Anar al contingut

Asurbanipal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Asurbanipal representat en un relleu durant la caça delleó, en el Palau Nort de Nínive (Museu Britànic).

Asurbanipal (en acadio: ; Aššur-bāni-apli; en siríaco: ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ; Ashur Ban Apāl; que significa: "Assur és el creador de l'hereu";[1][2] a voltes mencionat com Ashurbanipal o Assurbanipal) va ser un rei d'Asiria que va governar des de l'any 669 a. C. fins a c. del 631 a. C. Pertanyent a l'última dinastia de reis assiris, Asurbanipal és considerat per molts experts com l'últim gran rei d'Asiria. En l'Antic Testament, és mencionat com el gran i honorable Asnapar (llibre d'Esdras, 4:10). Fill del rei Asarhaddón i la reina Esharra-hammat, i net de Senaquerib i Naqi'a (Zakutu), és famós per ser un dels pocs reis de l'antiguetat que sabia llegir i escriure. Durant el seu regnat, la cultura i el poder d'Asiria varen alcançar el seu apogeu, lo que s'aprecia en els palaus construïts per ell en Nínive. En el regnat d'Asurbanipal, l'esplendor assiri va ser evident no solament en el seu poder militar, sino també en la seua cultura i les arts. Asurbanipal va ampliar la biblioteca de Nínive, la qual va anar la primera biblioteca que va arreplegar i va organisar informació de forma sistemàtica. En Nínive es va arreplegar tota la lliteratura disponible en escritura cuneïforme en aquelavors. Algunes tabllas de la biblioteca de Nínive conserven les versions més completes del poema de Gilgamesh[3] en els llenguages sumerio i acadio. Unes atres eren usades com a diccionaris sumerio-acadio, mentres que algunes contenien texts sobre astronomia i astrologia.[4] Asurbanipal també va realisar vàries campanyes de reconstrucció en Babilonia. En este sentit, es va encarregar de restaurar el temple I. més. lam[5][6] i de realisar reconstrucció i ampliacions en el temple d'I. zida.[7]

En el marc militar, si be és cert que les campanyes militars realises per ell varen donar mostra de que l'eixèrcit assiri s'havia convertit en la màquina de guerra més formidable que el món havia conegut fins a llavors, el seu regnat també va marcar l'última volta que l'Imperi Assiri va lliurar una guerra en tot l'antic Oriente Pròxim i el començ del fi del domini assiri sobre la regió.

  • Asurbanipal és recordat principalment en l'historiografia d'hui pels seus esforços culturals. Com a mecenes de les obres d'art i la lliteratura, Asurbanipal estava profundament interessat en l'antiga cultura lliterària de Mesopotamia. A lo llarc del seu extens regnat, Asurbanipal va utilisar els recursos massius a la seua disposició per a construir la biblioteca de Nínive. Potser comprenent més de 100.000 texts en el seu apogeu, la Biblioteca d'Asurbanipal no va ser superada fins a la construcció de la Biblioteca d'Aleixandria, varis sigles despuix. Els més de 30.000 texts cuneïformes que han sobrevixcut de la biblioteca són una font molt important sobre la llengua, la religió, la lliteratura i la ciència de l'antiga Mesopotamia. Les obres d'art produïdes baix el regnat d'Asurbanipal varen ser innovadores en el seu estil i motius i es considera que posseïxen una "calitat èpica" que d'un atre modo estaria absent en gran part de l'art produït baix reis anteriors.
  • Asurbanipal va ser recordat en la tradició lliterària del món grecorromano baix el nom de Sardanápalo, erròneament caracterisat com l'afeminat i decadent últim rei d'Asiria i culpat per la caiguda del seu imperi. Si la caiguda de l'Imperi Assiri sol dos décades despuix de la seua mort és atribuible a Asurbanipal o no, es discutix en l'asiriología moderna. Asurbanipal és reconegut com un dels reis assiris més brutals; va ser un dels pocs reis que va descriure massacres de civils en tot detalle —un poc similar a lo plasmat per Asurnasirpal II dos sigles abans— i el que va utilisar els métodos més variats per a eixecutar-les. Alguns erudits consideren que la seua extensa destrucció d'Elam equival a un genocidi. Els assiris varen tindre un gran èxit militar baix Asurbanipal, fent campanya més llunt del cor d'Asiria que mai abans, pero vàries de les seues campanyes varen tindre poc efecte general. Asurbanipal no va poder mantindre el control d'Egipte, les seues guerres en Aràbia varen costar temps i recursos sense conduir a l'establiment del control assiri en la regió, i el seu extens saqueig de Babilonia despuix de derrotar a Shamash-shum-ukin va avivar el sentiment antiasirio en el sur de Mesopotamia, tal volta contribuint al sorgiment del Imperi neobabilónico cinc anys despuix de la mort d'Asurbanipal.

Antecedents

[editar | editar còdic]
Asurbanipal representat en el Temple de Marduk en Babilonia com a constructor de temples i restaurador del santuari d'Ea, British Museum.
  • Asurbanipal era provablement el quart fill del rei Asarhaddón, més jove que el príncip hereu Sense-nadin-apli i els atres dos fills, Shamash-shum-ukin i Shamash-metu-uballit.[8] També tenia una germana major, Serua-eterat, i varis germans menors.[9] Sense-nadin-apli va morir inesperadament en 674 a. C. i Asarhaddón, que desijava evitar una crisis de successió, ya que ell mateixa havia ascendit al tro en gran dificultat, pronte va començar a fer nous plans de successió.[10] Asarhaddón va passar per alt per complet al tercer fill, Shamash-metu-uballit, possiblement perque este príncip patia problemes de salut.[11]

En maig de 672 a. C., Asurbanipal va ser designat per Asarhaddón com a hereu d'Asiria i Shamash-shum-ukin va ser designat hereu de Babilonia.[12] Els dos príncips varen aplegar a la capital de Nínive junts i varen participar en una celebració en representants estrangers i nobles i soldats assiris.[13] Promoure a un dels seus fills com a hereu d'Asiria i un atre com a hereu de Babilonia era una idea nova; durant les últimes décades, el rei assiri havia segut simultàneament el rei de Babilonia.[14] Asarhaddón podria haver decidit dividir els seus títuls entre els seus fills ya que els germans d'Asarhaddón havien assessinat al seu pare Senaquerib i varen intentar usurpar el tro en acabant de que Asarhaddón haguera segut proclamat hereu décades abans. En dividir el govern de l'imperi, podria haver supost que tals celosies i rivalitats podrien evitar-se.[15]

Una hipòtesis és que l'elecció de nomenar a un fill menor com a príncip hereu d'Asiria, que era clarament el títul principal d'Asarhaddón, i a un fill major com a príncip hereu de Babilonia podria explicar-se per les mares dels dos fills. Encara que és igualment provable que Shamash-shum-ukin i Asurbanipal compartiren una mare, possiblement Esharra-hammat (la consorte principal d'Asarhaddón),[16][17] també és possible que Asurbanipal fora fill d'una dòna asiria i Shamash-shum-ukin d'una dòna babilònica, lo que podria haver tingut conseqüències problemàtiques si Shamash-shum-ukin devia accedir al tro assiri. Ya que Asurbanipal era el següent fill major, en este cas seria el candidat superior al tro. Llavors, Asarhaddón podria haver supost que els babilonios estarien contents en algú d'herència babilònica com el seu rei i, com a tal, va designar a Shamash-shum-ukin per a que heretara Babilonia i els territoris del sur del seu imperi.[18] Els tractats redactats per Asarhaddón no són clars sobre la relació que pretenia que tingueren els seus dos fills. Està clar que Asurbanipal era l'hereu principal de l'imperi i que Shamash-shum-ukin devia fer-li un jurament de llealtat, pero atres parts també especifiquen que Asurbanipal no devia interferir en els assunts de Shamash-shum-ukin, lo que indica una relació més igualitaria.[19]

En acabant de que Asurbanipal fora nomenat príncip hereu, va començar a preparar-se per a ser rei observant al seu pare, deprenent l'administració i estudiant tàctiques militars. Asurbanipal també va treballar com a cap d'espies, compilando informes per al seu pare basats en informació recopilada d'agents en tot l'Imperi Assiri.[20] Va ser educat pel general Nabu-shar-usur i l'escriga Nabu-ahi-eriba i va desenrollar un interés per la lliteratura i l'història. El príncip hereu va dominar el coneiximent dels escrigues i religiosos i va aplegar a ser competent en la llectura tant de la seua idioma acadio natiu com del idioma sumerio. Segons els relats posteriors del propi Asurbanipal (els seus anals representen les principals fonts històriques del seu regnat), Asarhaddón ho havia favorit per la seua inteligència i valentia.[12]

Degut a que Asarhaddón estava constantment malt, gran part dels deures administratius de l'imperi varen recaure sobre Asurbanipal i Shamash-shum-ukin durant els últims anys del regnat del seu pare.[14] Quan Asarhaddón es va anar a la campanya contra Egipte, Asurbanipal es va fer responsable dels assunts de la cort i, despuix de la mort del seu pare en el 669 a. C., es va transferir tot el poder a Asurbanipal sense cap incident.[12]

Regnat

[editar | editar còdic]

Regnat primerenc i campanyes en Egipte

[editar | editar còdic]
Vore també: Cilindre Rassam
Mapa de l'Imperi assiri despuix de la conquista d'Egipte per Asarhaddón (Pare i predecessor d'Asurbanipal).


