Aborigen canaris
La designació «aborigen canaris» s'aplica genèricament als primers pobladors que varen habitar les illes Canàries (Espanya) abans de la conquista i colonisació europees en el XV. Són també coneguts com a antics canaris o indígenes canaris, si be de manera popular i generalisada se'ls denomina com guanches, pese a que este terme originalment es referia solament als aborigen de l'illa de Tenerife.[1][2][3]
Durant més d'un mileni, varen habitar les illes adaptant-se a les seues condicions migambientals, lo que va donar lloc a formes culturals úniques i a l'integració dels seus sistemes religiós, social, polític i econòmic en l'entorn geogràfic insular. Esta evolució diferenciada va configurar sèt cultures insulars ben distintes, el desenroll de les quals va continuar fins a la conquista de les illes Canàries per la Corona de Castella, iniciada en Lanzarote (1402) i finalisada en Tenerife (1496).
El seu organisació social comprenia des d'estructures tribals (com en Lanzarote i Fuerteventura) fins a formes protoestatals (especialment en Gran Canària i Tenerife). Habitaven principalment en coves naturals, encara que també varen construir vivendes de pedra seca (mampostería) en Gran Canària, Fuerteventura, Lanzarote i El Ferro. El seu economia de subsistència es basava en la ganaderia caprino i ovina, una agricultura bàsica de cereals i llegums, i la recolecció de recursos selvats terrestres i marins. En carir de metals, varen desenrollar una indústria lítica (basalt, obsidiana) i produïen ceràmica a mà sense torne.
El seu religió era politeiste i animista, centrada en un deu suprem associat al cel i esperits malignes que influïen en la vida quotidiana. Creïen fermament en la vida despuix de la mort, manifestat en ritos funeraris a on va destacar la pràctica de la momificació complexa (especialment en Tenerife). Els aborigen canaris constituïxen l'únic poble natiu documentat en la Macaronesia, puix no existix evidència de poblament preeuropeo en Azores, Cap Vert i Madeira.
Etnónimos i noms de les illes
Encara que en l'historiografia se sol fer referència als primers pobladors de forma genèrica com a aborigen canaris, en els estudis moderns i en les publicacions divulgatives s'ha establit l'us de diferents etnónimos per a cada una de les poblacions per illes:[1]
- Benahoarites o auaritas són cridats els aborigen de La Palma.
- Bimbaches o bimbapes els d'El Ferro.
- Canaris els de l'illa de Gran Canària.
- Gomeros els de La Gomera.
- Guanches els aborigen de Tenerife.
- Majos o mahoreros els de Fuerteventura i Lanzarote.
No obstant, molts d'ells són neologismes sorgits en els sigles XVIII i XIX, cas de benahoarita, o varen ser imposts pels conquistadors, com majo o canari. Els únics que semblen ser genuinamente aborigen són els etnónimos guanche i bimbape. Els texts dels exploradors de les illes dels sigles XIV i XV, i els d'els primers historiadors del XVI, solien referir-se als aborigen com a canaris en general o especificaven que eren naturals de, acompanyat de l'illa de procedència.[4]
Nomenes aborigen de les illes
Les fonts històriques tradicionals sí varen conservar per contra en la majoria dels casos les denominacions en que alguns dels aborigen denominaven a la seua pròpia illa:
- El Ferro: Esero.[2]
- La Palma: Benahoare.[2]
- Tenerife: Achinech[5] o Chineche.[2][6]
- Lanzarote: Tyterogaka[7] o Maoh.[6]
Els térmens utilisats per a les demés illes presenten dubtes sobre la seua possible procedència aborigen:
Orígens de la població
L'evidència genómica indica que el primer poblament de les Illes Canàries va ocórrer entre els sigles II i V de l'era comuna. La majoria dels pobladors provenien del nort d'Àfrica —actual Marroc—, en predomini del linaje patern I-M183. També s'identifiquen haplogrupos minoritaris subsaharians, expansions neolíticas europees i moviments de l'Edat del Bronze en el Magreb. Despuix d'este poblament inicial, l'evidència arqueològica sugerix que les conexions en Àfrica varen ser mínimes, mantenint-se un prolongat aïllament fins al contacte europeu en el XIV. La conquista castellana en el XV va generar un procés de mestiçage en la població indígena supervivent.
