Anar al contingut

Tir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tir
Per a atres usos d'este terme vore Tir (desambiguació).
«Tirios» redirige aquí. Para otras acepciones, véase Tirios i troyanos.


Tir (àrap صور Ṣūr) és una ciutat situada en el sur del Líban. En 117 100 habitants, Tir es troba en la costa oriental del mar Mediterrànea, uns 37 km al nort d'Acre (Israel), i 32 km al sur de Sidón. El nom de la ciutat significa ‘roca’.[1][2] Als seus habitants se'ls denomina «tirios» en espanyol. La ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1984, pels seus vestigis arqueològics de diverses civilisacions.[3]

Toponímia

[editar | editar còdic]

Geografia

[editar | editar còdic]

L'antiga Tir es troba en la Fenicia meridional a poc més de 70 km al sur de Beirut i a 35 km al sur de Sidón, casi a la mitat del camí entre Sidón al nort i Acre al sur, i a alguns quilómetros al sur del riu Litani, el Leontes de les fonts clàssiques.

Tir tenia dos zones, una insular i l'atra continental. L'illa estava situada sobre un montícul, de nom Sr o Sur, que significa ‘la roca’ en fenicio. La ciutat estava separada del continent per un estret de 500 a 700 metros d'esgambi, posteriorment unida a la zona continental per un istme artificial, obra d'Alejandro Magne, construït quan va sitiar la ciutat en el 332 a. C. L'illa estava dotada de dos ports, un al nort, el port sidonio, i un atre al sur, el port egipcíac.

Partint de Tir cap al nort, en direcció a Sidón, es passa prop de la font 'Ain Babouq, despuix prop de la font termal 'Ain Habrian, i per fi s'aplega a Naher el Qasmiyé que és la partix sur del Nahr el Litani. Este riu constituïa la frontera nort entre el regne de Tir i el de Sidón quan es varen separar, pero la frontera nort es va alvançar a este riu moltes voltes i es va estendre fins a Sarepta i inclús una miqueta més a voltes.

Cap al sur, partia de Tir una carretera costera molt important que passava per Tell el Rachidieh i Ras el 'Ain. Alguns historiadors especialistes, han identificat esta última en Paleotiro o Ushu, pero esta identificació no ha exclós les atres possibilitats. La carretera afranquia Ras el Abyad que, a l'esquerra duya a Oum El Amed, situada sobre un tossal a una decena de metros sobre la carretera costera que, cap al sur, passava per Akzib, Acre i la seua planura, per a aplegar finalment a Haifa i el mont Carmelo que constituïa la frontera sur del regne de Tir.

Clima

[editar | editar còdic]

El clima és mediterràneu en estius càlits i hiverns frescs. Gràcies al seu clima els hiverns són molt plujosos en canvi els estius són molt secs, els autumnes són suaus i les primaveres agradables.


Història

[editar | editar còdic]

Tir va ser la més important de les ciutats de Fenicia, fundada al mateix temps que Sidón (hui Sayda), Biblos (hui Iubail) i Beritos (hui Beirut), en l'III mileni a. C.[4]

La situació de la ciutat de Tir no oferix dubtes, està en el lloc conegut com a Sur.


Tir originalment consistia en dos distints centres urbans, un en una illa i l'atre en la costa adjacent ―aproximadament a 30 estadis (5,6 km) segons Estrabón en la seua Geografia xvi, 2―, ans que Alejandro Magne conectara l'illa en la costa durant el seu sege de la ciutat.

Era una ciutat isleña fortament fortificada en mig de la mar (en murs defensius de 45 m d'altura)[5] i la més antiga, originalment cridada Ushu (Palaetiro, per als grecs) era en realitat més una llínea de suburbis que una ciutat i va ser usada principalment com una font d'aigua i fusta per a la ciutat en l'illa.[6] Flavio Josefo indica que fins a inclús varen lluitar entre ells, encara que la major part del temps es varen aliar per la riquea de la ciutat isleña pel seu comerç marítim i els seus boscs de fusta de cedre, i aigua potable de la zona continental.

