner / Fondo de Cultura Econòmica, p. 257–262. ISBN 84-7506-623-2.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Eastaugh; Walsh, {{{nom2}}}; Chaplin, {{{nom3}}}; Siddall, {{{nom4}}} (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglés), Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann. ISBN 0-7506-57499.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Fernández Uriel (2010). Púrpura. Del mercat en poder, Madrit: Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). ISBN 978-84-362-6064-9.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 11,0 11,1 Pastoureau, Michel (2006). Una història simbòlica de l'Edat Mija occidental, Buenos Aires: Katz. ISBN 987-1283-25-3.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 (2006).Anglo-Saxon England.Universitat de Cambridge.Cambridge; Nova York; Port Melbourne; Madrit; Ciutat de la Veta:(35)
- 29.ISSN 0263-6751.Consultat el 9 de juliol de 2012.
- ↑ Franciscus Aguilonius Colorsystem. Farbsysteme in Kunst und Wissenschaft
- ↑ File:Traité de la peinture, 1708.png
- ↑ David Briggs 2013, The Dimensions of Colour 7.2 The RYB hue circle or "artists' colour wheel".
- ↑ :File:Bezold Farbentafel 1874.jpg
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Heller, Eva (2012). Psicologia del color, Barcelona: Gustavo Gili, p. 195. ISBN 978-842-521-977-1.
- ↑ Dict.cc Deutsch-Englisch-Wörterbuch Übersetzung für: Purpur
- ↑ «pourpre», Portail lexical, Centre National de Ressources Textuelles et Lexicals, 2012, consultat el 9 de juliol de 2012.
- ↑ pourpre. dictionnaire revers
- ↑ «Pourpre. pourpre.com». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 26 d'agost de 2015.
- ↑ Porpora. Dizionario vaig donar Italià
- ↑ Fantetti; Petracchi, {{{nom2}}} (giner de 2001). Il dizionario dei colori: nomi i valori in quadricromia (en italià), Zanichelli. ISBN 8808079953.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Judd, Deane B.; Kelly, {{{nom2}}} (1955). The ISCC–NBS method of designating colors and a dictionary of color names (en anglés), Washington, D.C.: US Government Printing Office.
- ↑ Consultat el 26 de juliol de 2014.
- ↑ «Diccionari RAER». Consultat el 30 de novembre de 2017.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 (2007).Anthropology of Color.John Benjamins.Amsterdam; Filadèlfia:Consultat el 13 de juliol de 2012.
- ↑ Valor Munsell del color JIS (Japanese Industrial Standards) 紫 (murasaki) [2] archivat en Wayback Machine. convertit en Virtual Atles a valors sRGB
- ↑ Gilbert; Haeberli, {{{nom2}}} (2008). Physics in the Arts (en anglés), Burlington; Sant Diego; Londres: Elsevier Academic Press, p. 112. ISBN 978-0-12-374150-9.
- ↑ Poynton, Charres (2003). Digital Video and HDTV: Algorithms and Interfaços (en anglés), Sant Francisco: Morgan Kaufmann, p. 221. ISBN 1-55860-792-7.
- ↑ «Púrpura de Tir». Kremer Pigmente. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 12 de juliol de 2012.
- ↑ (2000).II Congrés Nacional del Món Púnico.Cartagena:Consultat el 15 de juliol de 2012.
- ↑ Pallarés Padilla (2004). Tres productes històrics en l'economia de Lanzarote: la orchilla, la barrilla i la cochinilla, Lanzarote: Centre Científic–cultural Blas Cabrera, p. 10–13.
- ↑ Eastaugh; Walsh, {{{nom2}}}; Chaplin, {{{nom3}}}; Siddall, {{{nom4}}} (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglés), Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann. ISBN 0-7506-57499.
- ↑ 35,0 35,1 35,2 Ball, Philip (2004). L'invenció del color, Madrit; Mèxic, D.F.: Turner / Fondo de Cultura Econòmica, p. 132–133. ISBN 84-7506-623-2.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 (2001).Molecules.Watford:(6)
- 736–769.ISSN 1420-3049.Consultat el 18 de juliol de 2012.
- ↑ 37,0 37,1 37,2 Estudis sobre les Cultures Contemporànees.Universitat de Colima.Mèxic:XV(29)ISSN 1405-2210.Consultat el 13 de juliol de 2012.
