Antraceno
El antraceno és un hidrocarbur aromàtic policíclic. A temperatura ambiente es tracta d'un sòlit incoloro que sublima fàcilment. El antraceno és incoloro pero mostra una coloració blava fluorescent quan se somet la radiació ultravioleta. En 2010 l'Observatori del Roque dels Chicons va realisar unes medicions en espectroscòpia infrarroja d'una regió situada a 700 anys llum de la Terra en la direcció de l'estrela Cernis 52 (constelació de Perseo) i va permetre la detecció d'ingents cantitats de antraceno suspeses en un núvol.[1] Este descobriment aproxima l'enteniment de cóm les molècules prebióticas varen aplegar a la Terra.
Història del antraceno
[editar | editar còdic]El antraceno va ser descobert en 1832 per Auguste Laurent i Jean Dumas a partir del alquitrán. Per oxidació del antraceno Laurent va conseguir en 1836 la primera síntesis del oxigen i de l'àcit sebaslico.
Reactivitat
[editar | editar còdic]Encara que el antraceno és un sistema completament aromàtic l'anell central mostra també reactivitat de dieno sent susceptible de reaccions Diels-Alder. L'anell central també és més fàcilment oxidable o reducible, per l'acció dels dos àtoms centrals que conserven dos anells fenílicos en el seu sistema aromàtic intacte i per esta situació és energèticament més favorable.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Antraceno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.