Anar al contingut

IBM

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
IBM
Per a atres usos d'este terme vore IBM (desambiguació).

International Business Machines Corporation (IBM) (Plantilla:NYSE) és una empresa tecnològica multinacional nortamericana en sèu en Armonk, Nova York. IBM fabrica i comercialisa hardware i software per a computadoras, i oferix servicis d'infraestructura, estage d'Internet, i consultoría en una àmplia gama d'àrees relacionades en la informàtica, des de computadores centrals fins a nanotecnología.[1]

L'empresa va ser fundada en 1911 com Computing Tabulating Recording Corporation, sent el resultat de la fusió de quatre empreses: Tabulating Machine Company, International Clave Recording Company, Computing Scale Corporation, i Bundy Manufacturing Company.[2][3] CTR va adoptar el nom de International Business Machines el 14 de febrer de 1924, utilisant un nom prèviament designat a una filial de CTR en Canadà, i posteriorment en Amèrica del Sur. En 2011, la revista Fortune va classificar a IBM com l'empresa número 18 en els Estats Units en tamany,[4] i l'empresa número 7 en beneficis.[5] Globalment, l'empresa va ser classificada com l'empresa número 31 en tamany per Forbes en 2011.[6][7] Pel número d'empleats (més de 425.000) és la segona empresa més gran del món, superada solament per Walmart. La firma està present en més de 200 països, i el seu personal inclou científics, ingeniers, consultors i professionals de vendes.[8]

IBM posseïx més palesos que cap atra empresa de tecnologia d'Estats Units, i té dotze laboratoris d'investigació.[9] Denominats "IBMers", els seus empleats han rebut cinc Premis Nobel, quatre Premis Turing, nou National Medals of Technology i cinc National Medals of Science.[10] Les invencions famoses d'IBM inclouen el caixer automàtic, el disquet, el disc dur, la banda magnètica, el model relacional, el format de còdic de barres UPC, el sistema de reserves aérees SABRE, la memòria RAM dinàmica i el sistema d'inteligència artificial Watson.

Història

[editar | editar còdic]

1881-1929

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Thomas John Watson, elíder d'IBM des de 1914 fins a 1956

A partir d'el XIX, es varen desenrollar vàries tecnologies que formarien part de les companyies predecessores d'IBM. Julius I. Pitrap va patentar l'escala de computació en 1885;[11] Alexander Dey va inventar el dial de gravació en 1888;[12] i en 1889, Herman Hollerith va patentar la "Electric Tabulating Machine" ("màquina elèctrica de tabulació")Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut i Willard Bundy va inventar un rellonge de fichar per a gravar els temps d'arribada i eixida dels empleats en una cinta de paper.[13] El 16 de juny de 1911, estes tecnologies i les seues empreses respectives varen ser fusionades per Charles Ranlett Flint per a formar la Computing-Tabulating-Recording Company (CTR).[14] L'empresa, ubicada en la ciutat de Nova York, contava per llavors en 1.300 empleats, aixina com oficines i plantes en Endicott i Binghamton, Nova York; Dayton, Ohio; Detroit, Míchigan; Washington D. C., i Toronto, Ontario. CTR inicialment va fabricar i va vendre una àmplia gama de màquines, des d'escals comercials i sistemes per al control d'empleats industrials, fins a cortadoras automatizado de carn i formage. Ademés fabricaven tabuladoras i equips per a la gestió de targetes perforades, que serien un element clau dels futurs computadors. En el temps, CTR se centraria en estos equips i deixaria a un costat la fabricació del restant dels seus productes. Flint va reclutar en 1914 a Thomas John Watson, procedent de la National Cash Register Company, per a colaborar en la direcció de l'empresa.[14] Watson va dispondre "incentius de vendes generosos, un enfocament en els servicis al client, va insistir que els venedors devien presentar-se impolutos en trages obscurs, i un fervor casi evangèlic per a inculcar orgull empresarial i llealtat corporativa en cada empleat."[15] El seu eslògan favorit, "Think, reflexione" (Pensa, reflexiona), es va convertir en un mantra per als empleats de CTR. Onze mesos despuix d'unir-se a la companyia, Watson es va convertir en el seu president.[15] La companyia es va centrar en proporcionar solucions de tabulació per a empreses, deixant el mercat de productes chicotets a uns atres. Durant els següents quatre anys de Watson en CTR, els ingressos de l'empresa es varen duplicar en créixens, fins a alcançar els 9 millons de dólars, i les seues operacions es varen expandir a Europa, Amèrica del Sur, Àsia i Austràlia.[15] El 14 de febrer de 1924, CTR va ser renombrada com International Business Machines Corporation (IBM),[16] senyalant la necessitat de fer correspondre el seu nom en "el creiximent i l'expansió de les seues activitats."[17]

