Betancuria
Betancuria és una localitat i municipi espanyol pertanyent a l'illa de Fuerteventura, en la província de Las Palmas, comunitat autònoma de Canàries.[1]La vila de Betancuria va ser l'antiga capital de l'illa des de 1405 fins a 1834, quan passaria a ser L'Oliva, per a posteriorment Port del Rosario convertir-se en la capital insular que es manté en l'actualitat. Encara hui, Betancuria seguix sent considerada la capital eclesiàstica de Fuerteventura, en contar en la parròquia matriu de l'illa, Santa María de Betancuria.
En l'ermita de Vega de Riu Palmes es troba l'image de la verge de la Penya, patrona de Fuerteventura. En setembre se celebra una romeria en el seu honor, de gran participació popular. Un atre núcleu de població ho constituïx Valle de Santa Inés, a on es troba l'ermita de Santa Inés, construïda poc despuix de la conquista. Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2019 i pertany des de llavors a l'associació homònima.
Toponímia
[editar | editar còdic]El municipi pren el seu nom de la seua capçalera administrativa, la vila de Betancuria, que deriva de la capella intitulada de la nostra senyora de Bethencourt fundada cap a 1405 per Jean de Bethencourt, un dels caps dels normandos i castellans durant la conquista europea de l'illa.[2][3]
La vila era coneguda antigament com a Santa María de Betancuria.
Geografia
[editar | editar còdic]
El municipi se situa en la part centre-occidental de l'illa de Fuerteventura, a 20,5 km de la capital insular, enclavado en el massiç montanyós de Betancuria.
Conta en una superfície de 103,64 km², sent el municipi menys extens de l'illa. D'esta superfície, la gran majoria es correspon en una extensa àrea rural i natural.[4][5]
Llimita en els municipis de Port del Rosario, Antiga, Tuineje i Pájara.[5]
La capital municipal, la vila de Betancuria, es troba a una altitut de 395 m s. n. m.,[4] alcançant el municipi la seua altitut màxima en el Pico de l'Atalaya, a 725 m s. n. m.[5]
El municipi conta en una llongitut de costa de 18,8 km, sent molt accidentada i contant en solament una plaja de certa entitat: la plaja del Valle o d'Aigües Verdes.[4][6]
Clima
[editar | editar còdic]Betancuria posseïx un clima àrit càlit segons la classificació de Köppen.[7]
El més més càlit és agost, en una temperatura mija de 23.4 °C, sent el més fret giner, en 16.2 °C. La temperatura mija anual és de 19.7 °C.[7]
Sobre les precipitacions, el municipi registra un promig de 89 mm a l'any, sent el més més plujós decembre en 18 mm. En el més de juliol no es registren precipitacions.[7]
Espais protegits
[editar | editar còdic]Pràcticament la totalitat de la superfície municipal es troba inclosa en el parc rural de Betancuria.[5]
Història
[editar | editar còdic]
La vall de Betancuria va ser el primer assentament europeu de l'illa. Des de la conquista, Betancuria es va convertir en la capital insular i sèu dels principals òrguens administratius i religiosos de Fuerteventura.
L'ubicació de Betancuria en l'interior de l'illa, llunt dels possibles atacs piráticos, va ser model per a atres localitats de l'archipèlec, tals com Teguise en Lanzarote, Sant Cristóbal de l'Estany en Tenerife i Valverde en El Ferro.[8]
En 1416 es va construir el convent franciscano de sant Buenaventura, el primer que es va construir en Canàries, sent sant Buenaventura de Fidanza el patró històric de l'illa de Fuerteventura i de Betancuria. En este convent varen viure els flares sant Diego d'Alcalà i Juan de Santorcaz.[9]
En 1424 el papa Martín V va erigir en Betancuria l'efímer bisbat de Fuerteventura, el qual va englobar a totes les Canàries llevat l'illa de Lanzarote. Este bisbat va tindre la seua sèu en l'iglésia de santa María de Betancuria, elevada per a això a ranc de catedral. L'orige d'este bisbat està directament relacionat en els successos ocorreguts despuix del Cisma d'Occident (1378-1417). El bisbat va ser abolit en 1431, solament sèt anys despuix d'haver segut creat.[10]
El 16 d'agost de 1593, Betancuria va anar pràcticament arrasada per una invasió berberisca liderada per Xabán Arráez, sent saquejats i destruïts la major part dels edificis de la vila, entre ells l'iglésia, que seria reconstruïda posteriorment, i el convent de sant Buenaventura, que mai va ser reedificado. Els assaltants varen capturar ademés a uns 60 veïns.[11]
A partir del sigle xix, Betancuria va ser perdent progressivament poder en favor d'atres núcleus de població en major desenroll econòmic, com Pájara, L'Oliva o Antiga. Finalment, en 1834 pert la capitalitat de l'illa.
