Anar al contingut

Sony

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sony
Per a atres usos d'este terme vore Sony (desambiguació).


Sony Group Corporation (ソニーグループ株式会社, Sónī Gurūpu Kabushiki gaisha, comunament referida com Sony i estilisada com SONY) és una empresa multinacional en sèu en Tòquio, Japó, sent un dels fabricants més importants a nivell mundial en electrònica de consum: àudio i video, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòvil, productes professionals, entre uns atres. En 2021 Sony va ocupar elloc 74 en la llista Fortune Global 500,[1] un escalafó d'empreses de tot lo món mides pels ingressos. També es situo com l'empresa 96 del món per capitalisació de mercat.[2] Al començament del XXI, Sony va aplegar a estar entre les trenta primeres d'este llistat en vàries oportunitats. Durant décades Akio Morita i Masaru Ibuka, els fundadors de Sony, varen formar una parella complementària. Gràcies a l'agut sentit de les relacions públiques i mercadotècnia de Morita i a l'esperit d'innovació d'Ibuka, la companyia va prosperar internacionalment.[3] Des de llavors varis aportes de Sony al món de l'electrònica han segut rellevants. Per eixemple, en 1950 l'empresa va presentar la primera gravadora de sò en Japó, quatre anys més vesprada fabriquen el primer transistor japonés i a l'any següent, en 1955 desenrolla la primera ràdio de transistors del món. En les décades posteriors l'empresa va desenrollar productes com la série de televisors Trinitron, el Betamax, el Walkman, el disc compacte, les Handycam o la PlayStation entre uns atres que varen donar renom mundial.[4] Entre la década dels anys 1980 i anys 1990, Sony era l'empresa líder en el sector tecnològic i de les més importants a nivell global. A jujar pels resultats i la capitalisació de mercat, Sony va viure la seua época d'auge en 2000 baix la direcció del president Nobuyuki Idei, conseguint que les seues accions tingueren el màxim de la seua història en febrer de l'any 2000, en conseguir un valor de 156 dólars per acció i un valor de mercat de més de 150 000 millons de dólars, sent en eixe moment la empresa tecnològica més valiosa del món.[5][6] En els anys 2010 PlayStation es va consolidar com la divisió més rendable per a Sony, seguida per Servicis financers que engloba les finançació i atres activitats derivades de la companyia. Pel contrari, la divisió Sony Mobile produiria pèrdues. Entre el periodo de la crisis financera de 2008 i posterior, Sony va tindre una transició en la seua organisació, per a amortisar les pèrdues que generaven cada any, entre elles venent la divisió de VAIO, part dels seus immobles i retallades de personal.[7][8][9] El 4 de juny de 2012 Sony tindria la major baixada d'accions des de l'any 1980, tenint un valor de 12 dólars per acció.[10] En 2011 va tindre un hackeo en el seu sistema de PlayStation Network del Playstation 3, açò li ocasionaria perdudes econòmiques i problemes llegals.[11] Per a 2014 l'empresa seguiria en números rojos, i casi li ocasiona una fallida total.[12]

Des de la seua entrada com CEO de Sony en abril del 2012, Kazuo Hirai en base en una rigorosa gestió que va escomençar a realisar i una reorganisació en cada nivell de l'empresa, creant sinèrgies en les seues divisions, potencializó les divisions més saludables, que eren Sony Interactive Entertainment, Sony Pictures, Sony Music els servicis d'assistència financera als clients i Servicis d'internet i reestructurant la divisió d'Electrònica de consum.[13] Va conseguir que per a 2015 Sony, despuix de 6 anys consecutius de números rojos l'empresa tornara a donar beneficis.[14]

Entre 2012 a 2019, Kazui va conseguir grans canvis escomençant per la divisió de cine i televisió, a on va reduir la producció de les seues cintes o séries, pero que impulsaren la rendabilitat en elles. En la divisió de música va conseguir aumentar les seues vendes i contractes en artistes d'auge llatí i dins dels dispositius d'electrònics, va conseguir catapultar l'èxit de PlayStation 4, convertint-la en la consola més venuda de la seua generació en més de 108 millons d'unitats entre 2013-2020,[15] i el seu servici en llínea PlayStation Network conseguiria grans vendes en la part digitals.[16][17][18]

Despuix de 35 anys treballant per a Sony i sent CEO de la companyia des de 2012, Kazui va anunciar la seua eixida com CEO per a juny de 2019 passant a realisar llabors d'assessorament ocasional. En el seu lloc va ser ocupat ellavors assessor financer de la companyia Kenichiro Yoshida.[19] Dins de l'administració de Kenichiro, conseguiria 2 grans alvanços per a enfortir la divisió de Sony Interactive Entertainment i els seus servicis de Servicis d'internet, conseguint la compra per 229 millons de dólars a la desenrolladora de videojocs Insomniac Games,[20] i la compra de 400 millons de dólars en accions de la plataforma China Bilibili representant el 5% de les accions de dita plataforma. Sent un intent d'entrar al mercat chinenc dins del streaming, baix una base de 130 millons d'usuaris que té la plataforma.[21]