Despuix de la mort d'Asarhaddón a finals del 669 a. C., Asurbanipal es va convertir en rei assiri segons els plans de successió del seu pare. En la primavera del 668 a. C., Shamash-shum-ukin va ser investit com a rei de Babilonia i va tornar l'estàtua de Marduk (que era la deidad patrona de Babilonia) a la ciutat, la qual havia segut furtada pel seu yayo el rei Senaquerib vint anys abans. Shamash-shum-ukin governaria en Babilonia durant setze anys, aparentment en la seua majoria pacíficament sobre el seu germà menor, pero hauria repetits desacorts sobre l'alcanç exacte del seu control.[21] Encara que les inscripcions d'Asarhaddón sugerixen que a Shamash-shum-ukin se li deuria haver otorgat la totalitat de Babilonia per a governar, els registres contemporàneus solament proven definitivament que Shamash-shum-ukin controlava Babilonia i les seues afores. Els governadors d'algunes ciutats babilòniques, com Nippur, Uruk i Ur, i els governants del País de la Mar, tots varen ignorar l'existència d'un rei en Babilonia i varen vore a Asurbanipal com el seu monarca.[22]

En acabant de que ell i el seu germà varen ser apropiadament investits com a monarques, Asurbanipal va centrar la seua atenció en Egipte. Egipte havia segut conquistat per Asarhaddón en el 671 a. C., un dels majors guanys del pare d'Asurbanipal. Encara que Asarhaddón havia posat governadors lleals a càrrec dels nous territoris egipcíacs i havia capturat la major part de la cort real egipcíaca, inclosos el fill i l'esposa del faraó, el rei Taharqo havia escapat al Regne de Kush en el sur.[23]

En 669 a. C., Taharqo havia reaparegut des del sur i va inspirar a Egipte a intentar lliberar-se del control d'Asarhaddón.[24] Asarhaddón havia rebut notícies d'esta rebelió i es va enterar de que inclús alguns dels seus propis governadors que ell havia designat en Egipte havien deixat de pagar-li tribut i s'havien unit als rebels. Asarhaddón havia marchat per a derrotar esta rebelió pero havia mort abans d'aplegar a la frontera egipcíaca.[24] Per a sofocar l'amenaça, Asurbanipal va invadir Egipte en c. 667 a. C., duent a l'eixèrcit assiri cap al sur fins a Tebas, una de les antigues capitals d'Egipte, i saquejant numeroses ciutats rebels. el cilindre Rassam d'Asurbanipal registra lo següent:

“En la meua primera campanya vaig marchar contra Magan, Meluhha, i Taharqo, rei d'Egipte i Etiopia, a qui Esar-hadón, rei d'Asiria, el pare que em va engendrar, havia derrotat, i la terra del qual va posar baix el seu domini. Este mateix Taharqo va oblidar el poder d'Assur, Ishtar i els atres grans deus, els meus senyors, i va posar la seua confiança en el seu propi poder. Es va tornar contra els reis i regentes que el meu propi pare havia nomenat en Egipte. Va entrar i va prendre residència en Menfis, la ciutat que el meu propi pare havia conquistat i incorporat al territori assiri.”[25]

La rebelió va ser detinguda i Asurbanipal va designar com el seu gobernant vassall en Egipte a Necao I, que havia segut rei de la ciutat Sais, i el fill de Necao, Psamético I, qui havia segut educat en la capital asiria de Nínive durant el regnat d'Asarhaddón.[26]

  • Asurbanipal va eixir d'Egipte despuix de la seua victòria. El país va ser vist aixina com vulnerable i el nebot de Taharqo i successor designat Tanutamani va invadir Egipte en l'esperança de restaurar a la seua família en el tro. Es va trobar en les forces de Necao en Menfis, la capital egipcíaca, i encara que Tanutamani va ser derrotat, Necao també va morir en la batalla. La situació ràpidament es va tornar a favor de Tanutamani quan els propis egipcíacs es varen alçar junt a ell contra Psamético, qui va escapar a la clandestinitat. En enterar-se d'açò, Asurbanipal va tornar a marchar en el seu eixèrcit a Egipte i va derrotar a Tanutamani. En 663 a. C., Tebas, la fortalea dels kushitas en Egipte, va ser saquejada per tercera volta en menys d'una década, i Tanutamani va abandonar la campanya i va fugir de tornada a Kush.[26]
Presoners egipcíacs són escoltats fòra de la seua ciutat per soldats assiris (Museu Britànic).

Victoriós, Asurbanipal va convertir a Psamético en el faraó total d'Egipte en el 665 a. C. i li va otorgar guarnicions asirias en tot Egipte. Els anys següents varen vore a Asurbanipal ocupat en atres llocs, liderant el seu eixèrcit en Anatolia contra Tabal, en el nort contra Urartu i en el surest contra Elam. En prestar poca atenció a Egipte, el regne s'alluntaria llentament del control assiri sense necessitat d'un conflicte sanguinós.[26]

Primera campanya contra Elam

[editar | editar còdic]
Soldats assiris torturant a caps elamitas presos com a presoners de guerra despuix de la batalla del Ulai (Museu Britànic).
  • Shamash-shum-ukin sembla haver-se cansat del govern d'Asurbanipal en el 653 a. C.; les inscripcions de Babilonia sugerixen que Asurbanipal havia estat manejant els assunts de Shamash-shum-ukin i essencialment dictant els seus decrets. Shamash-shum-ukin va enviar diplomàtics a Elam, en l'esperança d'utilisar el seu eixèrcit per a desestabilisar el govern d'Asurbanipal. Asurbanipal sembla no haver segut conscient de la participació de Shamash-shum-ukin, encara que va derrotar en èxit als elamitas en el 653 a. C. i va devastar les seues ciutats i el seu país.[26] La batalla final d'esta campanya, la batalla del riu Ulai, va tindre lloc prop de la capital elamita de Susa i va ser una victòria asiria decisiva, en part per les desercions en l'eixèrcit elamita. El rei Teumman d'Elam va morir en la batalla, de la mateixa manera que un dels seus vassalls cridat Shutruk-Nahhunte, rei de la ciutat d'Hidalu. A raïl de la seua victòria, Asurbanipal va instalar a dos dels fills d'Urtaki com a gobernant, proclamant a Ummanigash com a rei en Madaktu i Susa i a Tammaritu I com a rei en Hidalu.[27]

Tractes en Lidia i els cimerios

[editar | editar còdic]
Lanceros assiris representats en un relleu del palau d'Asurbanipal en Nínive (Museu de Pérgamo).


Els cimerios, un poble indoeuropeo nómada que vivia en el sur del Caucas al nort d'Asiria, havia invadit Asiria durant el regnat del pare d'Asurbanipal. En acabant de que Asarhaddón els derrotara, els cimerios s'havien tornat per a atacar el Regne bregue en l'oest d'Anatolia, governat pel rei Giges. Despuix de supostament rebre consells del deu d'Asiria, Assur, en un somi, Giges va enviar als seus diplomàtics a demanar ajuda a Asurbanipal. Els assiris ni tan sols sabien que Lidia existia i en acabant de que els dos estats establiren comunicació en èxit en l'ajuda d'intérprets, l'invasió cimeria de Lidia va ser derrotada en c. 665 a. C., en dos caps cimerios encarcerats en Nínive i grans cantitats de botí assegurades per les forces d'Asurbanipal. Es desconeix fins a quin punt l'eixèrcit assiri va estar involucrat en la campanya de Lidia, pero sembla que Giges estava decepcionat en l'ajuda, ya que solament dotze anys despuix va trencar la seua aliança en Asurbanipal i es va aliar en Psamético I d'Egipte. Despuix d'açò, Asurbanipal va maldir a Giges i quan Lidia va ser invadida pels seus enemics c. 652–650 a. C. va haver molt regocijo en Asiria.[28]

Mentres les forces asirias estaven en campanya en Elam, una aliança de perses, cimerios i medos varen marchar sobre la capital Nínive i varen conseguir alcançar les muralles de la ciutat. Per a contrarrestar esta amenaça, Asurbanipal va cridar als seus aliats escitas i va derrotar en èxit a l'eixèrcit enemic. Generalment es creu que el rei medo, Fraortes, va morir en la lluita.[26] Este atac està mal documentat i és possible que Fraortes no estiguera present en absolut, i la seua desafortunada mort, en canvi, ocorreguera en una campanya de Mija durant el regnat d'un dels successors d'Asurbanipal.[28]

Despuix de la seua mort c. 652 a. C., Giges va ser succeït pel seu fill Ardis. Degut a que els escitas havien expulsat als cimerios de les seues llars, els cimerios varen invadir Brega novament i varen capturar en èxit la major part del regne. Com havia fet el seu pare abans que ell, Ardis també va demanar ajuda a Asurbanipal, afirmant que: «Vares maldir al meu pare i li va sobrevindre la mala sort; pero beneïx-me, el teu humil servidor, i duré el teu jou». Es desconeix si va aplegar alguna ajuda asiria, pero Lidia va ser lliberada en èxit dels cimerios. No serien expulsats de Lidia per complet fins al regnat del net d'Ardis, Aliates.[28]

Tumult de Shamash-shum-ukin en Babilonia

[editar | editar còdic]
Asurbanipal inspecciona el botí de guerra i els presoners despuix de dos anys de sege a la ciutat de Babilonia (British Museum).

Cap als anys 650 a. C., l'hostilitat entre Shamash-shum-ukin i Asurbanipal hauria segut evident per als seus vassalls. Una carta de Zakir, un cortesano de la cort de Shamash-shum-ukin, a Asurbanipal descrivia cóm els visitants del País de la Mar havien criticat públicament a Asurbanipal front a Shamash-shum-ukin, usant la frase «¡Esta no és la paraula d'un rei!». Zakir va informar que encara que Shamash-shum-ukin estava enujat, ell i el seu governador de Babilonia, Ubaru, varen optar per no prendre mides contra els visitants.[29] Potser els factors més importants darrere de Shamash-shum-ukin va ser el seu descontent en la seua posició en relació en la del seu germà, el resentiment constant d'Asiria en general per part dels babilonios i la voluntat constant del governant d'Elam d'unir-se a qualsevol que fera la guerra contra Asiria.[30]

  • Shamash-shum-ukin es va rebelar contra Asurbanipal en el 652 a. C. Esta guerra civil duraria tres anys.[21] L'evidència de l'inscripció sugerix que Shamash-shum-ukin es va dirigir als ciutadans de Babilonia per a que estos s'uniren a ell en el seu tumult. En les inscripcions d'Asurbanipal, se cita que Shamash-shum-ukin va dir: «Asurbanipal cobrirà de vergonya el nom dels babilonios», a lo que Asurbanipal es referix com a «vent i mentires». Poc en acabant de que Shamash-shum-ukin començara el seu tumult, el restant del sur de Mesopotamia es va alçar contra Asurbanipal junt a ell.[31]

Segons les inscripcions d'Asurbanipal, Shamash-shum-ukin va tindre molt èxit en trobar aliats contra els assiris. Asurbanipal identifica tres grups que varen ajudar al seu germà: en primer lloc estaven els caldeos, arameos i els atres pobles de Babilonia, després estaven els elamitas i, per últim, els reis de Gutium, Amurru i Meluhha. Este últim grup de reis podria referir-se als medos (ya que Gutium, Amurru i Meluhha ya no existien en este moment), pero açò és incert. Meluhha podria haver-se referit a Egipte, que no va ajudar a Shamash-shum-ukin en la guerra. Els embaixadors de Shamash-shum-ukin als elamitas havien oferit regals (cridats "soborns" per Asurbanipal) i el seu rei, Ummanigash, va enviar un eixèrcit per a ajudar en el conflicte.[32]

A pesar de l'aliança aparentment forta dels enemics d'Asiria, la situació de Shamash-shum-ukin semblava ombrosa en el 650 a. C., en les forces d'Asurbanipal sitiant a Sippar, Borsippa, Kutha i la pròpia Babilonia. Havent soportat la fam i les malties durant el sege, Babilonia finalment va caure en el 648 a. C. i va ser saquejada per Asurbanipal. Es creu tradicionalment que Shamash-shum-ukin es va suïcidar cremant-se a lo bonze a sí mateix i a la seua família en el seu palau,[33][34] pero els texts contemporàneus solament diuen que «va enfrontar una mort cruel» i que els deus «ho varen enviar al fòc i varen destruir la seua vida». Ademés del suïcidi per autoinmolación o atres mijos, és possible que haja segut eixecutat, mort accidentalment o assessinat d'alguna atra manera. Asurbanipal descriu la seua victòria i la seua venjança contra aquells que havien recolzat a Shamash-shum-ukin en les seues inscripcions de la següent manera:

“Assur, Sense, Shamash, Adad, Bêl, Nabû, Ishtar de Nínive, la reina de Kidmuri, Ishtar d'Arbela, Urta, Nergal i Nusku, que marchen davant de mi, matant als meus enemics, tiren a Shamash-shum-ukin, el meu germà hostil, qui es va convertir en el meu enemic, en les flames ardents d'un incendi i lo destruy[en]. Sobre les persones que tramaron estos plans per a Shamash-shum-ukin, el meu germà hostil, i varen fer el mal, pero que temien la mort i valoraven molt les seues vides, no es varen tirar al fòc en Shamash-shum-ukin, el seu senyor. Aquells d'ells que varen fugir davant la daga de ferro assessina, la fam, la misèria i el fòc llameante, i varen trobar un refugi, la ret dels grans deus, els meus senyors, que no pot ser eludida, els va derribar. Cap va escapar; ni un pecador es va escapar de les meues mans, d'aquells que els deus havien contat per a les meues mans.
Els carros, carruages, palanquines, els seus concubinas, els bens del seu palau, me'ls varen dur. Sobre eixos hòmens i les seues boques vulgars, que varen pronunciar vulgaritats contra Assur, el meu deu, i tramaron el mal contra mi, el príncip que li tem, els vaig tallar la llengua i els vaig derribar. El restant del poble, viu, pels colossos, entre els quals havien derribat a Senaquerib, el pare del pare que em va engendrar, en eixe temps, vaig derribar a eixe poble allí, com a ofrena a la seua ombra. Els seus cossos desmembrados vaig donar de menjar als gossos, porcs, llops i àguiles, a les aus del cel i als peixos de les profunditats.”[35]

Despuix de la derrota de Shamash-shum-ukin, Asurbanipal va nomenar a un nou governador de la ciutat, Kandalanu, possiblement un dels seus germans menors. El regne de Kandalanu era el mateix que el de Shamash-shum-ukin en l'excepció de la ciutat de Nippur, que Asurbanipal va convertir en una poderosa fortalea asiria. És provable que l'autoritat de Kandalanu haja segut molt llimitada i sobreviuen pocs registres del seu regnat en Babilonia. Si no era un dels germans d'Asurbanipal, provablement era un noble babilònic que s'havia aliat en Asurbanipal en la guerra civil i havia segut recompensat en el ranc de rei. Kandalanu provablement caria d'un verdader poder polític i militar, que en canvi estava fermament en mans dels assiris.[36]

Segona campanya elamita

[editar | editar còdic]
Vore també: Batalla de Susa
Relleu en el que es registra la destrucció de la ciutat d'Hamanu despuix de l'exitosa campanya d'Asurbanipal contra Elam (Museu Britànic).

