Tornasol

El tornasol és una substància coloreada natural que s'obté a partir de certs líquens despuix d'oxidació en mig alcalí. És un dels més coneguts indicadors de pH.[1] Habitualment se suministra en una solució o pintura violeta coneguda com a tintura de tornasol, o impregnada en paper, que rep el nom de paper indicador de tornasol. El seu interval de virage és de roig ataronjat a pH àcit, inferior a 4,5, a blau en mig bàsic, a pH superior a 8,5. per lo que a voltes sol amprar-se tornasol al que se li ha afegit àcit clorhídric per a identificar bases. El seu us ha decaigut en els últims anys del XX per la perfecció de l'indicador universal[2] i de la fenolftaleína. Estes propietats indicadores del tornasol es coneixen des d'antic, aproximadament des del XIV, havent segut utilisat pel mege i alquimiste Arnau de Villanova.[3]
Obtenció
La paraula "tornasol" prové de "litmus", antiga paraula nòrdica que significa "verdet usat per a colorear",[4] ya que el pigment s'obtenia dels líquens Roccella phycopsis, Lecanora tartarea, els quals han segut utilisats per a teñir teles per varis sigles. En realitat existixen de dèu a quinze espècies de liquen dels que es pot extraure el pigment del tornasol. Tradicionalment s'obtenia de la Roccella tinctoria (endèmica d'Amèrica del Sur), per mig d'extracció llenta en aigua per contacte prolongat en dit dissolvent (maceració). Des del XVIII, l'extracció del pigment es realisa en mig alcalí (amoníac o carbonat amònic) en presència d'oxidants suaus,[1] lo que accelera el procés. Ademés de les espècies de liquen indicades anteriorment, el pigment del tornasol es pot extraure de Roccella fuciformis (Angola i Madagascar), Roccella pygmaea (Argèlia), Variolaria dealbata, Ochrolechia parella. Les fonts principals en l'actualitat són Roccella montagnei (Moçambic) i Dendrographa leucophoea (Califòrnia).[4]
El tornasol obtingut és en realitat una mescla d'uns dèu colorants, o més. La tintura de tornasol que es comercialisa, té el número CAS 1393-92-6. És provable que els components químics del tornasol siguen els mateixos que els de la tenyida coneguda com orceína o orcina, que també s'extrau dels líquens, pero en proporcions diferents. A diferència de la orceína, el component principal del tornasol té una massa molecular promig de 3300.[5] Els indicadors àcit-base del tornasol deuen les seues propietats a un cromòfor 7-hidroxifenoxazona.[6]
Suministre
El tornasol se suministra comunament en forma d'una solució (cridada tintura) molt concentrada o impregnat en tires de paper indicadores. En rares ocasions s'utilisa pur, en forma de pols violeta altament colorant. Per la poca diferència de color entre el tornasol neutre i el tornasol en contacte en una base, pot trobar-se en un afegitó d'un 1% d'àcit clorhídric o sulfúric diluïts. En tal cas, el seu color és roig i enfosquix immediatament a violeta en un líquit bàsic.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sharp, D. W. A. (1988). MIALL. Diccionari de química, Madrit: Alhambra. ISBN 84-205-1737-2.
- ↑ Manochehry, S., McConnell, E. M., Tram, K. Q., Macri, J., & Li, Y. (2018). Colorimetric Detection of Uranyl Using a Litmus Test. Frontiers in chemistry, 6, 332. https://doi.org/10.3389/fchem.2018.00332
- ↑ Kremer pigmente. «36024 Litmus». Consultat el 2024-12-05.
- ↑ 4,0 4,1 «Tornasol».
- ↑ Beecken, H; Gottschalk, E-M; v Gizycki, O; Krämer, H(2003-12).«Orcein and Litmus».Biotechnic & Histochemistry.78(6): 289–302.ISSN 1052-0295.doi:10.1080/10520290410001671362.Consultat el 2024-12-07.(en en)
- ↑ Musso, Hans; Rathjen, Claus(1959-03).«Über Orceinfarbstoffe, X. Lichtabsorption und Chromophor dones Lackmus».Chemische Berichte.92(3): 751–753.ISSN 0009-2940.doi:10.1002/cber.19590920331.Consultat el 2024-12-07.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tornasol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.