IBM S/360

Erro al crear miniatura:

IBM S/360

Consola de l'operador d'un System/360 Model 65, en vàlvula de registre, llànties i switches (mitat de la fotografia), i dalt a la dreta, un interruptor d'emergència roig.

El IBM S/360 (S/360) va ser un sistema de computació de la família mainframe, que IBM va anunciar el 7 d'abril de 1964. Va ser la primera família d'ordenadors que va ser dissenyada per a cobrir les aplicacions, independentment del seu tamany o ambient (científic o comercial). En el disseny es va fer una clara distinció entre l'arquitectura i l'implementació (estructura), permetent a IBM traure una série de models compatibles a preus diferencials. Els models S/360 anunciats en 1964 variaven en velocitat de 0,034 MIPS a 1,7 MIPS (50 voltes la velocitat) i entre 8 KB i 8 MB de memòria principal, encara que esta última capacitat va ser molt inusual. El 360 va ser un gran èxit en el mercat, puix permetia als clients comprar un sistema més chicotet sabent que sempre podrien migrar cap a un sistema de major capacitat. Molts consideren el disseny d'este sistema com un dels més importants en el història de les computadores ya que va influir en el disseny dels ordenadors d'anys posteriors. L'arquitecte cap del S/360 va ser Gene Amdahl.

El IBM 360 és un dels primers ordenadors comercials que va usar circuits integrats, i que podia realisar tant anàlisis numèrics com a tasques d'administració i/o de processament d'archius. Es considera el 360 el punt de partida per a la tercera generació de computadores.

La compatibilitat a nivell aplicacions per al software del System/360 es manté, en algunes restriccions, en els servidors IBM System z.

Història

En el método de l'indústria, IBM va crear una série d'ordenadors de chicotets a grans i d'alt a baix rendiment, en alta i baixa potència tots ells usant el mateix conjunt de comandos (en dos excepcions per als mercats específics). Açò permetia als clients usar models més barats i despuix ampliar-los a sistemes més potents conforme s'incrementaven les seues necessitats sense passar per la despesa excessiva de reescriure el seu software. IBM va fer el primer us comercial de la tecnologia de micro còdic per a conseguir esta compatibilitat, amprant-l'en tots els seus models menys els models més potents.

Esta flexibilitat va fer desmarcar-se a IBM de la competència (en la possible excepció de General Electric).

Models

IBM va anunciar inicialment una família de sis ordenadors i quaranta perifèrics. IBM finalment va entregar catorze models, incloent els models one-off per a la NASA. El model més barat era el S/360-20, en tan sol 4 KB de memòria principal, huit registres de 16 bits en lloc dels setze registres de 32 bits del S/360 original, i un conjunt d'instruccions que era un subconjunt de l'usat pel restant de la gama.

L'anunci inicial en 1964 incloïa els models 30, 40, 50, 60, 62 i 70. Els primers tres eren sistemes de gama baixa-mija; varen ser llançats en l'objectiu d'obtindre el mercat de la série IBM 1400. Els tres varen començar a vendre's a mitan de 1965. Els tres últims intentaven substituir els ordenadors de la série 7000, pero mai es varen vendre i varen ser substituïts pel 65 i el 75, les primeres vendes del qual varen ser durant novembre de 1965 i giner de 1966 respectivament. Més tart es va fer un afegitó de models més barats, que incloïa el 20 (1966, pensat per a chicotets negocis), 22 (1971), i 25 (1968). El model 22 va ser un model 30 en llimitacions més baixes. El model 44 (1966) va ser una variant l'objectiu de la qual era el mercat científic de gama mija; tenia un sistema de menge flotant pero un conjunt d'instruccions llimitat. Va haver una successió de màquines de gama alta en la que s'inclou la 67 (1966), 85 (1969), 91 (1967), 95 (1968) i 195 (1971). Els 195 varen ser els intermijos entre la família System/360 i la seua successora la System/370.

Encara que les implementacions entre models varen ser substancials (per eixemple, presència o no de microcódigo), la compatibilitat entre ells va ser molt alta. Llevat en els casos específicament documentats, els models tenien arquitectura compatible. Les noves característiques es podien afegir, sense violar les definicions de l'arquitectura: el 65 va tindre una versió de doble processador (M65MP); el 85 va introduir memòria caché. Els models 44, 75, 91, 95 i 195 es varen implementar en llògica cablejada, en lloc de microcódigo com tots els atres models.

Les primeres vendes del 360-67 varen ser en agost de 1966; va ser el primer sistema de IBM en oferir la conversió dinàmica de direcció (“DAT”, ara comunament cridat MMU; el hardware de DAT reapareixeria en la família System/370 en 1972, encara que inicialment no anava a estar). Abans del 67, IBM havia anunciat els models 64 i 66, versions de DAT del 60 i el 62, pero varen ser substituidos casi immediatament pel 67 al mateix temps que el 60 i el 62 varen ser substituidos el 65. En anunciar el 360-67 (agost de 1965), IBM també va anunciar el TSS/360, un sistema operatiu que permetia multitarea encara que més vesprada este proyecte va ser cancelat en 1971. En lloc de el TSS/360 el sistema operatiu del 360-67 va ser el CP/CMS, el sistema original de màquina virtual. El CP/CMS va ser desenrollat en el centre científic de Cambridge de IBM, en cooperació en els investigadors de el MIT. Poc a poc va ser guanyant gran acceptació, i va conduir al desenroll de el IBM VM/CMS i al z/VM.

Tots els models System/360 varen ser retirats del mercat a finals de 1977.

Compatibilitat cap a arrere

Els clients de IBM tenien una gran inversió en software que varen conseguir eixecutar en la segona generació d'ordenadors. Molts models varen oferir l'opció d'emulació de microcódigo de l'ordenador anterior del client (eixemple IBM 1400 séries en un 360/30 o IBM 7094 en un 360/65) de modo que els vells programes podien funcionar en la nova màquina. No obstant els clients varen tindre que parar la computadora i reiniciar en modo d'emulació. El posterior S/370 va conservar les opcions de l'emulació, pero permés que s'eixecutaran baix control del sistema operatiu junt a programes natius.

Referències

• Emerson W. Pugh, Lyle R. Johnson, John H. Palmer, IBM's 360 and Early 370 Systems, Cambridge : MIT Press, 1991, ISBN 0-262-16123-0.
• IBM Corp (1964). IBM System/360 Principles of Operation. Poughkeepsie, NY: IBM Systems Reference Library, File N.º S360-01, Form A22-6821-0