Nínive

Nínive

Nínive (acadio: 𒌷𒉌𒉡𒀀 Ninua, siríaco:ܢܝܼܢܘܹܐ Nīnwē, hebreu: נינוה Nynwe, àrap:نَيْنَوَىٰ Naynawā) va ser la capital i ciutat més gran del Imperi neoasirio, dins de l'actual Mossul en Iraq, descrita en el Llibre de Jonás com a «ciutat gran en gran manera, de tres dies de recorregut». Es troba en la vora oriental del Tigris, s'estenia a lo llarc de 5 quilómetros, en un esgambi mig de 2 quilómetros, des del riu fins als tossals de l'est. Tota esta àrea és, en l'actualitat, una immensa zona de ruïnes.

Esta ciutat asiria va ser una de les quatre capitals de l'imperi, junt a Aššur, Dur Sharrukin i Nimrud, i va aplegar a ser la més gran del món durant aproximadament cinquanta anys fins a l'any 612 a. C. quan, despuix d'un amarc periodo de guerra civil, va ser saquejada per una coalició dels seus antics pobles súbdits, inclosos els babilonios, medos, perses, escitas i cimerios.

Situada en la confluència dels rius Tigris i Josr, Nínive va ser un important punt de pas de les rutes comercials que creuaven el Tigris. Ocupava una posició central en les rutes entre el mar Mediterrànea i l'oceà Índic, unint aixina Oriente i Occident, rebent influències i riquea de molts llocs. Va aplegar a convertir-se en una de les més grans ciutats de l'Antiguetat.

Les ruïnes de Nínive es troben en els voltants de l'actual Mossul, en Iraq, que va quedar en ruïnes per l'ocupació del Estat Islàmic. Nínive va ser construïda en el seu moment pel personage bíblic Nemrod o Ninus, qui li la va dedicar a Semiramis, per a honrar-la per la seua aliança i conquistar Mig Oriente i Egipte, i tenia com a icons lleons a la seua entrada, que eren el símbol en que es descrivia a sí mateixa en aquells anys, pel seu fiereza i crueltat cap als seus enemics.

Història

La memòria de Nínive

Nínive es menciona en varis texts de l'Antiguetat, que varen ser llegits en sigles posteriors i han conservat el recort del Imperi assiri i de la seua última capital. És mencionada per varis escritors grecs i romans que la varen recordar com la capital del gran imperi assiri, pero la descriuen poc en comparació a Babilonia, i després va caure en l'oblit i va ser referida com un camp de ruïnes per Luciano de Samosata. Existix certa confusió sobre la seua ubicació exacta: Ctesias de Cnido la confon en Babilonia situant-la en l'Éufrates; atres autors (Estrabón, Plinio el Vell, Ptolomeo) la situen en el Tigris, pero unes voltes en la vora esquerra i unes atres en la dreta, lo que demostra el fet de que a sovint estan informats de forma imprecisa. Els relats sobre Nínive dels antics autors grecs i romans es basen generalment en lo que Ctesias va relatar en la seua Història de l'Imperi Assiri. Aixina, Nínive deuria el seu nom al seu fundador, el llegendari governant Nino, primer rei assiri i conquistador de moltes terres. L'atre gran moment de l'història de la ciutat segons estos autors va ser la seua destrucció pels medos i els babilonios, que varen entrar en la ciutat despuix de provocar una inundació. Açò va dur al tirà Sardanápalo al suïcidi, en recloure's en el seu palau junt a les seues riquees i capcionar-li fòc. Este relat es basa aparentment en una confusió entre la caiguda de Babilonia en 648 a. C. i la de Nínive en 612 a. C..

