Anar al contingut

Nimrud

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nimrud

Nimrud (coneguda com Kalju pels assiris, i com Calaj o Kalaj en la Bíblia) va ser una de les capitals d'Asiria, junt en Assur, Nínive i Dur Sharrukin. Estava situada junt al riu Tigris, a uns 30 km al surest de Mossul (en l'actual Iraq). Els seus restants arqueològics varen ser dinamitados pel Estat Islàmic en els primers mesos del 2015, fent-la desaparéixer.

Història

[editar | editar còdic]

La ciutat va ser fundada pel rei Salmanasar I en el sigle XIII a. C. en la confluència del Tigris en el riu Menut Zab,[1] com un chicotet centre administratiu sense gran importància, fins que el rei Asurnasirpal II va decidir construir allí la seua nova capital en el IX La nova ciutat es trobava en la vora este del Tigris, en lo que quedava protegida dels atacs dels arameos procedents de l'oest, i al nort del Menut Zab, que la protegia pel sur.

Per a la construcció de la ciutat es varen utilisar mils de treballadors que varen tindre que nivellar una extensió de 360 hectàrees, construir una muralla de 7,5 km de llarc i una altura d'uns 15 metros, i un canal (al que es va cridar «portador de l'abundància») procedent del riu Zab, para irrigar la planura de les afores. Segons una célebre inscripció del rei trobada en les ruïnes de la ciutat en 1951 coneguda com la «estela del convit», quan va finalisar la construcció en l'any 879 a. C., es va celebrar un convit que va durar dèu dies i al que varen assistir 47 000 invitats, 16 000 habitants, 5000 invitats estrangers, i 1500 dignatarios de l'estat.

Als feliços pobles de tots països, aixina com a les gents de Kalhu, els vaig festejar durant dèu dies, i els vaig donar de beure vi, els vaig banyar, els ungí i els vaig honrar i els vaig enviar de regrés a casa plens de pau i alegria.
Azure

Salmanasar III, fill de Asurnasirpal II, va fer construir el que es coneixia com a Gran Zigurat, ubicat junt al riu Tigris.

La ciutat va ser capital de Asiria fins a l'any 710 a. C. en que Sargón II va traslladar la capital a Dur Sharrukin, i els seus successors a Nínive.

Es va mantindre com una de les principals ciutats asirias fins a l'any 612 a. C. en que va ser completament destruïda quan Asiria va sucumbir a l'invasió de babilonios i medos.

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Bou alado procedent de Dur Sharrukin, museu del Louvre.

Els restants arqueològics de Nimrud varen ser excavats per Austen Henry Layard entre 1845 i 1851, qui va identificar erròneament la ciutat com l'antiga Nínive. Les excavacions varen ser continuades per Max Mallowan entre 1949 i 1957, i per David Oates entre 1958 i 1962. Layard va extraure una gran cantitat d'escultures de bous alados i relleus que hui es troben en el Museu Britànic, aixina com el «obelisc negre» de Salmanasar III, un bloc d'alabastre obscur terminat en escalons, com un zigurat en miniatura, en relleus en els seus costats que commemoren les victòries del rei.


La majoria de les excavacions es varen realisar en l'àrea palatina de la ciutadella, una extensió de vint hectàrees en l'interior de la ciutat, rodejada d'un mur d'uns huit metros d'altura. Es va identificar el palau de Asurnasirpal II o «palau del noroest» per als arqueòlecs, que es va restaurar i es va convertir en un museu (ara destruït) en fins turístics, el palau de Salmanasar III i el de Tiglath-Pileser III. Els murs de les habitacions d'estos palaus, realisats en pedra, estaven coberts per relleus pintats de colors, disponent-se enormes bous o lleons alados en cap humà als costats de les portes d'accés la finalitat del qual era protegir màgicament els recints de mals esperits i influències aixina com impressionar als dignatarios estrangers mostrant el poder dels reis de Asiria.

També es varen identificar temples dedicats als deus Ninurta, Enlil i Nabu.

Els restants arqueològics i les ruïnes de la ciutat varen ser totalment destruïts pels integristes religiosos del Estat Islàmic en març de 2015.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ballesteros Arranz (2005). Mesopotamia, Pèrsia i Àsia menor, Hiares, p. 1. ISBN 8433314548.
  2. «L'Estat Islàmic arrasa la ciutat asiria de Nimrod en Iraq». El País. Consultat el 7 de març de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]