Fundació

[editar | editar còdic]

Tir sorgix sobre el 1300 a. C., encara que segons Heródoto va ser fundada al voltant del 2700 a. C. Filó de Biblos (en Eusebio de Cesarea) cita a Sanjuniatón qui comenta que primer va estar ocupada per Hypsuranius. En l'obra de Sanjuniatón es diu que estava dedicada a «Abibalus, rei de Beritos» (possiblement Abibaal, el que va anar rei de Tir i posteriorment rei de Sarra).[7]

Història primerenca

[editar | editar còdic]

El comerç del món antic era almagasenat en Tir.

Els comerciants tirios varen ser els primers que es varen aventurar a navegar en les aigües mediterrànees; Va ser un port important de Fenicia, alcançant gran prosperitat econòmica; d'ell varen eixir barcos per a fundar numeroses colónies a la vora del Mediterràneu en el propòsit de dominar el comerç marítim, fundant colónies en les costes i illes propenques del mar Egeo, en Grècia, la costa nort d'Àfrica, Cartago, Sicília, Còrsega, en l'ibèrica Tartessos, i inclús més allà de les columnes d'Hércules, en Gadeira (Càdis).
Driver's Isaiahcita requerida

Els mateixos tirios cridaven a la seua ciutat Sor o Sur (que vol dir ‘roca’), i els hebreus la varen cridar Tsor. Els grecs la varen cridar Tor o Tir, i els romans varen adoptar este mateix nom, encara que a voltes li la veu nomenada com Sara o Sarra.

Heródoto menciona que els perses creïen que un grup de cretenses va raptar a la filla del rei de Tir, cridada Europa, i la va dur a Creta; açò, si be és una racionalisació del mit del rapte d'Europa, mostra alguns contactes que fenicios i pobles del Egeo varen mantindre.[8] La ciutat va ser poblada des de l'III mileni a. C. i en el XVI va ser conquistada per Tutmosis I. En el XIV es va aliar en Egipte, independisant-se de Sidón. Va estar en mans dels egipcíacs fins a l'época de Ramsés II (XIII). Cap al 1190 a. C. va ser repoblada per gent de Sidón. En el IX va sometre a la seua antiga metròpoli, per a després passar a ser tributària d'Asiria.

En temps del rei David (c. 1000 a. C.), es va establir una aliança entre els hebreus i tirios, que temps arrere eren governats pels seus reis natius.

La ciutat de Tir va ser célebre per la producció d'un tipo únic de tenyida púrpura, conegut com púrpura tiria. Este color era, en moltes cultures de l'antiguetat, reservat per a us exclusiu de la realea o, a lo manco, de la noblea.


A partir de el X va eixercir l'hegemonia sobre les ciutats fenicias, que va durar fins a el VI El seu apogeu va ser baix el rei Hiram I (que va embellir la ciutat en la part insular), pero cal mencionar també a Itobaal I (887-856 a. C.) la filla del com es va casar en el rei Ajab d'Israel, el rei Pigmalión (821 a 774 a. C.) en temps del com alguns #colon dirigits per Dido varen marchar a fundar Cartago (814 a. C.).

L'influència asiria es va notar en el VIII i especialment en el VII En esta época Tire i Sidón varen ser un únic regne, pero despuix es varen separar. En el 672 a. C. va ser sitiada per Esarhaddon, i en el 668 a. C.-667 a. C. per Asurbanipal, pero no varen poder conquistar-la. Va ser atacada per Egipte a sovint. Durant cinc anys va ser sitiada per Salmanasar V, que va ser ajudat pels fenicios de terra ferma.

Durant el regnat d'Itobaal III (591-572 a. C.), la ciutat (la part de la costa) va ser sitiada i ocupada per Nabucodonosor II de Babilonia, durant tretze anys sense èxit, encara que un acort de pau va ser fet en el qual Tir va pagar tribut als babilonios; fet del que hi ha un relat del profeta Ezequiel[9] (574 a. C.). La ciutat va ser destruïda per fins a Nabucodonosor i ahí es va complir part de la profecia. Els supervivents varen fer nova ciutat amurallada en l'illa propenca. Posteriorment Alejandro Magne va utilisar les enrunes de la ciutat per a fer un pont fins al nou assentament amurallado en l'illa. Ahí es va complir restant de la profecia, la qual relata que les enrunes anirien a la mar com a estenedor de rets.

