Fútbol australià
Fútbol australià, també conegut com a fútbol de regles australianes, football o footy, és un deport i variant del fútbol que enfronta a dos equips de 18 jugadors i es juga en un baló de forma esferoidal en un camp ovalat. El seu orige i principal país de desenroll és Austràlia, i apareix per primera volta en el XIX.
El principal objectiu és anotar més punts que el rival, pateando el baló entre dos postes de l'àrea rival. Els jugadors poden fer alvançar la pilota utilisant qualsevol part del cos, per mig de passe en peu o mà o per carrera en el baló. És un deport ràpit ya que la pilota està en joc en tot moment, llevat quan l'àrbit chiula un tir lliure o la bola s'ix del camp. Este deport destaca també pel seu joc físic i de contacte, en el que es permet placar al rival per a parar les seues possibilitats d'atac.
El fútbol australià és el deport en major número d'espectadors i un dels que més deportistes registrats té en Austràlia, encara que en el restant del món no conta en suficient implantació. El seu principal (i única) lliga professional existent en el món és la Australian Football League.[1]
Regles del joc
[editar | editar còdic]Tant el baló com el terreny de joc presenten una forma ovalada. Als dos costats dels centrals hi ha quatre postes: els dos centrals (postes de meta) són els més alts, i al seu costat estan els postes de fondo. Cada poste està separat entre sí a una distància de 6,4 metros. Per una atra part, el camp de joc pot tindre entre 135 i 185 metros de llarc per 110-155 d'ample. A 50 metros de la llínea de gol es dispon una llínea curva del mateix tamany, que marca la zona. El quadrat central és de 50x50 metros. La bola està feta de cuiro i té forma ovalada.
Cada partit consta de quatre quartos, en un temps medit per un àrbit encarregat per a això. En la Australian Football League cada quarto dura 20 minuts, i el rellonge es deté cada volta que la pilota no està en joc. Al final de cada quarto, els equips es canvien de camp.
Cada equip conta en 18 jugadors en el terreny de joc, junt en quatre més que estan en el banquet. Cada entrenador pot realisar canvis en el moment que vullga del partit, i des de 2008 deu especificar-ho a l'àrbit oficial de la trobada abans de realisar-ho. Les accions principals són patear i agarrar el baló, en l'objectiu d'anotar gols i behinds, i sumar més punts que el rival per a véncer.
A diferència d'atres modalitats de fútbol no existix el fòra de joc, per #lo que els jugadors d'abdós equips poden estar en el camp contrari en qualsevol moment, inclús abans del traga. L'única llimitació és que, en el moment del traga, solament pot haver quatre jugadors de cada equip en el quadrat central: un ruckman, dos rover i un ruck rover.
Durant el partit
[editar | editar còdic]El baló es posa en joc des del centre del camp al començ de cada quarto o quan un equip anota un gol. L'encarregat de posar la pilota en joc és l'àrbit (umpire) de camp, que realisa un pot sobre el círcul central del terreny de joc. Si el terreny de joc està en males condicions, llança el baló a l'aire. Els ruckmen, jugadors més alts i grans, de cada equip intenten conseguir la pilota botant per a passar-li-la als rovers, que poden atacar.
La pilota pot desplaçar-se en qualsevol direcció per mig d'un puntapié, per a que un atre jugador del mateix equip tracte d'atrapar-la, preferiblement en l'aire. Atres métodos són subjectar el baló en un braç i usar l'atre per a colpejar el baló en el puny o la mà oberta. No pot llançar-se mai cap a avall, ya que la trayectòria deu ser sempre ascendent. El jugador pot córrer en el baló en la mà, pero deu botar-ho o fer que toque el sol a lo manco una volta cada 15 metros. Els rivals poden placar, subjectar o bloquejar-ho per a llevar-li la pilota, i en cas de perdre-la el jugador no pot aferrar-se a ella, perque es considera holding. Ademés, el defensa que subjecta deu donar una oportunitat al jugador per a que es desfaça de la bola per mig d'una patada o puñetazo. El jugador que du el baló només pot ser placado per baix dels muscles i damunt els genolls, usant per a això solament les màs, braçs, muscles, pit i caderes.
Cada jugador està marcat per un oponent, que tindrà que atrapar el baló o evitar que el rival ho agarre. Si un jugador del mateix equip passa a un atre la pilota en una patada, el baló alcança una trayectòria alta i és atrapat en l'aire per eixe atre jugador, es considera un mark i el àrbit concedix un tir lliure. Açò significa que el joc es deté (no aixina el temps) mentres l'atacant es dispon a llançar des de darrere del lloc a on va conseguir atrapar la pilota, sense més interferències que un defensor al seu costat. El specky, o spectacular mark, és l'acció més espectacular del joc, ya que els jugadors boten a atrapar la bola i és a on se solen produir les accions més cridaneres. Per a botar a per el baló, el futboliste pot recolzar-se en un atre jugador.
