Companyia discogràfica

Una companyia discogràfica o casa discogràfica, també coneguda com a sagell discogràfic, discogràfica o disquera, és una empresa que es dedica a realisar gravacions de música, aixina com la seua comercialisació i distribució. Algunes d'estes companyies tenen els seus propis estudis de gravació i els seus propis professionals, per a buscar el millor sò en la gravació d'un àlbum musical com productors discogràfics. Ademés, s'encarrega de produir artistes en qualsevol gènero musical, llançar nous cantants, proporcionar lo necessari per a promocionar-els com a producció de videos musicales, pujar la seua música en plataformes de música en streaming o tendixques digitals, o en el seu defecte, fabricar i distribuir CDs, vinils i DVDs (en països a on encara són rendables estos formats). També es poden encarregar de donar promoció en ràdio, prensa, televisió i internet.

Actualment, l'indústria discogràfica està canviant el seu modo de treball per les descàrregues no autorisades en internet i al creixent aument mundial de la pirateria en CD i DVD, a tal punt que va fer econòmicament inviable en molts països estos formats de promoció (sobretot, en els països del segon i tercer món), obligant a les companyies discogràfiques a implementar noves formes de venda i modificacions en els contractes dels artistes per a continuar en el mercat de la música.

Contractes discogràfics

Els contractes firmats en els intérprets generalment són per a produir 2 o 3 treballs musicals, si este té bon eixercite en la venda i promoció de les seues àlbums i senzills, el contracte es renova sempre i quan abdós parts estiguen d'acort. Si per alguna raó l'artiste no vol seguir i decidix canviar de casa discogràfica sense que haja caducat el seu anterior contracte, la discográfica procedix a posar una demanda alegant incompliment de contracte, lo que s'arregla generalment en el pagament d'una certa cantitat de diners, obligant a l'artiste a que seguixca en la casa discogràfica o a l'anulació del contracte.

Per la disminució a nivell mundial en la venda de treballs discogràfics, generat en gran part per la pirateria, les companyies discogràfiques varen escomençar a implementar un nou model de contracte cridat "Contracte 360º" que, a diferència del convencional, exigix a l'artiste cedir part dels seus guanys, obtingudes per qualsevol activitat en la que este genere diners; per eixemple, si l'artiste realisa una presentació musical deu donar un percentage dels guanys a l'empresa discogràfica; a canvi, els àlbums musicals, senzills o videoclips que produïxca est passen a ser objectes de promoció finançats totalment per la disquera. La relació entre els artistes i les cases discogràfiques no sempre són bones; en ocasions, les companyies frenen l'edició de determinat treball musical en considerar-ho poc comercial o, en ocasions, per raons de censura. També existixen conflictes pel repartiment de beneficis i sobre quí és l'amo dels drets de reproducció de les cançons.

Principals discogràfiques

Les companyies discogràfiques estan, a sovint, baix el control de grups internacionals d'empreses propietat d'holdings internacionals. Estos grups d'empreses controlen companyies de publicació, gravació, distribució i companyies discogràfiques. Des de 2011, els tres grups d'empreses de música principals (conegudes com les Big Three) controlen el 70% del mercat discogràfic mundial i el 80% del nortamericà.^[1]

Principals sagells 1973-1988