La ciutat s'estenia llavors fins al riu Leontes al nort i la font de Ras al-Ain al sur, és dir, un espai d'uns 10 o 12 km, format per una fèrtil planura. La ciutat en l'illa va ser de fundació posterior, segurament despuix de Nabucodonosor. Sembla que va aplegar a tindre uns 40 000 habitants. En l'illa, en especial, cal mencionar una gran plaça pública que els grecs varen cridar Eurycoros, construïda per Hiram III. Dos ports servien a la poderosa marina de Tir, el del nort i el del sur.

Despuix de la conquista de Babilonia va adoptar la forma republicana de govern. En el 538 a. C. va passar a dependre del Imperi aqueménida. En el 345 a. C. es va rebelar, pero va ser conquistada per Artajerjes III de Pèrsia.

Sitiada per Alejandro Magne a finals del 333 a. C., est va construir un istme artificial en les pedres de la ciutat vella de Tir i atres materials fàcilment a l'alcanç; va ser laboriós perque les tormentes destruïen a sovint partix de la construcció, i quan ya estava prop de l'illa, eren els soldats de Tir els que en fleches i proyectils impedien els treballs; els macedonios varen construir unes torres de fusta, pero els tirios les varen incendiar i varen destruir en una eixida de les seues naus i al final una gran tormenta va destruir tot el treball; Alejandro va decidir començar de nou, fer un istme més ampli i en diagonal suroest, i ademés va reclutar una flota en Sidón, Soli, Mallos i atres ciutats (tota Fenicia estava ya en mans d'Alejandro); mentres es feya l'istme va fer una incursió en Celesiria i va capturar àraps que va enviar a talar fusta a les montanyes del Líban; quan Alejandro va tornar a l'istme ya estava molt alvançat i els intents dels tirios per destruir-ho, a pesar d'algun èxit parcial, havien fracassat. Els tirios varen enviar les dònes, vells i chiquets a Cartago i varen tancar les boques dels seus dos ports. Alejandro va dur màquines de guerra. Despuix d'una lluita feroç, Alejandro va ocupar la ciutat. Els tirios varen resistir casa per casa, i Alejandro va fer matar a huit mil defensors. Dos mil tirios varen ser crucificados com a venjança per la mort d'alguns macedonios, i atres trenta mil varen ser venuts com a esclaus. El rei i els magistrats varen ser respectats. El sege va durar sèt mesos i la ciutat va caure en juliol del 332 a. C. La ciutat va ser repoblada en #colon de Caria.


La ciutat va ser una atra volta sitiada per Antígono I Monoftalmos en el 315 a. C.,[10] qui la va prendre un any més vesprada.[11]

Va formar part del Imperi seléucida (198 a. C.). En el 126 a. C., Tir va recuperar la seua independència[12] dels seléucidas i li va ser permés permanéixer lliure quan l'àrea circumdant es va convertir en la província romana de Síria (64 a. C.).[13]

Història posterior

[editar | editar còdic]

Una congregació cristiana va ser fundada despuix de la mort de Sant Esteban, i Sant Pablo de Tarso, en retornar del seu tercer viage misionero, va residir una semana per a poder conversar en els discípuls de lloc. Segons sant Ireneo de Lió en Adversus Haereses, la companyera de Simón el Mac va vindre de Tir.

En 395 va ser part del Imperi bizantí fins que en 638 va ser ocupada pels àraps. En 1098 va caure en poder dels turcs selyúcidas, i en 1124 dels creuats, en mans dels quals va permanéixer fins a 1291. Va ser capturada en 1124 despuix de la primera Creuada i va ser una de les més importants ciutats del Regne de Jerusalem. Va formar part del domini real, encara que també hi havia colónies comercials autònomes de mercaders italians. La ciutat va ser sèu del Arquebisbe de Tir, dependent del Patriarcat Llatí de Jerusalem; els seus arquebisbes, a sovint, varen accedir al patriarcat. El més notable dels arquebisbes llatins va ser l'historiador Guillermo de Tir.

Despuix de la caiguda de Jerusalem, a mans de Saladino en 1187, la capital del regne es va traslladar a Acre, pero es varen mantindre en Tir les cerimònies de coronació. En el XIII, Tir va ser separada del domini real com un señorío creuat. En 1291, va ser tornat a capturar pels mamelucos que varen ser seguits per un govern otomà ans que fora declarat el modern estat de Líban en 1920. Llavors va entrar en decadència fins a resorgir llaugerament en temps del emir libanés Fakhr al-Din, en el XVII. Despuix de la Primera Guerra Mundial va passar a França, dins del mandat de Síria, després dins del Gran Líban, despuix simplement del Líban.