Demografia
[editar | editar còdic]Betancuria conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Sobre el lloc de naiximent, el 74 % (573 persones) havien naixcut en Canàries, dels quals el 55 % (317 pers.) lo havien fet en el propi municipi, un 30 % (174 pers.) en un atre municipi de l'illa i un 14 % (82 pers.) procedia d'una atra illa de l'archipèlec. El restant de la població la componia un 23 % (174 pers.) de naixcuts en l'Estranger, sobretot d'Alemània i Marroc, i un 3 % (26 pers.) en el restant d'Espanya.
| Entitat singular | Habitants |
|---|---|
| Betancuria (capital municipal) | 219 |
| Valle de Santa Inés | 375 |
| Vega de Riu Palmes | 179 |
Símbols
[editar | editar còdic]Escude
[editar | editar còdic]L'escut heràldic municipal va ser aprovat per Real Decret 2638/1978, de 14 d'octubre, sent la seua descripció:[12]
Bandera
[editar | editar còdic]La bandera va ser aprovada pel govern de Canàries per orde de 16 de maig de 1995, sent descrita com: «En un pany de 2/3, blanca en una franja dentellada en negre, en la proporció de tres quartes parts blanca i la quarta partix restant, en negre, sent la primera o superior la de color blanc».[13]
Administració i política
[editar | editar còdic]El municipi es rig pel seu Ajuntament, compost per l'alcalde-president i sis regidors.[14]
Cultura
[editar | editar còdic]
Festes
[editar | editar còdic]Durant tot l'any Betancuria celebra diferents festivitats a lo largo y ancho de el municipi, sent dies festius locals el 14 de juliol, festivitat de sant Buenaventura, i el 24 d'agost, dia de sant Bartolomé.[16]
Entre les festes del municipi destaquen:[17]
| Data | Celebració | Lloc |
|---|---|---|
| 21 de giner | Santa Inés | Valle de Santa Inés |
| 14 de juliol | Sant Buenaventura | Betancuria (caixco) |
| 5 d'agost | La Penya Chica | Vega de Riu Palmes |
| 24 d'agost | Sant Bartolomé apòstol | Valle de Santa Inés |
| Tercer dissabte de setembre | Nostra senyora de la Penya | Vega de Riu Palmes |
| 13 de novembre | Sant Diego | Betancuria (caixco) |
| 8 de decembre | La nostra senyora de la Concepció | Betancuria (caixco) |
| 18 de decembre | Aparició de la verge de la Penya | Vega de Riu Palmes |
Patrimoni
[editar | editar còdic]- Iglésia matriu de la Concepció o de Santa María de Betancuria
- Ermita de santa Inés
- Ermita de la nostra senyora de la Penya
- Ermita de sant Diego d'Alcalà
- Ruïnes del convent franciscano de sant Buenaventura
- Museu d'art sacre
- Museu arqueològic de Fuerteventura
- Museu d'artesania
- Parc rural de Betancuria
Transport
[editar | editar còdic]En autobús —guagua— queda conectat per mig de la següent llínea de TIADHE:
| Llínea | Trayecte | Recorregut |
|---|---|---|
Localitats hermanadas
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Senyes del Registre d'Entitats Locals». Ministeri de Facenda i Administracions Públiques. Consultat el 7 d'agost de 2021.
- ↑ Serra Ràfols, Elías (1959-1964). Li Canarien. Cròniques franceses de la conquista de Canàries, Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris.
- ↑ Torriani, Leonardo (1959). Descripció i història del regne de les Illes Canàries: abans Afortunades, en el semblar de les seues fortificacions, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Superfície, perímetro, llongitut de costa, altitut i distància a la capital per municipis de Canàries». Institut Canari d'Estadística. Consultat el 7 d'agost de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Visor de Grafcan». Sistema d'Informació Territorial de Canàries IDECanàries. Consultat el 7 d'agost de 2021.
- ↑ «Guia de plages. Plaja de l'Entanque / Aigües Verdes». Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic. Consultat el 8 d'agost de 2021.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Clima: Betancuria (Espanya)». Climate-data.org. Consultat el 7 d'agost de 2021.
- ↑ (2017).Anuari d'Estudis Atlàntics.Institut Superior de Teologia de les Illes Canàries.Las Palmas de Gran Canària:(63)
- 5.ISSN 2386-5571.Consultat el 10 d'agost de 2025.
- ↑ (2004).Almogaren: revista del Centre Teològic de Las Palmas.Institut Superior de Teologia de les Illes Canàries.Las Palmas de Gran Canària:(34)
- 199-211.ISSN 1695-2669.Consultat el 18 d'agost de 2021.
- ↑ Sánchez Rodríguez (2004). «El cisma d'Occident i el bisbat de Fuerteventura», L'Iglésia en les Illes Canàries, Las Palmas de Gran Canària: Govern de Canàries, pp. 21-24. ISBN 84-7947-377-0.
- ↑ Anaya Hernández (1985). «Repercussions del cors berberisco en Canàries durant el sigle XVII captius i renegats canaris», V Coloqui d'Història Canari-Americana (1982), Las Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària, pp. 123-178. ISBN 84-85628-57-8.
- ↑ «Betancuria». Símbols de Canàries. Banderes i Escuts de les illes. Consultat el 7 d'agost de 2021.
- ↑ «Orde de 16 de maig de 1995, per la que s'aprova la bandera del municipi de Betancuria (Fuerteventura)». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 7 d'agost de 2021.
- ↑ «Concejalies». Ajuntament de Betancuria. Consultat el 20 d'agost de 2021.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Betancuria».
- ↑ «Orde de 29 de decembre de 2020, per la que es determinen les festes locals pròpies de cada municipi de la Comunitat Autònoma de Canàries per a l'any 2021». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 18 d'agost de 2021.
- ↑ «Festes del municipi de Betancuria». Ajuntament de Betancuria. Consultat el 18 d'agost de 2021.
- ↑ «[1]», Companyia Canària d'Emissions. Consultat el 21 d'agost de 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Betancuria.- Ajuntament de Betancuria
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Betancuria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.