El 9 de decembre de 2020 per mig d'un comunicat, Sony va confirmar que va aplegar a un acort en AT&T per a convertir-se en el nou amo de Crunchyroll.[22] Conseguint tancar el tracte en $1175 millons de dólars i convertint a Sony en el primer competidor del streaming de l'anime a nivell internacional, en tindre a les 2 plataformes de streaming més importants del mig sent Crunchyroll i Funimation. En giner del 2021, pese a la Pandèmia de COVID-19, Sony conseguix millorar els seus ingressos anuals i valor de les seues accions, superant per primera volta en 20 anys els 100 dólars per acció. Posicionant-se en la quarta empresa japonesa de major valor en el mercat, en 127 000 millons de dólars en capitalisació.[1]

Orígens

[editar | editar còdic]

Mentres buscaven un nom per a la companyia, varen pensar en utilisar els seus inicials, TTK (Tokyo Tsushin Kogyo). La primera raó per la qual no ho varen fer, va anar per la companyia ferroviària Tòquio Kyuko, també coneguda com TKK. La companyia va utilisar llavors, ocasionalment, l'acrònim Totsuko en Japó, pero Morita va descobrir durant la seua visita en Estats Units, que els nortamericans tenien problemes per a pronunciar el nom. Un atre nom que es va utilisar temporalment va ser Tòquio Teletech, fins que Morita va descobrir que en Estats Units ya hi havia una companyia utilisant el nom Teletech més la seua respectiva marca.[23]

L'orige del nom Sony és frut de la combinació de varis conceptes: un és el vocablo llatí sonus, que és la base etimològica de "sò". Un atre és sonny boy, una expressió popular que s'utilisava en Japó en aquells anys per a descriure a una persona d'esperit lliure i vanguardiste. El nou nom evocava a la perfecció de l'esperit de la companyia: el d'uns jóvens plens d'energia i passió per la creació sense llímits. També està relacionat en la paraula anglesa sunny (‘solejat’).[24]

Història

[editar | editar còdic]

Inicis

[editar | editar còdic]

El comité d'investigació de Japó durant la Segona Guerra Mundial, va anar el mig a on el físic Akio Morita va conéixer a l'ingenier Masaru Ibuka. No obstant prenen camins diferents i perden el contacte abans de la rendició de Japó en l'estiu de 1945. En setembre Ibuka va retornar a Tòquio, que havia quedat destrossada pels bombardejos aliats, i en el tercer pis d'uns almagasens, va crear l'empresa anomenada Totsuken (Institut d'investigació de telecomunicacions de Tòquio).[4]

En este Japó en la posguerra, l'empresa reparava radis i fabricava convertidors d'ona curta o adaptadors que podien convertir fàcilment radis d'ona mija en superheterodinos o receptors d'ones de qualsevollongitut, la demanda de la qual creixia ràpidament. Els adaptadors varen atraure l'atenció i el periòdic Asahi Shimbun va publicar un artícul al respecte.[25]

Morita per la seua banda havia retornat a la Prefectura d'Aichi. Un dia va llegir la columna que mencionava a Ibuka i immediatament va escriure al seu amic, qui li va contestar i va instar a anar a Tòquio. Aixina, el 7 de maig de 1946 Ibuka i Morita es varen associar per a formar la Totsuko (Empresa d'ingenieria de telecomunicacions de Tòquio). La companyia, que va capitalisar 190.000 ¥, i posteriorment va començar a proveir un «voltímetro de tubos al buit» a les oficines del govern.[25]

Sony TR-730, receptor de radi basat en transistors (1960).

Décades de 1950 i 1960

[editar | editar còdic]

En 1950, Totsuko va llançar la primera gravadora magnètica analògica de Japó. En eixa época l'empresa comença ademés a explorar i utilisar els llavors nous transistors. En 1955 ix a la venda el primer producte de la marca Sony, un receptor de radi basat en transistors, seguit en 1957 per un atre aparat similar pero de tamany de bojaca, la ràdio més chicoteta del món en eixe moment.[26] Morita havia comprat una llicència a Bellabs corresponent a la tecnologia d'estat sòlit que va servir a Sony per a donar-se a conéixer en el món en la seua ràdio que va marcar la història del transistor.[27]

En 1958, la companyia decidix canviar el nom de l'empresa pel de Sony Corporation. Dos anys despuix l'empresa va llançar el primer televisor portàtil que es va fabricar en el món,[28] i en 1968 el televisor Trinitron que era tècnicament complex pero que oferia una calitat d'image tan remarcable que en el temps va passar a ser un dels productes més populars i rendables del fabricant.[29] Mesos despuix va desenrollar el primer magnetoscopio O-matic (només per a reproducció), i en 1972 va presentar la primera gravadora de videocasete a color O-Matic que va incloure un sintonizador de televisió. Este dispositiu permetia gravar programació d'un canal al mateix temps que simultàneament es mirava televisió en un atre canal.[30]

Décades de 1970 i 1980

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'exitós i vanguardiste Walkman de Sony.

