Caixer automàtic
Un caixer automàtic és una màquina expenedora usada per a extraure diners utilisant una targeta de plàstic en banda magnètica o un chip (per eixemple, targeta de dèbit o targeta de crèdit), sense necessitat de presència del personal del banc.[1]
Solen tindre una chicoteta impressora matricial o impressora tèrmica per a imprimir les ampares de l'operació.[1]
Funcions
- Extracció de diners en efectiu del conte bancari o dèbit.
- Actualisació de la llibreta d'aforros.
- Obtenció i canvi de contrasenyes oblidades de banca electrònica o telefònica.
- Compra i recollida d'entrades.
- Recarrega de targeta telefònica o abonament de transport.
- Recarrega de targeta moneder.
- Ingrés de diners en el conte per mig d'un sobre, normalment proporcionat pel propi caixer, en el que introduïx els diners en billets o un chèc. Recarrega de crèdit per a teléfon mòvil de prepagament.
- Obtenció del llistat de l'us de l'abonament transporte.
- Obtenció dels moviments d'un conte o dèbit.
- Enviament de diners a l'estranger.
- Pagament de servicis públics.
Història i evolució
El concepte d'un dispositiu per a transaccions bancàries automatizado es remonta a mitan del sigle XX. U dels primers prototips va ser el Bankograph, una màquina desenrollada en 1939 per l'inventor armeni-nortamericà Luther George Simjian, que va registrar prop de 20 palesos relacionades en el dispositiu. La màquina va ser provada de forma experimental per Citicorp en 1961, pero va ser retirada despuix de sis mesos per falta d'acceptació entre el públic.[2][3]
El caixer automàtic dispensador d'efectiu modern va ser inventat per l'ingenier escocés John Shepherd-Barron, qui va concebre l'idea en 1965 al no poder accedir als seus diners per haver aplegat al banc despuix del horari de tancament. El primer caixer del seu disseny, denominat «Barclaycash», es va instalar el 27 de juny de 1967 en la sucursal de Barclays Bank en Enfield, Londres, sent l'actor còmic Reg Varney la primera persona en utilisar-ho.[4][5]
Per a verificar l'identitat dels usuaris, la màquina utilisava chècs de paper impregnats en carbono-14, un material radiactiu que la màquina llegia en insertar-los. L'usuari devia introduir un còdic numèric d'identificació personal (PIN); Shepherd-Barron va establir quatre dígits com a estàndar despuix de comprovar que era la llongitut màxima que la seua esposa podia memorisar en facilitat, sifra que es va convertir en l'estàndart mundial.[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 ...
- ↑ «Història dels caixers automàtics: ¿quin va ser el primer del món?». Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ «Luther George Simjian, inventor del caixer automàtic». Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ «From the archives: the ATM is 50». Consultat el 2 de juny de 2026.
- ↑ 5,0 5,1 «Made up in Britain: ATM – John Shepherd-Barron 1967». Consultat el 2 de juny de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cajero automático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.