Mossul
Mossul (àrap الْمَوْصِل) és una ciutat del nort d'Iraq, ubicada junt al riu Tigris. En uns 1,4 millons d'habitants, Mossul és la quarta ciutat més poblada del país.
Geografia
[editar | editar còdic]
Ubicada junt al riu Tigris, dista aproximadament 396 km de Bagdad
Etimologia i orige
[editar | editar còdic]L'historiador grec Jenofonte ―en els seus registres expedicionarios (Anábasis)― menciona per primera volta a la chicoteta població de Mepsila (Μέπσιλα), sobre el riu Tigris, prop d'a on està hui el Mossul modern.[1] Pot ser més segur identificar Mepsila en el lloc Iski Mossul (‘antiga Mossul’), uns 20 quilómetros al nort de l'actual Mossul, a on sis sigles despuix de l'informe de Jenofonte, es va construir la ciutat persa sasánida de Budh-Ardhashīr. Siga com anara, el nom Mepsila és sense dubte la raïl del nom modern de Mossul, encara que en la seua forma metatética.
En idioma àrap, Mawsil significa ‘punt de conexió’ o ‘lloc d'enllaç’.
Mossul també és cridada al-Faiha («el Paraís»), al-Khaḍrah («el Vert») i al-Hadbah («la Joroba»). A voltes li la descriu com «La Perla del Nort».
Història
[editar | editar còdic]Mossul no es deu confondre en l'antiga capital asiria de Nínive, que es troba en la part oriental de la ciutat, en el famós montícul arqueològic de Kuyunjik ("Cerro d'ovella" en idioma turcomano).
El territori en el que hui dia es troba situada Mossul va ser breçol de Nínive, una de les ciutats més importants de l'història del Antic Orient Pròxim.
En l'any 612 a. C., els babilonios, els medos i els escitas varen prendre Nínive i la varen destruir. Prop del lloc, els pobladors varen formar un llogaret de nom desconegut, a la que l'historiador Jenofonte (en el 401 a. C.) menciona com Mepsila. En eixa época la població formava part de la dinastia persa aqueménida.
Quan els assiris es varen convertir al cristianisme durant els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO, el llogaret es cristianizó.
En el sigle Plantilla:SIGLO, els musulmans varen conquistar Mepsila i els sobreviviente es varen convertir a l'islam
A pocs quilómetros de Mossul es troba el jaciment arqueològic de Tell Hassuna.
.jpg){kind=link}
En 1987 tenia 664 221 habitants, passant a 1 739 800 en 2002. En 2019 s'atribuïa a la ciutat una població aproximada d'1,4 millons d'habitants.[2]
La població de la província és fonamentalment àrap pero la majoria dels habitants de la ciutat són assiris.cita requerida Hui la majoria de les persones en Mossul són musulmans sunitas, encara que Mossul té una població de cristians assiris, i la majoria d'ells seguix l'Iglésia catòlica caldea, l'Iglésia catòlica síria i l'Iglésia ortodoxa síria. També hi ha un número de cristians àraps que pertanyen a l'Iglésia ortodoxa grega, l'Iglésia llatina, l'Iglésia catòlica caldea i l'Iglésia ortodoxa síria.
- Invasió de l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant
En juny de 2014, el grup yihadiste conegut com Estat Islàmic va capturar la ciutat i va iniciar una política de conversió forçoses, persecucions, expulsions i eixecucions contra la població cristiana, aixina com a membres d'atres confessions.[3][4]
El 27 de febrer de 2015, el Museu de Mossul va ser atacat per l'Estat Islàmic, que va destruir obres d'art milenàries, moltes d'elles de procedència asiria, i varen atacar biblioteques i coleccions de manuscrits.
L'àrea de Nínive és coneguda hui com la ciutat de Nebi Yunus (el profeta Jonás). El lloc conté la tomba de Jonás, mencionat en la Bíblia i el Tanaj. En el Corán es descriu que el profeta Jonás va viure i va morir en Nínive, la capital de l'antiga Asiria. En juliol de 2014, integrants d'Estat Islàmic varen destruir la tomba.[5] En l'actualitat tota esta àrea ha segut absorbida en l'àrea metropolitana de Mossul.
Despuix de huit mesos d'enfrontaments en les forces governamentals, en la cridada batalla de Mossul, el 9 de juliol el primer ministre Haider al-Abadi va declarar la victòria total sobre la ciutat i la seua lliberació.[6]
A pesar de la lliberació de Mossul, la major part de la ciutat seguix en ruïnes.[7]
Cultura
[editar | editar còdic]- Ruïnes de l'antiga ciutat de Nínive.
- Gran mesquita del Nuri, construïda al voltant de el XII i famosa pel seu minaret inclinat, destruït en juny de 2017 durant la batalla de Mossul.
- Museu de Mossul, el segon més gran d'Iraq i que va ser danyat per l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant en 2015.
- Iglésia de La nostra Senyora de l'Hora, iglésia catòlica deteriorada pero no destruïda pel Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant.
Persones célebres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Jenofonte: Anábasis, III.iv.10.
- ↑ «Oficina d'informació diplomàtica. Ficha país. Iraq. República d'Iraq». Consultat el 2020-10-24.
- ↑ «Últimes 1500 famílies cristianes de Mossul en Iraq són expulsades», artícul del 28 de juliol de 2014 en el lloc web Notícia Cristiana.
- ↑ «Estat Islàmic decapita chiquets cristians en Iraq [1] archivat en Wayback Machine., artícul del 8 d'agost de 2014 en el lloc web L'Informació.
- ↑ «Estat Islàmic destruïx la tomba del profeta Jonás en Mossul», artícul del 25 de juliol de 2014 en el diari El Periódico.
- ↑ primer ministre iraquí declara la victòria sobre el ISIS en Mossul», artícul del 9 de juliol de 2017 en el diari El Pais.
- ↑ «[2]». Consultat el 10 d'octubre de 2017 (en en-US).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mossul.- «Mossul», artícul en el lloc web Atles Tours.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mosul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.