Impressora

Archiu:Canon S520 ink jet printer.jpg

Impressora

Una impressora és un dispositiu perifèric d'eixida de la computadora que permet produir una gama permanent de texts o gràfics de documents almagasenats en un format electrònic, imprimint-los en mijos físics, normalment en paper, utilisant cartuchos de tinta o tecnologia làser (en tòner).

Moltes de les impressores són usades com a perifèrics d'eixida, i estan permanentment unides a la computadora per un cable. Atres impressores, cridades impressores de ret, tenen un interfaç de ret intern (típicament inalàmbriques o per cable ethernet), i que pot servir com un dispositiu per a imprimir en paper algun document per a qualsevol usuari de la ret.

Ademés, moltes impressores modernes permeten la conexió directa d'aparats de multimèdia electrònics com les targetes CompactFlash, Secure Digital o Memory Stick, memòries USB, o aparats de captura d'image com cambres digitals i escànerés. També existixen aparats multifunción que consten d'impressora, escàner o màquines de fax en un sol aparat. Una impressora combinada en un escàner pot funcionar bàsicament com una fotocopiadora.

Són dissenyades per a realisar treballs repetitius de poc volum, que no requerixquen virtualment un temps de configuració per a conseguir una còpia d'un determinat document. No obstant, les impressores són generalment dispositius llents (10 pàgines per minut és considerat ràpit), i la despesa per pàgina és relativament alt.

Per a treballs de major volum existixen les imprentes, que són màquines que realisen la mateixa funció que les impressores pero estan dissenyades i optimisades per a realisar treballs d'impressió de gran volum, com seria l'impressió de periòdics. Les imprentes són capaces d'imprimir centenars de pàgines per minut o més.

Classificació de les impressores per mecanisme

En general, les impressores es poden dividir en categories seguint diversos criteris.

La distinció més comuna es fa entre:

• impressores d'impacte: es dividixen en,
  • impressores matriciales (poden subdividirse segons el número d'agulles que conté el cabezal d'impressió: 9, 18, 24),
  • impressores de margarita;
• impressores sense impacte: comprenen tots els demés tipos de mecanismes d'impressió, incloent:
  • impressores tèrmiques,
  • impressores d'injecció o impressores de chorrada de tinta,
  • impressores làser.

Ademés, es poden seguir els següents criteris per a classificar les impressores:

• tecnologia d'impressió,
• formació dels caràcters,
• método de transmissió,
• método d'impressió,
• capacitat d'impressió.

Formació dels caràcters

• Caràcters en traç continu: els caràcters formats totalment en traç continu (els produïts per una impressora de margarita, per eixemple).
• Caràcters de punts matriciales: caràcters matriciales composts per patrons de punts independents (impressores: matriciales, d'injecció i tèrmiques).

Tècnicament, les impressores làser són matriciales, pero la nitidea de l'impressió i el tamany reduït dels punts impresos en alta densitat, es pot considerar que els traços dels seus caràcters són continus.

Método de transmissió

Esta classificació es referix al mig utilisat per a enviar les senyes a l'impressora:

• Paralel: transmissió byte a byte.
• Série: transmissió bit a bit.

Moltes versions d'impressores estaven disponibles en paralel i en série, i inclús incorporaven abdós opcions, aumentant la flexibilitat per a instalar-les. Actualment, la tendència és a favor de les impressores en série, a través de l'estàndart USB.

Método d'impressió

• Caràcter a caràcter: les impressores de caràcters són les impressores:
  • matriciales,
  • d'injecció de tinta,
  • tèrmiques,
  • de margarita.

• Llínea a llínea: s'utilisen freqüentment en grans instalacions (p. i.: centres de càlcul, entorns industrials). Les impressores de llínees es subdividen en impressores:
  • de cinta,
  • de cadena,
  • de tambor.
• Pàgina a pàgina: entre les impressores de pàgines es troben les electrofotográficas, com les impressores làser.

