Chrozophora tinctoria
Chrozophora tinctoria és una espècie de planta medicinal pertanyent a la família de les euforbiáceas. És originària de la regió del Mediterràneu estenent-se fins a la Índia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta herbácea anual i bisexual en tallos erectos de no més de 40 cm d'altura i fulls grisáceas de llim més o menys triangular o ovado i marge festoneado. Els seus florés són menudes, les masculines estan formades per segments grocs triangulars soldats i les femenines en segments verdosos lineares també soldats. El seu frut és una càpsula esquizocárpica trilocular péndula que, com sol ser característic en les euforbiáceas, està coberta per prolongacions barrugoses. Creix durant el estiu en terrenys yermos calizos. Si be des de prop l'única similitut és el color grisáceo, des de la distància pot ser confosa en Heliotropium europaeum, la qual té un cicle biològic semblança i de fet li la denomina popularment helitropio menor.[2]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Chrozophora tinctoria figura en una llista negativa o subjecta a us restringit en a lo manco un Estat de la Unió Europea, per contindre substàncies en les parts aérees l'ingestió de les quals pot supondre un risc per a la salut, si ben no hi ha suficients proves al respecte.[3]
Propietats
[editar | editar còdic]De les parts aérees de Chrozophora tinctoria s'han aïllat glucoflavonoides, tals com rutina (Flavonoide), acacetin-7-O-rutinósido, apigenin-7-O-β-D-[(6-p-cumaroil)]-glucopiranósido, apigenin-O-β-D-glucopiranósido i crozoforina.[4] Esta planta és una de les espècie vegetals de les que s'extrau la tenyida tornasol, utilisat en química com indicador de pH.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chrozophora tinctoria va ser descrita per (L.) A.Juss. i publicat en De Euphorbiacearum Generibus Medicisque earumdem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum 27. 1824.[5]
- Croton tinctorius L., Sp. Pl.: 1004 (1753).
- Ricinoides tinctoria (L.) Moench, Methodus: 286 (1794).
- Tournesol tinctoria (L.) Baill., Traité Bot. Méd. Phan. 2: 932 (1884).
- Croton argenteus Forssk., Fl. Aegypt.-Arab.: lxxv (1775), nom. illeg.
- Croton obliquus Vahl, Symb. Bot. 1: 78 (1790).
- Croton verbascifolius Willd., Sp. Pl. 4: 539 (1805).
- Croton patulus Lag., Gen. Sp. Pl.: 21 (1816).
- Chrozophora hierosolymitana Spreng., Syst. Veg. 3: 850 (1826).
- Chrozophora obliqua (Vahl) A.Juss. ex Spreng., Syst. Veg. 3: 850 (1826).
- Chrozophora verbascifolia (Willd.) A.Juss. ex Spreng., Syst. Veg. 3: 850 (1826).
- Croton oblongifolius Sieber ex Spreng., Syst. Veg. 3: 850 (1826), nom. illeg.
- Chrozophora sieberi C.Presl, Abh. Königl. Böhm. Ges. Wiss., V, 3: 539 (1845).
- Chrozophora integrifolia Bunge, Mém. Sav. Étr. Acad. Petersbourgh 7: 490 (1851).
- Tournesol warionii (Coss. ex Batt. & Trab.) Baill., Traité Bot. Méd. Phan. 2: 932 (1884).
- Tournesol obliqua (Vahl) Franch., J. Bot. (Morot) 1: 135 (1887).
- Chrozophora warionii Coss. ex Batt. & Trab. in J.A.Battandier & al., Fl. Algérie, Dicot.: 804 (1888).
- Tournesol verbascifolia (Willd.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 621 (1891).
- Chrozophora glabrata (Heldr.) Pax & K.Hoffm. in H.G.A.Engler, Pflanzenr., IV, 147, VI: 24 (1912).
- Chrozophora subplicata (Müll.Arg.) Pax & K.Hoffm. in H.G.A.Engler, Pflanzenr., IV, 147, VI: 21 (1912).
- Chrozophora cordifolia Pazij, Bot. Mater. Gerb. Inst. Bot. Zool. Akad. Nauk Uzbeksk. S.S.R. 11: 23 (1948).
- Chrozophora lepidocarpa Pazij, Bot. Mater. Gerb. Inst. Bot. Zool. Akad. Nauk Uzbeksk. S.S.R. 14: 23 (1954).[1]
Castellà: cenclia, cendia, cendía, cenella, cenizo, cenizo tornasol, giradol, girasol, heliotropio menor, heliotropio tricoco, heliotropo, heliotropo menor, tornasol, tricoco[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Chrozophora tinctoria». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 5 de decembre de 2009.
- ↑ Chrozophora tinctoria en Herbario virtual del Mediterràneu
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ Chrozophorin: a new acylated flavone glucoside from Chrozophora tinctoria (Euphorbiaceae) Rev. bras. farmacogn. (2006) vol.16 no.3 João Pessoa July/Sept.
- ↑ «Chrozophora tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de maig de 2013.
- ↑ «Chrozophora tinctoria». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de decembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chrozophora tinctoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.