- ↑ Bancroft, Edward (1814). Experimental researches concerning the philosophy of permanent colours; and the best means of producing them, by dyeing, calico printing, &c. (Vol. I) (en anglés), Filadèlfia: William Fry, p. 118.
- ↑ 39,0 39,1 39,2 «murasaki 紫», Japanese Architecture and Art Net Users System (JAANUS), Mary Neighbour Parent, 2001, consultat el 14 de juliol de 2012.
- ↑ «suou 蘇芳», Japanese Architecture and Art Net Users System (JAANUS), Mary Neighbour Parent, 2001, consultat el 14 de juliol de 2012.
- ↑ 41,0 41,1 Asian Social Science.Canadian Center of Science and Education.8(8)ISSN 1911-2025.Consultat el 7 d'agost de 2012.
- ↑ 42,0 42,1 Javary, Cyrille (2007). En la Ciutat Púrpura Prohibida, Mèxic, D.F.: Sigle XXI, p. 24. ISBN 968-23-2688-5.
- ↑ 43,0 43,1 Allen. «Ursa Minor», Star Names. Their Lore and Meaning (en anglés), Nova York: Dover, p. 458. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ (1999).Buran.Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE).Barcelona:(13)
- 57–60.ISSN 2013-9713.Consultat el 14 de juliol de 2012.
- ↑ 45,0 45,1 (2010).Conservation of Ancient Sites on the Silk Road.Getty Conservation Institute / Getty Publications.Los Angeles:Consultat el 15 de juliol de 2012.
- ↑ (2007).Chemical Society Reviews (www.rsc.org/csr).Royal Society of Chemistry.(36)
- 15–30.doi:10.1039/b606268g.Consultat el 15 de juliol de 2012.
- ↑ Eastaugh; Walsh, {{{nom2}}}; Chaplin, {{{nom3}}}; Siddall, {{{nom4}}} (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglés), Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann. ISBN 0-7506-57499.
- ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 Ball, Philip (2004). L'invenció del color, Madrit; Mèxic, D.F.: Turner / Fondo de Cultura Econòmica, p. 271–276. ISBN 84-7506-623-2.
- ↑ Cort de tela original, teñir en el color fet per Perkin. Othmer Library of Chemical History. Cóm el color púrpura va canviar l'història 2015 BBC
- ↑ Requena Jiménez (2003). Lo maravellós i el poder. Els presagios d'imperi dels emperadors Aureliano i Tácito en la Història Augusta., Valéncia: Universitat de Valéncia, p. 43–45. ISBN 84-370-5505-9.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Fonts Fenollera (2004). Gala Placidia. Una sobirana de l'imperi cristià, Sant Sebastià: Nerea. ISBN 84-89569-98-3.
- ↑ MaggiRos. «Elizabethan Sumptuary Statutes: Who Wears What I» (en anglés). Renaissance: The Elizabethan World. Consultat el 19 de juliol de 2012.
- ↑ «Èxodo 39:8», Biblos.com: Search, Read, Study the Bible in Many Languages, Biblos.com, 2004–2010, consultat el 18 de juliol de 2012.
- ↑ Fox–Davies (1909). A Complete Guide to Heraldry, Londres, Edimburc: T.C. & I.C. Jack, p. 72.
- ↑ Sánchez Badiola (2005). Desmontant Espanya: el gran frau dels #separatisme, Madrit: Visió Net, p. 291. ISBN 84-9770-843-1.
- ↑ «Cor de #León: La bandera medieval del Regne de #León». Consultat el 30 de maig de 2012.
- ↑ «Història d'Adjuntes: Himne, bandera i escut». Consultat el 30 de maig de 2012.
- ↑ «Definició i classificació de púrpures». Centre de Bachillerat Tecnològic Industrial i de Servicis Nº6 / Secretaria de Salut de Mèxic. Consultat el 15 de juliol de 2012.
- ↑ «púrpura», Diccionari ilustrat de térmens mèdics, Institut Químic Biològic, 2012, consultat el 15 de juliol de 2012.
- ↑ Dade, H. A. (Harry Arthur), 1895-, Colour terminology in biology
- ↑ Colour Terminology in Biology, H.A. Dade, NBS/ISCC B Kelly & Judd 1976
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- El Caragol Púrpura Panza [sic], en perill d'extinció. Artícul periodístic que conté fotografies dels tintorers d'Oaxaca, dels caragols púrpures, de la seua tenyida, i dels teixits teñir en est.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Púrpura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.