Era contemporànea

[editar | editar còdic]

Conflicte Líban-Israel

[editar | editar còdic]

A finals dels anys setanta i començos dels huitanta, Tir va ser un dels principals escenaris dels enfrontaments entre Israel i la OLP. Durant la Operació Litani (1978) i la posterior Operació Pau per a Galilea (1982), les forces israelites varen atacar posicions de la OLP en el sur del Líban, inclosa Tir, que funcionava com a base llogística i militar. Israel va justificar abdós operacions com a resposta als atacs transfronterizo i el llançament d'eixides per part de la OLP des de territori libanés cap al nort d'Israel, aixina com a la presència d'infraestructura militar palestina en la regió. En juny de 1982, les tropes israelites varen entrar en la ciutat, #lo que va derivar en combats urbans i un prolongat sege als campaments de refugiats propencs. En novembre de 1983, Tir va tornar a ser bombardejada, causant decenes de víctimes i la destrucció de numerosos edificis.[14] Eixe mateix any, un atentat en coche bomba va provocar noves morts; Israel i Estats Units varen atribuir l'atac a Iran i a Hezbolá.[15]Despuix de la retirada parcial israelita i l'establiment d'una zona de seguritat en el sur del país, varen sorgir i es varen consolidar grups armats chiïtes, entre ells Hezbolá, que va adquirir creixent influència en Tir i la seua regió.[16][17] Durant la Guerra del Líban de 2006, desencadenada despuix d'un atac transfronterizo del grup, la ciutat va tornar a ser un punt estratègic per la presència de lanzamisiles i depòsits d'armament en les seues afores.[18][19] Israel va portar a terme bombardejos aéreus i navals —inclosos atacs dins de la ciutat per comandos navals— dirigits contra posicions de Hezbolá.[20][21] Localitats propenques també varen ser alcançades, provocant víctimes civils i afectant el suministrament de bens essencials.[22][23]

El conflicte va concloure en l'aprovació de la Resolució 1701 del Consell de Seguritat de l'ONU, que va establir el cesse d'hostilitats i va dispondre que Hezbolá devia retirar-se al nort del Riu Litani, quedant l'àrea al sur de dit riu baix control del Eixèrcit Libanés i d'una UNIFIL reforçada.[24] Encara que la resolució va ser implementada formalment, Hezbolá va mantindre una presència significativa en la regió i va continuar operant de facto en Tir i les seues afores.[16]


A partir d'octubre de 2023, en el context de l'ofensiva d'Hamás contra Israel, Hezbolá va iniciar atacs diaris des del sur del Líban, amprant artilleria, drones i una ret ampliada de llançadors d'eixides de curt i mijà alcanç instalats en àrees rurals i urbanes al voltant de Tir.[25] Israel va respondre en bombardejos i operacions emmarcades dins d'Operació Espases de Ferro i de les campanyes específiques per al front nort, dirigides contra centres llogístics, financers i de mando del grup.[26] Durant 2024, l'escalada es va intensificar en incursions terrestres israelites destinades a reduir la capacitat de fòc transfronterizo de Hezbolá, l'atarassana del qual incloïa mils d'eixides desplegades en la franja costera i en llogarets propencs a Tir.[27]

Els enfrontaments varen provocar un elevat número de desplaçats i danys significatius en vivendes, infraestructures civils i patrimoni cultural del sur del país. Un alto el fuego mediat per Estats Units va entrar en vigor en novembre de 2024, encara que es varen registrar violacions esporàdiques durant 2025, en un context de reconstrucció llenta i persistent presència militar de Hezbolá en la zona.[28]

Referències en la cultura

[editar | editar còdic]

A Tir es referix també moltes voltes el poeta Tíbulo (54-19 a. C.) en els tres llibres de la poesia titulats Elegies. El poeta renaixentiste espanyol Fernando d'Herrera (1534-1597) aludix a Tir en el seu poema elegíaco Cançó en alabança de la diuina magestad, per la vitoria del senyor don Juan: vv. 170-1: «Mes tu, fuerça de la mar, tu, ecelsa Tir, / que en els teus naues estauas gloriosa». Tir també apareix en l'obra dramàtica de Shakespeare (1564-1616), Pericles, príncip de Tir.

