Organisació
Les organisacions són estructures administratives creades per a conseguir metes o objectius per mig dels organismes humans o de la gestió del talent humà i d'un atre tipo. Estan compostes per sistemes d'interrelacions que complixen funcions especialisades. També és un conveni sistemàtic entre persones per a conseguir algun propòsit específic.
Les organisacions són l'objecte d'estudi de la Ciència de la Administració, a la seua volta d'atres disciplines tals com la Comunicació, la Sociologia, la Economia i la Psicologia.
Definició[editar | editar còdic]
Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una estructura sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació a soles existix quan hi ha persones capaces de comunicar-se i que estan dispostes a actuar conjuntament per a conseguir un objectiu comú. És un conjunt de càrrecs en regles i normes de comportament que han de respectar tots els seus membres, i aixina generar el mig que permet l'acció d'una empresa. L'organisació és l'acte de dispondre i coordinar els recursos disponibles (materials, humans i financers). Funciona per mig de normes i bases de senyes que han segut dispostes per a estos propòsits.
Existixen vàries escoles filosòfiques que han estudiat l'organisació com sistema social i com a estructura d'acció, tals com el estructuralisme i el empirisme. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la burocràcia com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el liderage formal i informal. Com a metodologia, açò es diu investigació operativa i en l'àmbit de les ciències socials és el camp d'estudi de la sociologia de l'organisació. Un nou us està emergint en les organisacions: la gestió del coneiximent. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular.
Característiques[editar | editar còdic]
Els elements principals de tota organisació són els següents:
- Un objectiu.
- Elements personals.
- La direcció.
- La divisió del treball, que és l'especialisació i cooperació de les forces laborals en diferents tasques i rols, en l'objectiu de millorar la eficiència.
Estructures organisacionals[editar | editar còdic]
Classificació[editar | editar còdic]
Finalitat[editar | editar còdic]
- En fins de lucre (empreses).
- Sense fins de lucre (ONG).
- En fins administratius, representatius, de resolució o servicis (organismes governamentals).
Estructura[editar | editar còdic]
- Formal: Estructura planejada que intenta de manera delliberada establir un patró de relacions entre els seus components, el que conduirà al guany eficaç de l'objectiu en comú dels individus.
- Informal: Comprén aquells aspectes del sistema formal pero que sorgixen espontàneament en les activitats i interaccions dels participants.
Tamany[editar | editar còdic]
Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la producció, capital, volum de vendes i principalment personal ocupat. La més comú és la que es basa en el número d'empleats:
- Micro: 0-10 empleats (Industrial), 0-10 empleats (comercial), 0-10 empleats (servicis).
- Menuda: 11-50 empleats (Industrial), 11-30 empleats (comercial), 11-50 empleats (servicis).
- Mijana: 51-250 empleats (Industrial), 31-100 empleats (comercial), 51-100 empleats (servicis).
- Gran: 251 empleats en avant (Industrial), 101 empleats en avant (comercial), 101 empleats en avant (servicis).
Estes poden ser: nacionals, estrangeres, multinacionals o globalisades, aixina com controladores, franquicitarias o familiars.
Propietat[editar | editar còdic]
Esta classificació depén del propòsit pel que varen ser creades ademés de l'orige de les aportacions a la seua capital:
- Privades: Estes empreses igualment poden ser:
- Nacionals: Inversionistes nacionals.
- Estrangeres i transnacionals: Els inversionistes són originaris d'algun atre país i les utilitats que es generen retornen als països d'orige.
- Globalisada: Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial.
- Controladores: El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles.
- Franquícies: Empreses que venen la seua marca o manera d'organisació a atres inversionistes.
- Maquiladoras: Creen bens per a diferents organisacions de diversos propietaris que *bridan la marca a un cert producte.
- Familiars: Els principals socis o directius de la societat pertanyen a una família.
- Públiques: El capital li pertany al Estat i, principalment el seu objectiu és satisfer necessitats de la societat o proporcionar servicis a una comunitat. Dins d'estes estan les centralisades o descentralisades, aixina com les mixtes.
Activitat econòmica[editar | editar còdic]
Depenent de la seua influència econòmica:
- Industrials:
Produïx bens per mig de l'extracció o la transformació de matèries primeres. D'estes es pot fer una atra classificació en:
- Extractives: Explotació de recursos naturals, sense importar si siguen renovables o no renovables, per eixemple les indústries petroleres, mineres, agropecuàries, etc.
- *Manufactureras o de transformació: Es dediquen a transformar les matèries primeres ya siga per a crear bens de consum (aliments, calcer, etc) o de producció (materials, ferramentes, productes químics, etc).