Segons la Bíblia hebrea i cristiana, Nínive va ser fundada per Nimrod. Com els assiris havien dominat els regnes d'Israel i Judá, la seua image era negativa. Els llibres de Nahum i Sofonías profetizan i descriuen la seua destrucció. El Llibre de Jonás està ambientat en Nínive: Jonás conseguix, molt al seu pesar, que esta gran ciutat de pecadores faça penitència. Com este text va ser escrit molt despuix de la caiguda de la ciutat, no conté senyes històriques confiables sobre ella. L'història de Jonás en Nínive és molt significativa, i es repetix en els Evangelios de Mateo i Lucas; es va convertir en el text en el que més s'associa Nínive en la tradició judeua, cristiana i després musulmana. De fet, una comunitat cristiana local va erigir en el tossal un lloc de cult dedicat a Jonás, que més tart va prendre el nom del profeta, Nebi Yunus.

Més prop del lloc, els autors àraps medievals mencionen l'ubicació de l'antiga Nínive. Les històries que conten sobre el seu passat estan preses d'autors grecs i, sobretot, de la Bíblia, ya que per a ells esta ciutat era el lloc al que va aplegar Jonás (Yunus) en la seua missió de conversió. L'ubicació de Nínive és ben coneguda pels geógrafos medievals (Ibn Hawqal i Al-Maqdisi, per eixemple), gràcies a la mesquita que s'alça en lo que hui és Nebi Yunus (per llavors, cridada Tall al-Tawba, el Tossal de l'Arrepenediment). Segons la llegenda local, el peix jagant que va dur a Yunus fins a allí està enterrat en el lloc. Sobre esta base, alguns viagers europeus medievals i moderns (Benjamin de Tudèle en el Plantilla:S-, Carsten Niebuhr en el Plantilla:S-) varen poder localisar les ruïnes de Nínive.

Devindre

Nínive és mencionada per primera volta al voltant de 1800 a. C. com una ciutat en un temple dedicat a la deesa Ishtar, en bona part responsable de la primerenca importància que va adquirir la ciutat. Nínive també es menciona en la Bíblia, com una ciutat edificada per Asur, que es va separar del rei Nimrod, bisnieto de Noé, en el Génesis 10:7-11.

No hi ha massa evidències per a dir que Nínive fora totalment reconstruïda pels reis assiris durant el segon mileni a. C. Quan el rei Senaquerib va convertir a Ninua, o Nínive en la capital del regne de Asiria a finals de el VIII (abans ho va anar breument Dur Sharrukin), esta ya era un antic assentament. Els noms de monarques posteriors com Salmanasar I o Tiglath-Pileser I han aparegut en l'acrópolis. Abdós varen ser actius constructors en Assur, el primer d'ells va fundar ademés Nimrud. Nínive va tindre que esperar fins als neoasirios, despuix de l'época del rei Asurnasirpal II, per a alcançar un desenroll urbanístic molt major. A partir de llavors, successius monarques varen mantindre i varen fundar nous palaus, aixina com temples dedicats a Sense, Nergal, Inanna, Shamash, Ishtar i Nabu de Borsippa.

Va ser el rei Senaquerib el que va fer de Nínive una ciutat realment magnífica (700 a. C.). Va dissenyar amplis carrers i places i va construir el famós «palau sense rival», d'uns 200 per 210 metros, la planta dels quals ha segut reconstruïda en gran part. Este palau tenia unes 80 habitacions, moltes d'elles repletes de bajorrelieves en les seues parets. Gran part de les tablillas de Nínive es varen trobar ací. Algunes de les principals entrades estaven flanquejades per bous alados en cap humà. En eixe temps l'àrea total de Nínive ocupava uns 7 km² i 15 grans portes permetien el pas de les seues muralles. Un elaborat sistema de 18 canals duya l'aigua des dels tossals fins a Nínive. S'han trobat també algunes parts d'un magnífic aqüeducte erigit pel mateix rei en Jerwan, a uns 40 km de distància.

L'esplendor de Nínive va ser efímer. Al voltant del 633 a. C. l'Imperi assiri va escomençar a donar mostres de debilitat i els medos varen atacar Nínive. Estos varen tornar a atacar, esta volta junt a Babilonia i Susa, en 625 a. C.

