L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pantalla tàctil

Una pantalla tàctil[1] (en inglés: touch screen), en alguns llocs també anomenada tóuch; és una pantalla que per mig d'un toc directe sobre la seua superfície permet l'entrada de senyes que s'associen a la part posterior de dalt del touch, sent el component que permet que funcione en donar les seues senyes[2] i órdens al dispositiu, i a la seua volta mostra els resultats introduïts prèviament; actua d'esta forma com perifèric d'entrada i d'eixida al mateix temps, aixina com emulador de senyes interines errònees al no tocar-se efectivament. Este contacte també es pot realisar per mig d'un llapis òptic o d'atres ferramentes similars.[3] Hi ha pantalles tàctils que poden instalar-se sobre una pantalla comuna, de qualsevol tipo o denominació (LCD, monitors i televisors CRT, plasma, etcétera).

Pantalla tàctil
Teléfono inteligente en pantalla tàctil per a esgolar

Les pantalles tàctils es varen tornar comercialment exitoses pel seu us en dispositius de l'indústria, en ordenadors públics (com a exposicions de museus, pantalles d'informació, caixers automàtics de bancs i uns atres) a on els teclats i els rates no permeten una interacció satisfactòria, intuïtiva, ràpida o exacta de l'usuari.[4][5][6]

Des de finals del XX i especialment en els començos del XXI, varen alcançar un us habitual en la majoria dels dispositius en pantalla: per eixemple, monitors de computadora, teléfons mòvils i tabletas.[5][7]

Història

En novembre de 1949 l'Oficina de Paleses i Marques Registrades dels Estats Units va concedir a Corporatiu Philco la palesa d'un dispositiu capaç de dibuixar llínees, punts, fleches i atres figures per mig d'un estilet capaç de generar senyals elèctriques casi en temps real en l'image reconstituida en una pantalla de tubo de rajos catódicos de transmissions en viu per televisió. Les senyals elèctriques generades per l'estilet es combinaven en la senyal transmesa per televisió en temps real de manera tal que per a on passara l'Estilet apareixeria un punt blanc o negre en l'image dels televidents.[8]

En 1965, la primera pantalla tàctil accionada en els dits va ser inventat per Eric Arthur Johnson, del Royal Radar Establishment ubicat en Malvern, Anglaterra, es considera la primera pantalla tàctil de l'història. [9][10][11]

En 1970, Frank Beck i Bent Stumpe, ingeniers del CERN (Organisació Europea per a l'Investigació Nuclear) varen desenrollar una pantalla tàctil transparent.[12] Les pantalles tàctils s'han anat fent populars des de l'invenció de l'interfaç electrònic tàctil, en 1971, per George Samuel Hurst, físic nortamericà. Han aplegat a ser comuns en els TPV, en els caixers automàtics i en els PDA, a on és possible usar un estilet o el dit per a manipular l'interfaç gràfic d'usuari (GUI) i per a introduir senyes. La popularitat dels teléfons inteligents, dels PDA, de les videoconsoles portàtils o dels navegadors d'automòvils està generant la demanda i l'acceptació de les pantalles tàctils.

 
La pantalla de un HP-150, primer ordenador personal, comercialisat en 1983, en pantalla tàctil.
 
IBM Simon Personal Communicator. Creat per IBM i BellSouth és considerat com el primer teléfon inteligent de l'història

En 1983, HP-150 va ser un dels primers ordenadors comercials del món que disponia de pantalla tàctil. En realitat, no tenia una pantalla tàctil en el sentit pròpiament dit, sino una pantalla de tubo Sony de 9 polzades rodejada de transmissors i receptors infrarrojos que detectaven la posició de qualsevol objecte no transparent sobre la pantalla.[13][14]

En 1984, Casio Computer va desenrollar els primers rellonges en pantalla tàctil, el Casio TC-50 i el Casio AT-552.[15][16]

En 1980s, el Buick Riviera en 1986 i el Mazda Eunos Cosmo en 1990, varen anar els primers automòvils en pantalla tàctil.[17][18][19]

En 1993, IBM va llançar l'IBM Simon, considerat el primer teléfon inteligent de l'història. Va ser el primer teléfon en introduir la pantalla tàctil.[20][21]