En el XIX en Gran Bretanya, Tir va ser presa moltes voltes com a eixemple de la mortalitat del gran poder: per eixemple, John Ruskin (1819-1900) en les primeres paraules de Les pedres de Venècia (1851-1853), i Rudyard Kipling (1865-1936) en el seu poema Recessió. Oscar Wilde (1854-1900) fa referència a Tir en la seua poesia ...El meu galera tiria t'espera... En el seu poema Atlántida, Hart Crane (1899-1932) evoca imàgens de Tir, junt en atres gran ciutats de l'antiguetat, en comparació a la ciutat mítica en la seua epopeya visionària The bridge. Bob Dylan (1941-) aludix als reis de Tir en la seua balada Sad eyed lady of the lowlands (1966). El poeta libanés Abbas Beydoun (1945-) és autor del lliure Poema de Tir. Wislawa Szymborska fa referència a Tir en el seu poema "L'aigua".

En la Bíblia

[editar | editar còdic]

La Bíblia fa vàries referències a Tir:

  • Segons Josué 19, Tir, una "ciutat fortificada", va ser assignada a la tribu d'Aser.[29]
  • El rei Hiram I de Tir va ser contemporàneu de David i Salomón en 2 Samuel, 1 Reis i 1 Cròniques.[30]
  • Tir figura entre una aliança de dèu nacions que conspirarien contra el poble de Deu. Molts comentaris bíblics estan d'acort en que açò encara no ha ocorregut històricament i pot ser profètic.[31]
  • Tir es menciona en el Llibre de Isaías com oblidat durant 70 anys, despuix dels quals "ella" tornaria a la seua lucrativa prostitució i els guanys "seran donades als que servixen al Senyor".[32]
  • El Llibre de Jeremías menciona a Tir entre moltes atres nacions que beurien de la "copa del vi de l'ira" de Deu.[33] També va predir un temps quan Deu destruiria als filisteos i tot ajudant de Tir i Sidón seria tallat.[34]
  • El Llibre de Ezequiel afirma que Tir no tornarà a tindre habitants, ya no existirà més, i que mai més serà trobada i que el seu rei deixarà de ser para sempre.[35]
  • El Llibre de Joel agrupa a Tir, Sidón i Filistea i afirma que el poble de Judea i Jerusalem varen ser venuts als grecs, per #lo que hi hauria castic per això.[36]
  • Tir també es menciona en el Llibre de Amós,[37] els Salms i el Llibre de Zacarías[38] que profetizó la seua destrucció.
  • Jesús va visitar la regió de Tir i Sidón[39] i d'a on molts varen eixir per a escoltar-ho predicar,[40] lo que du al marcat contrast en Mateo 11:21 en la seua recepció en Corazín i Betsaida.[41]
  • Herodes estava enfurit en la gent de Tir i Sidón i va pronunciar un discurs públic va caure malalt per un àngel del Senyor segons el Lliure dels Fets.[42] El mateix llibre descriu el viage de Pablo a Tir, a on va permanéixer sèt dies.[43]

La Bíblia prediu que els territoris de Babilonia, Edom, Bosrá, Moab, Tir, Hazor i els fills d'Amón aplegaran a ser com Sodoma i Gomorra, o deshabitats per a sempre.[44]