Capacitat d'impressió

• Sol text: la majoria d'impressores de margarita i de bola poden imprimir solament texts, encara que també existixen impressores matriciales i làser que imprimixen solament caràcters.
• Text i gràfics: poden reproduir solament caràcters prèviament gravats, en relleu o en forma de mapa de caràcters intern. Les impressores de texts i gràfics, reproduïxen tot tipo d'imàgens dibuixant-les com a patrons de punts:
  • matriciales,
  • d'injecció de tinta,
  • làser.

Velocitat d'impressió i calitat de l'imprés

Els distints tipos d'impressores es diferencien en la velocitat d'impressió i en la calitat del producte imprés.

Les impressores de caràcters, com les matriciales, imprimixen en un ranc de velocitat entre 200 i 400 caràcters per segon (cps), que supon de 90 a 180 llínees per minut (lpm). Les impressores de llínea presenten un ampli ranc de velocitats, des de 400 a 2000 llínees per minut. La velocitat de les impressores de pàgina oscila entre 4 i 800 pàgines per minut (ppm) per a impressions en blanc i negre, i la dècima part per a l'impressió en color.

Métodos d'impressió

L'elecció del motor de compressió té un efecte substancial en els treballs als que una impressora està destinada. Hi ha diferents tecnologies que tenen diferents nivells de calitat d'image, velocitat d'impressió, cost, soroll i ademés, algunes tecnologies són inapropiades per a certs tipos de mijos físics (com a paper carbó o transparències).

Un atre aspecte de la tecnologia d'impressió que és freqüentment oblidat és la resistència a l'alteració: la tinta líquida com d'un cap d'injecció de tinta és absorbida per les fibres del paper, i per això els documents impresos en tinta líquida són més difícils d'alterar que els que estan impresos per tòner o tinta sòlida, que no penetren per baix de la superfície del paper.

Tòner

Les impressores làser i impressores tèrmiques utilisen este método per a adherir tòner al mig. Treballen utilisant el principi de la xerografia que està funcionant en la majoria de les fotocopiadores: adherint tòner a un tambor d'impressió sensible a la llum, i utilisant electricitat estàtica per a transferir el tòner al mig d'impressió al com s'unix gràcies a la calor i la pressió.

Les impressores làser són conegudes per la seua impressió d'alta calitat, bona velocitat d'impressió i el seu baix cost per còpia; són les impressores més comunes per a moltes de les aplicacions d'oficina de propòsit general. Són menys utilisades pel consumidor, generalment pel seu alt cost inicial. Les impressores làser estan disponibles tant en color com en monocrom.

El advenimiento de làsers de precisió a preu raonable ha fet a l'impressora monocromàtica basada en tòner dominant en aplicacions per a l'oficina. Un atre tipo d'impressora basada en tòner és l'impressora led la qual utilisa una colecció de ledés en lloc de làser per a causar l'adheriment del tòner al tambor d'impressió. El tòner, també denominat tinta seca per analogia funcional en la tinta, és una pols fina, normalment de color negre, que es deposita en el paper que es pretén imprimir per mig d'atracció electrostàtica.(de l'anglés, tòner).

Injecció de tinta

Les impressores d'injecció de tinta (Ink Jet) rocían cap al mig cantitats molt menudes de tinta, usualment uns picolitros. Per a aplicacions de color, incloent impressió de fotos, els métodos de chorrada de tinta són els dominants, ya que les impressores d'alta calitat són poc costoses de produir. Virtualment totes les impressores d'injecció són dispositius en color; algunes, conegudes com a impressores fotogràfiques, inclouen pigments extra per a una millor reproducció de la gama de colors necessària per a l'impressió de fotografies d'alta calitat (i són adicionalment capaces d'imprimir en paper fotogràfic, en contraposició al paper normal d'oficina)

Existixen dos métodos per a injectar la tinta:

1. Método tèrmic. Un impuls elèctric produïx un aument de temperatura (aprox. 480 °C durant microsegons) que fa hervir una menuda cantitat de tinta dins d'una cambra formant una bombeta de vapor que força la seua eixida pels injectors. En eixir a l'exterior, este vapor es condensa i forma una minúscula gota de tinta sobre el paper. Despuix, el buit resultant arrastra nova tinta cap a la cambra. Este método té l'inconvenient de llimitar en gran medida la vida dels injectors, per això estos injectors es troben en els cartuchos de tinta.
2. Método piezoelèctric. Cada injector està format per un element piezoelèctric que, en rebre un impuls elèctric, canvia de forma aumentant bruscament la pressió en l'interior del cabezal provocant l'injecció d'una partícula de tinta. El seu cicle d'injecció és més ràpit que el tèrmic.

Tinta sòlida

Les impressores de tinta sòlida, també cridades de canvi de fase, són un tipo d'impressora de transferència tèrmica pero utilisa barres sòlides de tinta en color CMYK (similar en consistència a la cera de les vés-les). La tinta es derrite i alimenta un cap d'impressió operada per un cristal piezoelèctric (per eixemple cuarzo). El cap distribuïx la tinta en un tambor engrasado. El paper llavors passa sobre el tambor a l'hora que l'image es transferix al paper.

Són comunament utilisades com a impressores en color en les oficines, ya que són excelents imprimint transparències i atres mijos no porosos, i poden conseguir grans resultats. Els costs d'adquisició i utilisació són similars a les impressores làser.

Les desventages d'esta tecnologia són l'alt consum energètic i els llarcs periodos d'espera (calfament) de la màquina. També hi ha alguns usuaris que es queixen de que l'escritura és difícil sobre les impressions de tinta sòlida (la cera tendix a repelir la tinta dels bolígrafs), i són difícils d'alimentar de paper automàticament, encara que estes traces han segut significantemente reduïts en els últims models. Ademés, este tipo d'impressora solament es pot obtindre d'un únic fabricant, Xerox, com a part de la seua llínea d'impressores d'oficina Xerox Phaser. Prèviament les impressores de tinta sòlida varen ser fabricades per Tektronix, pero va vendre la seua divisió d'impressió a Xerox en l'any 2000.

Impacte

Artícul principal → Impressora d'impacte.

Les impressores d'impacte o impressores de colp es basen en la força d'impacte per a transferir tinta al mig, de forma similar a les màquines d'escriure, estan generalment llimitades a reproduir text. En el seu moment varen dominar l'impressió de calitat. Hi ha dos tipos principals:

1. Impressora de margarita, cridada aixina per tindre els tipos continguts radialmente en una roda, d'ahí el seu aspecte d'una margarita.
2. Impressora de roda, cridada aixina per tindre tots els tipos continguts en una esfera. És el cas de les màquines d'escriure elèctriques IBM Selectric.

Les impressores d'impacte treballen en un cabezal en el que hi ha agulles, estes agulles colpegen una cinta, similar al d'una màquina d'escriure, que genera l'impressió de la lletra.

Matriu de punts

Artícul principal → Impressora matricial.

En el sentit general, moltes impressores es basen en una matriu de molts píxelés o punts que, junts, formen l'image més gran. No obstant, el terme matriu o de punts s'usa específicament per a les impressores d'impacte que utilisen una matriu de menuts alfileres per a crear punts precisos. Dites impressores són conegudes com matriciales. La ventaja de la matriu de punts sobre atres impressores d'impacte és que estes poden produir imàgens gràfiques ademés de text. No obstant, el text és generalment de calitat més pobra que les impressores basades en impacte de tipos.

Algunes sub-classificacions d'impressores de matriu de punts són les impressores d'aram balístic i les impressores d'energia almagasenada.

Les impressores de matriu de punts poden estar basades be en caràcters o be en llínees, referint-se a la configuració del cap d'impressió.

Sublimació d'tinto

Artícul principal → Impressora de sublimació.

