Anar al contingut

Institut Nacional d'Estadística (Espanya)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Institut Nacional d'Estadística (Espanya)

El Institut Nacional d'Estadística (INE) és un organisme públic espanyol encarregat de la coordinació general dels servicis estadístics de l'Administració General de l'Estat i la vigilància, control i supervisió dels procediments tècnics dels mateixos. Actualment es troba adscrit al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Entre els treballs que realisa, destaquen les estadísticas sobre la demografia, economia, i societat espanyoles. A través de la pàgina web oficial es poden seguir totes les actualisacions dels distints treballs i estudis.

Història i antecedents

Comissió d'Estadística del Regne

L'organisme estadístic espanyol més antic del que es té documentació és la Comissió d'Estadística del Regne, establida el 3 de novembre de 1856, durant el regnat d'Isabel II. el general Narváez, per llavors president del Consell de Ministres, va firmar un decret pel que es creava una Comissió, composta per persones de reconeguda capacitat, per a la formació de l'Estadística General del Regne. L'1 de maig de 1861, la Comissió va passar a denominar-se Junta General d'Estadística, i el seu primer treball va consistir en l'elaboració del cens de població. Un decret del 12 de setembre de 1870, durant el govern provisional del general Serrano, va crear l'Institut Geogràfic. Tres anys més vesprada, el 19 de juny de 1873, passava a denominar-se Institut Geogràfic i Estadístic, assumint totes les tasques de recollida d'informació numèrica per a l'Estat. En 1890 les estadístiques varen passar a dependre del Ministeri de Foment. Un decret d'1 d'octubre de 1901 va establir la formació de les estadístiques oficials i la publicació de les mateixes. L'Institut Geogràfic i Estadístic es va transformar en Direcció general i es varen crear departaments en els ministeris per a completar la seua llabor. En 1921, es va crear el Consell del Servici Estadístic, el qual va ser reformat en 1924. En 1928 va passar a formar part del Ministeri de Treball i Previsió i en 1931 del Ministeri de Presidència. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va escomençar a funcionar el Servici Sindical d'Estadística, en coordinació en els Servicis d'Estadística de l'Estat, dins de l'anomenada zona nacional.

Institut Nacional d'Estadística

L'Institut Nacional d'Estadística va ser creat a raïl de la Llei del 31 de decembre de 1945, publicada en el BOE del 3 de giner de 1946, en la missió d'elaborar i perfeccionar les estadísticas demogràfiques, econòmiques i socials ya existents, la creació d'atres noves i la coordinació en els servicis estadístics de les àrees provincials i municipals. A finals de 1964, es va instalar en l'INE el primer ordenador. Es tractava d'un IBM 1401 de primera generació, per al que es va formar un equip de quatre estadístics facultatius i dèu tècnics. En els quatre anys següents es va conseguir que dit ordenador operara a ple rendiment. En 1970, es va instalar un IBM 360/50, un dels majors de l'administració espanyola del moment. Per a la seua utilisació es va formar a dèu facultatius i vint tècnics. En l'II Pla de Desenroll (1969-1972), es va proyectar la nova sèu de l'INE, situada en el passejada de la Castellana de Madrit, la qual va quedar terminada en 1972. En 2004, es varen iniciar uns treballs de millora i ampliació de les instalacions de la sèu principal, que varen fer necessària una sèu provisional, situada en l'edifici Torre Rioja, en el carrer de Rosario Pi. El fi de dites obres va ser en 2007, quedant ubicat de nou en Castellana 181, en un colorit i remozado edifici. El 9 de maig de 1989, es va promulgar la Llei de la Funció Estadística Pública, que fa de l'Institut Nacional d'Estadística un organisme autònom, potenciant les noves tecnologies estadístiques, la coordinació en les comunitats autònomes, l'elaboració del Pla Estadístic Nacional i les relacions en l'Unió Europea en matèria estadística. Per Real Decret 508/2001, d'11 de maig, es va aprovar un nou Estatut, que va assignar a l'INE les funcions de coordinació general dels servicis estadístics de l'Administració General de l'Estat, la vigilància, control i supervisió de les competències de caràcter tècnic dels servicis estadístics estatals, i les demés previstes en la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública. Este estatut va ser reformat en quatre ocasions —2003, 2005, 2009 i 2015—, principalment per a modificar la seua estructura creant nous òrguens per a relacions internacionals o adaptant el nom d'uns atres. En l'any 2022 es va aprovar un nou estatut que va actualisar al de 2001 i, ademés de modificar la denominació de les direccions generals principals, va establir un tercera per a estadístiques de població. Este estatut es va modificar a finals de 2025, elevant el Departament de Contes Nacionals a ranc de direcció general.[1]