Els elamitas baix Ummanigash s'havien unit a Shamash-shum-ukin en la guerra, en part per a restaurar el control sobre les parts d'Elam que Asurbanipal havia incorporat a l'Imperi Assiri. L'eixèrcit d'Ummanigash va ser derrotat prop de la ciutat Der i com a resultat, va ser depost en Elam per Tammaritu II, qui després va governar com a rei. Ummanigash va fugir a la cort asiria i Asurbanipali va concedir asil. El govern de Tammaritu II va ser breu i, a pesar de l'èxit en algunes batalles junt al senyor de la guerra caldeo Nabu-bel-shumati, va ser depost en un atre tumult en el 649 a. C. El nou rei, Indabibi, va tindre un regnat extremadament breu i va ser assessinat en acabant de que Asurbanipal amenaçara en invadir Elam novament pel paper d'Elam en el respal als seus enemics.[37]

En lloc d'Indibibi, Humban-haltash III es va convertir en rei en Elam. Nabu-bel-shumati va continuar lluitant contra Asurbanipal des de llocs d'alvançada dins d'Elam i encara que Humban-haltash estava a favor d'entregar al rebel caldeo, Nabu-bel-shumati tenia massa partidaris en Elam per a que açò es portara a terme. Com a tal, Asurbanipal va invadir Elam novament en 647 a. C. i en acabant de que la seua breu resistència fracassara, Humban-haltash va abandonar el seu assent en Madaktu i va fugir a les montanyes. Humban-haltash va ser reemplaçat breument com a rei per Tammaritu II, qui va recuperar el seu tro. En acabant de que els assiris saquejaren la regió de Khuzistán, l'eixèrcit assiri va retornar a casa i Humban-haltash va retornar i va reprendre el tro.[38]

  • Asurbanipal va retornar a Elam en 646 a. C. i Humban-haltash novament va abandonar Madaktu, fugint primer a la ciutat Dur-Untash i després a les montanyes en l'est d'Elam. Les forces d'Asurbanipal varen perseguir a Humban-haltash, saquejant i arrasant ciutats al seu pas. Tots els principals centres polítics d'Elam varen ser esclafats i els cacicazgos i chicotets regnes propencs que anteriorment havien pagat tribut al rei elamita varen començar a pagar tribut a Asurbanipal. Entre estos regnes estava Parsua, possiblement un predecessor del imperi que seria fundat pels aqueménidas un sigle despuix. El rei de Parsua, Ciro (possiblement la mateixa persona que Ciro I, el yayo de Ciro el Gran), originalment es va posar del costat dels elamitas al començ de la campanya, i per lo tant es va vore obligat a entregar el seu fill Arukku com a rehé. Els països que mai abans havien tingut contacte en els assiris, com un regne governat per un rei cridat Ḫudimiri que «s'estenia més allà d'Elam», també varen començar a pagar tribut als assiris per primera volta.[28]

En el camí de tornada de la seua campanya, les forces asirias varen saquejar brutalment a Susa. En les triumfals inscripcions d'Asurbanipal que detallen el saqueig es descriu en gran detalle cóm els assiris varen profanar les tombes reals, varen saquejar i varen arrasar temples, varen furtar les estàtues dels deus elamitas i varen sembrar sal en el sol. El detall i la llongitut d'estes inscripcions sugerixen que l'event estava destinat a commocionar al món a través de la seua proclamació de la derrota i erradicació dels elamitas com una entitat cultural distinta. En una inscripció, el rei va expressar de la següent manera l'extensa i brutal campanya de destrucció i saqueig en la capital elamita i les seues afores:

“Susa, la gran ciutat santa, morada dels seus deus, assent dels seus misteris, yo vaig conquistar segons la paraula d'Assur i Ishtar. Vaig entrar en els seus palaus, vaig habitar allí en regocijo; vaig obrir els tesors a on es varen acumular argent i or, bens i riquees [...] els tesors de Sumer, Akkad i Babilonia que els antics reis d'Elam havien saquejat i dut [...]. Vaig destruir el zigurat de Susa [...]; vaig trencar les seues lluentes banyes de coure. [In]shushinak, deu dels oràculs, que residix en llocs secrets, a on cap home veu la seua naturalea divina [junt en els deus que ho rodegen], en les seues joyes, les seues riquees, els seus mobles, en els sacerdots, vaig dur com a botí a la terra d'Aššur [...]. Vaig reduir al no res els temples d'Elam; els seus deus, les seues deeses, els vaig dispersar als vents. Les arboledas secretes a on cap foraster havia penetrat jamai, a on cap profà havia chafat jamai, els meus soldats varen entrar, varen vore els seus misteris, els varen destruir en fòc. Les tombes dels seus reis antics i recents que no havien temut [a la deesa] Ishtar, la meua senyora, i que varen ser la causa dels tormentos dels reis, els meus pares, eixes tombes les vaig destruir, les vaig expondre al sol i les vaig destruir [...]. Vaig devastar les províncies d'Elam i [en les seues terres] vaig escampar sal [...].”

A pesar de la campanya exhaustiva i brutal, els elamitas varen perdurar com a entitat política durant algun temps. Humban-haltash va tornar a governar en Madaktu i (en retart) va enviar a Nabu-bel-shumati a Asurbanipal, encara que el caldeo es va suïcidar de camí a Nínive. En acabant de que Humban-haltash fora depost, capturat i enviat als assiris en un tumult poc despuix, els registres assiris deixen de parlar d'Elam. Asurbanipal no va nomenar nous governadors de les ciutats elamitas despuix de la seua campanya i no va fer cap intent d'integrar el país com una província asiria, sino que ho va deixar obert i indefens. Els camps varen quedar buits i yermos. En les décades posteriors a la campanya, els perses migrarían a la regió i reconstruirien les ciutats devastades.[26]

Campanyes àraps

[editar | editar còdic]
Els assiris perseguixen als àraps montats a camello, Palau Nort de Nínive (British Museum).

La guerra d'Asurbanipal contra les tribus en la península aràbiga ha rebut relativament poca atenció dels historiadors moderns pero és la campanya en el conte més llarc en les seues pròpies escritures. La cronologia d'estes campanyes és incerta i es basa en la série d'anals que va escriure Asurbanipal, encara que la narració sembla haver segut llaugerament alterada en el transcurs d'alguns anys. El relat més antic d'Asurbanipal de la seua campanya contra els àraps es va crear en 649 a. C. i descriu cóm el rei Yauta, fill d'Hazael, rei dels qedaritas (este rei havia segut un tributari del pare d'Asurbanipal) es va rebelar contra Asurbanipal, junt en un atre rei àrap cridat Ammuladdin, i va saquejar les terres occidentals de l'Imperi Assiri. Segons el relat d'Asurbanipal, el seu eixèrcit, junt en l'eixèrcit del rei Kamas-halta de Moab, va derrotar a les forces rebels. Ammuladdin va ser capturat i enviat encadenat a Asiria i Yauta va escapar. En elloc de Yauta, a un lleal caudillo àrap cridat Abiyate se li va concedir la realea dels qedaritas. Esta narració primerenca de la campanya és diferent de la majoria dels atres relats militars d'Asurbanipal en que falta la frase «en la meua n.ª campanya», no es descriu al rei derrotant a l'enemic en persona i el rei enemic sobreviu i fuig en lloc de ser capturat i eixecutat. La segona versió de la narració, composta en el 648 a. C., també inclou que Asurbanipal va derrotar a Adiya, una reina dels àraps, i que Yauta va fugir en un atre cap, Natnu dels nabateos, qui ho va rebujar i va permanéixer lleal a Asurbanipal. Inclús versions posteriors de la narració també inclouen mencions a cóm Yauta també s'havia rebelat contra Asarhaddón anys abans. Estos relats posteriors també conecten explícitament la rebelió de Yauta en el tumult de Shamash-shum-ukin, colocant-la al mateix temps i sugerint que les incursions occidentals dels àraps varen ser provocades per l'inestabilitat causada per la guerra civil asiria. Algun temps despuix de la conclusió d'este primer conflicte breu, Asurbanipal va portar a terme una segona campanya contra els àraps. El relat d'Asurbanipal d'este conflicte es referix en gran mida als moviments del seu eixèrcit a través de Síria en busca d'Uiate (combinat en Yauta pero possiblement una persona diferent) i els seus soldats àraps. Segons el relat, l'eixèrcit assiri va marchar des de Síria a Damasc i després a Hulhuliti, despuix de lo que varen capturar Abiyate i varen derrotar a Oššo i Akko. No es menciona la raó darrere de la rebelió d'Abiyate. Ademés, els nabateos, que havien ajudat a Asurbanipal en la campanya anterior, es mencionen com derrotats en la seua segona guerra contra els àraps, sense més informació sobre lo que havia dut al canvi en la seua relació entre les dos campanyes. L'última versió de la narrativa àrap específica que les dos campanyes componen la novena campanya d'Asurbanipal i amplia encara més el seu contingut. En esta versió s'especifica que el Abiyate que va reemplaçar a Yauta com a rei dels qedaritas i el rei Ammuladdin havien segut els principals generals àraps que es varen unir a la guerra de Shamash-shum-ukin i que el botí dut a Asiria de les campanyes va provocar inflació en l'imperi d'Asurbanipal i la fam en Aràbia. També s'aclarix que el propi Asurbanipal, no solament el seu eixèrcit, havia eixit personalment victoriós en el conflicte. Esta última versió també establix que Uiate va ser capturat i exhibit en Nínive junt en els presoners capturats durant les guerres en Elam.[39]

Regnat tardà

[editar | editar còdic]
Inscripció d'Asurbanipal escrita en algun moment despuix de 646 a. C., sobre la restauració d'un temple dedicat a Nabu (BM).

