Targeta de banda magnètica

Targeta de banda magnètica

Archiu:Caps block 0 Card Oldenburgische Landesbank (back).jpg

Banda magnètica en una targeta.

Una targeta de banda magnètica és una targeta que té una banda magnètica que du un còdic per a identificar-les ràpidament. Actualment s'usen com:

• targeta de crèdit i de dèbit,
• en panys electrònics,
• caixes fortes,
• val com a pagament d'un servici. Dispensación d'aigua, temps de joc en una màquina, fins a per a pagar un viage de colectiu o un pagament en llínea,
• programes de fidelisació. El baix cost de les targetes de banda magnètica, molt menor que les tecnologies més segures, fa que siga ideal per a repartir sense cost als clients per a una aplicació de fidelisació.

Banda magnètica

Una banda magnètica (cridada a voltes magstripe com a abreujament de magnetic stripe) és tota aquella banda obscura present en targetes de crèdit, abonaments de transport públic o carnets personals que està composta per partícules ferromagnéticas incrustades en una matriu de resina (generalment epoxi) i que almagasenen certa cantitat d'informació per mig d'una codificació determinada que polarisa dites partícules. La banda magnètica és gravada o llegida per mig de contacte físic passant-la a través d'un cap llector/escritora gràcies al fenomen de l'inducció magnètica. Va ser inventada per IBM en 1962

En aplicacions estàndar de targetes d'identificació, com les usades per a les transaccions financeres, l'informació continguda en la banda magnètica s'organisa en diferents pistes. El format i estructura de senyes d'estes pistes estan regulats pels estàndarts internacionals ISO7813 (per a les pistes 1 i 2) i ISO4909 (per a la pista 3).

Estes targetes contrasten en la nova generació de targetes inteligents que contenen un chip en contactes metàlics, o targetes sense contacte que usen un camp magnètic o radiofrecuencia (RFID) per a la llectura a una distància mija.

Targetes financeres

En les targetes de banda magnètica pot haver tres pistes o tracks, conegudes com 1, 2 i 3. La Pista 3 és la menys utilisada, i a voltes no es troba ni tan sols físicament present en la targeta en amprar-se una banda magnètica més estreta. Els llectors dels TPV sempre lligen les pistes 1 o 2: l'informació mínima necessària per a realisar una transacció es troba en abdós pistes. La pista 1 té una major densitat de bits, és l'única que pot contindre caràcters alfanumèrics, i per tant és l'única que pot contindre el nom del portador de la targeta.

L'informació de la Pista 1 de les targetes financeres pot estar continguda en varis formats: A, reservat per a l'us propietari de l'emissor de la targeta, B, descrit davall, C-M, reservat per a l'us del Subcomité ANSI X3B10, i N-Z, formats disponibles per al seu us per emissors individuals de targetes.

Pista 1, Format B:

• Centinela d'Inici — un caràcter (generalment '%')
• Còdic de format="B" — un caràcter (solament alfabètic)
• Primary account number (PAN) — fins a 19 caràcters. A sovint (pero no sempre) coincidix en el número de targeta imprés en l'anvers de la targeta.
• Separador de Camp — un caràcter (generalment '^')
• Nomene — de 2 a 26 caràcters
• Separador de Camp — un caràcter (generalment '^')
• Data de Caducitat — quatre caràcters en el format YYMM.
• Còdic de Servici — tres caràcters
• Senyes discrecionals — pot incloure el Pin Verification Key Indicator (PVKI, 1 caràcter), PIN Verification Value (PVV, 4 caràcters), Card Verification Value or Card Verification Code (CVV o CVC, 3 caràcters)
• Centinela de final — un caràcter (generalment '?')
• Llongitudinal redundancy check (LRC) — un caràcter, i un atre caràcter de validea calculat a partir d'atres senyes de la pista.

Pista 2: Esta pista s'escriu en un esquema de 5 bits (4 de senyes i un de paritat), lo que permet setze possibles caràcters: els números 0-9 més sis símbols de puntuació. Els setze còdics es corresponen en els còdics ASCII del 0x30 al 0x3F. El format de senyes és el següent:

• Centinela d'Inici — un caràcter (generalment ';')
• Primary account number (PAN) — fins a 19 caràcters. A sovint (pero no sempre) coincidix en el número de targeta imprés en l'anvers de la targeta.
• Separador — un caràcter (generalment '=')
• Data de Caducitat — quatre caràcters en el format YYMM.
• Còdic de Servici — tres caràcters. El primer dígit especifica les regles d'intercanvi, el segon els procediments d'autorisació i el tercer el ranc de servicis.
• Senyes discrecionals — com en la Pista 1.
• Centinela de final — un caràcter (generalment '?')
• Llongitudinal redundancy check (LRC) — un caràcter, i un atre caràcter de validea (no necessàriament visible) calculat a partir d'atres senyes de la pista.

Vore també

• Targeta Octopus