Anar al contingut

Empresa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sèu de la companyia Apple en Cupertino, Califòrnia, Estats Units.
Empresa Industrial de Capells (1914), São João de Madeira, Portugal.
Continental AG, Hanóver, Alemanya.
Continental AG, Bahía, Brasil.

Una empresa és una organisació o institució dedicada a activitats o persecució de fines econòmics o comercials per a satisfer les necessitats de bens o servicis dels solicitants, al mateis temp d'assegurar la continuïtat de l'estructura productiu-comercial aixina com les seues necessàries inversions.

Definicions

[editar | editar còdic]

Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una raó de ser, una missió, una estratègia, objectius, tàctiques i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la planificació posterior està condicionada per dita definició.[1]

La Comissió de l'Unió Europea sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota entitat, independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat artesanal o atres activitats a títul individual o familiar, les societats de persones, i les associacions que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».[2]

D'acort al Dret internacional, l'empresa és el conjunt de capital, administració i treball dedicats a satisfer una necessitat en el mercat.[3]

Un diccionari llegal de EE. UU. les definix com: “an economic organization or activity; especially: a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).[4]

Una atra definició -en un sentit més acadèmic i d'us general entre sociòlecs- és: “Grup social en el que a través de l'administració de les seues recursos, del capital i del treball, es produïxen bens o servicis tendents a la satisfacció de les necessitats d'una comunitat. Conjunt de activitats humanes organisades en la finalitat de produir bens o servicis”.

Percepcions de la funció social de les empreses

[editar | editar còdic]

Adam Smith es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la divisió del treball. Encara quan para Smith la forma "natural" i eficient de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»[5] - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el Sobirà a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades obres públiques i determinades institucions públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el benefici de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.[6]

El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en Externalitat). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al problema del polissó, és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de imposts i empreses públiques. (vore *op *cit)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: ¿Qué es una Empresa?
  2. Comisión de la Unión Europea: DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN, art I
  3. GestioPolis: 6. LA EMPRESA COMO SUJETO DE DERECHO DEL DERECHO INTERNACIONAL DE LA EMPRESA
  4. Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise
  5. Adam Smith: An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations. book IV, cap IX, p 396 (en anglés)
  6. por ejemplo: William J. Baumol (1983) Towards a Theory of Public Enterprise

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons