Número d'identificació personal
El número d'identificació personal (NIP), pin o PIN (de les sigles en anglés, Personal Identification Number),[1] és un tipo de contrasenya utilisat en certs sistemas, com la targeta SIM, el teléfon mòvil o el caixer automàtic, per a identificar-se i obtindre accés al sistema. Solament la persona beneficiària del servici coneix el pin que li dona accés al mateix; eixa és la seua finalitat. Est té que ser suficientment segur per a evitar l'intrusió no autorisada al servici que protegix.
Fa alguns anys, les tradicionals targetes de crèdit en les que es requeria firmar la conformitat per al pagament d'un servici, varen ser reemplaçades per una targeta proveïda d'un chip i protegida d'accés per mig d'un pin que l'usuari deu digitar per a carregar l'import del servici al saldo de la targeta.
Comunament, el pin és un còdic de 4 dígits, en el ranc de 0000 al 9999, per lo que hi ha 10 000 còdics diferents que l'usuari pot assignar. En la categoria d'equips celulars EDGE, el pin és de 8 dígits, en lo que s'incrementa en un factor 10 000 la dificultat per a un atacant que per a encertar en el pin correcte. Els pines telefònics habitualment tenen 12 dígits.
Seguritat de PIN
[editar | editar còdic]Els PIN financers solen estar composts per quatre dígits en un palmito del 0000 al 9999, lo que tira 10 000 combinacions possibles. No obstant, en Suïssa són de 6 dígits.[2]
Alguns sistemes establixen números PIN per defecte, donant l'opció al client de canviar-ho si ho desija; sent obligatori usar el PIN establit per defecte per al primer inici de sessió. Normalment es recomana als clients que no utilisen un PIN basat en la seua data de natalici, números de coneiximent públic ni números consecutius o repetits. Algunes institucions financeres poden rebujar aquells números PIN que detecten que són repeticions (com 1111, 2222, ...), consecutius (1234, 2345, ...), que comencen en dos o més zeros o tinguen els números de la seguritat social o una data de natalici. Ya que un PIN dèbil establit per un client podria propiciar breches de seguritat i açò seria perjudicial per a ells.
Fallos de seguritat
[editar | editar còdic]En 2002, dos estudiants de doctorat de l'Universitat de Cambridge, Piotr Zieliński i Mike Bond, varen descobrir una brecha de seguritat en el sistema de generació de números PIN de l'IBM 3624, que estava duplicat en la major part dels equips de generacions posteriors. Conegut com l'atac de decimalización, este fallo donava accés al sistema de còmput d'un banc, lo que permetia determinar el PIN d'accés d'una targeta al caixer automàtic en un promig de 15 intents.
Nota llingüística
[editar | editar còdic]En anglés, la paraula password significa contrasenya, pero lliteralment és paraula de pas. Un número no pot considerar-se una paraula i, per lo tant, en anglés es va inventar la sigla Personal Identification Number, i també a voltes s'usa la paraula passnumber.[3] En espanyol, es poden usar les paraules contrasenya[4] o clau.[5] Quan el número no és inventat per l'usuari, és possible usar un còdic secret.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Clar usa la frase El còdic pin és un còdic secret que et permet l'accés al teu teléfon, impedint que una atra persona puga usar-ho sense la teua autorisació.
- ↑ «Understanding Human-Chosen PINs», Proceedings of the 2017 ACM on Àsia Conference on Computer and Communications Security (en en), Abu Dhabi United Arab Emirates: ACM, pp. 372–385. doi:10.1145/3052973.3053031. ISBN 978-1-4503-4944-4.
- ↑ Nation Wine UK Ireland, Changing Your Passnumber [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Federal Citizen Information Center, Poble, Colorat (en espanyol) utilisa la frase La teua targeta té un número personal d'identificació (PIN) o contrasenya.
- ↑ Citibank utilisa la frase Clau de caixer automàtic (PIN).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Número de identificación personal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.