Problema del polissó

En economia, negociació colectiva, psicologia i ciència política, es diu polissons a aquells individus o ents que consumixen més que una part equitativa d'un recurs, o no afronten una part justa del cost de la seua producció. El problema del polissó, també conegut com el consumidor paràsit (de l'anglés free-rider problem) s'ocupa de cóm fer per a evitar que algú puga ser un polissó, o per lo manco llimitar els seus efectes negatius.

El significat de "equitatiu" no està exent de controvèrsia, per lo general es considera al problema del polissó com un "problema" econòmic quan s'ocupa de l'absència de producció o producció insuficient d'un ben públic, i per això d'una ineficiència de Pareto, o quan conduïx a l'us excessiu d'un recurs de propietat comuna (vore també el problema d'acció colectiva).

Un eixemple del problema del polissó és la despesa militar: cap persona pot ser exclosa de ser defesa per les forces militars d'un país, i per lo tant els polissons podrien negar-se o evitar pagar per ser defesos, aun cuando estan tan ben defesos com aquells individus que contribuïxen a solucionar les despeses de l'Estat. Per lo tant, és pràctica usual que els governs no es financen utilisant donacions voluntàries, sino que cobren imposts i en alguns països realisen servici militar obligatori.

El govern és el mecanisme primari per mig del qual les societats fan front als problemes de polissons. Ademés de les mides fiscals mencionades prèviament, les reglamentacions són una atra forma d'acció colectiva presa pels governs per a resoldre problemes de polissons tals com a impactes sobre el mig ambient o us excessiu de recursos.

En el context dels sindicats, un polissó és un empleat que no paga quota sindical, pero que no obstant rep els mateixos beneficis conseguits per la representació sindical per als seus associats que sí abonen la seua quota. Segons les lleis nortamericanes, els sindicats estan obligats a una responsabilitat de representació equitativa a tots els treballadors, sense importar si estan afiliats o no. Alguns juristes han qüestionat la equitatividad, o llegalitat, d'este principi.

Polissó és també un terme utilisat en l'ambient de les bosses de comerç quan un client compra accions per una cantitat que excedix la seua capital. O siga els polissons són aquells que compren accions pero després no tenen en que pagar-les.

Eixemple

• Supongam un carrer en la que habiten 25 persones. Existix la possibilitat d'instalar un sistema de recolecció de residus que comprendria tot el carrer, minimisant l'existència de fem en la via pública. El cost del sistema és de $2.500. Supongam que cada persona està disposta a pagar (vullgues i pot fer-ho) $100 o més pel benefici de que el carrer estiga net.

• Si el sistema és instalat tots es beneficien. No obstant, és possible que algunes persones que habiten en el carrer es neguen a pagar, especulant en que el sistema de totes formes serà instalat.

• A pesar d'haver indicat que estaven disposts a pagar $100, algunes persones poden dir que no estan preparades per a pagar, en l'esperança de que atres persones del carrer de totes formes pagaran pel sistema, i per lo tant es beneficiaran sense tindre que pagar per això.

• El resultat és que és possible que no s'instale cap sistema, lo que és un eixemple de fallo de mercat. Açò ocorre a pesar de que l'eficiència d'assignació de recursos es voria favorida.

Solució

Una solució comuna a este problema és juntar a les 25 persones i fer que es comporten com un únic client, en lo que la decisió es reduïx de 25 decisions independents a una. Es pot sometre a votació, pero si la resposta és si, tots seran obligats a pagar sense importar la seua opinió individual. Esta és la raó per la que servicis públics tals com a despeses militars o de policia són proveïts exclusivament pels governs.

El problema del polissó és també una justificació per a l'existència de bens comuns. Algunes ideologies, tals com el capitalisme libertario, a sovint són criticades, perque en eixos sistemes tota la propietat en la societat seria propietat privada, sense cap tipo d'intrusió de l'estat o reglamentació. Els libertaris es defenen que els polissons potencials dins del seu sistema estarien condenats pel ostracisme social, que faria desistir a aquells que acceptaren servicis sense contribuir al seu pagament. Els libertaris emfatisen que la necessitat d'una cooperació i interacció saludable en atres individus de la societat minimisaria el risc i la provabilitat de polissons.

Problemes

La solució proposta en el paràgraf previ posseïx certes dificultats. El benefici que obtenen les 25 persones pot ser distint per a cada individu, i per lo tant cada persona li assignarà un valor distint al servici. Algunes persones poden inclusivament considerar que el servici posseïx un benefici negatiu. El decidir com és que es repartix el cost entre les persones és motiu d'importants anàlisis polítics. Una divisió del cost simple ($100 cada u) pugues no ser considerada equitativa.

Vore també

• Risc moral
• Dilema del presoner
• Polissó
• TANSTAAFL
• Tragèdia dels comuns
• Estat de benestar

Bibliografia

• Richard Cornes and Todd Sandler, The Theory of Externalities, Public Goods and Club Goods 2nd ed. (1996)
• Joshi Venugopal, Drug imports: the free-rider paradox, Express Pharma Pulse, (2005), 11(9), 8. This article refers to the free-rider problem in global pharmaceutical research.[1] [2] archivat en Wayback Machine.
• Antonin Scalia, in dissenting opinion in Lehnert v. Ferris Faculty Assn., 500 U.S. 507 (1991)[3]