Heliotropium europaeum

La verrucaria (Heliotropium europaeum) és una espècie de planta herbàcea del gènero Heliotropium en la família Boraginaceae.

Descripció

És una planta erecta, àmpliament ramosa, en pèls grisáceos, anual, fétida. Fulls ovadas a elíptiques, de base cuneada a redonejada, pecioladas. Flors blanques o liles, de 2-4 mm de diàmetro, sàpia-hos llineal oblongos a estretament triangulars, estesos despuix de la floració; bràcteas absents. Florix de juny a octubre.

Distribució i hàbitat

L'espècie està distribuït pel sur, centre i nort d'Europa, Macaronesia –llevat Cap Vert–, nort d'Àfrica i suroest d'Àsia. És una espècie arvense i ruderal que creix des del nivell de la mar fins als 1750 m d'altitut.^[1]

Història

L'us medicinal de la verrucaria és antic, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlemany que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "solsequiam" identificada actualment com Heliotropium europaeum.^{cita requerida}

Propietats

És usat com colerético, colagogo, febrífugo i emenagogo.^[2]

Taxonomia

Heliotropium europaeum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 130[1], 1753.^[3]

Citologia

Número bàsic de cromosomas : n=16^[4]

Etimologia

Heliotropium: prestat del Llatí hēlĭŏtrŏpĭŏn, -ii derivat del Grec ήλιοτρόπιον, construït a partir de Ήλιος, el sol i τροπή, regrés, gir, referint-se al moviment que, en dir de Dioscórides i Plinio el Vell (Història Naturalis, 2, 109), diverses espècies del gènero efectuen acompanyant el curs del sol.
europaeum: alusió geogràfica evident per la seua localisació en Europa.^[1]

Sinonímia

Heliotropium majus Garsault nom. inval. ^[5]

Noms vernàculs

Castellà: alacranera, cenizo, ferrucaria, girasol (2), haramago, heliotropio, heliotropio comú, heliotropio major (2), heliotropios, heliotropo (6), heliotropo major, heliotropo selvat, heliótropo, herba borreguera, herba correguera, herba cortadera, herba de la disenteria, herba de les barrugues (3), herba de l'alacrán, herba lacran, herba lacrán, herba verruguera (12), jaramago, matalacrán, mates blanques, pelusilla, pendents, pendientitos (2), planta verruguera, tornasol (7), verrucaria (9), verruguera (9), yerba berruguera, yerba borreguera (2), yerba cornuda, yerba correguera, yerba de les barrugues, yerba verruguera. Les sifres entre paréntesis reflectixen la freqüència d'us del vocable en Espanya.^[6]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Heliotropium en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
↑ «Heliotropium europaeum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2013.Enllaç trencat
↑ «Heliotropium europaeum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de setembre de 2013.
↑ Luque, T., Karyological studies on Spanish Boraginaceae. VII, Heliotropium L., Willdenowia, vol. 25, p. 659-668, 1996
↑ Heliotropium europaeum en The Plant List, vers. 1.1, 2013
↑ «Heliotropium europaeum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de setembre de 2013.(requerix busca interna.)

Bibliografia

AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.

Flora of China Editorial Committee. 1995. Flora of China (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1–479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.