Característiques demogràfiques
La població precolonial en Tenerife, La Palma i Gran Canària era de 30 000-60 000 habitants, mentres que la del restant de l'archipèlec 1000-3000 habitants. Els factors de la reducció poblacional eren l'efecte fundador (anàlisis d'homologia de seqüència), l'insularitat i la llimitació de recursos. L'estudi mostra una diversitat genètica insular: les illes orientals (Gran Canària, Fuerteventura, Lanzarote) mostren major afinitat en poblacions europees antigues i modernes que les occidentals.[13][14][15]
Atres teories cronològiques
Alguns estudis proponen dates anteriors:
- VI: basada en datacions en la cova dels Guanches en Icod dels Vins (Tenerife).[16]
- X: segons troballes en jaciments de Lanzarote i Fuerteventura.[17][18]
Interaccions precolonials
En Teguise (Lanzarote), restants arqueològics dels sigles I-IV —com a ceràmiques púnicas i ánforas romanes— indiquen que els indígenes varen mantindre rets comercials en pobles mediterràneus durant l'Antiguetat tardana.[19]
Teories sobre el poblament
L'hipòtesis predominant sosté que els primers pobladors eren pobles amaziges del nort d'Àfrica, basant-se en:
- Evidències llingüístiques: Inscripcions en líbico-bereber (Garafía, El Julan) idèntiques a les trobades en Líbia i Argèlia, aixina com toponímia i sistemes de numeració afins.
- Cultura material: Ferramentes, ceràmica i rituals paralels en el Magreb.
- Genètica: 55 % de linajes materns aborigen mostren afinitat magrebí, encara que l'absència del haplogrupo O6b1 planteja interrogants sobre el seu orige exacte.[20]
Dinàmica migratòria
La colonisació provablement va ocórrer en múltiples onades, impulsada per la desertisació del Sàhara i la pressió d'assentaments fenicio-púnicos i romans en Àfrica. Es teoriza que els primers grups varen aplegar vinculats al comerç mediterràneu (sigles I-IV), mentres onades posteriors correspondrien a comunitats rebels front a Roma.[21]
Debats pendents
- Capacitat nàutica: L'aïllament insular i l'aparent falta de tecnologia naval indígena contradiuen migracions autònomes.
- Rutes d'arribada: No es descarta que fenicis o romans traslladaren poblacions, pero no existixen proves concloents.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Gentilicis». Món Guanche. Associació Món Guanche. Consultat el 12 de setembre de 2014. «Entorn a 1590, un historiador que va firmar la seua obra en l'pseudónimo de Juan d'Abreu Galindo (III, 13) va arreplegar eixe gentilici expressat de manera inequívoca en llengua amazighe: «Esta ysla de Tenerife es diu en la seua comun parlar Chíneche, i alos naturals cridaven Bincheni». Un sigle més vesprada, el mege i també historiador Tomás Marín de Cubas (1694: 26v, 50) va reportar la mateixa senya, pero esta volta baix una forma llaugerament distinta: «[a] els naturals li[s] criden Guanchini». Les diferències obedixen a que un autor va apuntar el plural i un atre, el singular: wanshen, pl. winshen. Perque l'enunciat guarda relació en el nom de l'Illa, Ashenshen (o Ašenšen), arrematat per la reduplicación expressiva del tema que es pert en el gentilici. D'ací deriven totes les variants que hui coneixem, la més famosa de les quals és la veu 'guanche'.»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Abréu Galindo (1848). Història de la conquista de les sèt illes de Gran Canària, Santa Creu de Tenerife: Imprenta, Litografia i Llibreria Isleña, pp. 197.
- ↑ «[1]», Prensa Canària, S. A.. Consultat el 14 d'abril de 2023.
- ↑ Cebrián Latasa (2003). Ensage per a un diccionari de conquistadors de Canàries, Illes Canàries: Conselleria d'Educació, Cultura i Deports del Govern de Canàries, p. 20. ISBN 84-241-5235-2.
- ↑ Espinosa (1952). Història de La nostra Senyora de Candelaria, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions, pp. 26.
- ↑ 6,0 6,1 Torriani, Leonardo (1959). Descripció i història del regne de les Illes Canàries: abans Afortunades, en el semblar de les seues fortificacions, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions, p. 37; 172.
- ↑ 7,0 7,1 Cioranescu, Antonio (1965). Li Canarien: cròniques franceses de la conquista de Canàries. III. Text de Gadifer de La Salle, Sant Cristóbal de l'Estany; les Palmas de Gran Canària: Institut d'Estudis Canaris; El Museu Canari, pp. 138.
- ↑ «Gomera». Diccionari de Toponímia de Canàries: Els Guanchismes. Universitat de les Palmas de Gran Canària. Consultat el 22 de març de 2023.
- ↑ (2000) «Tamarán el fals nom d'una illa anomenada Canària», XIII Coloqui d'Història Canari-Americana; VIII Congrés Internacional d'Història d'America (AEA; 1998), les Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària. ISBN 84-8103-242-5.
- ↑ (2015).«Tamarán el supost nom de l'illa de Gran Canària: un fals guanchisme per inexistent».Anuari d'Estudis Atlàntics.Patronat de la Casa de Colón.les Palmas de Gran Canària:(61)ISSN 0570-4065.Consultat el 15 d'abril de 2023.
- ↑ Viana (1968-1971). Alejandro Cioranescu (ed.). conquista de Tenerife, Santa Creu de Tenerife: Aula de Cultura del Cabildo Insular de Tenerife, pp. 20; 27.
- ↑ «The genomic history of the indigenous people of the Canary Islands».Nature Communications.14(1)
- 4641.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-023-40198-w.Consultat el 2025-08-18.
- ↑ «The genomic history of the indigenous people of the Canary Islands».Nature Communications.14(1)
- 4641.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-023-40198-w.Consultat el 2025-08-18.
- ↑ «La ULPGC participa en un estudi que situa l'arribada dels bereberes a Canàries entre els sigles I i III de nostra era» (en és). ULPGC - Universitat de les Palmas de Gran Canària. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ «L'ADN revela que la primera colonisació de Canàries va ser més complexa de lo que es creïa» (en és). ElDiario. és. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ (2000).«El menceyato d'Icod en el poblament de Tenerife. D. Gaspar, Les Colomes i Els Guanches. Sobre el poblament i les estratègies d'alimentació vegetal entre els guanches».Eres. Arqueologia/Bioantropología.Museu Arqueològic de Tenerife.Santa Creu de Tenerife:(9)
- 67-129.ISSN 1130-6572.
- ↑ Atoche Penya, Pablo; Ramírez Rodríguez, {{{nom2}}} (2017). C14 references and cultural sequence in the Proto-history of Lanzarote (Canary Islands).
- ↑ «'El jaciment obligarà a reescriure l'història canària'» (en és). La Província - Diari de les Palmas. Consultat el 2025-08-06.
- ↑ «La ULPGC troba en Teguise més evidències d'intercanvis entre indígenes protohistòrics i cultures mediterrànees de l'Antiguetat tardana» (en és). ULPGC - Universitat de les Palmas de Gran Canària. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ Tesis: [enllaç trencat] de Maca Meyer, Nicole
- ↑ «ESTUDIE DEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ GUANCHE DE TENERIFE».Chungará (Arica).32(1)
- 27–32.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562000000100006.Consultat el 2021-08-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aborígenes canarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.