Anar al contingut

Heliotropium europaeum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
verrucaria (Heliotropium europaeum)

La verrucaria (Heliotropium europaeum) és una espècie de planta herbàcea del gènero Heliotropium en la família Boraginaceae.

#Inflorescència (cims escorpioides)


Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta erecta, àmpliament ramosa, en pèls grisáceos, anual, fétida. Fulls ovadas a elíptiques, de base cuneada a redonejada, pecioladas. Flors blanques o liles, de 2-4 mm de diàmetro, sàpia-hos llineal oblongos a estretament triangulars, estesos despuix de la floració; bràcteas absents. Florix de juny a octubre.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'espècie està distribuït pel sur, centre i nort d'Europa, Macaronesia –llevat Veta Verda–, nort d'Àfrica i suroest d'Àsia. És una espècie arvense i ruderal que creix des del nivell de la mar fins als 1750 m d'altitut.[1]

Història

[editar | editar còdic]

L'us medicinal de la verrucaria és antic, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "solsequiam" identificada actualment com Heliotropium europaeum.CR

Propietats

[editar | editar còdic]

És usat com colerético, colagogo, febrífugo i emenagogo.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Heliotropium europaeum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 130[1], 1753.[3]

Citologia

Número bàsic de cromosomas : n=16[4]

Etimologia
  • Heliotropium: prestat del Llatí hēlĭŏtrŏpĭŏn, -ii derivat del Grec ήλιοτρόπιον, construït a partir de Ήλιος, el sol i τροπή, regrés, gir, referint-se al moviment que, en dir de Dioscórides i Plinio el Vell (Història Naturalis, 2, 109), diverses espècies del gènero efectuen acompanyant el curs del sol.
  • europaeum: alusió geogràfica evident per la seua localisació en Europa.[1]
Sinonímia

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Castellà: alacranera, cenizo, ferrucaria, girasol (2), haramago, heliotropio, heliotropio comú, heliotropio major (2), heliotropios, heliotropo (6), heliotropo major, heliotropo selvat, heliótropo, herba borreguera, herba correguera, herba cortadera, herba de la disenteria, herba de les barrugues (3), herba del alacrán, herba lacran, herba lacrán, herba verruguera (12), jaramago, matalacrán, mates blanques, pelusilla, pendents, pendientitos (2), planta verruguera, tornasol (7), verrucaria (9), verruguera (9), yerba berruguera, yerba borreguera (2), yerba cornuda, yerba correguera, yerba de les barrugues, yerba verruguera. Les sifres entre paréntesis reflectixen la freqüència d'us del vocablo en Espanya.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Heliotropium en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  2. «Heliotropium europaeum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 20 de setembre de 2013.Enllaç trencat
  3. «Heliotropium europaeum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de setembre de 2013.
  4. Luque, T., Karyological studies on Spanish Boraginaceae. VII, Heliotropium L., Willdenowia, vol. 25, p. 659-668, 1996
  5. Heliotropium europaeum en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  6. «Heliotropium europaeum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de setembre de 2013.(requerix busca interna.)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Flora of China Editorial Committee. 1995. Flora of China (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1–479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons