Gavinet canari

Gavinet canari

Erro al crear miniatura:

Partixes del gavinet canari.

El gavinet canari és un tipo de gavinet ètnic originari de l'illa de Gran Canària, utilisat tradicionalment en llabors agropecuarias. Des de les primeres décades del sigle XX es convertix, ademés, en un distinguit objecte de regal per part d'institucions públiques i privades, sent obsequiat a distintes personalitats i autoritats com Alfonso XIII, Francisco Franco, Juan Carlos I, Hassan II, Bernardo de Holanda, etc. Des de fa uns anys, esta artesania s'ha estés a atres illes del archipèlec canari i també s'elabora en Fuerteventura, Lanzarote, La Palma i Tenerife.

Característiques

L'utensili isleño es distinguix per la seua elaborada «veta» (mànec) fusiforme que pot estar decorat en llínees, figures geomètriques, motius florals, dameros, motius indígenes grancanarios, etc. Est està arrematat en abdós extrems per «casquillos» metàlics troncocónicos, en o sense decoració, que reforcen l'empuñadura i l'estabilitat de la «mechó». El casquillo superior està arrematat a la seua volta per un reblone cridat «perilla», la funció del qual és mantindre unides a pressió totes les parts de la veta, en el qual no s'ampra adhesiu algun. L'espai entre abdós casquillos ho conformen una série de «peces» (alfardons), sempre en número impar, de metal, os, banya, etc., en o sense incrustacions, enfilades en un mechó quadrangular.

El «full» llanceolada de metal, normalment d'acer i un sol «tall» (alguns eixemplars també presenten contrafilo en el «pete» (llom), que és el costat opost al tall), posseïx dos elements característics en la seua part superior concebuts per a recolzar el dit; una escotadura redonejada o rebaixe cridada «gola» i la «barbeta», que és la part sobreixent. cal senyalar que el full (incloent mechó i matalaf) està forjada d'una sola peça, sense unions ni soldadures.

Un atre de les traces distintives de la ferramenta és que conta en un full intercanviable (una característica única entre els gavinets ètnics del món), ya que en ser un útil de treball esta estava somesa a un desgast permanent per l'us i els continus esmolats. Normalment, l'instrument ve acompanyat d'una «baïna» (funda) en pell, la funció principal de la qual era la seguritat del portador en les diferents tasques agropecuarias.

Des dels inicis del gavinet canari, cuchilleros i ferrers han deixat la seua firma en el denominat «matalaf» o «escorchón» (engrosamiento del full fet a forja sobre el que s'assental cap) per mig de muescas llineals i cruciformes, si ben no tots estan firmats. Estes marques servixen com a referència a l'hora d'identificar l'autoria d'un full en concret, que en freqüència coincidia en la manufactura de la veta, en cas que l'artesà fera al mateix temps tant el mànec com el full, lo que no sempre succeïa, com en l'actualitat.

En efecte, molts dels cuchilleros o encabadores es llimitaven a encabar els fulls terminats que adquirien als ferrers. Per això, no es pot catalogar un gavinet antic en funció de la firma del matalaf. En primer lloc perque podria tractar-se d'un full diferent a l'original, substituïda per una atra com a conseqüència del desgast i en segon lloc, perque en cas que el gavinet conservava el seu full original, esta podria haver segut comprada a un ferrer que no tindria per qué coincidir en qui va fer la veta, és dir el cuchillero, encabador o cabero.

Entre les característiques diferenciadoras del gavinet canari es troba la flexible i prim full llanceolada intercanviable, medint el seu pete uns dos o tres milímetros junt al matalaf, per a anar disminuint progressivament en gruixa fins a aplegar a zero en la punta. Una atra traça distintiva del full és la guarda, composta per gola i barbeta, la funció de la qual és servir de respal i protecció al dit índex, impedint que la mà s'esgole cap al tall i es produïxquen corts. Aixina mateix, destaca el ornamentado veta feta a mà, les peces de la qual de distint diàmetro, gruixa, color i material solen estar decorades en incrustacions per a formar els més variats dissenys, de senzills a complexos. És el component plàstic i artístic per antonomàsia, a on queden plasmats el nivell de mestrage i la creativitat de cada artesà.

Orige, evolució i usos

Els aborigen prehispánicos que varen habitar Gran Canària no varen fer us dels metals, en carir l'illa de minerals d'a on poder extraure'ls. L'arribada d'armes blanques es va produir durant la conquista i colonisació europea de l'illa a finals de el XV.

S'han plantejat diverses hipòtesis sobre la procedència del gavinet grancanario. Una d'elles sugerix que el seu orige estaria en les cuchillerías de Toledo i Albacete. No obstant, estudis recents han demostrat que gavinets catalogats com albaceteños en determinats museus, en realitat provenien de Màlaga. El gavinet típic espanyol es feya en Toledo i Albacete, pero també en Andalusia, concretament en Tolox (Màlaga). Este últim presenta similituts en el gavinet canari, tals com a full triangular d'un sol tall, matalaf, mechó, casquillos i veta fusiforme. Pese als distints llocs plantejats, estes hipòtesis coincidixen en senyalar la mitat sur d'Espanya com a àmbit geogràfic d'orige.

Eixe gavinet d'orige foràneu va ser transformant-se en l'illa, incorporant atres influències claus en la seua evolució, com l'alternança de roldanas de banyes de diferents tonalitats en alfardons metàlics, presents en empuñaduras de gavinets i pipes de fumar norteafricà. Tot això va donar lloc a un model de gavinet en unes característiques úniques que ho diferencia dels demés, lo que li ha valgut el nom propi de «gavinet canari». Sobre la seua antiguetat, s'estima que el gavinet isleño apareixeria com a tal entorn a finals de el XVIII i principis de el XIX, forjant-se per primera volta en alguna de les herrerías dels municipis de Guia i Telde.

No obstant, podria deduir-se que ya existia a mitan de el XVIII, a tenor de lo publicat en 1914 en una biografia sobre l'escultor José Luján Pérez, naixcut en l'illa en 1756:

Constant, laboriós per inclinament, sent ya adult, en este anar i vindre de la seua casa al poble i en tots els instants que es trobava desocupado, modelava figures en fusta en el clàssic gavinet del país (...). Va fer el chiquet José el seu primera comunió á els dèu anys, en la chicoteta ermita del barri de «Fontanales», jurisdicció de Moya. I persones de la seua família referixen que, mentres la seua mare parlava en la sacristia en un flare encarregat del santuari, el chiquet va quedar com extasiado en presència de l'image de Sant Bartolomé. Va expressar lo molt que li agradava el Sant i va dir: «Yo faria un com este, pero si tinguera el meu gavinet».

Erro al crear miniatura:

Gavinet en veta del tipo «rayado», contrafilo en el «pete», punteado en el recazo i «baïna». Presenta la fisonomia típica de el XIX; «veta» de major gruixa i full més estret, triangular i puntaguda. Ilustració publicada en 1887 en el llibre d'Olivia Stone a on relata el seu viage a Canàries realisat entre 1883 i 1884.

Respecte a la seua morfologia, els fabricats en el XIX i primera década de el XX presentaven un full més triangular, estreta i grossa, aixina com, en general, vetes més curtes i de major gruixa en comparació als realisats en dates posteriors. Els canvis en les proporcions del full i la veta varen ser provocats per l'expansió i auge del cultiu de la platanera, en tindre que adaptar-se l'útil agrícola a les necessitats derivades d'eixe cultiu. Estes modificacions, que varen escomençar a produir-se al final de la primera década de el XX, s'han mantingut fins a l'actualitat.

Pero els canvis no es varen llimitar únicament a la fisonomia de l'objecte, la decoració del cap també va sofrir una evolució important en l'introducció de nous motius que seguixen utilisant-se a dia de hui. Des de l'últim terç de el XIX, la família Batista de Guia va jugar un paper fonamental en este aspecte, començant per la figura del patriarca, José Batista González, platero de professió. No obstant, va anar el seu fill Fermín Vicente Paulino Batista León, conegut com a «mestre Vicente Batista», qui desenrollaria i enriquiria el nou estil. El seu pare va iniciar el canvi en l'estètica de les vetes, pero va ser ell qui va revolucionar esta artesania per mig de l'harmonia geomètrica, la simetria, l'orde i el color, fins a tal punt que molts dels seus treballs poden catalogar-se d'autèntiques obres d'art.

Estos orfebres guienses varen marcar un abans i un despuix en el història de l'utensili, en incorporar nous materials i elements decoratius que varen donar lloc a noves i complexes composicions, com els «dameros i flors». Atres membres destacats de la saga que varen continuar en la tradició familiar d'elaborar «vetes de flors» varen ser la germana de mestre Vicente, Carmen Batista León i el fill d'est, Vicente Batista López. Posteriorment, atres artesans han seguit diversificando el repertori de dameros o ajedrezados, creant toda una serie de nous dissenys.

La ferramenta ha segut coneguda en l'illa per diferents noms: «gavinet de labranza», «gavinet del país», «gavinet a us del país», «gavinet canari», «gavinet veta peça», «gavinet veta os», etc.

Una de les denominacions utilisades freqüentment per a referir-se al arma blanca és el canarisme naife. l'etimologia de la paraula deriva del anglés knife (gavinet), pronunciació: ˈnaɪf/, terme que es va popularisar en les últimes décades de el XX, encara que ya existia a finals de el XIX en la capital de l'illa (no aixina en zones rurals o atres municipis), coincidint en l'increment de les relacions comercials, l'afluència de visitants i el tràfic marítim en Gran Bretanya. Els investigadors preferixen no utilisar este vocable al no tindre el gavinet isleño procedència anglesa, decantant-se pel nom genèric de «gavinet canari». Est fa alusió al gentilici de Canària (Gran Canària), un dels noms pel que era coneguda l'illa en centurias passades, no al gentilici de l'archipèlec.

Històricament, l'útil de treball sempre va estar vinculat al món rural, a on era utilisat pels hòmens en l'agricultura i la ganaderia. Solia dur-se a la cintura enfundat en la seua baïna subjecta al cinturó, ceñidor o pantaló. No obstant, com qualsevol gavinet, la seua condició d'arma blanca va ser utilisada en ocasions per a cometre delictes contra la vida i l'integritat física, sobretot en les primeres décades de el XX en Gran Canària i Tenerife, tal i com arreplega la prensa de l'época. Tot això va propiciar que en 1916 es restringira el seu us:

Erro al crear miniatura:

Monument a cuchilleros i ferrers en forma de gavinet canari (2004), Guia de Gran Canària.

Encara que el seu us tradicional encara perdura, en el pas del temps ha passat a ser considerat un artícul decoratiu, de coleccioniste, de regal, de menage de cuina/servici de taula, de recort, aixina com un símbol d'identitat canària.

Existix un monument dedicat als cuchilleros i ferrers de Guia de Gran Canària la forma de la qual reproduïx este símbol cultural a escala jagantesca. El «Festival del Sur, Trobada Teatral Tres Continents» que se celebra en Agüimes, concedix anualment el premi «Gavinets canaris», entregant un com a reconeiximent. Sense oblidar que des del sigle XIX s'ha expost en diverses fires i es fan exposicions monogràfiques sobre el mateix.