Anar al contingut

Memòria USB

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Memòria USB

La memòria USB (Universal Serial Bus), coneguda també com: memòria externa, llapis de memòria, llapis USB, o nom més locals com: clau de memòria, punche USB, dit USB, memòria flash, memòria flash en port USB, clau maya (en Costa Rica), yusbi, pendrive o pen drive, és un tipo de dispositiu d'almagasenament de senyes que utilisa circuits d'estat sòlit per a guardar senyes, imàgens i informació.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Memoria USB IBM DiskonKey

Primera generació

[editar | editar còdic]

Les empreses Trek Technology i IBM varen començar a vendre les primeres memòries USB en l'any 2000. Trek va vendre un model en el nom comercial Thumbdrive, i IBM va vendre les primeres unitats en Norteamérica baix la marca DiskOnKey, desenrollades i fabricades per l'empresa israelita M-Systems en capacitats de 8 MB, 16 MB, 32 MB i 64 MB. Estos es varen promoure com les «verdaderes tongades del disquet», i el seu disseny va continuar fins als 256 MB. Els models anteriors d'este dispositiu utilisaven bateries, en lloc de l'alimentació de la PC.[2]

Segona generació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Lector de tarjetas SD, que actúa como memoria USB.

Dins d'esta generació de dispositius existix conectivitat en la norma USB 2.0. No obstant, no usen en la seua totalitat la taxa de transferència de 480 Mbit/s que soporta l'especificació USB 2.0 Hi-Speed, per les llimitacions tècniques de les memòries sòlides basades en NAND. Els dispositius més ràpits d'esta generació usen un controlador de doble canal, encara que encara estan molt llunt de la taxa de transferència possible d'un disc dur de l'actual generació o el màxim rendiment d'alta velocitat USB.

Les velocitats de transferència d'archius varien considerablement. S'afirma que les unitats ràpides més comunes poden llegir a velocitats de fins a 480 Mbit/s i escriure aproximadament a la mitat d'eixa velocitat. Açò és aproximadament 20 voltes més ràpit que en els dispositius USB 1.1, que posseïxen una velocitat màxima de 24 Mbit/s.cita requerida

Tercera generació

[editar | editar còdic]

La norma USB 3.0 oferix taxes de canvi de senyes millorades enormement en comparació al seu predecessor, ademés de compatibilitat en els ports USB 2.0. La norma USB 3.0 va ser anunciada a finals de 2009, pero els dispositius de consum no varen estar disponibles fins a principis de 2010. L'interfaç USB 3.0 dispon les taxes de transferència de fins a 4,8 Gbit/s, en comparació als 480 Mbit/s d'USB 2.0. A pesar de que l'interfaç USB 3.0 permet velocitats de senyes molt altes de transferència, a partir de 2011 la majoria de les unitats USB 3.0 Flash no utilisen tota la velocitat de l'interfaç USB 3.0 per les llimitacions dels seus controladors de memòria, encara que alguns controladors de canal de memòria apleguen al mercat per a resoldre este problema. Algunes d'estes memòries almagasenen fins a 256 GB de memòria (la qual cosa és 1024 voltes major al disseny inicial de M-Systems). També hi ha dispositius, que a banda de la seua funció habitual, posseïxen una memòria USB com aditamento inclós, com alguns rates òptics inalàmbrics o memòries USB en recalats per a reconéixer atres tipos d'almagasens (microSD, m2, etc.).

En agost de 2010, Imation va anunciar el llançament al mercat de la nova llínea de memòries USB de seguritat Flash Drive Defendre F200, en capacitats de 1 GB, 2 GB, 4 GB, 8 GB, 16 GB; 32 GB i de 64GB. Estes unitats d'almagasenament conten en un sensor biométrico ergonòmic basat en un soport físic que corrobora les coincidències de les huella dactilar d'identificació, abans de permetre l'accés a l'informació.

Visió general

[editar | editar còdic]

Els primers models requerien una bateria, pero els actuals usen l'energia elèctrica procedent del port USB. Estes memòries USB són resistents als rasguños (externs), al pols, i alguns fins a a l'aigua, factors que afectaven a les formes prèvies d'almagasenament portàtil, com els disquets, discs compactes i els DVD.[3]

El seu gran èxit i difusió els han supost diverses denominacions populars relacionades en el seu menut tamany i les diverses formes de presentació, sense que cap haja pogut destacar entre totes elles. El calificatiu «USB» o el propi context permet identificar fàcilment el dispositiu informàtic al que es referix; encara que sent una miqueta estrictes sobre el concepte, USB únicament es referix al port de conexió pertinent.

Característiques

[editar | editar còdic]

Estes memòries USB s'han convertit en el sistema d'almagasenament i transport personal de senyes més utilisat, desplaçant en este us als tradicionals disquets i als CD. Es poden trobar en el mercat fàcilment memòries USB d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, 512 GB, i fins a 1 TB (1024 GB).[4] Les memòries USB en capacitats més altes poden encara estar, pel seu preu, fòra del ranc del «consumidor domèstic». Açò supon, com a mínim, l'equivalent a 180 CD de 700 MB o 91 000 disquets de 1440 KiB aproximadament.

Els sistemes operatius actuals poden llegir i escriure en les memòries USB sense més que enchufar-les a un clavijero USB de l'equip encés, rebent la tensió d'alimentació a través del propi conector, de 5 volts i un consum de 2,5 W com a màxim. En equips previs (com per eixemple: els equips en el Windows 98) es necessita instalar un controlador proporcionat pel fabricant. Les diverses distribucions GNU/Linux també tenen soport per a estos dispositius d'almagasenament des de la versió 2.4 del núcleu.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fundéu. «fundeu. es/recomendacion/pen-drive-alternatives-en-espanol/ pen drive, alternatives en espanyol». Consultat el 2 de setembre de 2014.
  2. «fasaworld. es/blog/historia-de-la-memòria-usb/ ». Consultat el 20 de giner de 2017.
  3. «com/definiciones/que-és-una-memòria-usb/ ». Consultat el 20 de giner de 2017 (en en-US).
  4. [enllaç trencat]