Els events en el regnat d'Asurbanipal despuix del 649 a. C. estan relativament mal registrats ya que el segur cànon epónimo (noms d'anys assiris coneguts) termina en eixe any. Despuix de 639 a. C., solament es coneixen dos inscripcions d'Asurbanipal, un marcat contrast en els abundants registres coneguts d'anys anteriors. Esta escassea de documentació podria reflectir el començ d'una greu crisis política interna.[40]El regnat tardà d'Asurbanipal sembla haver vist una creixent desconexió entre el rei i l'èlit tradicional de l'imperi. Asurbanipal va promoure fortament als eunucs a posicions prominents, en detriment de la noblea i l'aristocràcia. En algun moment alvançat del seu regnat, el cantant principal, Bullutu, es va convertir en epónimo, un moviment sense precedents. Alguns asiriólogos han establit paralismes entre l'escassa evidència del regnat tardà d'Asurbanipal i Sardanápalo, en la tradició lliterària grecorromana, l'últim rei decadent d'Asiria (basat en Asurbanipal).[40]El propi Asurbanipal va reconéixer que no havia conseguit mantindre la durabilitat de l'Imperi Assiri. En una de les seues últimes inscripcions conegudes, Asurbanipal, entristit i enfrontat a la seua pròpia mortalitat per maltia, va llamentar l'estat del seu imperi.[41]Esta inscripció diu:

“No puc acabar en els conflictes en el meu país i les disensiones en la meua família; els escàndals inquietants m'oprimixen sempre. La maltia de la ment i la carn m'inclinen cap a avall; en crits de dolor pose fi als meus dies. En el dia del deu de la ciutat, el dia de la festa, soc un desgraciat; la mort s'apodera de mi i em derriba...”

Ademés de les lluites internes, està clar que el domini de l'Imperi Assiri en les seues regions perifèriques s'havia debilitat severament al final del regnat d'Asurbanipal. Algunes terres perifèriques havien recuperat l'independència; per eixemple, ya no hi havia presència asiria en el sur del Alce, a on els egipcíacs s'havien convertit en canvi en el poder hegemònic.[42]El regnat tardà d'Asurbanipal també pot haver vist el començ de rebelions en Babilonia (iniciades pel caldeo Nabopolasar). Egipte ya va recuperar l'independència a mitan del regnat d'Asurbanipal. Egipte sembla haver segut lliberat pacífica i gradualment baix el fill i successor de Necao I Psamético I, qui havia segut educat en la cort asiria. Despuix de convertir-se en rei en 664 a. C. com un lleal vassall assiri, Psamético va estendre llentament el seu control per tot Egipte, unificant el país en 656 a. C. i iniciant un periodo de renaixença i prosperitat, fins a aplegar a ser completament independent d'Asurbanipal. Psamético va seguir sent un aliat d'Asiria; durant la posterior conquista medo-babilònica de l'imperi assiri en el regnat de Sense-shar-ishkun (successor d'Assur-etil-ilani i un atre fill d'Asurbanipal), tant Psamético com el seu fill Necao II es varen afanyar en ajudar a Asiria, en els eixèrcits egipcíacs lluitant junt als assiris.[43]

Successió i cronologia

[editar | editar còdic]
L'Imperi Assiri en la major extensió de tota la seua història, a la mort d'Asurbanipal.
La mort de Sardanápalo per Eugène Delacroix (1827).

El final del regnat d'Asurbanipal i el començ del regnat del seu successor, Assur-etil-ilani, està envolt en misteri per la falta de fonts disponibles. Els anals d'Asurbanipal, les principals fonts del seu regnat, finalisen en el 636 a. C., possiblement perque el rei estava malt. Les inscripcions d'Assur-etil-ilani sugerixen que el seu pare va morir de mort natural, pero no tiren llum sobre quàn va succeir exactament. Abans de les excavacions i descobriments arqueològics en el XIX, Asurbanipal era conegut pel nom Sardanápalo, basat en els escrits dels antics grecs, i havia segut identificat erròneament com l'últim rei d'Asiria. Una història popular del seu fi va ser que Sardanápalo s'havia cremat viu a sí mateixa, als seus concubinas i sirvientes, junt en tot el seu palau en la caiguda de Nínive en 612 a. C. (casi vint anys despuix de la mort de l'autèntic Asurbanipal).[20]

Encara que l'últim any d'Asurbanipal es repetix a sovint com 627 a. C.,[12][26] açò seguix a una inscripció en Harrán feta per la mare del rei babilonio Nabonido casi un sigle despuix. En general s'accepta que Asurbanipal va morir, va abdicar o va ser depost en el 631 a. C.cita requerida Si el regnat d'Asurbanipal haguera terminat en el 627 a. C., les inscripcions dels seus successors Assur-etil-ilani i Sense-shar-ishkun en Babilonia haurien segut impossibles, ya que la ciutat va ser presa per Nabopolasar en el 626 a. C., i mai més va tornar a caure en mans asirias.[44]

Una forma possible de justificar un regnat de 42 anys d'Asurbanipal és assumir que va haver una corregencia entre ell i Assur-etil-ilani, pero mai hi havia hagut una corregencia en l'història anterior d'Asiria i l'idea es contradiu explícitament en Assur-etil-ilani. Les pròpies inscripcions d'Assur-etil-ilani ho descriuen ascendint al tro despuix del final del regnat del seu pare. És possible que l'error de 42 anys es produïra en l'historiografia mesopotámica posterior pel coneiximent de que Asurbanipal va governar simultàneament en els governants babilònics Shamash-shum-ukin i Kandalanu, els regnats junts dels quals sumen 42 anys, pero Kandalanu va sobreviure a Asurbanipal per tres anys, morint en 627 a. C. Sobre la tradicional doble corona, cap font babilònica contemporànea descriu a Asurbanipal com a rei de Babilonia.[45]

  • Asurbanipal va ser succeït com a rei pel seu fill, Assur-etil-ilani, i sembla haver-se inspirat en els plans de successió del seu pare quan a un atre dels seus fills, Sense-shar-ishkun, se li va concedir la ciutat-fortalea de Nippur i va ser designat per a ser el successor de Kandalanu en Babilonia una volta que Kandalanu va morir.[21]

Anàlisis biogràfic

[editar | editar còdic]

Brutalitat en les seues campanyes militars

[editar | editar còdic]
Vore també: Asurnasirpal II
Relleu del Palau d'Asurbanipal en el que es representa a cadàvers surant riu avall (Museu Vaticà).

En l'ideologia real asiria, el rei assiri era el representant mortal divinamente designat d'Assur. Es considerava que el rei tenia l'obligació moral, humana i necessària d'estendre Asiria, ya que les terres fòra d'Asiria es consideraven incivilizades i una amenaça per a l'orde còsmic i diví dins de l'Imperi Assiri. L'expansionisme es va presentar com un deure moral per a convertir el caos en civilisació, en lloc d'un imperialisme explotador. Pel paper del rei assiri com a representant d'Assur, la resistència o rebelió contra el govern assiri es considerava com una lluita contra la voluntat divina, que mereixia un castic. L'ideologia real asiria percebia als rebels com a criminals contra l'orde mundial diví. Encara que l'ideologia real podria usar-se per a justificar la promulgació de castics brutals contra els enemics d'Asiria, els nivells de brutalitat i agressió varen variar considerablement entre els reis i els erudits moderns no veuen l'antiga Asiria en el seu conjunt com una civilisació inusualment brutal. Sargón II, el fundador de la dinastia d'Asurbanipal, és conegut, per eixemple, per perdonar reiteradament als enemics derrotats. La majoria dels reis assiris solament varen promulgar actes brutals contra soldats o èlits enemics, no contra civils.[46]

Baix Asurbanipal, l'eixèrcit assiri va fer campanya més llunt del cor d'Asiria que mai abans. Encara que Asurbanipal, contràriament a l'image presentada en alguns dels seus relleus i en marcat contrast en els seus predecessors, provablement solament rara volta (si és que ho va fer) va participar en les campanyes militars durant el seu regnat, es destaca clarament entre els reis assiris per la seua excepcional brutalitat. És possible que l'excessiva brutalitat d'Asurbanipal puga explicar-se en part pel fanatisme religiós; se sap que va reconstruir, va reparar i va ampliar la majoria dels principals santuaris del seu imperi i moltes de les accions que va prendre durant el seu regnat es varen deure a informes de presagios, alguna cosa en lo que estava molt interessat. També va nomenar a dos dels seus germans menors, Ashur-mukin-paleya i Ashur-etil-shame-erseti-muballissu, com a sacerdots en les ciutats d'Aššur i Harrán respectivament.[47]