El baló no pot eixir del terreny de joc de forma directa, perque supondria un tir lliure per a l'equip contrari. Si el baló colpejat bota dins abans d'eixir, es considera que la pilota va eixir del camp. Un àrbit de llínea deu posar-ho en joc, posant-se d'esquenes al camp i llançant el baló en força per damunt del seu cap cap al terreny de joc.
Anotació
[editar | editar còdic]En el fútbol australià l'objectiu és anotar gols i behinds. El gol val sis punts, mentres que el behind solament un. Quan es marca el gol s'efectua un traga des del centre del camp, mentres que en el behind l'equip al que han anotat el tant trau des del seu propi camp. L'equip que més punts ha conseguit al final dels quatre quartos guanya. Pot haver empate en cas que els dos equips tinguen els mateixos punts, encara que en les fases finals de competicions es disputa una pròrroga.
- Gol: 6 punts. Per a anotar-ho el jugador deu conseguir, per mig d'un dispar en el peu, que el baló passe entre els postes centrals, sense importar a que altura ho faça. Per a que s'otorguen els sis punts, el baló no pot ser tocat per cap atre jugador durant la seua trayectòria. Encara que lo normal és que la pilota no toque el sol despuix del llançament, si aplega a botar i creua els postes centrals no afecta a la puntuació.
- Behind: 1 punt. Es conseguix quan la pilota creua entre un poste central i un poste lateral i, a diferència del gol, el jugador atacant pot usar qualsevol part del cos. També conta en un punt quan la pilota colpeja un dels postes centrals, o si un jugador atacant passa el baló pels postes centrals usant una atra part del seu cos que no siga el peu. Si un defensa rival anota de forma delliberada (generalment per a evitar un gol de l'atacant), l'estratègia es coneix com rushed behind. Si la bola colpeja un poste lateral es considera que ha eixit del camp, per #lo que no s'otorga cap punt.
L'àrbit situat baix els dos postes és l'encarregat de senyalar l'anotació. Per a això deu alçar els dos braços en els colzes pegats en cas de gol, i un sol braç per a indicar un behind. Despuix, confirma la senyal a l'atre umpire situat en l'atre costat agitant sobre el seu cap dos banderes (gol) o una bandera (behind).
Com a eixemple de resultat, considerem un partit entre St Kilda i Sydney Swans, en el següent marcador: St Kilda 15.11 (101), Sydney 8.10 (58). Això significa que St Kilda ha anotat 15 gols (per valor de sis punts cada gol) i 11 behinds (un punt per cada behind), en la qual cosa nos dona una suma de 90+11, 101 punts. Cas similar s'aplica en el marcador de Sydney.
Posició dels jugadors
[editar | editar còdic]Cada equip conta en 18 jugadors en el terreny de joc, als que cal sumar els jugadors suplents que poden entrar al camp en qualsevol moment. Encara que cada u sol tindre una posició preferida que requerixca una habilitat especial, l'estil de joc del fútbol australià fa que no existixquen posicions definides. Per això, pot haver jugadors que eixerciten vàries funcions en el camp.
L'esquema bàsic és una divisió entre posicions defensives (backline), migcampistes (midfield), i davanters (forward). També està la figura dels followers que, ademés d'eixercitar una de les tres funcions abans citades, s'encarreguen de posar en joc el baló quan es trau des del centre del camp.
Història
[editar | editar còdic]Els orígens del fútbol australià es remonten a 1858, en la celebració dels primers partits en la ciutat de Melbourne. El deport sorgix a partir d'uns atres als que jugaven les diferents tropes britàniques establides en les colónies, tals com el fútbol gaèlic o el rugby. Pronte alguns jugadors de críquet com Tom Wills varen vore este joc com una bona oportunitat per a mantindre's en bona forma durant els mesos d'hivern, per #lo que va començar a desenrollar-se un primer còdic de normes. En eixe sentit cal destacar a Henry Colden Harrison i Wills, com a pioners del fútbol de regles australianes, i al Melbourne Football Club com el primer equip professional del país que es va crear el 17 de maig de 1859.
Encara que els primers partits es varen jugar a l'aire lliure, utilisant els arbres com a porteries, pronte s'adoptarien els camps de críquet com a escenari de joc. El joc va tindre un important èxit en la colónia de Victoria, concretament en les afores de Melbourne, i va anar allí a on varen començar a realisar-se les primeres competicions. A lo llarc de el XIX, el deport es va expandir a atres territoris com Austràlia del Sur, Tasmania o Queensland, i en 1877 es varen formar les dos primeres associacions de fútbol: South Australian Football Association i Victorian Football Association. Això va propiciar la creació de diferents lligues regionals, i més vesprada els partits entre colónies.