En 1996, Palm inc. va popularisar les pantalles tàctils d'escritura en estilet gràcies al seu PDA cridat Palm Pilot el qual va anar un èxit comercial a finals de la década dels 90.[22]

En 2004, Nintendo va llançar la consola portàtil en pantalla tàctil, el Nintendo DS. Esta consola va popularisar l'us de la pantalla tàctil en els videojocs.[23]

En 2007, LG Electronics va posar a la venda LG Prada, el primer teléfon mòvil en pantalla tàctil capacitiva.[24]

Les pantalles tàctils d'última generació consistixen en un cristal transparent a on se situa una làmina que permet a l'usuari interactuar directament sobre esta superfície.[25]

Desenroll i utilisació

La gran majoria de les tecnologies de pantalla tàctil significatives varen ser patentades durant les décades de 1970 i 1980 i actualment han expirat. Este fet ha permés que des de llavors els dissenys de productes i components que utilisen dites tecnologies no estiguen subjectes a royalties, lo que ha permés que els dispositius tàctils s'hagen estés més fàcilment.

En la creixent acceptació de multitut de productes en una pantalla tàctil integrada, el cost marginal d'esta tecnologia ha segut rutinariamente absorbit en els productes que les incorporen, fent que pràcticament desaparega. Com ocorre habitualment en qualsevol tecnologia, l'hardware i el software associat a les pantalles tàctils ha alcançat un punt de madurea suficient despuix de més de tres décades de desenroll, lo que li ha permés que actualment tinguen un grau molt alt de fiabilitat.[26] Com a tal, les pantalles tàctils poden trobar-se en l'actualitat en avions, automòvils, consoles, sistemes de control de maquinària i dispositius de mà de qualsevol tipo. Es va proyectar que el mercat de pantalles tàctils per a dispositius mòvils produiria US$5 mil millons per a 2009.[27]

L'empresa TapSense, va anunciar en octubre de 2011, la possibilitat que les pantalles tàctils distinguixquen quina part de la mà es va usar per a l'entrada de senyes, com la yema, el nuguet i l'ungla. Açò podria usar-se de vàries maneres, per eixemple, per a copiar i pegar, posar lletres en mayúscula, activar diferents modos de dibuix, etc.[28][29]

Una integració pràctica real entre les imàgens de televisió i les funcions d'un PC normal i modern podria ser una innovació en un futur pròxim: per eixemple, "tota l'informació en directe" en Internet sobre una película o els actors en video, una llista d'atres cançons durant un videoclip d'una cançó o notícies sobre una persona.

Tipos

 
La pantalla capacitiva y el principio de su funcionamiento

Segons la tecnologia que usen, hi ha tres tipos de pantalles tàctils[30]d'us habitual:

 
Pantalla resistiva de teléfono celular Nokia N97, de 2009.
  • Resistives: Són més barates i no els afecten la pols ni l'aigua salada i, ademés de ser més precises, poden ser usades en una busca o en el dit. No obstant, tenen fins a un 15% menys de lluentor i són més grosses, per lo que estan sent substituïdes per atres en els dispositius mòvils que precisen un tamany i un pes ajustats i major lluentor en la pantalla per la possibilitat d'estar exposts a la llum directa del sol.[31]
 
Pantalla capacitiva de un celular Alcatel, one touch POP (2014).
  • Ona acústica de superfície: La tecnologia d'ones de superfície utilisa ones ultrasòniques que passen sobre el panel de la pantalla tàctil. Quan es toca el panel, s'absorbix una part de l'ona. Este canvi en les ones ultrasòniques registra la posició de l'event tàctil i envia esta informació al controlador, per al seu processament. El panel de pantalla tàctil d'ona de superfície és el més alvançat dels tres tipos, pero pot danyar-se en elements externs.