En 1970, Sony es va convertir en la primera empresa japonesa en cotisar en la Bossa de Nova York.[31] En 1971 va presentar la primera videograbadora en color. Entretant va desenrollar el primer proyector de vídeo per a pantalles de gran format que va presentar l'any següent. En 1975 sorgix el Betamax, en el model SL-6300, va anar un concepte d'Ibuka, que es va convertir en un èxit, pero que paulatinament va perdre el seu domini del mercat a mans del format VHS, liderat per JVC. Esta situació es va deure a la negativa de Sony de compartir l'us del seu format en atres companyies, raó per la qual, la majoria de fabricants varen adoptar el format VHS.[32]

En 1979 Sony va crear ellegendari stereo personal conegut com Walkman que si ben no va ser el primer del seu tipo, va conseguir impondre's àmpliament en eixe segment gràcies al seu preu assequible i el seu usabilidad.[33] En 2009, la revista Clave va afirmar sobre el Walkman que durant els seus anys de producció “varen vendre 200 millons d'unitats acumulades, varen sacsar l'indústria discogràfica i varen canviar fonamentalment la forma en que la gent experimentava la música”.[34]

També en 1979, Sony i Philips varen publicar decisions conjuntes clau en el desenroll del Disc compacte (CD), com el seu tamany de 115 milímetros de diàmetro. En juny de 1980, abdós empreses varen propondre els estàndarts per a tots els CD i CD-Rom, i per a 1986, els reproductors de CD ya es venien més que els que reproduïen soports analògics.[35]

En els anys 1980, Sony va desenrollar varis models en innovacions considerables en el mercat de la videocámara de mà. La HVC-F1 (1981), la BMC-100 (1983), primera en incorporar gravadora interna de sistema Beta, la 1CCD-V8 (1985) capaç de gravar video en cintes de 8mm, i en 1989 es va comercialisar la primera Handycam en pes de 790 grams.[36] Entretant l'empresa va desenrollar el sistema de videocintas professionals Betacam que grava per components en cintes de mija polzada idèntiques a les utilisades pel format domèstic Betamax i es va desenrollar posteriorment donant lloc al Betacam SP que va aparéixer en 1986.[37]

Sony Center de Berlín.

Décades de 1990 i 2000

[editar | editar còdic]

A mitan dels anys 1990 s'hi havia “americanizado” a tal punt que el Comité eixecutiu internacional de Sony es reunia no en Tòquio sino en Nova York, i el "idioma oficial" de l'empresa va passar a ser l'anglés. Des de 1990, la part nortamericana de Sony va escomençar a vendre més productes que la part japonesa. Sony Corporation of America va agrupar totes les operacions nortamericanes de la companyia en 1993, produint bona part dels seus productes en les seues fàbriques d'Estats Units.[38]

L'internacionalisació de Sony va supondre una expansió de la seua image corporativa que es va vore manifestada en iniciatives com la construcció del Sony Center enmmarcado dins del procés de la reunificació alemana iniciada despuix de la Caiguda del Mur de Berlín en 1990. Quan es va inaugurar en 2000, el complex de la Potsdamer Platz va ser considerat un símbol del renaixença de la capital alemana.[39]

Paralament l'empresa va continuar desenrollant nous productes en els sectors de l'indústria a on s'havia consolidat. Ademés, en 1994 incursionó en el segment de les videoconsoles per mig dellançament de la PlayStation, que es va convertir en la primera en unitat CD-ROM en ser exitosa.[40] Les innovacions varen continuar en els ordenadors VAIO i les cambres digitals Cyber-shot, la marcha de les quals va començar en 1996.[41] Sony ademés va implementar el format Blu-ray —desenrollat conjuntament en Philips— que es va impondre sobre el format HD DVD de l'empresa Toshiba en els anys 2000.[42]

En 2004, Sony controlava el 14% del mercat mundial d'electrònica de consum, per davant de Matsushita (hui en dia, Panasonic), Hitachi i Philips.[43] No obstant, en mig de la crisis financera de 2008, Sony va tindre la seua primera pèrdua en un any fiscal.[44]

Erro al crear miniatura:
Dispositius de Sony Mobile, una divisió coneguda com Sony Ericsson entre 2001 i 2012.[45]

Décades de 2010 i 2020

[editar | editar còdic]

El terremot i tsunami de Japó de 2011 va paralisar la cadena de suministraments del país i desmoronó la producció de sectors clau de la seua indústria. Com a conseqüència entre abril i juny, Sony va tindre una pèrdua neta d'uns 142 millons d'euros.[46] Això no li va impedir presentar en 2013 la PlayStation 4, la seua quarta consola de sobretaula. En novembre de 2020 la companyia va llançar la PlayStation 5 Entretant Sony va decidir deixar de fabricar computadors de la seua divisió VAIO en 2014,[47] i va convertir a la seua divisió de televisors en una companyia independent.[48]

En 2020, la companyia va unificar la seua filial Sony Europe en una nova empresa subsidiària domiciliada en Ámsterdam, a on es va traslladar des de Londres en la finalitat d'evitar els potencials problemes deguts a la eixida del Regne Unit de l'Unió Europea.[49]

En 2023 tenia una plantilla total de 113 000 empleats.[50]

Gestió empresarial

[editar | editar còdic]

Inicialment Sony va funcionar baix els principis de la gestió empresarial en Japó. En contrast en la “americanisació” a nivell exterior, el funcionament intern de l'empresa estava basat en el model japonés a on la cultura tradicional impon el respecte als majors. En Sony esta forma de direcció va ser la pràctica habitual per la forta personalitat dels fundadors i al respecte i confiança que inspiraven. Les decisions que varen dur a l'èxit o al fracàs, sempre varen partir de Masaru Ibuka o Akio Morita.[51]

Morita impulsava als seus ingeniers a córrer riscs creant productes nous.[31] També va impondre a la seua empresa els requisits de creativitat i innovació que varen fer la reputació de la marca. Entre les seues màximes destinades a reforçar “l'esperit de Sony” i motivar als seus empleats a treballar es conten: “Les persones sense ambició o curiositat són inútils” o inclús “Podem cometre errors, pero mai dos voltes el mateix”.[43]

Unitats estratègiques de negoci

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Marques de Sony.

Sony conta en vàries unitats estratègiques de negoci:

Eixemple de minidisc SONY.

Conegut pels seus productes electrònics, Sony oferix una àmplia varietat de llínees de productes en moltes àrees. En el seu apogeu, va ser malnomenat com un "polp corporatiu", per les seues extenses empreses, des de segurs privats fins a productes químics, cosmètics, compres en la llar i restaurants francesos en sèu en Tòquio, i molt manco els seus negocis principals com l'electrònica i l'entreteniment. Inclús despuix d'haver desenrollat moltes unitats de negoci, incloses Sony Chemicals i Vaio PC, Sony encara dirigix diversos negocis. A partir de 2020, Sony està organisada en els següents segments de negoci: Game & Network Services (G&NS), Music, Pictures, Electronics Products & Solutions (EP&S), Imaging & Sensing Solutions (I&SS), Financial Services i uns atres. Per lo general, cada segment de negoci té un grapat de societats de cartera intermiges corresponents en les que s'integren totes les empreses relacionades, com Columbia Records que forma part de Sony Music Group, una subsidiària i, al mateix temps, una societat de cartera per als negocis de música de Sony, junt en SMEJ.

Electrònica

[editar | editar còdic]

Àudio

[editar | editar còdic]

El Walkman va ser un reproductor d'àudio estéreo portàtillançat al mercat per primera volta en 1979 i del que Sony ha venut millons d'unitats. En els seus començos permetia obtindre una calitat de sò similar a la d'un equip caser, sense ser tan voluminós. L'àmplia difusió del Walkman també va canviar radicalment el negoci dels tocadiscos i li va donar el primer colp al disc de vinil, ya que el casset era més fàcil de reproduir i més econòmic. El Walkman és tot un símbol dels anys huitanta. Posteriorment la marca Walkman va ser estesa als seus reproductors de discs compactes (CD), de discs compactes en format Atrac i d'àudio digital comprimit, aixina com als teléfons mòvils multimèdia de Sony Ericsson.

Fotografia i videografía

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Eixemple de cambra de video Sony.

Sony crea prototips de cambres digitals des de 1981 en la Mavica (Magnetic Video Camera) i posteriorment crea la seua pròpia llínea de cambres digitals des de 1996 baix la marca Cyber-shot. El seu primer model va ser el DSC-F1, una compacta de 0.31 megapíxeles.[52]

En 2006 Sony va ampliar el seu ranc de productes en ellançament de la seua primera cambra digital réflex, l'Alfa 100 DSLR,[53] i del primer mòvil Sony Ericsson en l'insígnia Cyber-Shot, la serie K. Per al desenroll de la seua llínea Sony α, Sony va adquirir la divisió de fabricació de cambres de Konica Minolta.[54] No obstant, va anar ellançament de les Sony α7 en 2013 el que va marcar un punt d'inflexió per a la tecnologia fotogràfica dirigida a usuaris alvançats.[55]

També hi ha una varietat de videocámaras fabricades per Sony.

Informàtica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Sony VAIO P-Series.
Erro al crear miniatura:
Sony Ericsson Satio.

Sony va fer la seua aparició en el món de l'informàtica en 1982 en un computador personal de 8 bits denominat SMC-70, al que seguirien el SMC-777 (destinat a l'usuari novell) i el NWS-830 (una estació de treball per a desenrolladors), entre uns atres.[56]

En 1996 veu la llum el primer de la marca VAIO,[56] la nova llínea de computadors personals de Sony. En 2014 Sony anuncia el traspàs de la divisió VAIO a Japan Industrial Partners.

Telefonia mòvil

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sony Mobile.

Despuix de crear una empresa de risc compartit en Ericsson Mobile Comunications, de Suècia, en 2003, Sony i Ericsson donen lloc a la seua pròpia marca de teléfons celars, Sony Ericsson, en molt bon èxit a nivell mundial. El 9 de giner de 2012 en el CES 2012 s'anuncia el canvi de nom de la marca Sony Ericsson Mobile Comunications a Sony Mobile Comunications en ellançament de 2 terminals de gama alta. Sony Xperia S i Sony Xperia Ion, abdós disponibles en principi en AT&T USA.

Video

[editar | editar còdic]

Sony comercialisa la marca de televisors BRAVIA que es varen popularisar per la viveza dels seus colors i la seua alta definició.