En 1897 es crea, despuix de la decisió de varis clubs d'abandonar el campeonat regional de Victoria, la Victorian Football League (VFL). Este campeonat passaria a ser, anys més vesprada, considerat com el torneig de lliga nacional d'Austràlia, que des de 1990 es diu Australian Football League. Va començar en huit clubs, per a passar en 1925 a dotze formacions.[2]
Despuix de la Segona Guerra Mundial, que va llastrar al desenroll del fútbol australià, es decidixen fomentar els campeonats interestatales i es crea un comité nacional, la Australian National Football Council, per a supervisar un torneig interestatal. No obstant, la VFL continuava sent el campeonat principal. Fins a la década de 1970 els únics dominadors eren els estats de Victoria, que reclutava als millors jugadors d'atres estats, i Austràlia del Sur, a on també hi havia afició per este deport. També es va intentar una expansió internacional, en partits en atres països emmarcats en fires de demostració i exhibició. No obstant, les propostes no varen quallar en atres països més allà d'Oceania. L'estil de joc va variar, passant a ser més agressiu, ràpit i d'atac.
Les audiències varen créixer, especialment gràcies a la retransmissió per televisió de les trobades per a tot el país. Per això, des de la década de 1980 es mamprén una expansió nacional definitiva de la Victorian Football League, a la que ajuda el trasllat en 1982 de l'equip de South Melbourne a Sídney per a crear els Sydney Swans, primer equip de fòra de Victoria i situat en Nova Gales del Sur, a on l'afició pel fútbol era menor. La resposta va ser positiva, per #lo que la VFL va decidir otorgar franquícies d'expansió a les federacions d'atres estats per a que s'inscrigueren en el seu campeonat. En 1990, en una nova realitat, el campeonat VFL pansa a cridar-se Australian Football League (AFL).
Desenroll i popularitat
[editar | editar còdic]Austràlia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Australian Football League.
El fútbol australià és el segon deport en major número de seguidors i espectadors en Austràlia (es troba per darrere del críquet), i el país és l'únic en lliga professional: la Australian Football League. En 2005 es va calcular que un promig de més de 6 millons de persones varen seguir els partits de la AFL, i a pesar de que la major part dels clubs es concentren en Victòria el deport goja de gran acceptació en tot el territori nacional. Encara que durant la temporada regular les senyes d'audiències descendixen, es registra un elevat número d'espectadors durant la fase final de la lliga. En 2008 va contar en una assistència mija al camp de 38.295 espectadors, la quarta més alta per a un campeonat de lliga de qualsevol deport en el món i solament per darrere de NFL, Indian Premier League de críquet i la Bundesliga alemana.
Sobre repercussió mediàtica, les audiències de TV solen situar la final de la AFL com un dels programes més seguits de l'any en el país. Encara que en un principi la lliga es va mostrar reticent a emetre trobades per televisió, més vesprada va adoptar un model pel que la trobada s'oferix en un cert retardo. En l'actualitat, depén de la zona de cobertura de cada emissora afiliada a una ret nacional que conta en els drets. En 2009 els drets en obert de la AFL corresponien a Network Tingues. Per una atra part, la televisió per cable o de pagament també retransmet trobades, i és freqüent que la majoria de cadenes emeten resums. Ademés de la AFL, cada emissora afiliada pot emetre, dins de la seua desconexió territorial, trobades de lligues regionals, si ben això depén de cada cadena.
Restant del món
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fútbol de regles internacionals.
Aparte d'Austràlia, molt pocs països conten en una important presència del fútbol australià en el seu deport nacional. Fòra de les seues fronteres, sol haver una major presència en països d'Oceania. També existix una certa relació entre este deport i el fútbol gaèlic, pel que alguns jugadors de la República d'Irlanda han començat a jugar en equips de la AFL. Es té constància de que existixen més de 30 països a on es juga a fútbol de regles australianes en el món, i alguns com Nauru i Papúa Nueva Guinea ho consideren el seu deport nacional. No obstant, mentres que en Austràlia hi ha més de 600.000 jugadors federats,[3] en el restant del món a penes se superen els 30.000 deportistes registrats.[4]
Existix un campeonat mundial, de caràcter amateur, que ha contat en tres edicions (2002, 2005 i 2008) i en el que juguen fins a 12 seleccions. Alguns dels equips nacionals són equips com Sants de Chile.[5]En Espanya l'única federació existent és la de Catalunya, sense respals oficials del govern autonòmic. Encara que també va haver representació de tot el país (Bous d'Espanya) no existix una federació nacional, per #lo que Catalunya i Espanya juguen per separat.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Australian Bureau of Statistics (ed.): «4174.0 - Sports Attendance, Austràlia, Apr 1999» (en anglés).
- ↑ Australian Football League (ed.): «AFL History» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2009. Consultat el 8 d'agost de 2009.
- ↑ Jake Niall. «More chase Sherrin than before» (en anglés). Real Footy. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2012. Consultat el 8 d'agost de 2009.
- ↑ «World Footy Census 2004 - Summary» (en anglés). World Footy News.
- ↑ «Santiago Saints». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 15 de novembre de 2018.
- ↑ Amadeu García. «Catalunya i Espanya juguen l'Europeu de fútbol australià al marge de les institucions» (en espanyol). El Món.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte.
- Fútbol de regles internacionals
- Lliga de Fútbol Australià
- Fútbol australià femení
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Web de la Australian Football League
- Associació Argentina de Fútbol Australià
- [enllaç trencat] Club madrileny de fútbol australià
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fútbol australiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.