1930-1979

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Investigadors del NACA utilisant una màquina de processament electrònic de senyes IBM tipo 704 en 1957

A mitan dels anys 1930, IBM va escomençar a fabricar màquines d'escriure. En 1937, els equips de tabulació d'IBM varen permetre que diverses organisacions processaren cantitats de senyes sense precedents, en clients com el Govern federal dels Estats Units durant la seua primera tentativa per a mantindre els registres d'ocupació de 26 millons de persones d'acort en la "Llei de Seguritat Social";[18] o com el Tercer Reich,[19] principalment a través de la seua filial alemana, Dehomag. Ademés, en juny de 1937, Thomas Watson, el president fundador de l'empresa, va tindre una trobada en Adolf Hitler per a discutir en elles qüestions del suministrament d'equips, i més alvance va acceptar una distinció que es tornaria en contra seua: una medalla creada per a estrangers "que varen demostrar ser dignes del Reich alemà." Sobreixent d'esvásticas i àguiles, la medalla confirmava la contribució d'IBM a l'automatisació de l'Alemània nazi. En 1941, Watson va tornar la seua medalla, pero les tecnologies de l'empresa varen passar a ser utilisades per a gestionar els suministraments i per a acomodar als presoners en Auschwitz i en atres camps de concentració nazis. Durant la Segona Guerra Mundial, IBM va produir armes portàtils, tals com la carabina M1 i el fusil automàtic Browning. En 1944, va completar la construcció de la computadora "Automatic Sequence Controlled Calculator" ("Calculadora controlada per seqüència automàtica"), també coneguda com Harvard Mark I (o simplement Mark I), construïda per a la Armada dels Estats Units. En 1952, Thomas J. Watson, Jr. es va convertir en el president de l'empresa, despuix de casi 40 anys de liderage del seu pare. En 1953, IBM va crear el IBM 701, el primer gran computador basat en vàlvules de buit, tecnologia que va substituir als interruptors electromecànics. En 1954 va introduir la IBM 650. En 1956, Arthur L. Samuel, delaboratori d'IBM en Poughkeepsie, Nova York, va programar un IBM 704 per a jugar a les dames utilisant un método pel que la màquina podia "deprendre" a partir de la seua pròpia experiència. Es creu que este és el primer programa de "auto-aprenentage," una demostració del concepte d'inteligència artificial. En 1957, IBM va desenrollar el primer sistema d'almagasenament informàtic basat en un disc dur, cridat el IBM 305 RAMAC, i va crear el llenguage de programació científic FORTRAN (Formula TRANslation). El RAMAC ATOGA és el predecessor dels discs durs actuals i estava format internament per cinquanta discs. En 1959, els transistorés varen escomençar a substituir a les vàlvules de buit. Un dels primers computadors d'IBM basats en transistors va ser el IBM 7090. Abans d'eixa época, els computadors es varen utilisar principalment en centres d'investigació i del govern, i no varen ser utilisats regularment per empreses.

Erro al crear miniatura:
Invencions d'IBM: la unitat de disc dur, la memòria RAM dinàmica, el Còdic Universal de Producte (UPC), i la targeta de banda magnètica

Al començament dels anys 1960, IBM va començar a transformar-se en una empresa dedicada exclusivament a l'informàtica, deixant paulatinament la fabricació d'equips per a targetes perforades i màquines d'escriure. En 1961, Thomas J. Watson, Jr. va ser elegit president de la junta, i Albert Lynn Williams va ser nomenat president de l'empresa. IBM va començar a desenrollar el sistema de reserves Sabre (Semi-Automatic Business-Related Environment) per a American Airlines. La màquina d'escriure "Selectric" va ser introduïda per lafirma el 31 de juliol de 1961, i va acabar sent molt exitosa. En 1963, els empleats i els computadors d'IBM varen ajudar a la NASA quan estava seguint el vol orbital dels astronautes del Programa Mercury, i un any despuix l'empresa va traslladar les seues operacions de la ciutat de Nova York a la seua sèu actual en Armonk. La segona mitat d'eixa década va vore IBM continuant el seu soport en l'exploració espacial, en participar en el Programa Gemini en 1965, el vol del Saturn IB en 1966 i el primer alunizaje d'un ser humà en la Lluna en 1969.

Erro al crear miniatura:
InterConnect, la conferència anual d'IBM sobre la computació en el núvol i les tecnologies mòvils

El 7 d'abril de 1964, IBM va llançar el System/360, la primera arquitectura de computadors que permetia intercanviar els programes i perifèrics entre els distints equips components de l'arquitectura, al contrari de lo existent anteriorment, quan cada equip era una caixa tancada incompatible en els demés equips. L'orde de crear esta arquitectura va partir directament del gerent d'IBM de l'época, Thomas J. Watson, Jr. El desenroll del System/360 va ser tan costós que pràcticament va dur a la quebra a IBM, pero va tindre tal èxit en llançar-se al mercat que els nous ingressos i eliderage que va conseguir IBM respecte als seus competidors varen resarcir a la companyia de totes les despeses. Va ser tal'èxit d'IBM de mitan dels anys 1960, que va provocar que l'empresa fora investigada per monopoli. De fet, va tindre un juí, que va començar en 1969, en el que va ser acusada d'intentar monopolisar el mercat dels dispositius electrònics de propòsit general, concretament el mercat de computadors empresarials. El juí va continuar fins a 1983 i va tindre gran impacte en les pràctiques de l'empresa. En 1969, IBM va introduir l'ingenieria en sistemes computacionals com un cost laboral. Durant els anys 1970, IBM va plantejar una atra definició dels sistemes computacionals, i va continuar creant nous dispositius informàtics. En 1971 va crear el disc flexible i poc despuix va escomençar a comercialisar predecessors dels actuals llectors de còdics de barres i caixers automàtics. En 1973, l'ingenier George J. Laurer va desenrollar el format de còdic de barres UPC.[20]

1980-present

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Edifici d'IBM en Madrit (Espanya), de 1989
Erro al crear miniatura:
Edifici IBM Chile en Providència, Santiago de Chile, construït en 1986 i remodelat en 2018
Erro al crear miniatura:
Escultura de Carlos Ortúzar als peus d'IBM Chile
Erro al crear miniatura:
Blue Gene va guanyar la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació en 2009

En 1980, IBM va crear el IBM PC, que es va convertir en el computador personal de més èxit de tots els temps. Este èxit no era esperat per IBM, que va crear l'IBM PC de forma ràpida i comprant components de gama baixa a atres fabricants, cosa que no havia fet fins al moment, en el propòsit delliberat de que l'IBM PC no absorbira part del mercat de computadors més potents de la companyia. Ademés, el sistema operatiu de l'IBM PC tampoc va ser creat per IBM, sino que va ser contractat a Microsoft.

Erro al crear miniatura:
Edifici IBM Buenos Aires

Degut a que no estava creat des de zero per IBM, poc despuix varen començar a aparéixer equips compatibles en l'IBM PC d'atres fabricants, i Microsoft va escomençar a créixer en vendre llicències del sistema operatiu de l'IBM PC a estos atres fabricants. Durant els anys 1980, quatre treballadors de l'empresa varen rebre el premi Nobel. En 1991, l'empresa va formar Lexmark quan va vendre les seues operacions d'impressores a l'empresa d'inversió Clayton and Dubilier, Inc.[21][22]

El 19 de giner de 1993, IBM va anunciar unes pèrdues de prop de 8.000 millons de dólars, lo que es va convertir en el récort de pèrdues fins a llavors d'una empresa en tota l'història dels Estats Units. Part d'eixes pèrdues es varen deure a que l'IBM PC va absorbir gran part del mercat de computadors més potents i a que els fabricants de computadors compatibles en l'IBM PC cada volta tenien més quota de mercat. El gran canvi en IBM es va donar en 1993, quan Louis V. Gerstner, Jr. es va convertir en el primer eixecutiu d'alt nivell en l'història d'IBM que no provenia de les seues files. Lou, com se li coneixia, havia segut president en empreses de fabricació d'aliments, cigarrets i targetes de crèdit, pero jamai d'empreses de tecnologia. A partir de llavors, IBM va començar a transformar-se en una empresa de servicis, reduint la seua dependència econòmica de la venda d'equips. Esta tendència es va incrementar, especialment des de que en 2002 Samuel J. Palmisano, successor de Lou, deixara de dirigir la branca de servicis d'IBM per a convertir-se en el nou primer eixecutiu de l'empresa. En 2003, al voltant del 50 % dels ingressos d'IBM provenen de la branca de servicis, mentres que la venda d'equips supon aproximadament el 30 %. En 1999, varis mils d'equips Aptiva 240, 301, 520 i 580 fabricats entre el 5 i el 17 de març varen ser llançats portant el virus CIH, just un més ans que s'activara.[23]

En octubre de 2002, IBM va adquirir PricewaterhouseCoopers, una empresa de servicis professionals, per 3.900 millons de dólars. L'empresa de consultoria va ser absorbida en IBM Global Business Services, aumentant el tamany i les capacitats de la pràctica de consultoria d'IBM.[24]

El 10 de decembre de 2004, IBM va terminar les negociacions encaminades a vendre la divisió de computadores personals al grup chinenc Lenovo per 650 millons de dólars en efectiu i 600 millons més en accions (un 19 % de Lenovo). Junt en la divisió de PC, Lenovo va conseguir el traspàs d'al voltant de 10.000 empleats d'IBM i el dret a usar les marques IBM i Thinkpad durant cinc anys. En 2009, IBM va adquirir l'empresa de software SPSS Inc., i el mateix any, el programa de supercomputación Blue Gene va ser premiat en la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació pel president dels Estats Units Barack Obama. En el 2011 IBM va comprar a l'empresa i2, que produïx software d'anàlisis visual, la principal ferramenta del qual (Analyst's Notebook) ha rebut varis premis com a tecnologia de punta. En 2011, IBM va guanyar atenció mundial per al seu programa d'inteligència artificial "Watson," que es va mostrar en el concurs de televisió Jeopardy!, derrotant a dos campeons notables del programa, Ken Jennings i Brad Rutter. El 20 de març de 2018, IBM va crear l'ordenador més chicotet del món.[25]

Els inversors d'IBM varen denunciar a la companyia per la cooperació en la Agència de Seguritat Nacional americana, lo que ha causat que el preu de les accions caiguera despuix de les revelacions d'espionage massiu de la NSA, per una reducció de les exportacions, sobretot a països com China.[26]

IBM també ha segut acusada de fer lobby per la Cyber Intelligence Sharing and Protection Act, que permetrà a IBM compartir senyes dels clients en la NSA.[26]

En el CES de 2019, IBM va presentar l'IBM Q System One, el primer ordenador quàntic per a us comercial. En el mateix es combina tant la computació quàntica com "tradicional" per a oferir un sistema de 20 cúbits que utilisar en investigacions i grans càlculs.xataka. com/ordenadores/ibm-presenta-ibm-q-system-one-primer-ordenador-cuantico-per a-uso-comercial Despuix d'estar present de manera virtual en l'edició del 2021, IBM tampoc ha estat en l'edició 2022 del Consumer Electronics Show 2022 de manera presencial. El 9 de novembre de 2022 va alcançar una nova fita quàntica en alcançar els 433 cúbits gràcies al seu nou processador "Osprey" combinat en el sistema "IBM Quàntum System Two".[27]

Cultura i calitat empresarial

[editar | editar còdic]

IBM sol ser descrita com una empresa orientada a les vendas. Tradicionalment, molts dels seus eixecutius i administradors principals eren elegits d'entre els seus venedors. Ademés, l'alta i mija administració solia recolzar als venedors que estaven en procés de fer una venda a clients importants. En el temps l'empresa s'ha anat tornant més tècnica. Aixina, en 2003, al voltant de 178.000 dels 320.000 empleats en que conta IBM eren part de la comunitat tècnica, i d'ells 38.000 estaven relacionats en el software. Històricament, l'uniforme de treball dels empleats d'IBM era un trage blau en camisa blanca i corbata obscura, d'a on ve el sobrenom de l'empresa, Big Blue ("El Jagant Blau"). En els anys 1990, baix Louis V. Gerstner, Jr., IBM va suavisar les normes referents a vestuari i actualment no diferix d'atres grans empreses tecnològiques. En respecte a les relacions laborals, IBM tradicionalment ha resistit l'organisació dels sindicats.[28] No obstant, els sindicats representen a alguns dels seus empleats fòra dels Estats Units.[29]

En l'actualitat, la cultura empresarial d'IBM està sent un defensor principal en el moviment de còdic obert ("open source" en anglés). L'empresa també està invertint mils de millons de dólars en servicis i software basats en GNU/Linux, a través de l'IBM Linux Technology Center, que inclou al voltant de 300 empleats d'IBM que treballen en el núcleu Linux.[30] IBM també ha llançat còdics baix vàries llicències de còdic obert, tals com el framework multiplataforma Eclipse, la llicència International Components for Unicode (ICU) i el sistema de gestió de bases de senyes relacionals Apache Derby, que està basat en el llenguage de programació Java. No obstant, la participació d'IBM en el moviment de còdic obert ha causat alguns problemes a l'empresa (vejau la disputa sobre l'autoria de GNU/Linux). En juliol de 2020 es va donar a conéixer l'existència d'un conveni entre el IESA i l'empresa IBM per a formar especialistes en ciències de senyes, inteligència artificial i ciberseguridad.[31]

Ademés, IBM conta en les normes oficials ISO/IEC MPEG, junt en els demés estàndarts de la família, tals com MPEG-1, MPEG-2 BC, MPEG-2 AAC, MPEG-4 i MPEG-7.

Apèndixs

[editar | editar còdic]

Absorció recents

[editar | editar còdic]

Subsidiàries i atres companyies relacionades

[editar | editar còdic]
  • ViewNext (abans INSA - Ingenieria de Software Alvançat), empresa de Servicis de Tecnologies de l'informació del grup IBM en Espanya, especialisada en servicis de gestió i desenroll d'aplicacions i infraestructures. El proyecte empresarial va ser iniciat en 1991 per IBM Espanya i Catalana Occident.
  • Lexmark, companyia creada en 1991 com una empresa externa enfocada a la fabricació d'impressoras, en 1995 IBM va posar a la venda una part de la companyia per mig de la colocació d'accions en NYSE, en lo que es desincorpora d'IBM.
  • Taligent, companyia creada en 1992 junt en Apple Computer per a desenrollar un nou sistema operatiu que treballara en qualsevol arquitectura d'hardware. En 1998, la companyia va ser incorporada a l'estructura d'IBM i posteriorment dissolta.
  • Hitachi Global Storage Technologies, empresa formada per IBM i Hitachi per a manejar les tecnologies d'almagasenament de senyes d'abdós, entre les que s'inclouen els discs durs i els Microdrives.
  • ScanSoft ven i dona soport als productes de reconeiximent de veu d'IBM baix la marca ViaVoice. També distribuïx un producte similar baix el nom Dragon Naturally Speaking.
  • IBM Global Network va ser la divisió de servicis d'Internet d'IBM, adquirida en 1999 per AT&T. Actualment es diu AT&T Business Internet.
  • Lenovo és el grup chinenc que va comprar a IBM la seua divisió de computadors personals des de finals de 2004.

Llista de gerents

[editar | editar còdic]

Registre ambiental

[editar | editar còdic]

En 2005, IBM va ser reconegut com una de les "20 millors empreses per a treballadors que viagen" per la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. El propòsit del premi va ser per a reconéixer les empreses en la llista Fortune 500 que varen proporcionar als seus amprats beneficis excelents per a ajudar en reduir tràfic i contaminació atmosfèrica.[32]

No obstant, el poble de naiximent d'IBM, Endicott, Nova York, va sofrir contaminació durant décades. IBM va utilisar líquits de neteja en operacions de montage de circuits impresos per més de dos décades, i es varen registrar sis derrames i fugues, incloent una fuga en 1979 de 4.100 galons d'un tanc subterràneu, lo que va supondre l'acumulació de composts orgànics volàtils en el sol i en els aqüífers de la ciutat. Oligoelementos de composts orgànics volàtils han segut identificats en l'aigua potable d'Endicott, pero els nivells es troben dins dels llímits reglamentaris. També, a partir de 1980, IBM ha bombejat 78.000 galons de productes químics, inclós 1,1,1-tricloroetano, freón, benceno, i percloroeteno a l'aire, provocant supostament varis casos de càncer entre la població. La sèu d'IBM en Endicott ha segut identificada pel Departament de Conservació del Mig ambient de l'Estat de Nova York com la font principal de la contaminació, encara que restants dels contaminants d'una tintoreria local i uns atres contaminants també han segut trobats. A pesar de la cantitat de productes contaminants, els funcionaris estatals no varen poder verificar si la contaminació hídrica en Endicott ha causat problemes de salut realment. Segons els funcionaris de la ciutat, les proves demostren que l'aigua és segura per a beure.[33]

Tòquio Ohka Kogyo Co., Ltd. (TOK) i IBM estan colaborant per a establir nous métodos de baix cost per a introduir al mercat la pròxima generació de productes d'energia solar, el mòdul de cèles fotoeléctricas cridat CIGS (Copper-Indium-Gallium-Selenide). L'us de la tecnologia de làmina prima, com la CIGS, promet reduir el cost total de les cèles solars i ademés permetre la seua adopció generalisada.[34][35]

IBM està explorant quatre àrees principals d'investigació en energia solar fotovoltaica: l'us de les tecnologies actuals per a desenrollar cèles solars de silici més barates i eficients, el desenroll de nous dispositius fotovoltaics de làmina prima, dispositius d'energia solar fotovoltaica de concentració i arquitectura fotovoltaiques de generacions futures basades en tals nanoestructuras com punts quàntics semiconductors i nanohilos.[36]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «archive. org/web/20091227114934/http://domino. research. ibm. com/comm/research. nsf/pages/r. nanotech. html Nanotechnology & Nanoscience». Archivat des d'el research. ibm. com/comm/research. nsf/pages/r. nanotech. html original, el 27 de decembre de 2009. Consultat el 25 de setembre de 2011.
  2. ↑ «ibm. com/ibm/history/documents/pdf/faq.pdf IBM Archives: Frequently Asked Questions».
  3. ↑ Frank P. Bennett and Company (17 de juliol de 1911). United States Investor, p. 1025.
  4. ↑ «cnn. com/magazines/fortune/fortune500/2011/snapshots/225. html Fortune 500: IBM». Fortune. Consultat el 17 de decembre de 2010.
  5. ↑ «cnn. com/galleries/2011/fortune/1104/gallery. fortune500_most_profitable. fortune/7. html Fortune 20 most profitable companies: IBM». Fortune. Consultat el 17 de decembre de 2010.
  6. ↑ «forbes. com/global2000/ », Forbes. Consultat el 7 de juny de 2011.
  7. ↑ «forbes. com/companies/ibm/ », Forbes. Consultat el 7 de juny de 2011.
  8. ↑ «research. ibm. com/worldwide/ Worldwide IBM Research Locations». IBM. Consultat el 21 de juny de 2006.
  9. ↑ «ibm. com/news/us/en/2006/01/2006_01_10. html IBM maintains patent lead, moves to increase patent quality».
  10. ↑ «research. ibm. com/resources/awards. shtml Awards & Achievements». IBM. Consultat el 13 d'agost de 2009.
  11. ↑ (2005) google. com/? id=YzlDdhWK3IsC&pg=PA39&lpg=PA39&dq=julius+e.+pitrap+computing+scale#v=onepage&q=julius%20e.%20pitrap%20computing%20scale&f=false Images of America: IBM in Endicott, Arcàdia Publishing. ISBN 0-7385-3700-4.
  12. ↑ «scienceandsociety. co. uk/results. asp? image=10204421 Dey dial recorder, early 20th century». UK Science Museum. Consultat el 30 de decembre de 2010.
  13. ↑ «archive. org/web/20110711011858/http://www. floridatimeclock. com/employee-punch-clocks. htm Employee Punch Clocks». Florida Clave Clock. Archivat des d'el floridatimeclock. com/employee-punch-clocks. htm original, el 11 de juliol de 2011. Consultat el 30 de decembre de 2010.
  14. ↑ 14,0 14,1 (1998) google. com/? id=TwoBaKMKFvMC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=June+16,+1911+flint+IBM#v=onepage&q=June%2016%2C%201911%20flint%20IBM&f=false Trouncing the Dow: A value-based method for making huge profits, McGraw-Hill, p. 123. ISBN 0-07-136834-5.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Ryan Mathews (2008). google. com/? id=BQ5vKGCh_3AC&pg=PA138&lpg=PA138&dq=%22generous+sals+incentives,+a+focus+on+customer+service,+an+insistence+on+well-groomed%22#v=onepage&q=%22generous%20sals%20incentives%2C%20a%20focus%20on%20customer%20service%2C%20an%20insistence%20on%20well-groomed%22&f=false What's your story?: Storytelling to move markets, audiences, people, and brands, Pearson Education, p. 138. ISBN 0-13-227742-5.
  16. ↑ «archive. org/web/20130818101628/http://www. rankingthebrands. com/Brand-detail. aspx? brandID=6 IBM rànquings». Rànquing the Brands. Archivat des d'el com/Brand-detail. aspx? brandID=6 original, el 18 d'agost de 2013. Consultat el 17 de decembre de 2010.
  17. ↑ «ibm. com/ibm/history/history/decade_1920. html 1920s». IBM. Consultat el 30 de decembre de 2010.
  18. ↑ «socialsecurity. gov/history/ibm. html Early Automation Challenges for SSA». Consultat el març de 2011.
  19. ↑ ibm. com/press/us/en/pressrelease/1388. wss Sala de prensa d'IBM – 14 de febrer de 2001. "IBM Statement on Nazi-era Book and Lawsuit."
  20. ↑ «cummingsdesign. com/bar_code_history. htm The history of the UPC bar code and how the bar code symbol and system became a world standard.». Cummingsdesign. Consultat el 17 de maig de 2011.
  21. ↑ «ibm. com/ibm/history/history/year_1991. html IBM Archives: 1991».
  22. ↑ «nytimes. com/gst/fullpage. html? res=9D0CE2D9173CF931A15751C1A967958260 », The New York Claves. Consultat el 7 de maig de 2010.
  23. ↑ cnn. com/TECH/computing/9904/08/aptivirus. idg/index. html Some Aptives shipped with CIH virus CNN, 4 d'abril de 1999
  24. ↑ guardian. co. uk/technology/archives/2002/07/31/ibm_buying_price_waterhouse_coopers_consulting_business. html IBM buying PricewaterhouseCoopers' consulting business Technology, 31 de juliol de 2002
  25. ↑ «europapress. es/portaltic/gadgets/noticia-ibm-crea-ordenador-mas-pequeno-mundo-inferior-tamano-grano-sal-20180319151112. html IBM crea l'ordenador més chicotet del món, en un tamany inferior al d'un gra de sal». Europapress. Consultat el 19 d'abril de 2025.
  26. ↑ 26,0 26,1 cnet. com/8301-1001_3-57615663-92/ibm-faces-shareholder-lawsuit-over-cooperation-with-nsa/ IBM faç shareholder lawsuit over cooperation with NSA | Business Tech - CNET News
  27. ↑ «com/tecnologia/2022-11-09/nuevo-hito-cuantico-ibm-alcanza-con-el-nuevo-procesador-osprey-els-433-cubits-mas-capacidad-que-el-numero-de-atomos-del-universo. html Nou fita quàntica: IBM alcança en el nou processador Osprey els 433 cúbits, més capacitat que el número d'àtoms de l'univers» (en és). El País. Consultat el 2022-11-14.
  28. ↑ «archive. org/web/20160817122539/http://www. newunionism. net/library/organizing/Logan%20-%20The%20Union%20Avoidance%20Industry%20in%20the%20United%20States%20-%202006.pdf# The Union Avoidance Industry in the United States» (en inglés). British Journal of Industrial Relations. Archivat des d'el newunionism. net/library/organizing/Logan%20-%20The%20Union%20Avoidance%20Industry%20in%20the%20United%20States%20-%202006.pdf original, el 17 d'agost de 2016. Consultat el 2 de setembre de 2016.
  29. ↑ «archive. org/web/20091123235100/http://www. endicottalliance. org/iwisindex. htm IWIS». Archivat des d'el endicottalliance. org/iwisindex. htm original, el 23 de novembre de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2009.
  30. ↑ Farrah Hamid. «net/artículs/185602/ IBM invests in Brazilinux Tech Center». LWN. net.
  31. ↑ «com/iesa-e-ibm-firman-convenio-per a-capacitar-a-futuros-profesionals-en-ciberseguridad-data-science-e-inteligencia-artificial/ IESA i IBM firmen convenis per a ciberseguridad, ciència de senyes i Inteligència artificial.».
  32. ↑ ibm. com/ibm/responsibility/world/environmental/index. shtml "Environmental Protection", 3 de maig de 2008.
  33. ↑ nytimes. com/gst/fullpage. html? res=9C00E4DF1631F936A25750C0A9629C8B63&fta=y "In an I. B. M. Village, Pollution Fears Taint Relations With Neighbors." 15 de març de 2004. New York Claves Online. 1 de maig de 2008.
  34. ↑ archive. org/web/20110722100134/http://www. tok. co. jp/en/news/2008/pdf/080616.pdf IBM and Tòquio Ohka Kogyo Turn Up Watts on Solar Energy Production.
  35. ↑ «ibm. com/ibm/green/index. shtml Energy, the environment and IBM.». IBM. Consultat el 27 de maig de 2009.
  36. ↑ «ibm. com/press/us/en/pressrelease/24203. wss IBM Press room - 2008-05-15 IBM Research Unveils Breakthrough In Solar Farm Technology - United States». IBM. Consultat el 27 de maig de 2009.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: IBM en el Viccionari. Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=IBM&oldid=1108873»