Atres tecnologies

Capacitat proyectada

La capacitat proyectada tàctil (PCT) és una tecnologia capacitiva que permet un funcionament més precís i flexible, per gravat de la capa conductora. Una ret X-I es forma ya siga pel gravat d'una sola capa per a formar un patró de cuadrícula o barbacoa d'electrodos, o pel gravat de dos capes separades i perpendicular de material conductor en llínees paraleles o pistes per a formar la ret (similar a la barbacoa de píxels que es troba en moltes LCD).[34]

Infrarrojo

Les pantalles tàctils per infrarrojos consistixen en una matriu de sensors i emissors infrarrojos horisontals i verticals. En cada eix els receptors estan en el costat opost als emissors de manera que en tocar en un objecte la pantalla és interrompuda per un fes infrarroig vertical i un atre horisontal, permetent aixina localisar la posició exacta en la que es va fer el contacte . Este tipo de pantalles són molt resistents, ya que són utilisades en moltes de les aplicacions militars que exigixen una pantalla tàctil.

Este sistema té la ventaja de la simplicitat i de no ensombrecer la pantalla, pero tenen desventages clares: són cares i voluminoses, molt sensibles a la brutea, i poden detectar fàcilment falses pulsacions.

Ruglons extensométricas

Quan s'utilisen ruglons extensométricas la pantalla té una estructura elàstica, per lo que es poden utilisar ruglons extensométricas per a determinar la posició en la que ha segut tocada a partir de les deformacions produïdes en la mateixa. Esta tecnologia també pot medir l'eix Z o la pressió eixercida sobre la pantalla. S'utilisen habitualment en sistemes que es troben exposts al públic com a màquines de venda d'entrades, degut sobretot a la seua resistència al vandalisme.

Image òptica

És un desenroll relativament modern en la tecnologia de pantalles tàctils, dos o més sensors són situats al voltant de la pantalla, habitualment en els cantons. Emissors d'infrarrojos són situats en el camp de vista de la cambra en els atres costats de la pantalla. Un toc en la pantalla mostra una ombra per lo que cada parell de cambres pot triangularizarla per a localisar el punt de contacte. Esta tecnologia està guanyant popularitat per la seua escalabilidad, versatilitat i asequibilidad, especialment per a pantalles de gran tamany.

Tecnologia de senyal dispersa

Introduïda en 2002, este sistema utilisa sensors per a detectar l'energia mecànica produïda en la plataforma per un toc. Uns algoritmes complexos s'encarreguen d'interpretar eixa informació per a obtindre el punt exacte del contacte.[35] Esta tecnologia és molt resistent a la pols i atres elements externs, inclosos arrapades. Degut a que no hi ha necessitat d'elements adicionals en la pantalla també proporciona uns excelents nivells de claritat. Per un atre costat, ya que el contacte és detectat per mig de vibracions mecàniques, qualsevol objecte pot ser utilisat per a detectar estos events, incloent el dit o les ungles. Un efecte lateral negatiu d'esta tecnologia és que, despuix del contacte inicial, el sistema no és capaç de detectar un dit o objecte que es trobe detingut pulsant la pantalla.

Reconeiximent de pols acústic

Introduïda en 2006, estos sistemes s'utilisen quatre transductores piezoelèctrics situats a cada costat de la pantalla per a convertir l'energia mecànica del contacte en una senyal electrònica. Esta senyal és posteriorment convertida en una ona de sò, la qual és comparada en el perfil de sò preexistente per a cada posició en la pantalla. Este sistema té la ventaja de que no necessita cap malla de cables sobre la pantalla i que la pantalla tàctil és, de fet, de vidre, i proporciona l'òptica i durabilitat del cristal en el que està fabricada. També presenta les ventages de funcionar en rasguños i pols sobre la pantalla, de tindre uns alts nivells de precisió i que no necessita cap objecte especial per a la seua utilisació. La tecnologia va ser creada per SoundTouch Ltd a principis de la década de 2000, com es descriu en la família de paleses EP1852772, i va ser introduïda al mercat per la divisió Elo de Tyco International en 2006 com Acoustic Pulse Recognition.[36]

Ona de superfície

La tecnologia d'ona de superfície utilisa ones ultrasòniques que passen sobre el panel a on es troba la pantalla de contacte. Quan el panel es toca, s'absorbix una porció de l'ona. Este canvi en les ones ultrasòniques percep la posició de l'event de tacte i envia esta informació al directori per a processar. Els panels de pantalla tàctil d'ona de superfície són els més alvançats, pero els elements externs poden danyar-els.