En prendre en conte tots els relleus neoasirios que representen escenes de brutalitat, la major concentració d'ells és del regnat d'Asurbanipal. Els relleus en escenes de brutalitat de l'época d'Asurbanipal representen el 35% de totes les representacions conegudes del periodo neoasirio. Asurbanipal és també el rei més brutal en térmens de la varietat d'escenes representades. És un dels quatre únics reis neoasirios (junt en Esar-hadón, Tiglath-Pileser III i Asurnasirpal II) que en les seues inscripcions varen afirmar haver matat a civils, i el que té els més variats actes contra ells (incloent desollamiento, desmembramiento i empalamiento). També hi ha varis casos en els que es registra que va dur enemics captius a Nínive per a torturar-els i humiliar-els. Rara volta es representava a les dònes sent lastimades en les obres d'art asirias, pero els relleus d'Asurbanipal inclouen algunes excepcions destacades a esta regla. Un dels relleus del palau d'Asurbanipal en Nínive, al que se li ha donat la designació moderna BM 124927, inclou cossos femenins morts i atacs directes contra dònes. La part central del relleu inclou l'acte més brutal contra una dòna jamai registrat en un relleu assiri: soldats assiris esgarrant a una dòna àrap embarassada.[48]

Interés en la lliteratura i el coneiximent

[editar | editar còdic]
Reconstrucció de la Biblioteca d'Asurbanipal.
  • Asurbanipal es va retratar a sí mateixa com a poderós tant en cos com en ment. Les inscripcions d'Asurbanipal, que normalment es presenta a sí mateixa com a portador d'armes i un llapis, ho fan semblar diferent als reis anteriors a ell, excepcionalment ben versat en lliteratura, escritura, matemàtiques i erudición. Profundament interessat en l'antiga cultura lliterària de Mesopotamia, Asurbanipal va llegir texts complexos tant en acadio com en sumerio ya des de la seua joventut. Despuix de convertir-se en rei, Asurbanipal, utilisant els recursos massius ara a la seua disposició, va crear la primera biblioteca "universal" del món en Nínive. Es considera que la Biblioteca d'Asurbanipal resultant va ser, en molt, la biblioteca més extensa de l'antiga Asiria i la primera biblioteca organisada sistemàticament en el món.[40]

Família i fills

[editar | editar còdic]
Asurbanipal i la seua esposa real Libbali-sarrat representats celebrant una festa en els jardins del palau. El cap que penja de l'arbre a l'esquerra és la del rei elamita Teumman (British Museum).

El nom de la reina d'Asurbanipal era Libbali-sarrat (Libbali-šarrat).[49] Libbali-sarrat ya estava casada en Asurbanipal quan es va convertir en rei i podria haver-se casat en ell cap a l'any 673 a. C., aproximadament en el moment de la mort de la reina d'Esar-hadón, Esharra-hammat.[50]

Tres dels fills d'Asurbanipal són coneguts pel seu nom:

  • Assur-etil-ilani (Aššur-etil-ilāni) - fill que va governar com a rei d'Asiria 631–627 a. C.
  • Sense-shar-ishkun (Sîn-šar-iškun) – fill que va governar com a rei d'Asiria entre el 627 i el 612 a. C.
  • Ninurta-sharru-usur (Ninurta-šarru-oṣur)[51] – fill naixcut d'una esposa inferior (és dir, no Libbali-sarrat), sembla no haver eixercitat cap paper polític. Les inscripcions de Sense-shar-ishkun que mencionen que va ser seleccionat per a la realea "entre els seus iguals" (és dir, germans) sugerixen que Asurbanipal va tindre més fills ademés d'Assur-etil-ilani, Sense-shar-ishkun i Ninurta-sharru-usur. També se sap que Asurbanipal va tindre a lo manco una filla, ya que hi ha documents del seu regnat que fan referència a una "filla del rei".[52]

És possible que elinaje d'Asurbanipal tornara al poder en Mesopotamia despuix de la caiguda d'Asiria en 612–609 a. C. La mare de l'últim dels reis neobabilónicos, Nabonido, era d'Harrán i tenia ascendència asiria. Esta dòna, Adda-Guppi, segons les seues pròpies inscripcions, va nàixer en l'any 20 del regnat d'Asurbanipal (648 a. C., ya que els anys es contaven des del primer any complet del rei). L'erudita britànica Stephanie Dalley considera "casi segur" que Adda-Guppi era una filla d'Asurbanipal per les seues pròpies inscripcions que afirmen que Nabonido era de la llínea dinàstica d'Asurbanipal.[53] El professor d'Estudis Bíblics Michael B. Dick ha refutado açò, senyalant que encara que Nabonido va fer tot lo possible per a reviure alguns vells símbols assiris (com usar una capa envolta en les seues representacions, absent en les d'atres reis neobabilónicos pero present en l'art assiri) i va intentar vincular-se a la dinastia sargónida, no hi ha "evidencia alguna de que Nabonido estiguera relacionat en la dinastia sargónida".[54]

Títuls

[editar | editar còdic]
Detall d'un monument de pedra que representa al rei Asurbanipal com canéfora (Museu Britànic).

En una inscripció en un cilindre datat en 648 a. C., Asurbanipal va usar en sí mateixa els següents títuls:

“Soc Asurbanipal, el gran rei, el rei poderós, rei de l'univers, rei d'Asiria, rei de les quatre regions del món; descendent dels lloms d'Asarhaddón, rei de l'univers, rei d'Asiria, virrey de Babilonia, rei de Sumer i Akkad; net de Senaquerib, rei de l'univers, rei d'Asiria.”[55]

Una titulació similar s'usa en una de les moltes tabllas d'Asurbanipal:

“Yo, Asurbanipal, el gran rei, el rei poderós, rei de l'univers, rei d'Asiria, rei de les quatre regions del món, fill d'Asarhaddón, rei de l'univers, rei d'Asiria, net de Senaquerib, rei dels univers, rei d'Asiria, sement eterna de la realea...”[56]

Una variant més llarga d'estos títuls es presenta en una de les inscripcions de construcció d'Asurbanipal en Babilonia:

“Asurbanipal, el rei poderós, rei de l'univers, rei d'Asiria, rei de les quatre regions del món, rei de reis, príncip sense igual, que des de la Mar Superior fins a la Mar Inferior domina i ha somés al seu peus a tots els governants; fill d'Esar-hadón, el gran rei, el rei poderós, rei de l'univers, rei d'Asiria, virrey de Babilonia, rei de Sumer i Akkad; net de Senaquerib, el rei poderós, rei de l'univers, rei d'Asiria, soc yo.”[57]

Llegat

[editar | editar còdic]

Biblioteca

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Biblioteca d'Asurbanipal.


Tablla que conté part de l'Epopeya de Gilgamesh, procedent de la Biblioteca d'Asurbanipal (Museu Britànic).

la Biblioteca d'Asurbanipal va ser la primera biblioteca sistemàticament organisada en el món.[20][12] La biblioteca es va reunir per orde d'Asurbanipal, i es varen enviar escrigues per tot el seu imperi per a recopilar i copiar texts de tot tipo i gènero de les biblioteques dels temples locals. La majoria dels texts recopilats eren observacions d'events i presagios, texts que detallaven el comportament de certs hòmens i animals, texts sobre els moviments dels objectes celests, etc. En la biblioteca també hi havia diccionaris de sumerio, acadio i atres idiomes i molts texts religiosos, com a rituals, faules, oracions i encantamientos.[12]

La majoria de les històries i contes mesopotámicos tradicionals que es coneixen hui en dia, com la Epopeya de Gilgamesh, el Enūma Eliš (el mit babilònic de la creació), Erra, el Mit d'Etana i la Epopeya d'Anzu, solament varen sobreviure fins a l'era moderna perque estaven inclosos en Biblioteca d'Asurbanipal. La biblioteca cobria tot l'espectre dels interessos lliteraris d'Asurbanipal i també incloïa contes populars (com L'home pobre de Nippur, un predecessor d'un dels contes en Les mil i una nits), manuals i texts científics.[12]

  • Asurbanipal va descriure el raonament darrere de recopilar una biblioteca tan vasta, que ascendix a més de 30,000 tabllas d'argila,[26] en estes paraules:
“Yo, Asurbanipal, rei de l'univers, a qui els deus han otorgat inteligència, que he adquirit una perspicàcia penetrant per als detalls més recónditos de la erudición erudita (cap dels meus predecessors té comprensió de tals assunts), yo he colocat estes taules per al futur en la biblioteca de Nínive per a la meua vida i per al benestar de la meua ànima, per a sostindre els fonaments del meu nom real.”

Nínive va ser destruïda en el 612 a. C. i la Biblioteca d'Asurbanipal va quedar enterrada baix els murs del palau en flames d'Asurbanipal i es va perdre en l'història durant més de dos mil anys. Va ser desenterrada en el XIX per Austen Henry Layard i Hormuzd Rassam i les traduccions dels continguts per George Smith varen dur els antics texts mesopotámicos al món modern. Abans del seu descobriment, existia l'idea generalisada de que la Bíblia era ellibre més antic i una obra sense precedents, idea que va ser refutada de manera decisiva en el descobriment de la biblioteca asiria.

Obres d'art

[editar | editar còdic]
Asurbanipal representat en els relleus Cacera de lleons d'Asurbanipal.

Considerat com un gran exponent de les arts en l'Oriente Pròxim antic, Asurbanipal va erigir numeroses escultures i relleus en els seus palaus en Nínive, representant els events més importants del seu llarc regnat. L'obra d'art d'Asurbanipal va ser innovadora en térmens de l'història de l'art assiri, a sovint en una "calitat èpica" a diferència de moltes de les obres d'art més estàtiques produïdes pels seus predecessors. Un motiu que apareix en vàries de les obres d'art d'Asurbanipal , per eixemple, la Cacera de lleons d'Asurbanipal, és el rei matant lleons, una image de propaganda que ilustra la seua glòria i poder, aixina com la seua capacitat per a salvaguardar al poble assiri per mig de la matança d'animals perillosos.[58]

Es poden vore varis elements nous en les obres d'art produïdes baix Asurbanipal. Les insígnies del rei canvien de relleu a relleu segons l'escena representada; els events informals, per eixemple, solen representar a Asurbanipal en un disseny de corona oberta diferent de la típica corona asiria vagament en forma de gaveta.[59]El rei assentat en un tro o en la cort, va anar un motiu comú baix els governants anteriors, lo que potser signifique que el símbol del tro estava perdent el seu estatus en l'art, i possiblement també en la cort, durant el seu regnat.[60]L'obra d'art d'Asurbanipal és l'únic art assiri antic que representa als estrangers no assiris com físicament diferents (no solament en el seu equip i vestimenta sino també en les seues traces) dels assiris. Possiblement influenciats per l'art egipcíac, que representava als estrangers de manera diferent, els relleus d'Asurbanipal mostren als elamitas i urartianos més fornidos, els urartianos en nassos més grans i els àraps en cabelarc i pla (en contrast en el cabell rullat dels assiris). No obstant, les inscripcions i els anals de l'época d'Asurbanipal no oferixen evidència de que els estrangers anaren vists com a racial o ètnicament diferents en térmens de biologia o fisonomia, lo que significa que açò podria haver segut solament una elecció artística.[61]

La llegenda de Sardanápalo

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sardanápalo (personage).


Somi de Sardanápalo (1871) per Ford Madox Brown.

Les històries d'Asurbanipal varen sobreviure en la memòria cultural del Oriente Pròxim durant sigles despuix del decliu del poder assiri en la regió. És casi segur identificar-ho en el personage "Asnapar" mencionat en el lliure bíblic d'Esdras (4:10). També és Asarhaddón o Asurbanipal el "rei d'Asiria" mencionat en ellibre de 2 Cròniques (33:11). Asurbanipal també s'ha identificat més comunament com el "Nabucodonosor" en el Llibre de Judit. Asurbanipal i atres antics reis i figures asirias varen continuar apareixent en el folore i la tradició lliterària del nort de Mesopotamia.[62]

La llegenda posterior més destacada sobre Asurbanipal va ser la longeva llegenda grecorromana de Sardanápalo (en grec: Σαρδανάπαλος; en llatí: Sardanapalus). El Sardanápalo de la llegenda va ser segons la asirióloga María de Fátima Rosa concebut com "més afeminat que una dòna, un home lasciu i ocioso, un governador que avorria tota expressió de militarisme i guerra". Este punt de vista va provindre dels punts de vista dels antics grecs sobre Mesopotamia en general; els antics reis mesopotámicos solien ser vists pels grecs com déspotas afeminats i avorrits, incapaços d'assegurar el benestar de la gent dels seus imperis. La referència més antiga coneguda a Sardanápalo prové de les Històries d'Heródoto d'el V, que inclou una referència a les riquees de Sardánapalo, rei de Nínive. Els contes llegendaris en arameo, basats en la guerra civil entre Asurbanipal ("Sarbanabal") i Shamash-shum-ukin ("Sarmuge"), estan atestats des d'el III[63]

El text antic més elaborat i extens sobre Sardanápalo prové de la Bibliotheca historica de Diodoro Sículo d'el I La representació de Sardanápalo de Sículo estava dotada de l'orientalisme grec antic; es diu que el rei va viure entre dònes, es va vestir com elles, va usar una veu suau i es va dedicar a atres activitats que es consideraven antinaturals per als hòmens grecs. En el relat de Sículo, el sátrapa de Mija de Sardanápalo, Arbaces, ho va vore mesclant-se en dònes en el palau i ràpidament es va rebelar, assaltant a Nínive junt en el sacerdot babilònic Belesis. Despuix de no poder instar als seus soldats a defendre la ciutat, Sardanápalo es va tancar en la cambra del seu palau, en tesors i concubinas, i va encendre una pira, incendiant tota la ciutat capital i acabant en l'Imperi Assiri. Està clar a partir de la narració, que el Sardanápalo de Sículo es basa no solament en Asurbanipal sino també en Shamash-shum-ukin i Sense-shar-ishkun.[64]

El relat grec de l'antiga Asiria va transformar la percepció històrica de l'antic imperi i va fixar la seua image en Europa occidental durant sigles. Ya que faltaven proves concretes d'Asiria i Babilonia, els autors i artistes durant el Renaixença i l'Ilustració varen basar les seues interpretacions de l'antiga Mesopotamia en els escrits grecorromanos clàssics. A fins d'el XVII, en Itàlia, el compositor Domenico Freschi va escriure i va interpretar l'òpera Sardanapalo, una comèdia tràgica en la que Sardanápalo és retratat com un rei en apariència de dòna i desijós de sexe. En l'òpera, Sardanápalo, despuix de vore desmoronarse a Nínive, decidix capcionar fòc el seu palau per a que l'Imperi Assiri no caiga sense espectàcul. En 1821, Lord Byron va llançar l'obra de tragèdia històrica Sardanapalus, que emparella a Sardanápalo en el personage llegendari Mirra, a sovint la contraparte de Sardanápalo en contes posteriors també. Mirra era en l'història una esclava grega i partidària lleal de Sardanápalo. En la versió de Byron, va ser Mirra qui va capcionar fòc al palau en acabant de que Sardanápalo pronunciara les seues últimes paraules: "¡Adeu, Asiria! ¡Et vaig amar molt!". Moltes òperes, inspirades en Byron, incloïen històries similars. Era típic retratar la caiguda de Nínive i Asiria com a conseqüència de la suposta falta de valors morals d'Asiria, combinada en la seua ostentació i pompa.[65]

Inclús en acabant de que els arqueòlecs i historiadors començaren a descobrir la verdadera història de l'antiga Asiria en el XIX, la percepció arraïlada en la tradició grecorromana va demostrar ser perdurable. Quan l'arqueòlec britànic Austen Henry Layard va trobar proves d'un gran incendi en les ruïnes de Nimrud (que creïa que era Nínive) en 1845, els seus colegues varen sugerir que açò era una prova de la llegenda de Sardanápalo. Inclús en acabant de que els descobriments deixaren en clar que el Sardanápalo de la llegenda estava llunt de ser una combinació perfecta del Asurbanipal de l'història, la llegenda no va ser oblidada. En canvi, les obres de teatre i les películes en Sardanápalo simplement varen començar a mesclar el conte llegendari en detalls històrics. Moltes obres varen començar a incorporar detalls arquitectònics assiris, com lamassus. En Itàlia s'han produït dos películes basades en la llegenda de Sardanápalo; Sardanapalo re dell'Assiria de Giuseppe de Liguoro (1910) i Li sette folgori vaig donar Assur de Silvio Amadio (1962), abdós fortament influenciats per l'obra de Byron. Abdós seguixen la relació de Sardanápalo en Mirra. En la película d'Amadio, la narrativa també està inspirada en el conflicte d'Asurbanipal en Shamash-shum-ukin, qui apareix en la película en el nom abreviat de Shamash.[65]

Percepció moderna sobre la seua figura i redescubrimiento

[editar | editar còdic]
Relleus d'Asurbanipal exhibits en el Museu Britànic com a part de l'exposició “I am Ashurbanipal” ("Yo soc Asurbanipal"), 2018–2019.