Estructura

L'actual estructura orgànica de l'INE es regula en el Real Decret 803/2022, de 4 d'octubre, pel que s'aprova el seu Estatut, en la seua redacció donada pel Real Decret 965/2025, de 29 d'octubre.[2]

  • La Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística, en ranc de Subsecretaria.
    • La Direcció general de Planificació Estadística i Processos.
    • La Direcció general d'Estadístiques de la Població.
    • La Direcció general d'Estadístiques Econòmiques.
    • La Direcció general de Contes Nacionals.
    • La Secretaria General, en ranc de Subdirecció General.
    • l'Oficina del Cens Electoral, en ranc de Subdirecció General.
    • La Subdirecció General de Relacions Internacionals i Agenda 2030.
    • La Subdirecció General de Formació, Anàlisis i Innovació en la producció estadística.
    • La Subdirecció Generalaboratori de Senyes.
    • El Gabinet de la Presidència, en ranc de Subdirecció General.
  • El Consell de Direcció, com a orgue colegiat de govern, que reunix al president de l'INE en els directors generals de l'Organisme i els titulars del Departament de Contes Nacionals, de la Secretaria General i del Gabinet de la Presidència de l'INE. Aixina mateix, l'INE conta en una extensa ret de delegacions en totes les províncies i en les ciutats autònomes de Ceuta i Mella.

Òrguens estadístics colegiats

Erro al crear miniatura:
Delegació provincial de l'INE en Pontevedra.

La Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública establix que el Consell Superior d'Estadística és un orgue consultiu dels servicis estadístics estatals (artícul 37) i crea la Comissió Interministerial d'Estadística (artícul 36) i el Comité Interterritorial d'Estadística (artícul 42).[3]

  • Consell Superior d'Estadística: és un orgue consultiu dels servicis estadístics estatals i de participació social dels informants, productors i usuaris de les estadístiques.
  • Comissió Interministerial d'Estadística: és un orgue de participació dels servicis estadístics responsables de l'elaboració de les estadístiques en l'àmbit de l'Administració Central de l'Estat
  • Comité Interterritorial d'Estadística: és l'orgue colegiat permanent encarregat de velar per la coordinació, la cooperació i l'homogeneïsació en matèria estadística entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Sèu

Erro al crear miniatura:
Plafons en la frontera de la sèu de l'INE
Erro al crear miniatura:
Delegació de l'INE en Segòvia

La sèu principal de l'INE es troba en el passejada de la Castellana número 183 de Madrit. Encara que l'edifici es va construir en 1973, va anar profundament rehabilitat entre 2006 i 2008, a través d'una obra dels arquitectes César Ruiz-Larrea i Antonio Gómez Gutiérrez, que han transformat per complet el seu aspecte original (de color ocre) donant-li un aspecte colorit, ya que s'han colocat en la frontera plafons de colors en sifres que van des del 001 fins al 058. Esta frontera és una obra de l'escultor José María Cruz Novillo i s'ha denominat Diafragma Decafónico de Dígits.[4]

Aixina mateix conta en delegacions i Oficina del Cens Electoral en totes la capitals de província.[5]

Indicadors

L'INE elabora mensualment l'índex de preus de consum (IPC) i l'IPCA. Atres indicadors econòmics que elabora l'INE són l'índex de vendes del comerç al por menor, el preu del lloguer i estadístiques sobre la transacció i compravenda de vivendes entre uns atres. Entre els seus informes destaca la enquesta d'estructura salarial elaborada cuatrianualmente. Des d'octubre de 2008 publica l'Índex de preus de la vivenda (IPV).

