Estrela

Image simbòlica d'una estrela

Una estrela (del llatí stēlla)^[1] és un astre massiu format per plasma en un equilibri paregut a l'equilibri hidrostàtic, que genera energia per mig d'un procés de fusió nuclear. L'estrela més pròxima a la Terra és el Sol. Atres estreles són visibles a simple vista des de la Terra durant la nit, apareciades com una diversitat de punts lluminossos aparentment fixes en lo cel, degut a l'inmensa distància que les separa de Terra. Històricament les estreles més prominents foren agrupades en constelacions i les més brillants foren nomenades en nom propi.

Us tradicional de la paraula estrela[editar | editar còdic]

"... de la casa de la plasa de la Seu, dita de la Estrela, que al present a pres don Manuel Jordà”. Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva”. 1714. “A Deu, careta de sol, / à Deu, pimpolla dorat, / estrela, lucero, aurora...”. Carles Ros. Lletres antigues.1752. “...per la meua mala estrela / em fiu, Pascualo, à la vela / en un barco plé de naps”. Bernat i Baldoví, Bonilla i Pérez. La Donsayna, 11, pàg.166. 1845. “¡Si en eixa nit almanco ta llum puguera vore / en lo cel, entre núbols, com una estrela d’or!”. Teodor Llorente. La poesia. 1857. “...qu’en la nit de la vida, com una estrela encesa, / al hom, entre les ombres, guia ab sos resplandors”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “...é qu aquella hermosa Estrela sería Estrela del Mar, qu‘ al port de la santa fé portaria als Valensiáns”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891.