Artesania

Artesania

Treballe artesà en argila, Nova Esparta.

Carabassa gravada feta a mà en Ibarra, Equador.

Cestería de Càceres.

Encaix de bollos.

Nines de drap artesanals equatorianes.

Gavinet canari tradicional de l'illa de Gran Canària. Destaca el seu elaborat mànec fet a mà.

Tapat de fibra de flama produïda per artesanes d'Huacalera, Jujuy, Argentina

Artesania o artesanado es referix al treball d'un artesà (normalment realisat de forma manual per una persona, sense l'auxili de maquinària o automatisacions). El producte que és obtingut d'eixe treball, en el que cada peça és distinta de les demés. L'artesania com a activitat material es diferencia del treballe en série o industrial. Per a que una artesania siga tal deu ser treballada a mà i quants menys processos industrials tinga, més artesanal va a ser. L'artesania és un objecte totalment cultural, ya que té la particularitat de variar depenent del context social, el paisage, el clima, els recursos i l'història delloc a on es realisa. Moltes voltes no coneixem lo que realment implica l'elaboració de productes artesanals i les característiques que este deu posseir, confonent-els en manualitats, armadors o un atre tipo de productes. El Fondo Nacional per al Foment de les Artesania (FONART) de Mèxic, a través del seu «Manual de diferenciació entre artesania i manualitat», senyala que l'artesania és:

«Un objecte o producte d'identitat cultural o també comunitària, fet per processos manuals continus auxiliats per implementos rudimentaris i alguns de funció mecànica que allaugeren certes tasques. La matèria primera bàsica transformada generalment és obtinguda en la regió a on habita l'artesà. El domini de les tècniques tradicionals de patrimoni comunitari permet a l'artesà crear diferents objectes de variada calitat i mestrage, imprimint-els, ademés, valors simbòlics i ideològics de la cultura local. L'artesania es crea com a producte durador o efímer, i la seua funció original està determinada en el nivell social i cultural, en este sentit pot destinar-se per a l'us domèstic, ceremonial, ornato, vestuari, o be com implemente de treball...».

En l'objecte de definir a la artesania i distinguir-la de la indústria, Eutimio Tovar Rodríguez en «L'Artesania Mexicana, la seua Importància Econòmica i Social» ha propost com a definició d'artesania «tota tècnica manual creativa per a produir, individualment, bens i servicis» i, per lo tant, ha definit indústria com «tota tècnica mecànica aplicada per a produir, socialment, bens i servicis». Per a moltes persones, l'artesania és un terme mig entre el disseny i l'art. Per a uns atres és una continuació dels oficis tradicionals, en els que l'estètica té un paper destacat pero el sentit pràctic de l'objecte elaborat és també important. També queden alguns artesans que es dediquen als cridats «oficis tradicionals», pero cada volta són menys. Un dels principals problemes de l'artesania és la competència en els productes procedents de processos industrials de baix cost, en apariència similar als productes artesans, pero en menor preu i calitat.

Una atra dificultat per als artesans és la forma de comercialisar els seus productes, ya que sent una característica de l'artesania, esta es realisa en tallers individuals o de poques persones, en poca capacitat per a aplegar al mercat.

Etimologia

L'etimologia de la paraula «artesania», deriva de les paraules llatines artis-manus que significa: art en les mans. L'artesania comprén, bàsicament, obres i treballs realisats manualment i en poca o nula intervenció de maquinària, habitualment són objectes decoratius per a la llar. Al que es dedica a esta activitat se li denomina artesà. Les arts manuals són practicades des de fa molts sigles, no se sap en exactitut des de fa quànt temps. Lo que se sap és que des de de la prehistòria ya que s'han trobat artefactes fets manualment sense l'intervenció prèvia o completa d'algun tipo d'instrument mecànic. Fa sigles es buscava la manera de satisfer certes necessitats, per falta de maquinària es varen implementar mecanismes d'utilitat, en un benefici per a una societat.^{cita requerida}

Art i artesania

Vore també: Arts aplicades i Arts decoratives

Artesania de Pobla, Mèxic

Les diferències varen ser subrallant-se a finals de la Edat Mija i es varen consolidar en el Renaixença, dignificant l'activitat i funció social del art en el artiste, i subordinant l'artesania junt en el artesà dins de la visió occidental. Finalment el verdader valor de l'artesania varia d'acort en la demografia.A on l'art és l'expressió creativa que busca transmetre idees, emocions o una visió personal i l'artesania és una producció manual d'objectes útils o decoratius, realisada en tècniques tradicionals. Abdós requerixen de la creativitat i l'habilitat tècnica, tant l'art i l'artesania expressen l'identitat cultural i la visió del creador (artesà).

Artesania en el món

Argentina

Artesà realisant escultures de sal en Salines Grans, província de Bota (Argentina).

Artesà de la illa Suriqui, llac Titicaca, cestería de Bolívia

L'ampli territori d'Argentina, permet que cada regió tinga característiques pròpies sobre les artesania. Existixen artesans dels pobles originaris que mantenen vives ancestrals tècniques. També estan els artesans tradicionals que, utilisant materials com el cuiro i els metals com l'argent i l'or, realisen excelents artesania gauchescas. Per un atre costat, es troben els artesans urbans que generalment s'exponen i venen els seus treballs en places i/o fires d'artesania. Estos distints alvertents conviuen cada any en una gran trobada que es realisa en la ciutat de Colón, província d'Entre Rius. Es tracta de la Festa Nacional de l'Artesania en la que es reunixen cada més de febrer els millors artesans del país.

Bolívia

L'artesania en Bolívia es desenrolla en diferents territoris i conta en característiques culturals pròpies en cada regió, es destaquen els teixits, la alfarería i la cestería que incorporen tècniques ancestrals de les cultures locals.

Chaco

En la regió del chaco bolivià són populars els elements utilitaris elaborats en caraguatá i palma arbolito.

Elaboració de cesto el palma arbolito.

Cuba

En Cuba, els artesans en gran nivell en les seues obres s'agrupen com a membres de l'Associació Cubana d'Artesans Artistes (ACAA), en el cas del qual reben un carnet d'acort a la seua manifestació i aprovació de l'eixecutiu nacional, integrat per destacats artesans i artistes de la plàstica cubana. D'esta forma queda garantisada la comercialisació i promoció de les seues obres a través d'institucions estatals dins del país i en l'exterior. Estos artesans laboran de forma independent en els seus propis tallers i són recolzats per la direcció política i econòmica del país, se'ls considera com a creadors artístics.

Chile

Chile és conegut per la seua rica tradició artesanal, a on es creen diverses peces representatives folore únic del país. Estes artesania comprenen una àmplia gama de tècniques i materials; com són els teixits, ceràmiques, cuiro, cestería, joyeria, entre uns atres. Particularment, la producció en llana d'alpaca és destacada en l'artesania chilena. Este material s'utilisa per a crear bells teixits per a penyores com, chals, ponchos, tovalletes i atres accessoris, que són apreciats per la seua suavitat i calidea.

El govern chilé reconeix l'importància de preservar i promoure estes tradicions artesanals. Per a això, existixen associacions i organismes governamentals que brinden respal i fomenten el desenroll de les artesania en el país. Algunes d'estes organisacions inclouen al Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CNCA) i la Fundació Artesania de Chile. Estes associacions treballen en estreta colaboració en els artesans, brindant-els capacitació, assessorament tècnic, promoció dels seus productes i oportunitats de comercialisació. També s'enfoquen en preservar les tècniques tradicionals i promoure la sostenibilitat en la producció artesanal. Gràcies a estes iniciatives i al talent dels artesans chilens, les artesania de Chile continuen sent apreciades tant a nivell nacional com a internacional, sent un reflex de la riquea cultural i la dedicació dels seus creadors.

Equador

En Equador, artesans de diverses comunitats de l'Equador treballen artesania en gran varietat de materials entre elles: palla toquilla, llana, alpaca, cotó, cabuya i cuiro. Moltes de les artesania poden tardar entre cinc i huit mesos. L'artesania de l'Equador és famosa per la seua calitat. Les seues tècniques com el brodat de Zuleta ya no es troba fàcilment i s'han desplegat campanyes per a donar-les a conéixer en el mercat internacional per a que cobren força.

Capell de palla toquilla

Els capells de palla toquilla són una artesania tradicional de certes regions de la província de Manabí. La matèria primera és la palla toquilla, provinent d'una palmera (carludovica palmata) comuna en la costa equatoriana, que creix entre 1.5 i 2 metros i després de 3 anys està llista per a collir els seus fulls. La finura dels capells es medix en graus, a major finura major és el grau aixina com el valor comercial. Els models més coneguts que s'elaboren són: Classic Fedora, Classic Fedora Semifino, Borsalino; generalment li'ls oferix en colors naturals, pero recentment s'està experimentant en colors teñir.

Teixits

En tot el país les dònes mestizas i indígenes tenen habilitats innates per al teixit, pero existixen 3 zones reconegudes a on es poden trobar teixits de calitat d'exportació: Otavalo, Salasaca, Salines de Guaranda. Les artesanes d'estes zones usen matèria primera de calitat com són: Llana d'Alpaca (vicugna pacos) i Llana d'Ovella (ovis aries) o una combinació de les dos; estes llana passen per un procés de llavat, cardado, hilado i tinturado baix altes normes de calitat. Una volta llista la matèria primera les artesanes posen en pràctica els seus coneiximents ancestrals aixina com paràmetros de calitat com a talla, combinació de colors, terminats, accessoris, etc. Els productes que tenen major demanda són: suéteres d'home i dòna, suéteres de chiquets, tovalletes, gorres, guants, chalinas, ponchos.

Espanya

Artícul principal → Artesania d'Espanya.

Coure de Madrit.

L'artesania en Espanya és molt diversa i variada, i cada comunitat autònoma dispon de diferents productes identificatius, encara que generalment destaca l'elaboració de treballs en ceràmica (com els realisats en Castella i Lleó, la província de Granada, en Talavera de la Reina, en Astúries, en la Regió de Múrcia o en Canàries), en vidre (el centre del qual es troba en Segòvia, en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja), en fusta (en focs en Galícia, Astúries, Catalunya, Castella i Lleó, Illes Balears i Andalusia), en cuiro (Huelva, Sevilla, Albacete i Madrit), en cestería i esparto (Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Aragó o Valéncia) i en varis metals (la cuchillería d'Albacete, les espasas i damasquinado de Toledo i Éibar o la forja segoviana). Ademés, té una extensa representació en el sector textil, en el que es poden trobar teixits (els coneguts de la Alpujarra granadina, les jarapas zamoranas i atres similars en León, Ezcaray, Lorca i Galícia), brodats (com els de la comarca de Serra de França en la províncies de Salamanca, en Segòvia, el de Lagartera en Toledo, o els de La Orotava tinerfenya) i encaixs (comunes en Andalusia i en Almagro), sent el més comú el de bollos, molt estés.

En Espanya, els artesans poden certificar l'autenticitat de la seua producció per mig de l'obtenció del carnet artesà corresponent al seu ofici. Els carnets artesans són otorgats per cada comunitat autònoma. En les Illes Canàries, concretament en Tenerife existix el centre de Documentació i el Museu d'artesania iberoamericana més gran d'Europa que pretén ensenyar als visitants i usuaris el nexe cultural que existix històricament entre els pobles a un costat i a un atre de l'oceà Atlàntic a través dels seus treballs artesanals. Ademés, existixen atres centres coneguts com el de Cabanyes de Polendos (Segòvia).

Mèxic

Catrinas.

Artesania dels carrers de Pobla.

En Mèxic, mils d'artesans perpetuen les tradicions que varen deprendre dels seus antepassats. Açò reflectix no solament un profunt aprecie per la tradició, pero també la necessitat de crear “objectes mexicans” que s'ajusten a les necessitats quotidianes, i que permeten la supervivència durant periodos de dificultats econòmiques. En Mèxic, regatejar les artesania, és menysprear el valor i la dedicació que a lloc l'artesà en la seua obra. Pagar el preu per ella és lo just. Les artesania mexicanes són símbol de tradició i arraïlada, aixina com han segut eixos per a la creació cultural, ocupant un lloc preponderant en les activitats productives de la nostra gent, ya que en elles veem reflectits els nostres orígens i costums. Han significat el desenroll i perfeccionament de tècniques, de formes i símbols, que gràcies a ells, s'han conservat les traces estètiques característiques de la seua regió i que apareixen plasmats en una multiplicitat d'objectes elaborats en diversos materials, com són: Agrane Ferro Forjat Joyeria Fusta Ceràmica Talavera Pewter Vidre Tela/Fil Palma Veles Roba i Accessoris

Textil. Brodat Mazahua, Estat de Mèxic.

Les artesania mexicanes són molt apreciades en tot lo món, perque són mostres de lo colorit i folórico que és Mèxic de tal forma que estan concebudes per a ocupar una funció clau en la vida quotidiana. Gorcs de fanc negre en la cuina, taules de marqueteria, marcs de pewter, tests de fanc pintat. Aixina l'artesania mexicana es convertix en un dels elements decoratius més utilisats en les cases, no solament per raons d'estètica, sino també per la seua utilitat. Mèxic conta en FONART que és el Fondo Nacional per al Foment de les Artesania és un fideicomiso públic del Govern Federal sectorizado en la Secretaria de Desenroll Social (SEDESOL) que sorgix com una resposta a la necessitat de promoure l'activitat artesanal del país i contribuir aixina a la generació d'un major ingrés familiar de les artesanes i els artesans; per mig del seu desenroll humà, social i econòmic. Va ser constituït el 28 de maig de 1974 per mandat de l'Eixecutiu Federal en l'objecte social de fomentar l'activitat artesanal en el país.

• 
  Catrinas artesanals provinents de Texcoco, Mèxic
• Erro al crear miniatura:
  Llàpissos de fusta.

Marroc

L'artesania marroquina s'ha anat ensenyant durant generacions, conseguint peces de gran calitat i en molts detalls. Els tipos d'artesania a destacar són l'artesania d'estores, la cestería, el treball en cuiro (tant els puffs de pell com les mochiles àraps entre atres objectes), la joyeria i la alfarería.

La alfarería

Esta última artesania, la alfarería, en cada regió es produïx un tipo de ceràmica, pero les ceràmiques més destacades són les de Fez i de Safi. En la ceràmica de Fez la característica fonamental és el color blau i en la ceràmica de Safi, que ve a partir de la de Fez, pero les obres usualment són de color marró, vert i groc. En Azemmur, Meknés, Tarudant, Marrakech i Rabat es pot vore tosco fanc vidriado o esmaltado. Per a dos tipos d'usos: Aquells que solament tenen com a objectiu decorar i aquelles tenen utilitat, ya siga per a transportar o per a la conservació aliments. Solen tindre detalls decorats en figures geomètriques o representatives.

Posat d'estores marroquines

Les estores

Les Estores cridades estores bereberes o llauradores, en figures geomètriques són bastes, pero colorides. Les distintes categories d'estes com en l'Alt Atles són més fines, En Marrakech són més creatius i en l'est del país són de color blau i vert en fondos obscurs. En el Mig Atles hi ha estores de fondo blanc i figures obscures de Tassa o de fondo coloreado de Meknes. Al nort de Marroc s'han especialisat en les tècniques de brodat en les que els objectes tenen pareguts motius i gran varietat de colors.

Cestería

Mochila de cuiro marroquí

La cestería es va crear per les necessitats dels habitants, per eixemple; mobiliari de jardí, cistelles per al transport de les compres, llànties i capells. Les materials que s'utilisen pot ser el junc, la canya o la palmera chicoteta.

El Cuiro

L'artesania de cuiro de Marroc és molt famosa entre els turistes. En principi s'utilisaven per als lloms dels llibres, babuchas o cadires de montar, pero s'ha anat millorant els treballs fins a aplegar a fabricar puffs, bossos, maletes, mochiles, cinturons, coixins i caçadores.

Joyeria

En la Joyeria marroquina s'ampren materials com l'or, pedres precioses i argent. Este antic gremi ha estat habitant en els mateixos barris durant sigles en ciutats com Tànger, Marrakech, Rabat, Essaouira, Fez, Meknés i Ix. També podem contar en la joyeria bereber rural en la que solament s'utilisa l'argent i que està plena de símbols sobre la seua cultura. Es fabrica en les ciutats de Talouin, o Ouarzazatem i Tazenajt

Vore també

Artesà Alfarería: art d'elaborar vasijas de fanc cuit. Artesania del ferro per eixemple una bicicleta. Arts decoratives Bisuteria Caldereria: ofici de la cacharrería metàlica (també cobreros, latoneros, hojalateros). Cantería: art de llaurar la pedra. Carretería Cedacería Ceràmica Manyaneria: art i ingenieria de fabricar i desarmar passadors. Cestería Ebanisteria Encuadernación: coser o pegar fulls i cobertes a quaderns de texts i llibres. Glíptica: art de gravar o tallar pedres precioses. Botada Guarnicionería (o talabartería):art de treballar diversos artículs de cuiro o guarnicions per a cavalleries Hilandería Marroquinería: indústria d'artículs de pell, cuiro o imitació. Orfebreria: art de llaurar objectes en metals preciosos. Talla de fusta Taracea (o Marqueteria): treball d'incrustación i revestiment. Taxidermia Tapisseria Teixit Vidre bufat Vitral

Tècniques

• Alfarería
• Teixit
• Aliments
• Damasquinado
• Guadamecil
• Paper maché
• Repujado

Atres

• Art
• Fes-ho tu mateixa
• Arts and Crafts
• Disseny
• Moda

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Artesania.

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..