Especificacions HID

Les pantalles tàctils es troben definides dins de l'especificació de dispositius d'interfaç humà (HID) per a port USB[37] com digitalizadores, junt en dispositius com touchpad i tabletas digitalizadoras, entre uns atres. Les pantalles tàctils s'identifiquen en el usage ANEU 04.

Les especificacions inclouen els camps utilisats per al maneig d'este tipo de dispositius. Alguns dels més interessants per al maneig de les pantalles tàctils són:

  • Tip pressure: Representa la força per un transductor, habitualment un estilet o també un dit.
  • Barrel pressure: Força que eixercix l'usuari en el sensor del transductor, com per eixemple un botó sensible a la pressió en la busca de maneig.
  • In range: Indica que el transductor es troba en l'àrea a on la digitalisació és possible. Es representa per un bit.
  • Touch: Indica si un dit està tocant la pantalla. El sistema sol interpretar-ho com un clic de botó primari.
  • Untouch: Indica que el dit ha perdut contacte en la superfície de la pantalla. S'interpreta com l'acció de soltar el botó primari.
  • Tap: Indica que s'ha realisat un toc en el dit en la pantalla, alçant-ho ràpidament sense prolongar el contacte. S'interpreta com un event provocat per un botó.

Sistemes operatius i software

Existix una gran varietat de programes de còmput per al maneig de màquines en pantalles tàctils que poden eixecutar-se en els principals sistemes operatius tals com, per eixemple, GNU/Linux, MacOS i Windows. En els tres casos, existixen versions especials adaptades per al seu us en tabletas i en portàtils tàctils. Android és un sistema operatiu de còdic obert basat en el núcleu (kernel) de Linux, inicialment desenrollat per Android Inc. i respalat per Google. Apple ha desenrollat el seu sistema iOS per a iPad, i Microsoft ha inclós un desenroll específic en les distintes versions: des de Windows XP Tablet PC Edition fins al Windows 8, en el qual el desenroll tàctil no és específic d'una versió sino de la versió.

En un atre tipo de dispositius, com les PDA o teléfons en pantalla tàctil, també existixen sistemes operatius com: PAMS, Windows Phone, iOS, Android, BlackBerry VOS, WebOS, Symbian VOS, MeeGo o Maemo.

Respecte al software específic per a pantalles tàctils, de la mateixa manera que en el cas d'atres dispositius similars com les tabletas digitalizadoras, destaquen els programes de reconeiximent d'escritura manual, com Inkwell en Macintosh. En el cas de Windows XP Tablet PC Edition, el propi sistema operatiu inclou reconeiximent d'escritura. També són habituals els programes de dibuix, com per eixemple Corel Painter, que poden inclús reconéixer la força en la que s'està pulsant sobre la pantalla o l'inclinament de l'objecte en el que s'està tocant.

Moltes aplicacions utilisen les característiques tàctils dels dispositius i dels sistemes operatius: teclats virtuals, jocs, gestors multimèdia i ofimàtica, entre uns atres.

Us de pantalles educatives Virtuals en generació tàctil

L'us de pantalles en la generació tàctil resulta ser important per a la conectivitat en infraestructura tecnològica en la construcció d'una societat globalizado, l'objectiu de l'investigació va ser recolectar informació necessària per a la presa de decisions front al canvi d'estructures educatives, va anar de disseny no experimental, i d'alcanç descriptiu observacional sobre l'us i velocitat d'internet. L'enfocament de l'investigació va ser quantitatiu, es va usar d'estadístiques per a testear hipòtesis. La tècnica de recopilació d'informació Subtel; revisió bibliogràfica sistemàtica com resultat l'internet té major l'acceleració de l'us de pantalles en periodos escolars existix una relació directa entre els mesos acadèmics. Concloent que l'us de pantalles educatives, construïx noves modalitats de l'aprenentage, per a la generació tàctil i globalisació, els professors deuen fer us del material existent a favor de l'educació i transformar l'informació en coneiximent, incentivant a l'aprenentage en llínea.

Vore també

Referències

  1. ↑ «aal. edu. ar/? q=node/54 Fundéu GSJD en l'Argentina: la pantalla «touch screen» és «pantalla tàctil».
  2. ↑ muyinteresante. es/tecnologia/preguntas-respostes/icomo-funciona-la-pantalla-tactil Artícul en la pàgina web de la revista Molt Interessant sobre el funcionament de la pantalla tàctil
  3. ↑ “A review of technologies for sensing contact location on the surface of a display: Review of touch technologies” . Journal of the Society for Information Display 20 (8): 413–440. doi:10.1002/jsid.100.
  4. ↑ «computerhope. com/jargon/t/toucscre. htm What is a Touch Screen?» (en en).
  5. ↑ 5,0 5,1 «headsun. net/news/what-llaure-the-uses-of-touch-screens-in-daily-life-/ What Llaure The Uses Of Touch Screens In Daily Life? - Head Sun» (en en). Head Sun Co.,Ltd.. Consultat el 2025-01-01.
  6. ↑ «ninja/5-interesting-uses-of-touchscreen-technology-in-2018/ 5 Interesting Uses of Touchscreen Technology in 2018» (en en-us). TabletNinja. Consultat el 2025-01-01.
  7. ↑ «vorsondigital. com/uses-of-touch-screen-technology/ 5 Uses of Touch Screen Technology in Everyday Life - Vorson Digital» (en en-us). Consultat el 2025-01-01.
  8. ↑ espacenet. com/patent/search/family/024793442/publication/US2487641A? q=pn%3DUS2487641A «Electronic pointer for television images».US2487641A.Consultat el 01-11-2023.
  9. ↑ Johnson, I. A. (1965). “Touch Display - A novell input/output device for computers”. Electronics Letters 1 (8): 219–220. doi:10.1049/el:19650200. Bibcode: 1965ElL.....1..219J.
  10. ↑ «org. uk/? page_aneu=531 1965 - The Touchscreen». Malvern Radar and Technology History Society (2016).
  11. ↑ «forbes. com/councils/forbestechcouncil/2022/07/20/a-brief-history-of-touchscreen-technology-from-the-iphone-to-multi-user-videowalls/ Council Post: A Brief History Of Touchscreen Technology: From The IPHONE To Multi-User Videowalls» (en en). Forbes. Consultat el 2025-01-01.
  12. ↑ “com/cws/article/cern/42092 The first capacitative touch screens at CERN” . CERN Courrier.
  13. ↑ youtube. com/watch? v=X-THdG5gVTwt=46s The H. P. Touch Computer (1983) youtube. com/watch? v=X-THdG5gVTwt=46s archivat en Wayback Machine.. YouTube (2008-02-19). Retrieved on 2013-08-16.
  14. ↑ «historyofinformation. com/detail. php? aneu=2431 Hewlett-Packard Introduïxes the HP-150, One of the First Commercially Available Touchscreen Computers : History of Information». www. historyofinformation. com. Consultat el 2025-01-01.
  15. ↑ «digital-watch. com/dwl/1work/casio_tc-501 CASIO - TC-50». digital-watch. Consultat el 2025-01-01.
  16. ↑ «casio. com/intl/watches/50th/heritage/1980s/ 1980s | Casio Watch 50th Anniversary | CASIO» (en en). CASIO Official Website. Consultat el 2025-01-01.
  17. ↑ «com/2022/11/the-rearview-mirror-the-worlds-first-car-with-a-touchscreen/ The Rearview Mirror: The World’s First Car with a Touchscreen - The Detroit Bureau» (en en-us). Consultat el 2025-01-01.
  18. ↑ «hagerty. com/media/archived/1986-buick-riviera-gcc-touchscreen/ Infotainment systems? That’s baix 1986» (en en-us). Hagerty Media. Consultat el 2025-01-01.
  19. ↑ «hotcars. com/mazda-redefined-innovation-34-years-ago-with-cosmos-gps-system/ Mazda Redefined Innovation 34 Years Ago With The Cosmo's GPS System» (en en). HotCars. Consultat el 2025-01-01.
  20. ↑ «mobilephonemuseum. com/phone-detail/ibm-simon IBM - Simon» (en en). www. mobilephonemuseum. com. Consultat el 2025-01-01.