Les impressores de sublimació de tinta ampren un procés d'impressió que utilisa calor per a transferir tinta a mijos com a targetes de plàstic, paper o llenços. El procés consistix usualment en posar un color cada volta utilisant una cinta que té panels de color. Estes impressores estan principalment pensades per a aplicacions de color d'alta calitat, incloent fotografia en color, i són menys recomanables per a text. Primerament utilisades en les copisterías, cada volta més s'estan dirigint als consumidors d'impressores fotogràfiques.

Tèrmica

Artícul principal → Impressora tèrmica.

Les impressores tèrmiques es basen en una série d'agulles calentes que recorren el paper termosensible que al contacte es torna de color negre. Pel seu baix cost, són molt usades en els caixers automàtics i supermercats.

Memòria de les impressores

Les impressores duen en si memòria interna. Van des dels 6 KB en les impressores matriciales fins a com a mínim 2 MB en les impressores làser.

Actualment en les làser venen mòduls de memòria independents per a ampliar la capacitat de la mateixa.

La memòria s'usa com búfer i com a almagasenament permanent i semipermanente. Ademés el seu us és necessari perque el tractament de gràfics vectorials i el disseny de fonts en mapa de bits consumixen memòria.

El búfer és utilisat per a mantindre treballs d'impressió actius i la permanència s'utilisa per a almagasenar el disseny de les fonts i les senyes.

Conexió d'impressora

La conexió de l'impressora en el computador ha anat evolucionant comportant a la millora de rendiment d'impressió i comoditat d'usuari.

La forma més antiga de conexió era per mig de port serie en a on la transferència es feya bit a bit, permetia distàncies llargues en velocitats llentes que no superaven els 19 200 bytes/segon.

Es va elevar fins a la conexió per mig de port paralel en la que les transferències eren byte a byte permetent 8 conexions paraleles conseguint una velocitat més ràpida entre els ½ MB/segon fins als 4 MB/segon. L'inconvenient era la llimitació de la distància del cable que unix l'impressora en el computador ya que no permet una llongitut major de 2 metros.

Una atra forma de conexió es va conseguir posant l'impressora en ret Ethernet per mig de conexions RJ-45 basades en l'estàndart IEEE 802.3. Les velocitats conseguides superen els 10 Mb/segon basada en el maneig de paquets. No cal confondre-la en una impressora compartida, ya que les impressores en ret operen com un element de ret en direcció IP pròpia.

Un atre método de conexió més actual és per mig de ports USB (Universal Serial Bus). La velocitat torna a millorar en 480Mb/segon en les ventages que comporta el port USB: compatibilitat en varis sistemes i la possibilitat d'usar-la en dispositius portàtils.

Finalment, la conexió inalàmbrica Wi-Fi, per mig del protocol IEEE 802.11, està sent la més nova. Alcança 300 Mb/segon i funciona tant per a impressores de tinta, làser o multifunción.

Encara que conseguix menys velocitat que les conectades per USB, les wifi proporcionen ventages tals com l'autonomia, la movilitat i llibertat de l'usuari sense l'utilisació de cables. Per a la correcta utilisació i evitar accessos no desijats deurem sifrar la ret.

Llenguages de descripció de pàgina i formats d'impressió

Un “llenguage de descripció de pàgina” (PDL) és un mig de codificar cada element d'un document per a poder aixina transmetre-ho a l'impressora per a que esta ho imprimixca. És el mig que definix les característiques i composició que descriurien un document imprés dins d'un fluix de senyes. Hi ha varis tipos de PDL:

• PostScript
• Printer Command Language (PCL), llenguage de control d'impressora
• HPGL, para plóterés

Formats de definició de caràcters: Truetype

Va ser creat per Apple para no dependre tecnològicament dels tipos PostScript d'Atobó, pero la seua calitat va resultar ser inferior. Va ser comprada per Microsoft la qual cosa ha contribuït a que no aplegara a desaparéixer. La principal fortalea de TrueType és que oferix als dissenyadors de fonts un gran grau de control sobre la forma que les seues fonts es mostren a diferents tamanys.

