Anar al contingut

Alquitrán de hulla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El alquitrán de hulla és un líquit marró o negre d'elevada viscosidad que olora a naftalina. Té diferents aplicacions, principalment com a recobriment o pintura especialisada gràcies a la seua resistència a àcit i corroents com l'aigua salada. Està format per la mescla d'hidrocarburs aromàtics, bases nitrogenades i fenolés. Conté grans cantitats de tolueno, xileno i naftaleno, que poden separar-se per destilació fraccionada.[1]

Aplicacions

[editar | editar còdic]

El alquitrán de hulla pot usar-se com a recobriment anticorrosivo, caracterisant-se per tindre una excelent resistència a l'aigua salada i una bona resistència tant a àcit com a bases. S'ampra també para conservar fusta (per eixemple durmientes de ferrocarril) i impermeabilisació de sostres.

S'usa com a matèria primera per a la producció de vàries substàncies químiques, com el carbolineum. D'ell poden obtindre's grans cantitats de naftalina, antraceno, piridina, quinolina i pireno, ademés de ser important per a la construcció de carreteras.

Sent inflamable, el alquitrán de hulla s'usa a voltes para calefacció, com a combustible de calderes. Com la majoria dels olis pesats, deu calfar-se prèviament per a que fluïxca fàcilment.

Pot usar-se per a obtindre sabó de alquitrán de hulla, que s'usa com champú medicinal per a matar i eliminar els polls i com a tractament per a la caspa i la psoriasis. Quan s'usa com a tractament mèdic en els Estats Units, els preparats de alquitrán de hulla es consideren fàrmacs de venda lliure sense recepta mèdica i estan subjectes a la regulació de l'Administració de Drogues i Aliments (FDA) dels EUA. El champú de alquitrán de hulla es comercialisa baix diferents marques comercials (per eixemple: Dermoscalp, Balnetar, Sebryl, etc).

Producció

[editar | editar còdic]

En calfar carbó bituminoso en contenidors tancats sense aire fins a uns 650 a 800 °C, el carbó es descompon en els següents productes:

Actualment el alquitrán de hulla es genera com a subproducte del procés de producció de coque, material d'enorme importància en la fundició de ferro.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jesús Morcillo (1989). Temes bàsics de química, 2ª edició, Alhambra Universitat, p. 522. ISBN 9788420507828.