  21. ↑ «com/3137005/first-smartphone-ibm-simon/ First Smartphone Turns 20: Fun Facts About Simon» (en en). CLAVE. Consultat el 2025-01-01.
  22. ↑ Enrique Perez. «xataka. com/historia-tecnologica/plat-iv-al-ibm-simon-història-primeres-pantalles-tactiles-té-el seu-orige-trafique-aereo L'història de les primeres pantalles tàctils i el seu orige en el tràfic aéreu». Xataka. Consultat el 2023-11-01.
  23. ↑ «digitalgamemuseum. org/consolecontrollerevolution/modern/nintendods/ Evolution of the Console Controller – Nintendo DS (2004) | The Digital Game Museum» (en en-us). Consultat el 2025-01-01.
  24. ↑ «androidauthority. com/lg-prada-1080646/ The LG Prada was the first capacitive touchscreen phone, not the iPhone» (en en). Android Authority. Consultat el 2025-01-01.
  25. ↑ «canalys. com/newsroom/majority-smart-phones-now-have-touch-screens Canalys - the leading global technology market analyst firm».
  26. ↑ com/accesibilidad-en-la-era-de-els-dispositius-de-pantalla-tactil/ Sobre els dispositius de pantalla tàctil, en la pàgina blogthinkbig. com
  27. ↑ «abiresearch. com/press/1231-Touch+Screens+in+Mobile+Devices+to+Deliver+$5+Billion+Next+Year Touch Screens in Mobile Devices to Deliver $5 Billion Next Year | Press Release». ABI Research.
  28. ↑ «com/2011/10/19/new-screen-technology-tapsense-ca-distinguish-between-different-parts-of-your-hand/ New Screen Technology, TapSense, Ca Distinguish Between Different Parts Of Your Hand».
  29. ↑ «chrisharrison. net/index. php/Research/TapSense/ TapSense: Enhancing Finger Interaction on Touch Surfaces».
  30. ↑ xatakamovil. com/desarrollo/pantallas-tactiles-capacitives-vs-resistives Comparació de les pantalles tàctils capacitives i les pantalles tàctils resistives (en www. xatakamovil. com)
  31. ↑ «dush. co. jp/english/method-type/resistive-touchscreen/ How Resistive Touchscreen Work» (en en). www. dush. co. jp. Consultat el 2025-01-01.
  32. ↑ «elprocus. com/touch-screen-technology-working/ Touch Screen Technology - Types, Working and Its Applications» (en en-us). ElProCus - Electronic Projects for Engineering Students. Consultat el 2025-01-01.
  33. ↑ «org/2012/01/okay-but-how-do-touch-screens-actually-work/ Okay, but how do touch screens actually work?» (en en-us). Scienceline. Consultat el 2025-01-01.
  34. ↑ «google. co. uk/patents/ep0185671b1 Touch operated keyboard».
  35. ↑ Beyers, Tim. «fool. com/investing/general/2008/02/13/innovation-séries-touchscreen-technology. aspx Innovation Séries: Touchscreen Technology». The Motley Fool.
  36. ↑ “elotouch. com/pdfs/marcom/apr_wp. pdf Acoustic Pulse Recognition Touchscreens” (2006). Elo Touch Systems.
  37. ↑ archive. org/web/20120819150924/http://www. usb. org/developers/devclass_docs/hut1_12v2. pdf Universal Serial Bus HID Usage Tables, (en anglés). Consultat el 2 de maig de 2013.

Muñoz González, M. J. (2022). Us de pantalles educatives Virtuals en generació tàctil. Horisons. Revista D'Investigació En Ciències De l'Educació, 6(24), 1258–1269. https://doi. org/10.33996/revistahorizontes. v6@i24.412

Enllaços externs

Commons

https://revistahorizontes. org/index. php/revistahorizontes/article/view/574

Product Description Of  china-transmitters. com/differential-pressure-transmitter/differential-air-pressure-indicato-transmitter. html Pressure Indicator Transmitter


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pantalla_tàctil&oldid=1504914»