- Comercials:
Són les empreses que actuen com a intermediàries entre el productor i el consumidor. El seu objectiu és la compra-venda de productes ya fabricats i la seua distribució. Estes es classifiquen en:
- Autoservici: Empreses grans que venen al consumidor productes per al consum. Per eixemple els supermercats, almagasens o tendes departamentals.
- Comercialisaoras: Es dediquen a la venda i distribució de productes de diferents productors, ya siguen nacionals o internacionals.
- Minoristes: Es dediquen a la venda del producte al sovintege.
- Majoristes: Fan grans vendes a empreses minoristes.
- Comisionistes: Venen productes que els fabricants els donen, i per això reben alguna comissió.
- Servicis:
La finalitat de les empreses de servicis és brindar un servici en o sense fins de lucre. Per eixemple: salut, transport, educació, etc.
Filosofia o valors[editar | editar còdic]
Tant els valors com la filosofia estan relacionats en la cultura de l'organisació, ya que depenent d'açò poden ser lucratives o no lucratives, per lo tant es classifiquen en:
- Tradicionals: Característiques:
- Regles, sistemes i procediments estrictes.
- Jerarquisació.
- Relacions de autoritat.
- Major importància al individu.
- Divisió de treball.
- Supervisió.
- Liderage autocràtic.
- Castic.
- Motivació per incentius.
- Centralisació.
- Orgàniques:
- Flexibilitat dins de l'organisació.
- Confiança.
- Colaboració.
- Interdependència.
- Autodirecció.
- Responsabilitat compartida.
- Autocontrol.
- Liderage innovador.
- Solució de problemes per mig de la conciliació.
- Motivació.
- Autorealisació.
- Treball en equip.
- Descentralisació.
Tecnologia[editar | editar còdic]
Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que conta cada empresa.
- Alta: Existixen processos automatisats (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i arquitectura.
- Mijana: Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts.
- Tradicional: Organisació en baixa inversió en tecnologia, encara que sí utilisen algun tipo de maquinària o equip bàsic.
- Artesanal: Producció manual.
Règim jurídic[editar | editar còdic]
- Societat: Dins d'estes estan les de patronat, cooperativa, anònima, civil i de responsabilitat llimitada.
- Associació:
- Patronat:
- Fundació:
Jerarquia[editar | editar còdic]
Actitut front als canvis[editar | editar còdic]
- Rígit.
- Flexible.
Grau d'integració[editar | editar còdic]
- Totalment integrada.
- Parcialment integrada.
- Formal.
Recursos de les organisacions[editar | editar còdic]
Són els necessaris per a desenrollar les seues activitats en portar a terme el seu fi, diferixen segons les seues activitats.
Recursos:
- Diners per a adquirir els recursos.
- Matèries primeres o insums que es transformen en un procés i es convertix en productes denominats bens o servicis.
- Immobles, instalacions i rodats necessaris per a portar a terme el procés productiu i les activitats.
- Maquinària i ferramentes utilisades en el procés productiu.
- Recursos humans: l'element actiu (amos, accionistes, socis, treballadors).
- Recursos naturals: terra, aigua, aire, gas, i energia en totes les seues formes (elèctrica, solar, hídrica, combustible).
- Recursos tecnològics: mijos per a conseguir un objectiu. Són els modos d'obrar, fer o produir (métodos, tècniques i procediments utilisats en l'organisació).
- Recursos cognitius: idees, coneiximents i informació originades en l'intelecte humà i en l'alvanç tecnològic i científic.
- Recursos intangibles: marques, noms i prestigi per a accedir i posicionar-se en el mercat.
Ambients organisacionals[editar | editar còdic]
- Ambient extern. Són institucions o forces fòra de l'organisació, rellevants per a les seues operacions, afectant el seu rendiment. Prenen insums (matèries primeres, diners, mà d'obra i energia), els transformen, despuix els retornen en forma de productes o servicis per a la societat a la que atenen. Són de dos tipos:
- Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa.
- Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius.
- Ambient intern, nomenat clima organisacional. Grups o elements d'interés intern, que eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació i cauen dins de l'àmbit, creant responsabilitat d'un director o els seus gerents. Ademés açò fa més amena l'influència de l'orde i organisació.
Vore també[editar | editar còdic]
- Organisació social
- Estructura social
- Sistema social
- Grup de treball
- Grup social
- Institució
- Organisació Civil
- Organisació Internacional
- Organisació no governamental
- Organisació d'empreses
- Administració d'empreses
- Planificació
- Planeació
- Model de negoci
- Comportament Organisacional
- Llistat d'organisacions en la Wikipedia
- Llistat d'organisacions territorials
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- «Organisació». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.