El problema en la majoria dels programes és que no usen normalment el truetype. En general carreguen les fonts en estil Postscript i es descarten totes les insinuacions; açò és una gran pèrdua per a fonts en alta calitat. Aparte del disseny de la font, cal tindre en conte atres dos claus per a la calitat de font: el perfil del caràcter i l'insinuació. Solament algunes #fundició actualment produïxen fonts que exploten al màxim el potencial d'insinuació de truetype. Ara hi ha aplicacions que convertixen un Type 1 de Postscript en un truetype, pero són els manuscrits millors que els generats automàticament.

Trazador d'image

Els plóterés servixen per a fer impressions de dibuix de plans d'arquitectura, ingenieria, disseny industrial, etc., per a l'impressió de làmines, pòsters, ampliacions fotogràfiques, gigantografías, cartells en rutes, via pública, senyalisació, etc. Existixen dos classes de plóter segons l'us de les seues tintes, a pur de aigua o dissolvents. Un cas particular és el plóter de tall, que talla un mig adhesiu que després es fixarà a una atra superfície, des de camisetes a carrosseries.

Impressores de color o de fotos

Existixen dispositius com a celulars, que s'utilisen en cases de revelat fotogràfic o en la llar. Estos dispositius solen ser coneguts com a impressora fotogràfica, impressora en calitat fotogràfica o bases d'impressió fotogràfica. Estos dispositius imprimixen en color, produint imàgens que imiten el ranc de colors i resolucions dels métodos de revelat fotogràfic previs a esta tecnologia.

El negoci de les impressores

A sovint s'utilisa el model comercial de les maquinillas i les cuchilles d'afaitar en el negoci de les impressores. Les companyies poden vendre una impressora per baix del seu cost, i obtindre beneficis dels cartuchos de tinta, paper o atres parts que es reemplacen. Açò ha causat disputes llegals respecte al dret d'atres companyies distintes al fabricant de l'impressora de vendre cartuchos de tinta compatibles o alternatius. Per a protegir al model comercial de les maquinillas i les cuchilles d'afaitar molts fabricants invertixen considerables sumes en desenroll de noves tecnologies i els seus palesos.

Atres fabricants, en reacció als desafius que du este model comercial, apunten a obtindre majors beneficis de les impressores i menys dels cartuchos de tinta, promovent els menors preus dels cartuchos a través de campanyes de publicitat. Açò genera dos propostes ben diferents: "impressora barata - tinta cara" o "impressora cara - tinta barata". Finalment, la decisió del consumidor depén del seu taxa d'interés de referència o la seua preferència intertemporal.

Renting com a model per a empreses

En l'àmbit corporatiu, ha sorgit el renting d'impressores com a alternativa al model tradicional. Este sistema permet a empreses, pimes i autònoms externalizar la gestió d'impressores per mig de pagaments periòdics, lliberant recursos per a activitats estratègiques. El model inclou típicament:

• Equips sense inversió inicial
• Manteniment, soport tècnic i reposició de consumibles (tòner, tinta)
• Flexibilitat per a actualisar tecnologia i ajustar capacitats segons necessitats

Els contractes solen durar 24 a 60 mesos, convertint despeses de capital (CAPEX) en despeses operatives (OPEX) en ventages fiscals deduibles. Fabricants com Ricoh, Kyocera o Xerox oferixen estos servicis, a on el benefici ya no prové principalment dels consumibles, sino de la gestió integral del parc d'impressió. Este model s'estén també a fotocopiadores i equips de producció professional.

Cartuchos, tinta i paper

Tant els cartuchos, com la tinta i el paper són 3 elements imprescindibles per a poder realisar còpies en una impressora, i el saber triar l'element més adequat en funció del tipo d'impressió que es pretén realisar pot aumentar el rendiment de la nostra impressora fins a llímits insospitats.