Semiconductors i components

[editar | editar còdic]

Sony produïx una àmplia gama de semiconductors i components electrònics que inclouen sensors d'image (Exmor), processadors d'image (Bionz), diodos làser, sistemes LSI, LSI de senyal mixta, panels OLOREU, etc. La companyia té una forta presència en el mercat de sensors d'image. Els sensors d'image CMOS fabricats per Sony són àmpliament utilisats en cambres digitals, tabletas i teléfons inteligents. En 2018 Sony va anunciar unir-se al mercat de comunicacions satelitals i desenrollar productes de comunicació làser per a satèlits chicotets.

Entreteniment interactiu

[editar | editar còdic]
Dos versions de la PlayStation 3 (bàsica i Slim), l'última consola exposta per Sony en 2014, va adquirir una alta popularitat en especial per ser la primera consola la renovació de la qual es basa principalment en el format Blu-Ray.
Artícul principal → Sony Interactive Entertainment.


PlayStation (PS) és el nom d'una série de videoconsoles creades i desenrollades per Sony Interactive Entertainment. Han estat presents en la quinta, sexta, sèptima, octava i novena generació de videoconsoles, la companyia promotora està actualment en el mercat en el seu PlayStation 5. La primera consola de la série, va ser la PlayStation, que també va ser la primera en vendre 100 millons d'unitats.[57] La seua successora, la PlayStation 2, és la consola més venuda de l'història fins a la data, alcançant més de 150 millons d'unitats venudes en giner de 2014,[57] la PlayStation 3, ha venut més de 80.000.000 consoles en tot lo món.[58] La PlayStation 4, llançada en novembre de 2013, que ha venut més de 100 millons d'unitats. I l'última, la PlayStation 5 llançada en novembre de 2020, que en octubre de 2023 ya ha venut més de 46 millons d'unitats. La seua primer videoconsola portàtil va ser la PlayStation Portable (PSP) que fins al 14 de setembre de 2011 va conseguir vendre més de 51 millons d'unitats.[59] El seu successor va ser anomenat PlayStation Vita que va vendre més 1,2 millons d'unitats a finals de febrer de 2012.[60]

PlayStation Now és el servici de subscripció de Sony per a joc en el núvol i descàrrega per a PS i ordenador.[61]

Vehículs elèctrics i bateries

[editar | editar còdic]

En 2014, Sony va participar en el programa NRG Energy, per a estacionaments de càrrega EV. Sony està en el negoci de les bateries d'ions de liti per a vehículs elèctrics; en juliol de 2016, Sony va anunciar que la companyia vendria el seu negoci de bateries. Jagants de tecnologies de l'informació i la comunicació com Waymo i Apple iCar estan treballant en vehículs elèctrics i automòvils autònoms, competint en Tesla; Sony està entrant en este camp invertint Plantilla:USD en la companyia ZMP. En 2018, Toyota va començar a usar els sensors d'image de la marca Sony en la seua sistema alvançat d'assistència al conductor,[62] En giner de 2020 Sony va anunciar un concepte de vehícul elèctric cridat Vision-S. En l'ocasió, Sony també va declarar el seu objectiu de desenrollar tecnologia per al sector automotor, especialment pel que fa a la conducció autònoma i l'entreteniment.[63]

Drones

[editar | editar còdic]

En 2021, Sony va anunciar ellançament en preventa del seu primer dron, el Airpeak S1, dins de l'àmbit dels drones professionals i dirigit a creadors de vídeo professionals. El seu maneig és per mig de control remot i inclou una subscripció opcional al servici en el núvol Airpeak Plus.

Entreteniment (continguts audiovisuals)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sony Entertainment.
En 2016 Sony va comprar el 50% que el fallit cantant Michael Jackson posseïa en la societat Sony/ATV, que abdós parts havien fundat en 1995.[64]

Sony Pictures Entertainment

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sony Pictures.

En 1989 Sony va comprar Columbia Pictures i va crear Sony Pictures. Ademés Sony posseïx la llicència de 4 canals de televisió per cable i satèlit, disponibles en tot lo món:

  • Sony Entertainment Television, dedicat a les séries de televisió nortamericanes únicament en Llatinoamèrica i la Índia, en Espanya va ser substituït per AXN White.
  • AXN (les sigles del qual signifiquen Action extreme Network, és dir, ‘canal d'acció extrema’), dedicat a les películes, séries d'acció i aventura.
  • Animax, dedicat a l'anime, durant les 24 hores únicament en Japó. En Amèrica Llatina, Espanya/Portugal, Àfrica i Europa de l'Est va ser descontinuada la seua senyal. Mentres que en Àsia la senyal va ser venuda a KC Global Mija Àsia

Sony Music Group

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sony Music.

En giner de 1988 Sony va adquirir CBS Records per a donar orige a Sony Music Entertainment, posteriorment en l'any 2004 va adquirir el 50% de BMG Entertainment per a donar orige a Sony BMG Music Entertainment i en el 2009 termina adquirint la totalitat de BMG Entertainment i la companyia es refunda a Sony Music Entertainment per a repotenciar la marca Sony.

Posició competitiva

[editar | editar còdic]

Palesos

[editar | editar còdic]

En 2023, l'Informe Anual del PCT de la Organisació Mundial de la Propietat Intelectual (OMPI) va classificar a Sony com el dècim sext lloc mundial en número de solicituts de paleses realisades en el marc del Sistema del PCT, en 1433 solicituts de paleses publicades durant 2023.[65]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «com/ Sony conseguix tornar a superar els 100 dólars per acció despuix de 20 anys.».
  2. ↑ «com/ranking/empresas-mas-grandes-del-mundo-2021 Empreses més grans del món 2021» (en és). Economipedia. Consultat el 2026-05-03.
  3. ↑ «lesechos. fr/2014/07/akio-morita-et-masaru-ibuka-les-visionnaires-de-sony-1103202 Akio Morita et Masaru Ibuka, els visionnaires de Sony» (en francés). Els Echos. Consultat el 12 de març de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 «abc. es/tecnologia/informatica/20140210/abci-sony-historia-electronica-seguros-201402071950. html? ref=https%3A%2F%2Fwww. google. com. co%2F Sony: ¿el desplome del jagant de l'electrònica?». ABC. Consultat el 12 de març de 2020.
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Nippon. Consultat el 12 de març de 2020.
  6. ↑ «investing. com/equities/sony Sony alcança el seu màxim d'accions en febrer del 2000».
  7. ↑ «nytimes. com/2013/01/19/nyregion/1-1-billion-deal-is-reached-to-buy-sony-building. html Sony ven un dels seus emblemàtics edificis de Nova York».
  8. ↑ «publimetro. com. mx/mx/tecnologia/2014/02/06/adios-vaio-sony-vende-division-pc-laptops. html Sony ven la seua divisió de PC i VAIO».
  9. ↑ «libertaddigital. com/economia/sony-anuncia-un-recorte-de-8000-empleos-ante-el-desplome-de-ventas-1276345634/ Sony fa una retallada de personal, per a amortiguar les perdudes econòmiques».
  10. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  11. ↑ «mx/tecnologia/2011/04/26/playstation-network-sufre-hackeo-masivo Sony sofrix un hackeo en el seu sistema de senyes de Playstation Network».
  12. ↑ «xataka. com/empresas-y-economia/asi-como-gana-dinero-sony-vale-playstation-mano-que-xperia-volando Aixina és com guanya diners Sony: més val PlayStation en mà que Xperia volant». Xataka. Consultat el 12 de març de 2020.
  13. ↑ «perfil. com/2012-02-02-81189-por-que-un-genio-de-la-playstation-es-la-salvacion-de-sony/ Kazui Hirai sera el nou CEO de Sony Corporation».
  14. ↑ «milenio. com/negocios/kazuo-hirai-regresa-sony-numeros-negros Sony retorna als números negres».
  15. ↑ «lavanguardia. com/videojuegos/20200204/473288093294/videojuegos-playstation-4-ventas-playstation-5-sony-2019. html#:~:text=En%20el%20%C3%BAltimo%20trimestre%20de,el%20misme%20periodo%20de%202018. Playstation 4 conseguix vendes dalt de 108 millons d'unitats, des del seu llançament a finals del 2013».
  16. ↑ «xataka. com/empresas-y-economia/playstation-vuelve-a-salvar-a-sony-solo-videjuegos-y-peliculas-suben-en-ventas Playstation salva a Sony».
  17. ↑ «efe. com/efe/america/economia/sony-logra-un-beneficio-record-en-2017-gracias-a-su-sector-de-semiconductores/20000011-3598353 Sony conseguix beneficis récort en 2017».
  18. ↑ «efe. com/efe/america/economia/sony-logra-un-beneficio-record-en-2017-gracias-a-su-sector-de-semiconductores/20000011-3598353 Playstation Network conseguix majors ingressos que la divisió de Xbox i Nintendo juntes».
  19. ↑ «com/2019/03/kaz-hirai-el-actual-presidente-de-sony-abandona-la-empresa-tras-35-anos-al-cargo/ Kazui Hirai deixa Sony despuix de 35 anys de servici».
  20. ↑ «com/meristation/2020/02/11/noticias/1581396371_840060. html#:~:text=Un%20movimiento%20vital%20para%20PlayStation,mes%20de%20agosto%20de%202019. Sony compra Insomniac Games».
  21. ↑ «com/2020/04/11/sony-compro-400-millones-en-accions-en-una-plataforma-de-anime-y-juegos-per a-moviles/ Sony compra accions de la plataforma chinenca Bilibili».
  22. ↑ «levelup. com/noticias/602348/Es-oficial-Sony-compra-Crunchyroll-el-servicio-de-streaming-de-anime Sony compra Crunchyroll per 1175 MMDD».
  23. ↑ sony. net/SonyInfo/CorporateInfo/History/history. htmlist0 Sony Global - Corporate History sony. net/SonyInfo/CorporateInfo/History/history. htmlist0 archivat en Wayback Machine.. «May 1946: Tòquio Tsushin Kogyo K. K. (Tòquio Telecommunications Engineering Corporation), also known as Totsuko, established in Nihonbashi...» (Consultat el 3 de març de 2015)
  24. ↑ Sony Inc.. «sony. co. jp/SonyInfo/CorporateInfo/History/ Sony Corporate History» (en anglés). Consultat el 3 de juliol de 2009.
  25. ↑ 25,0 25,1 «sony. es/news/historia-de-la-empresa-historia-de-la-compania-85936 Història de l'empresa». Sony. Consultat el 10 de març de 2020.
  26. ↑ «sony. net/SonyInfo/CorporateInfo/History/SonyHistory/1-07. html Chapter7 Is 'Pocketable' Japanese-English ?» (en anglés). Sony Global. Consultat el 11 de març de 2020.
  27. ↑ «computerhistory. org/siliconengine/bellabs-licenses-transistor-technology/ 1952: Bellabs Licenses Transistor Technology» (en anglés). Computer History Museum. Consultat el 11 de març de 2020.
  28. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Expansió. Consultat el 11 de març de 2020.
  29. ↑ «eltiempo. com/archivo/documento/MAM-1631848 Sony llança tv per a tractar de repetir l'èxit de triniton». El Temps (The Wall Street Journal). Consultat el 11 de març de 2020.
  30. ↑ «sony. com. mx/corporate/MX/acerca/infocorporativa/historia_productos_videograbadoras. html Video Gravadores». Sony. Consultat el 11 de març de 2020.
  31. ↑ 31,0 31,1 «eltiempo. com/archivo/documento/MAM-923522 Va morir fundador de Sony». El Temps. Consultat el 12 de març de 2020.
  32. ↑ «theguardian. com/technology/2003/jan/25/comment. comment Why VHS was better than Betamax» (en anglés). The Guardian. Consultat el 11 de març de 2020.
  33. ↑ «cnn. com/2019/07/01/feliz-cumpleanos-40-walkman/ Feliç natalici 40, Walkman». CNN en espanyol. Consultat el 11 de març de 2020.
  34. ↑ «time. com/time/nation/artícul/0,8599,1907884,00. html A Brief History of The Walkman» (en anglés). Clave. Consultat el 11 de març de 2020.
  35. ↑ «elmundo. es/navegante/2007/08/17/tecnologia/1187307030. html El CD complix 25 anys... en crisis». El Món. Consultat el 11 de març de 2020.
  36. ↑ «sony. com. mx/corporate/MX/acerca/infocorporativa/historia_productos_videocamaras. html Video Cambres». Sony. Consultat el 11 de març de 2020.
  37. ↑ Kroon, Richard (2010). McFarland (ed.). google. es/books? id=HjmNAgAAQBAJ&lpg=PA87&dq=Betacam%20SP&hl=es&pg=PA87#v=onepage&q=Betacam%20SP&f=false A/V A to Z: An Encyclopedic Dictionary of Mija, Entertainment and Other Audiovisual Terms (en anglés). ISBN 0786457406.
  38. ↑ «wired. com/1994/06/sony-2/ The Americanization of Sony» (en anglés). Wired. Consultat el 11 de març de 2020.
  39. ↑ «dw. com/en/berlins-sony-center-for-sale-again/a-4835262 Berlin's Sony Center for ix, again» (en anglés). Deutsche Welle. Consultat el 11 de març de 2020.
  40. ↑ «com/noticias/hardware/playstation-cumple-20-anos-repasamos-su-historia-20787 PlayStation complix 20 anys. Repassem la seua història». Computer Hui. Consultat el 11 de març de 2020.
  41. ↑ (2008).google. es/books? id=5eoDAAAAMBAJ&lpg=PA31&ots=CR1S979wL0&dq=%22Cyber-shot%22%201996&hl=es&pg=PA31#v=onepage&q=%22Cyber-shot%22%201996&f=false «PHOTOVIDEOi».ISSN 1793-2394.Consultat el 11 de març de 2020.
  42. ↑ «archive. org/web/20080803220531/http://www. theinquirer. es/2008/02/16/toshiba_renuncia_al_hd_dvd_y_pone_fin_a_la_guerra_de_formatos. html Toshiba renúncia a l'HD DVD i posa fi a la guerra de formats». TheInquirer. és. Archivat des d'el theinquirer. es/2008/02/16/toshiba_renuncia_al_hd_dvd_y_pone_fin_a_la_guerra_de_formatos. html original, el 3 d'agost de 2008. Consultat el 3 de juliol de 2009.
  43. ↑ 43,0 43,1 «com/actualites/sony-une-marque-un-empire-535101. html Sony : unix marque, un empire» (en francés). 01 Net. Consultat el 12 de març de 2020.
  44. ↑ «wsj. com/artícul/SB120933848102148321. html? mod=2_1362_middlebox Atres notícies internacionals». The Wall Street Journal. Consultat el 15 de maig de 2009.
  45. ↑ «interempresas. net/TIC/Articulos/173814-Sony-adquiere-la-participacion-de-Ericsson-en-Sony-Ericsson. html Sony adquirix la participació d'Ericsson en Sony Ericsson». Interempresas. Consultat el 11 de març de 2020.
  46. ↑ «lainformacion. com/economia-negocios-y-finanzas/toyota-y-sony-salen-a-flote-tras-les-graves-perdidas-por-el-tsunami_PNiixO4D8CFug2s5F3NCa7/ Toyota i Sony ixen a flotació despuix de les greus pèrdues pel tsunami». L'informació. Consultat el 12 de març de 2020.
  47. ↑ «libertaddigital. com/ciencia-tecnologia/tecnologia/2014-02-07/sony-vende-su-division-de-ordenadores-vaio-1276510127/ Sony ven la seua divisió d'ordenadors Vaio». Llibertat digital. Consultat el 11 de març de 2020.
  48. ↑ «reuters. com/artícul/2014/02/06/us-sony-results-idUSBREA150AK20140206 ». Consultat el 11 de febrer de 2014.
  49. ↑ «elural. com/economia/sony-abandona-el-reino-unido-por-el-brexit_209902102 Sony abandona el Regne Unit pel 'Brexit'». El Plural. Consultat el 12 de març de 2020.
  50. ↑ «archive. org/web/20231207042724/https://www. sony. com/en/SonyInfo/CorporateInfo/data/ Corporate Info». Archivat des d'el sony. com/en/SonyInfo/CorporateInfo/data/ original, el 2023-12-07. Consultat el 2023-12-06.
  51. ↑ «laopinioncoruna. es/economia/2009/02/01/sony-corporation-imitar-crear/256985. html Sony Corporation, imitar i crear». L'Opinió de La Corunya. Consultat el 12 de març de 2020.
  52. ↑ Sony. lv Magazine. «sony. lv/section/the-magazine/artícul/id/1095156780834 Cybershot history». Consultat el 3 de juliol de 2009.
  53. ↑ «archive. org/web/20090831071827/http://www. product-reviews. net/2007/05/28/sony-dslr-alpha-100-dslr-a100k-first-mirror-reflex-camera/ Sony DSLR Alpha 100: DSLR-A100K first mirror reflex camera : Product Reviews Net». web. archive. org. Archivat des d'el product-reviews. net/2007/05/28/sony-dslr-alpha-100-dslr-a100k-first-mirror-reflex-camera/ original, el 31 d'agost de 2009. Consultat el 13 de decembre de 2017.
  54. ↑ quesabesde. com. «quesabesde. com/noticias/konica-minolta-fin,1_2245 Konica Minolta es despedix del mercat fotogràfic». Consultat el 3 de juliol de 2009.
  55. ↑ «lavanguardia. com/tecnologia/20191204/472046458602/nikon-sony-canon-olympus-ventas-camaras-sector-industria-fotografica. html El mercat fotogràfic es tambaleja: Sony supera a Nikon en vendes». Vanguarda. Consultat el 12 de març de 2020.
  56. ↑ 56,0 56,1 Sony Inc.. «sony. net/SonyInfo/CorporateInfo/History/sonyhistory-h. html Sony's History Product Milestones» (en anglés). Consultat el 3 de juliol de 2009.
  57. ↑ 57,0 57,1 «archive. org/web/20110902150814/http://www. scei. co. jp/corporate/release/110214_e. html PlayStation®2 sals reach 150 million units worldwide» (en anglés). Sony Computer Entertainment. Archivat des d'el scei. co. jp/corporate/release/110214_e. html original, el 2 de setembre de 2011. Consultat el 14 de febrer de 2011.
  58. ↑ «archive. org/web/20110902150814/http://www. scei. co. jp/corporate/release/110214_e. html PLAYSTATION®2 SALS REACH 150 MILLION UNITS WORLDWIDE» (en ja). www. scei. co. jp. Archivat des d'el scei. co. jp/corporate/release/110214_e. html original, el 2011-09-02. Consultat el 2026-05-06.
  59. ↑ «eurogamer. net/ps3-worldwide-sals-reach-51-8-million PS3 worldwide sals reach 51.8 million» (en en). Eurogamer. net. Consultat el 2026-05-06.
  60. ↑ «com/news/dualshock-3-gets-july-2-european-release DualShock 3 Wireless Controller available for PlayStation 3 this summer» (en anglés). Next-Gen. biz. Consultat el 2008-07-01.
  61. ↑ «com/tecnologia/2019/10/01/actualidad/1569917129_234036. html PlayStation Now es reinventa: baixa de preu i afig els seus majors èxits». El País. Consultat el 2020-03-12.
  62. ↑ «milenio. com/negocios/financial-times/sony-va-por-el-mercado-de-sensor-automotriz Sony va pel mercat de sensor automotriz». Mileni. Consultat el 2020-2-12.
  63. ↑ «elespanol. com/omicrono/20200107/sony-presenta-primer-coche-electrico-vision-s/457954374_0. html Sony presenta el seu primer coche elèctric: aixina és el Vision-S». L'Espanyol. Consultat el 2020-03-12.
  64. ↑ «com/cultura/2016/03/15/actualidad/1458026775_131144. html Sony compra la part de Michael Jackson del seu sagell musical». El País. Consultat el 2020-03-12.
  65. ↑ (2024) wipo. int/record/49533 PCT Yearly Review 2024: The International Patent System, World Intellectual Property Organization, p. 39. ISBN 978-92-805-3640-9.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sony&oldid=1403775»