Rata (informàtica)

Rata (informàtica)

Una rata de computadora en les característiques més comunes: dos botons (esquerre i dret) i una roda de desplaçament (que també funciona com un botó).

Rata en cable i roda.

Una típica rata de computadora inalàmbric.

Una rata o mouse (d'us majoritari en Hispanoamèrica, pronunciat /maus/) és un dispositiu apuntador utilisat per a facilitar el maneig d'un entorn gràfic en una computadora. Sol estar fabricat en plàstic, i s'utilisa en una de les màs. Detecta el seu moviment relatiu en dos dimensions per la superfície plana en la que es recolza, reflectint-se a través d'una busca, cursor o flecha en el monitor. La rata es pot conectar de forma cablejada (ports PS/2 i USB), o inalámbricament per mig d'un adaptador USB que es conecta a l'ordenador i est rep la senyal de la rata, encara que també poden ser per mig de conectivitat infrarroja o Bluetooth.

Este aparat és un perifèric d'entrada imprescindible en una computadora d'escritori per a la majoria de les persones, i pese a l'aparició d'atres tecnologies en una funció similar, com la pantalla tàctil, encara seguix sent molt utilisat. Ademés de moure un cursor, té un o més botons per a permetre operacions com la selecció d'un element de menú en una pantalla. El mouse també sol contar en atres elements, com a superfícies tàctils i rodes de desplaçament, que permeten un control adicional i entrada dimensional.

Etimologia

La forma del dispositiu va originar el seu nom.

Quan es va patentar el dispositiu, va rebre el nom de X-Y Position Indicator for a Display System (Plantilla:Lit); el nom mouse («rata») li'l va donar l'equip de l'Universitat Stanford durant el seu desenroll, ya que la seua forma i el seu cable (que s'assembla a una coa) recorden a un rata.

En Amèrica predomina l'anglicisme mouse (que el seu plural és mice o mouses), mentres que en Espanya s'utilisa pràcticament de manera exclusiva el calc semàntic rata. El Diccionari de la llengua espanyola únicament accepta l'entrada rata per a este dispositiu informàtic. El Diccionari de americanisme de l'ASALE, publicat en 2010, consigna l'anglicisme mouse. El Diccionari panhispánico de dubtes remet mouse a «rata» i indica que, en existir el calc semàntic, és innecessari usar l'anglicisme, encara que esta mateixa obra reconeix l'us freqüent de mouse en l'espanyol d'Amèrica.

Història

Va ser dissenyat per Douglas Engelbart i Bill English durant els anys 1960 en el SRI International Stanford Research Institute un laboratori de l'Universitat Stanford, en ple Silicon Valley en Califòrnia. Més tart va ser millorat en els laboratoris de Pal Alt de la companyia Xerox (coneguts com Xerox PARC). En la seua aparició, va conseguir també donar el pas definitiu a l'aparició dels primers entorns o interfaços gràfics d'usuari.

Primera maqueta

Còpia del primer prototip.

La primera maqueta va ser construïda artesanalment en fusta, i es va patentar en el nom «X-Y Position Indicator for a Display System». A pesar del seu aspecte arcaic, el funcionament bàsic seguix sent igual hui en dia. Tenia un aspecte d'adoquín, encaixava be en la mà i disponia de dos rodes metàliques que, en desplaçar-se per la superfície, movien dos eixos: un per a controlar el moviment vertical del cursor en pantalla i l'atre per al sentit horisontal, contant ademés en un botó roig en la seua part superior.

Per primera volta es conseguia un intermediari directe entre una persona i la computadora, era alguna cosa que, a diferència del teclat, qualsevol podia deprendre a manejar sense a penes coneiximents previs. En eixa época ademés l'informàtica encara estava en una etapa primitiva: eixecutar un simple càlcul necessitava d'instruccions escrites en un llenguage de programació.

Presentació

En Sant Francisco, el 9 de decembre de 1968 es va presentar públicament el primer model oficial de rata, en lo que es coneix com la «mare de totes les donem». Durant hora i mija es va mostrar, ademés d'este perifèric, una presentació multimèdia d'un sistema informàtic interconectado en ret de computadores, cridat NLS (online System), i també per primera volta es donava a conéixer un entorn gràfic en el sistema de finestres que després adoptarien la pràctica totalitat de sistemes operatius moderns. En eixe moment, ademés, es va exhibir hipermedia, un mecanisme per a navegar per Internet, els editors de text digital i les videoconferèncias.

Engelbart realment es va alvançar vàries décades a un futur possible, ya des de 1951 havia escomençat a desenrollar les possibilitats de conectar computadores en rets, quan a penes existien vàries dotzenes i prou primitives, entre atres idees com el propi correu electrònic, del que seria el seu primer usuari. Va pensar que l'informàtica podia usar-se per a molt més que càlculs matemàtics, i la rata formava part d'este ambiciós proyecte, que pretenia aumentar l'inteligència colectiva fundant el Augmentation Research Center (Centre per a l'Investigació de l'Increment) en l'Universitat de Stanford.

I pese a les esperances inicials de Engelbart de que fora la punta del iceberg per a un desenroll de distints components informàtics similars, una década despuix era alguna cosa únic, revolucionari, que encara no havia cobrat popularitat. De fet, varis dels conceptes i idees sorgits encara hui en dia han conseguit èxit. Engelbart tampoc va conseguir una gran fortuna, la palesa adjudicava tots els drets a l'Universitat de Stanford i ell va rebre un chèc d'uns 10 000 dólars.

Cas d'èxit

Vore també: Xerox Star i Macintosh

Les rates d'Apple, d'esquerra a dreta:

1. Macintosh,
2. Apple Desktop Bus,
3. Apple Desktop Bus II,
4. Rata USB,
5. Pro Mouse.

El 27 d'abril de 1981 es llançava al mercat la primera computadora en rata inclosa: Xerox Star 8010, fonamental per a la nova i potent interfaç gràfic que depenia d'este perifèric, que va ser, a la seua volta, una atra revolució. Posteriorment, varen sorgir atres computadores que també varen incloure el perifèric, algunes d'elles varen ser la Commodore Amiga, l'Atari ST, i l'Apple Lisa. Dos anys despuix, Microsoft, que havia tingut accés a la rata de Xerox en les seues etapes de prototip, va donar a conéixer el seu propi disseny disponible ademés en les primeres versions del processador de text Microsoft Word. Tenia dos botons en color vert i podia adquirir-se per 195 dólars, pero el seu preu elevat per a llavors i el no dispondre d'un sistema operatiu que realment ho aprofitara, va fer que passara completament inadvertit.

Este perifèric es va popularisar en l'aparició de la computadora Macintosh, en 1984. El seu disseny i creació va córrer de nou a càrrec de l'Universitat de Stanford, quan Apple en 1980 va demanar a un grup de jóvens un perifèric segur, barat i que es poguera produir en série. Partien d'una rata basada en tecnologia de Xerox d'un cost al voltant dels 400 dólars, en un funcionament regular i casi impossible de netejar. Steve Jobs, volia un preu entre els 10 i els 35 dólars.

Si be existixen moltes variacions posteriors, algunes innovacions recents i en èxit han segut l'us d'una roda de desplaçament central o lateral, el sensor de moviment òptic per diodo led, abdós introduïdes per Microsoft en 1996 i 1999 respectivament, o el sensor basat en un làser no visible del fabricant Logitech.

En l'actualitat, la marca europea Logitech és una de les majors empreses dedicades a la fabricació i desenroll d'estos perifèrics, més de la mitat de la seua producció la comercialisa a través de terceres empreses tals com: IBM, Hewlett-Packard, Compaq o Apple.

Vore també

• Alfombrilla de rata
• Arrastrar i soltar
• Clic (informàtica)
• Cursor (informàtica)
• Dispositiu apuntador
• Doble clic
• Interfaç gràfic d'usuari
• Llapis òptic
• Panel tàctil
• Roda de desplaçament
• Desplaçament
• Síndrome del túnel carpiano
• Tableta digitalizadora
• Trackball