Teguise

Teguise

Teguise és una ciutat i municipi espanyol pertanyent a l'illa de Lanzarote, en la província de Las Palmas, comunitat autònoma de Canàries. El municipi s'estén en una franja que va des de la costa este a l'oest, i comprén diverses localitats aixina com l'illa de La Graciosa i els demés illots del archipèlec Chinijo.

La Vila de Teguise va ser la capital de Lanzarote fins al trasllat en 1847 de la sèu a la ciutat de Sec, sent Teguise el segon municipi més poblat de Lanzarote despuix d'esta. El municipi no obstant, seguix sent considerada la capital eclesiàstica de l'illa, en contar en la parròquia matriu insular, Nostra Senyora de Guadalupe.

Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2019 i pertany des de llavors a l'associació homònima.

Geografia

La Graciosa

El municipi de Teguise, en els seus 264 km², és el més extens de l'illa de Lanzarote. En l'interior del mateix, als peus de la Caldera de Guanapay, se situa la capital municipal, la vila de Teguise, declarada en els anys 106 conjunt arquitectònic històric-artístic. En la costa surest del municipi es troba el núcleu turístic de Costa Teguise, una de les principals zones turístiques de Lanzarote. En l'atre alvertent coster (noroccidental) es troba la plaja de Famara, de sis quilómetros i mig de llongitut, als peus del Massiç de Famara. Des d'esta plaja i cap a l'interior de l'illa discorre una planura arenenca coneguda com El Jable. Atres localitats del municipi són Caleta de Famara, Tahíche, Nazaret, Guatiza, Tiagua, Tao, Soo, Muñique, El Mojón, Les Valls i Teseguite.

La municipalitat també comprén al archipèlec Chinijo, compost per l'illa de La Graciosa i els illots d'Alegranza, Roque de l'Est, Roque de l'Oest i Montanya Clara.

Història

En anterioritat a la conquista de l'illa pels europeus, l'entorn de la vila conegut com el Gran Llogaret, era un dels principals núcleus de població maja. Un atre dels assentaments de població aborigen més importants en Lanzarote va ser Zonzamas, principal jaciment arqueològic de l'illa, que es troba en l'àmbit territorial d'este municipi. Despuix de la conquista normanda, el nebot de Jean de Bethencourt, Maciot, hereu del señorío de les illes Canàries, va fundar Teguise, tercera urbs colonial de Canàries despuix de Sant Marcial del Rubicón, al sur de Lanzarote, i Betancuria, en Fuerteventura.

Teguise, (originalment Vila de Sant Miguel Arcàngel de Teguise) es va convertir en la capital de l'Illa aprofitant el seu emplaçament geogràfic central que li procurava ampara de les freqüents incursions de pirates, que aixina i tot varen sacsar a la població en vàries ocasions. La montanya de Guanapay va servir com a atalaya de vigilància en divisar-se des d'ella la pràctica totalitat de les costes de l'illa. Allí es va construir una fortalea defensiva, el Castell de Santa Bàrbara, convertit en el XX en sèu del Museu de l'Emigrant Canari i posteriorment en Museu de la Pirateria.

Teguise va créixer des de mediats de el XVI constituint-se un important entramat urbà que s'ha conservat. En la vila es concentraven les principals institucions de l'illa, com el Cabildo o l'Escribanía, aixina com els principals centres eclesiàstics.

En el XIX, el port de Sec va ser prenent un major pes econòmic i social, traslladant-se la capital de l'illa a dita ciutat en 1847. En eixa mateixes dates es desenrollarà en el municipi de Teguise una important activitat entorn al cultiu de la cochinilla, insecte paràsit de la tunera o chumbera del com s'extrau la tenyida que servix a la fabricació del color carmín. A pesar de la crisis del sector en el desenroll de les tenyides sintètiques, este cultiu tradicional s'ha conservat en l'entorn de les localitats de Mala i Guatiza.

En les últimes décades de el XX, el turisme s'ha convertit en una de les principals fonts econòmiques del municipi, principalment en la localitat de Costa Teguise, un dels tres principals centres turístics de Lanzarote.