En 612 a. C., novament, babilonios i medos es varen tornar a aliar per a l'assalt de la ciutat. El sege va durar tres mesos, durant els quals es varen amprar tot tipo de tàctiques, com desviar el curs del riu Khosr o atacar al mateix temps per varis flancs per a debilitar la defensa asiria. L'atac final es va produir pel caixer ya sec del riu. Nínive va caure i va ser arrasada fins als fonaments. En els registres egipcíacs consta que el faraó Psamético I va defendre la ciutat com a aliat dels assiris, pero va ser inevitable la seua caiguda. L'imperi assiri va aplegar al seu final quan babilonios i medos es varen repartir les seues províncies.

Despuix de governar durant més de sis sigles, des del Caucas i el Caspio fins al Golf Pèrsic, i més allà del Tigris fins a Àsia Menor i Egipte, la ciutat va desaparéixer com si haguera segut únicament un somi.

Anteriorment a les excavacions de el XIX, els coneiximents sobre el gran Imperi assiri i la seua magnífica capital eren casi nuls. Vagos indicis conservats en la Bíblia duyen als estudiosos occidentals a pensar en el seu poder i grandiosidad, pero definitivament se sabia molt poc sobre Nínive. Atres grans ciutats abandonades, com Palmira, Persépolis o Tebas, varen deixar tras de sí ruïnes visibles que marcaven els seus emplaçaments i mostraven el seu antic esplendor, pero de l'imperial Nínive, inclús la seua extensió era una mera conjectura.

En l'época del historiador grec Heródoto (400 a. C.), Nínive ya era part del passat. Quan l'historiador Jenofonte va passar pel lloc, en la seua obra Anábasis es veu que inclús el nom de la ciutat havia segut oblidat. Havia desaparegut de la vista i ningú sabia de la seua importància. Mai més es va alçar de les seues ruïnes.

En 2015, en un atac terroriste per part d'integristes islàmics, es varen destruir o desfiguraron grans estàtues del propenc lloc arqueològic d'Hatra, declarat patrimoni mundial, aixina com artefactes únics procedents de vàries excavacions de la província de Nínive que es trobaven en el Museu de Mossul.

Arqueologia

En l'actualitat, l'emplaçament de Nínive es troba senyalat per dos grans montículs, cridats Kouyunjik i Nebi Yunus ("Profeta Jonás") aixina com pels restants de la seua muralla (una circumferència d'uns 12 km). El primer montícul (Kouyunjik) ha segut explorat en profunditat. No obstant, en l'atre montícul no s'han fet massa excavacions per la presència d'un santuari musulmà dedicat al profeta Jonás en eixe lloc.

En el XIX, el cònsul francés en Mossul va escomençar a buscar en els grans montículs que hi havia en l'atra vora del riu. Els treballadors àraps que va amprar en eixes excavacions, per a la seua sorpresa, varen aplegar a una edificació en el montícul de Khorsabad. Investigacions posteriors de l'edifici varen demostrar que es tractava del palau real de Sargón II, en el qual es va explorar en profunditat en busca d'escultures i atres relíquies.

En 1847 el jove aventurer britànic sir Austen Henry Layard va explorar les ruïnes en método científic. En el montícul Kouyunjik redescubrió el palau de Senaquerib, que tenia 71 habitacions i magnífics bajorrelieves. També desenterró el palau i la famosa biblioteca de Asurbanipal que contenia 22 000 tablillas. L'estudi de l'arqueologia de Nínive va revelar el poder i la glòria de l'antiga Asiria durant els regnats d'Esarhaddon (681-669 a. C.) i Asurbanipal (669-626 a. C.). En esta primera excavació, l'alcalde de Kuyunyik va enviar una carta als arqueòlecs que varen intervindre.