#Agermanament

[editar | editar còdic]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lancel, Serge (1994). Cartago, Barcelona: Crítica, p. 31. ISBN 84-7423-633-9.
  2. ↑ P. Bikai: «The land of Tyre» (capítul 2, pág. 13), en M. Joukowsky, The heritage of Tyre, 1992.
  3. ↑ Mourad, Bariaa, Du patrimoine à la muséologie: conception d'un musée sur li site archéologique de Tyr,(Thèse); Museum National d'Histoire Naturelle (MNHN), Étude réalisée en coopération avec l'Unesco, Secteur de la Culture, Division du Patrimoine Culturel, 1998.
  4. ↑ Bariaa Mourad: Du patrimoine à la muséologie: conception d'un musée sur li site archéologique de Tyr (Thèse); Museum National d'Histoire Naturelle (MNHN), Étude réalisée en coopération avec l'Unesco, Secteur de la Culture, Division du Patrimoine Culturel, 1998.
  5. ↑ El lloc de Tir (en anglés).
  6. ↑ TYRE (Phoen. and Hebr - Online Information article about TYRE (Phoen. and Hebr
  7. ↑ Donald R. Vance: «Literary sources for the History of Palestine and Syria: the phœnician inscriptions», en The Biblical Archaeologist, 57 (1), págs. 2-19, març de 1994.
  8. ↑ Heródoto (2000 c. 430 a. C.): Història, Llibre I-II, I 2, 1. Editorial Gredos.
  9. ↑ Antic Testament, Llibre de Ezequiel, 26.7.8.
  10. ↑ Sege de Antígono.
  11. ↑ Pren de Tir.
  12. ↑ Independència de Tir.
  13. ↑ Tir rodejada per la Síria romana.
  14. ↑ Reuters Archive. "Israeli bombardment of Tyre, 1983". https://www.reuters.com/world/middle-east
  15. ↑ The New York Claves. "Car Bomb in Tyre Kills Dozens". https://www.nytimes.com/1983/11/04/world
  16. ↑ 16,0 16,1 International Crisis Group. "Hizbollah and the South after Resolution 1701". https://www.crisisgroup.org/middle-east-north-africa/eastern-mediterranean/lebanon
  17. ↑ Israel Ministry of Foreign Affairs. "Background: Hezbollah in Southern Lebanon". https://www.gov.il/en/departments/news
  18. ↑ BBC News. "Hezbollah rocket fire and Israeli response in 2006". https://www.bbc.com/news
  19. ↑ Israel Defense Forces. "Hezbollah rocket infrastructure in Southern Lebanon". https://www.idf.il/en
  20. ↑ Jerusalem Post. "Shayetet 13 operations in Tyre during 2006 war". https://www.jpost.com
  21. ↑ Amnistía Internacional. "Israel/Lebanon: Deliberate destruction during the 2006 conflict". https://www.amnesty.org/en/documents/mde02/007/2006/en/
  22. ↑ Reuters. "Israel strikes near Tyre during 2006 conflict". https://www.reuters.com/world/middle-east
  23. ↑ Haaretz. "IDF targets Hezbollah launch sites near Tyre". https://www.haaretz.com
  24. ↑ United Nations Security Council. Resolution 1701 (2006). https://undocs.org/S/RES/1701(2006)
  25. ↑ Al Jazeera. "Timeline: Hezbollah–Israel cross-border escalation". https://www.aljazeera.com/news/2023/10/15
  26. ↑ Israel Ministry of Foreign Affairs. "Northern Front Operations". https://www.gov.il/en/departments/news
  27. ↑ Reuters. "Israel expands ground operations in southern Lebanon". https://www.reuters.com/world/middle-east
  28. ↑ UN OCHA. "Lebanon: Humanitarian Impact Update 2024–2025". https://www.unocha.org/lebanon
  29. ↑ «Bible Gateway passage: Josué 19:29 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  30. ↑ «Bible Gateway passage: 2 Samuel 5:11, 1 Reis 5:1 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  31. ↑ «Bible Gateway passage: Salms 83:3-8 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  32. ↑ «Bible Gateway passage: Isaías 23 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  33. ↑ «Bible Gateway passage: Jeremías 25:15-27 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  34. ↑ «Bible Gateway passage: Jeremías 47:4 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  35. ↑ «Bible Gateway passage: Ezequiel 26:20, Ezequiel 26:21, Ezequiel 27:36, Ezequiel 28:19 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  36. ↑ «Bible Gateway passage: Joel 3:4-8 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  37. ↑ «Bible Gateway passage: Amós 1:9-10 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  38. ↑ «Bible Gateway passage: Zacarías 9:3-4 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  39. ↑ «Bible Gateway passage: Mateo 15:21, Marcos 7:24 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  40. ↑ «Bible Gateway passage: Marcos 3:8, Lucas 6:17 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  41. ↑ «Bible Gateway passage: Mateo 11:21-23 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  42. ↑ «Bible Gateway passage: Fets 12:19-24 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  43. ↑ «Bible Gateway passage: Fets 21:1-7 - Deu Parla Hui» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-01-27.
  44. ↑ «Bible Gateway passage: Isaías 13:19-20, Jeremías 49:17-18, Jeremías 49:13, Sofonías 2:9, Ezequiel 26:14, Ezequiel 26:19-21, Jeremías 49:33 - Reina Valera Contemporànea» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2022-06-03.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tir&oldid=618371»