Censos de població

Per a l'obtenció de senyes reals de població es porta a terme un cens de població. En Espanya es realisa junt al cens de vivendes en una periodicitat de dèu anys, per imperatiu llegal. Entre els censos, l'informació poblacional s'obté dels procediments de gestió dels padrons municipals. L'últim Cens de Població i Vivendes va ser realisat en 2011. El cens de l'any 2001 va tindre un presupost de 27 000 millons de pessetes (una miqueta més de 162 millons d'euros), varen participar més de 40 000 persones, es varen recórrer 21 millons de direccions postals, visitant-se 13 millons de llars i prenent informació d'aproximadament 40 millons de persones. Este cens va tindre importants innovacions:

  • Es varen utilisar, per primera volta en l'història, qüestionaris personalisats per a facilitar la seua complimentació, confeccionats gràcies a l'informació del padró municipal d'habitants.
  • Per al tractament de l'informació es varen usar tècniques informàtiques alvançades que, per eixemple, permetien digitalisar 120 qüestionaris per minut. Accelerant el treball i permetent que cada municipi tinga l'image del seu padró municipal.
  • Ha segut el primer país del món en permetre la complimentació de qüestionaris censals per Internet, via que varen usar 13 818 llars per a complimentació dels seus qüestionaris.

Directors generals i presidents

Fins a l'establiment de l'INE com a organisme autònom en la Llei de la Funció Estadística Pública de 1989, l'INE era dirigit per un director general. A partir de 1989 el principal responsable de l'organisme és la figura del president. Des de 1946 fins a 1989, varen ser directors generals de l'INE:[6]

Des de 1989, han segut presidents de l'INE:

Vore també

Referències

  1. ↑ Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions en les Corts. «Decrete 965/2025, de 29 d'octubre, pel que es modifica l'Estatut de l'Organisme Autònom Institut Nacional d'Estadística, aprovat pel Real Decret 803/2022, de 4 d'octubre.». www. boe. es. Consultat el 2025-10-31.
  2. ↑ Ministeri de la Presidència, Relacions en les Corts i Memòria Democràtica. «Real Decret 803/2022, de 4 d'octubre, pel que s'aprova l'Estatut de l'Organisme Autònom Institut Nacional d'Estadística.». www. boe. es. Consultat el 2025-05-13.
  3. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Jefatura de l'Estat. . BOE. Consultat el 11 de juny de 2018.
  4. ↑ elpais. com/articulo/madrid/estadisticas/tinen/color/elpepuespmad/20080303elpmad_7/Tes Diari El País, 3 de març de 2008.
  5. ↑ «Productes i Servicis / Punts d'atenció al públic». www. ine. es. Consultat el 2022-09-12.
  6. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Institut Nacional d'Estadística. . Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2010. Consultat el 4 de febrer de 2011.
  7. ↑ «Emilio Giménez, general inspector del CIAC». El País. Consultat el 7 de febrer de 2011.
  8. ↑ «El Govern nomena a Juan Manuel Rodríguez Poo nou president de l'INE». www. europapress. es. Consultat el 2022-08-02.
  9. ↑ «El Govern nomena a Elena Manzanera com a nova presidenta de l'INE» (en és). El País. Consultat el 2022-08-02.

Bibliografia

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Institut_Nacional_d%27Estadística_(Espanya)&oldid=1505062»