Cartuchos

En el cas de les impressores làser, la vida útil del cartuig depén de la cantitat de tòner que continga i quan el tòner s'agota, el cartuig deu ser reemplaçat. En el cas de que el cartuig i el OPC (orgue sensible fotoconductivo) es troben en compartimento separats, quan s'agota el tòner solament es reemplaça el cartuig, pero en el cas de que el OPC estiga dins del cartuig es deuen canviar abdós, aumentant considerablement la despesa. La situació és més crítica en el cas de les impressores làser en color.

En les impressores de chorrada de tinta la vida útil del cartuig depén de la duració de la tinta, encara que molts cartuchos es poden reblir de nou, lo que ajuda a reduir la despesa de comprar un de nou encara que l'us excessiu d'un cartuig pot provocar que realise les seues impressions en menor calitat.

Tinta

Existixen dos tipos de tinta per a impressores:

1. Tinta penetrant de secat llent: s'utilisa principalment per a impressores monocromàtiques.
2. Tinta de secat ràpit: s'usa en impressores en color, ya que en estes impressores, es mesclen tintes de distints colors i estes es tenen que secar ràpidament per a evitar la distorsió.

L'objectiu de tot fabricant de tintes per a impressores és que les seues tinto puguen imprimir sobre qualsevol mig i per a això desenrollen casi diàriament nous tipos de tinta en composicions químiques diferents.

Paper

Actualment, quan es vol fer una còpia d'alta calitat en una impressora s'ha d'usar paper satinado d'alta calitat. Este paper resulta prou car i en el cas de voler fer moltes còpies en calitat fotogràfica el seu cost seria molt alt. Per això, els fabricants desenrollen noves impressores que permeten obtindre impressions d'alta calitat sobre paper comú.

Alguns fabricants, com per eixemple Epson, fabriquen el seu propi paper.

Possibles problemes d'impressió

Problemes en el paper

Si no es va en conte a l'hora de seleccionar el tipo de paper adequat per a l'impressora o en el moment de colocar el paper poden aparéixer menuts problemes. Pot ser que la mala colocació del paper de lloc a que l'impressora no detecte el paper, per a lo que bastarà en tornar a colocar-ho be. Esta mala colocació o una mala elecció del paper també pot donar lloc a que durant l'impressió es produïxca un emboç degut a que l'impressora ha pres varis fulls al mateix temps, per lo que es deu ser cuidadós a l'hora de situar el paper en la font i no es deu sobrecarregar en molt paper esta font.

Problemes de tinta

En ocasions en imprimir documents o fotografies poden aparéixer bandes horisontals que fan empijorar la calitat de l'impressió. Encara que este problema pot estar ocasionalment relacionat en una mala elecció del paper d'impressió generalment es deu a problemes de tinta en impressions d'injecció de tinta. Una causa possible és la configuració de calitat de l'impressió, ya que el document pot requerir una configuració de major calitat de l'impressora. Atres possibles causes poden ser que la tinta del cartuig s'està agotant o que els cabezales estan bruts.

Atres impressores

Algunes atres classes d'impressores són importants per raons històriques o per a usos especials, entre elles estan les següents:

• Impressores de sublimació de tinta, usades a voltes per a impressions d'alta calitat en color o fotogràfiques.
• Teletipo
• Impressora tèrmica (paper sensible a la calor)
• Impressora tèrmica de cera (Xerox/Tektronix)
• Impressora tèrmica sobre paper metalizado (Sinclair ZX Printer, concebuda per als Sinclair ZX80, Sinclair ZX81 i Sinclair ZX Spectrum)
• Microsphere (paper especial)
• Fotocopiadora multifunción

Vore també

• Controlador d'impressora
• Impressió a doble cara
• Impressora braille
• Impressora d'impacte
• Impressora d'injecció
• Impressora de llínea
• Impressora de margarita
• Impressora de sublimació
• Impressora làser
• Impressora matricial
• Impressora tèrmica
• Internet Printing Protocol
• Tècniques d'impressió