El Palau Nort de Nínive, construït per Asurbanipal, va ser redescubierto per l'arqueòlec iraquí finançat pels britànics Hormuzd Rassam en decembre de 1853. Les excavacions de Rassam varen ser un episodi un poc estrany en la asiriología com que els seus esforços també varen estar marcats per una intensa rivalitat en l'arqueòlec francés Victor Plau; a pesar dels acorts sobre quí devia excavar i on. Rassam va trobar el palau d'Asurbanipal durant la nit, quan va enviar un equip d'excavadors a l'ampar de l'obscuritat per a cavar en la part francesa de l'excavació de Nínive.[66]Es varen realisar excavacions en el palau en 1853 i 1854. Entre atres descobriments, Rassam va recuperar els relleus que componien la Caça delleó d'Asurbanipal, que varen ser trets del palau i transportats al Museu Britànic, aplegant a Anglaterra en març de 1856.[67]Per desacorts acadèmics i rivalitats, aixina com a problemes de finançació, els estudis i publicacions de les troballes del palau d'Asurbanipal es varen produir llentament, i els primers anàlisis i estudis detallats no es varen publicar fins a la década de 1930 i 1940.[68]

El regnat d'Asurbanipal va ser l'última volta que els eixèrcits assiris varen fer campanya en tot el Mig Orient. En conseqüència, se li sol considerar el "últim gran rei d'Asiria". El regnat d'Asurbanipal a voltes es considera l'apogeu de l'Imperi neoasirio, encara que en canvi, molts erudits consideren el regnat anterior d'Asarhaddón com a tal. Es discutix si Asurbanipal va ser el culpable de la caiguda de l'Imperi Assiri relativament ràpit despuix de la seua mort. J. A. Delaunay, autor de la Encyclopaedia Iranica sobre Asurbanipal, escriu que l'Imperi neoasirio baix Asurbanipal ya havia començat a "mostrar síntomes clars de recalcada i caiguda imminents",[28] mentres que Donald John Wiseman, en l'artícul de la Encyclopaedia Britannica sobre Asurbanipal, sosté que "No és una acusació del seu govern el que el seu imperi caiguera dos décades despuix de la seua mort; açò es va deure a pressions externes més que a conflictes interns". Gérard Chaliand sosté que la caiguda d'Asiria es va deure al regnat dels "hereus mediocres" d'Asurbanipal en lloc del propi Asurbanipal;[69] no obstant, no hi ha evidència de que els seus hereus anaren governants incompetents. Sense-shar-ishkun, baix el qual es va derrocar l'imperi, era un governant militarment competent que utilisava les mateixes tàctiques que els seus predecessors.[70] L'historiador Eckart Frahm creu que les llavors de la caiguda d'Asiria es varen sembrar en el regnat d'Asurbanipal, en particular a través de la desconexió entre el rei i l'èlit tradicional i a través del saqueig de Babilonia per part d'Asurbanipal.[40]

Influència en l'art i la cultura contemporànea

[editar | editar còdic]
Estàtua d'Asurbanipal en Sant Francisco, EE. UU.
  • Asurbanipal ha segut objecte d'obres d'art creades en els temps moderns. En 1958, la pintora surrealista Leonora Carrington va pintar Ashurbanipal Abluting Harpies, un oli sobre llenç en el Museu d'Israel que representa a Asurbanipal abocant una substància blanca sobre els caps de criatures paregudes a colomes en rostres humans.[71] Una estàtua del rei, cridada “Ashurbanipal”, va ser creada per l'escultor Fred Parhad en 1988 i colocada en un carrer prop del Ajuntament de Sant Francisco.
  • Asurbanipal també ha fet aparicions ocasionals en la cultura popular en varis mijos. Robert I. Howard va escriure un conte titulat “El fòc d'Asurbanipal”, publicat per primera volta en el número de decembre de 1936 de la revista Weird Tals, sobre una "joya malaïda pertanyent a un rei d'antany, a qui els grecs varen cridar Sardanápalo i els pobles semíticos Asurbanipal".[72] Asurbanipal va ser usat com a governant dels assiris en el joc Civilization V.[73]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Dictionary of the Ancient Near East, Editors Piotr Bienkowski and Alan Millard, p. 36
  2. ↑ Dates segons la llista asiria de reis, Assyrian kinglist
  3. ↑ Epic of Gilgamesh in Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia. Oxford, 1989: pg.50–135
  4. ↑ Roaf, M. (2004). Cultural Atles of Mesopotamia and the Ancient Near East, p. 191.
  5. ↑ A. K. Grayson, "The Chronology of the Reign of Assurbanipal", ZA, 70, 1980, 227-245
  6. ↑ R. Borger, Beiträge zoom inschriftenwerk Assurbanipals, Wiesbaden, 1996
  7. ↑ A. R. George, House Most High. The Temples of Ancient Mesopotamia, Winnona Lake, 1993.
  8. ↑ Novotny y Singletary, 2009, p. 168.
  9. ↑ Novotny y Singletary, 2009, pp. 168–173.
  10. ↑ Ahmed, 2018, p. 63.
  11. ↑ Novotny y Singletary, 2009, p. 170.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Encyclopaedia Britannica,.
  13. ↑ Ahmed, 2018, p. 64.
  14. ↑ 14,0 14,1 Radner, 2003, p. 170.
  15. ↑ Zaia, 2019, p. 20.
  16. ↑ Novotny y Singletary, 2009, p. 174–176.
  17. ↑ Leick, 2002, Asurbanipal i la caiguda de Nínive.
  18. ↑ Ahmed, 2018, p. 65–66.
  19. ↑ Ahmed, 2018, p. 68.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Museu Britànic,.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Ahmed, 2018, p. 8.
  22. ↑ Ahmed, 2018, p. 80.
  23. ↑ Mark, 2014.
  24. ↑ 24,0 24,1 Radner, 2003, pp. 176–177.
  25. ↑ Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament with Supplement (en en), Princeton University Press, p. 294. ISBN 978-1-4008-8276-2.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 Mark, 2009. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEMark2009{{{c}}}» está definido varias veces con contenidos diferentes
  27. ↑ Carter y Stolper, 1984, p. 50.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Delaunay, 1987. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEDelaunay1987{{{c}}}» está definido varias veces con contenidos diferentes
  29. ↑ Ahmed, 2018, p. 88.
  30. ↑ Ahmed, 2018, p. 90.
  31. ↑ Ahmed, 2018, p. 91.
  32. ↑ Ahmed, 2018, p. 93.
  33. ↑ Johns, 1913, pp. 124–125.
  34. ↑ Ahmed, 2018, p. 8 (en anglés).
  35. ↑ Luckenbill, 1927, pp. 303–304.
  36. ↑ Na'amen, 1991, p. 254.
  37. ↑ Carter y Stolper, 1984, p. 51.
  38. ↑ Carter y Stolper, 1984 (i. anglés), p. 52.
  39. ↑ Gerardi, 1992, pp. 89–94.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 Frahm, 2017, p. 190. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEFrahm2017{{{c}}}190» está definido varias veces con contenidos diferentes
  41. ↑ Simons, 1996, p. 127.
  42. ↑ Van De Mieroop, 2016, p. 285.
  43. ↑ Lipschits, 2005, p. 16.
  44. ↑ Na'amen, 1991, p. 246.
  45. ↑ Na'amen, 1991, pp. 251–252.
  46. ↑ Bagg, 2016, pp. 59, 71.
  47. ↑ Novotny y Singletary, 2009, p. 171.
  48. ↑ Dubovský, 2009, p. 394.
  49. ↑ Kertai, 2013, p. 118.
  50. ↑ Kertai, 2013, p. 119.
  51. ↑ Frahm, 1999, p. 322.
  52. ↑ Teppo, 2007, p. 388.
  53. ↑ Dalley, 2003, p. 177.
  54. ↑ Dick, 2004, p. 15.
  55. ↑ Luckenbill, 1927, p. 327.
  56. ↑ Luckenbill, 1927, p. 356.
  57. ↑ Luckenbill, 1927, p. 369.
  58. ↑ Evans, 2018, Capítul 3.
  59. ↑ Albenda, 2014, p. 153.
  60. ↑ Kertai, 2020, p. 215.
  61. ↑ Bahrani, 2006, p. 57.
  62. ↑ Kalimi y Richardson, 2014, p. 5.
  63. ↑ Rosa, 2019, pp. 328–330.
  64. ↑ Rosa, 2019, pp. 328, 331–332.
  65. ↑ 65,0 65,1 Rosa, 2019, pp. 331–332.
  66. ↑ Trolle Larsen, 2017, pp. 588–590.
  67. ↑ Reade, 2018, p. 294.
  68. ↑ Reade, 2018, p. 298.
  69. ↑ Chaliand, 2014, p. 52.
  70. ↑ Melville, 2011, pp. 21, 27.
  71. ↑ Asurbanipal Abluting Harpies,.
  72. ↑ Price, 2001, pp. 99–118 (en anglés).
  73. ↑ Pitts, 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Asurbanipal&oldid=1390809»