Els treballs d'exploració els varen seguir Paul-Émile Botta, George Smith i uns atres, en els montículs de Nebi Yunus, Nimrud, Kouyunjik i Khorsabad, i numerosos objectes assiris varen ser exhumats i traslladats a museus europeus. Es varen descobrir multitut de palaus, en les seues #decoració i lloses esculpidas, revelant la vida i costums d'este antic poble, les seues formes de guerra i pau, de religió, l'estil de la seua arquitectura i la grandea dels seus monarques. Els carrers de la ciutat han segut explorades i s'han dessifrat les inscripcions en les rajoles, tablillas i figures esculpidas. En això, els secrets de la seua història han pogut ser revelats.

El més important dels descobriments va ser la biblioteca d'Asurbanipal. Contenia unes dèu mil tablillas en escritura cuneïforme en les que es descrivia l'història, lleis i religió d'Asiria. Açò fa que siga un dels majors tesors de la lliteratura del món antic. La biblioteca contenia també antics documents acadios, que són els documents existents més antics jamai trobats, provablement de l'época de Sargón de Acad.

En algunes de les tablillas es fa menció al possible us d'alguna cosa similar al Tornell de Arquímedes per a elevar aigua, junt a atres tablillas que mencionen jardins. Això duria a l'hipòtesis de Nínive com un possible emplaçament dels mítics Jardins Colgantes de Babilonia.

Orige del nom

El topònim Nínive prové del llatí Ninive i grec koiné Nineuḗ (Νινευή} baix l'influència hebreu Nīnəweh (נִינְוֶה) en la Bíblia, del Acadio Ninua (Plantilla:Abbr Ninâ ) o Antic babilònic Ninuwā. El significat original del nom no està clar, pero pot ser que es referixca a una deesa patrona. El cuneïforme para Ninâ és un peix dins d'una casa (#cf. arameo nuna ' ', "peix"). Açò pugues haver significat simplement "lloc dels peixos" o pot haver indicat una deesa associada en els peixos o el Tigris, possiblement originalment d'orige idioma hurrita. Es va dir més tarde que la ciutat estava dedicada a "la deesa Ishtar de Nínive" i Nina era un dels noms d'eixa deesa en idioma sumeri i en idioma acadio.'

Ademés, la paraula נון / נונא en idioma acadio (antic babilònic) es referix al gènero de peixos Anthiinae, indicant ademés la possibilitat d'una associació entre el nom Nínive i peix.

Nabī Iūnus és l' àrap per a "profeta Jonás". "Kuyunjiq" era, segons Layard, un nom turc, i els àraps ho coneixien com "Armousheeah", i es creu que té alguna conexió en la dinastia Kara Koyunlu. Estos topònims es referixen a les àrees al nort i al sur de la riera Khosr, respectivament: Kuyunjiq és el nom de tot el sector nort delimitat per les muralles de la ciutat i està dominat pel gran montícul (35 ha) de Tell Kuyunjiq, mentres que Nabī (o més comunament Nebi) Yunus és el sector sur al voltant de la mesquita del Profeta Yunus / Jonás, que es troba en Tell Nebi Yunus.

Bibliografia

• Layard, Austen Henry (1 de febrer de 2013). Nineveh and Its Remains: The Gripping Journals of the Man Who Discovered the Buried Assyrian Cities, 2001 edició, Canadà: Skyhorse Publishing, Inc., pp. 528. ISBN 9781510720404.
• Leick, Gwendolyn (2002). Mesopotamia: l'invenció de la Ciutat, Grupo Planeta (GBS), pp. 392. ISBN 9788449312755.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nínive.
• Molta informació sobre Nínive (en espanyol)
• ^{[enllaç trencat]} (en anglés)
• Archaeological Site Photographs: Mesopotamia: Nineveh [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Digital Nineveh Archives University of Califòrnia at Berkeley [2] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Estudi sobre l'Història de Nínive: ^{[enllaç trencat]}