Anar al contingut

Videoconsola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Videoconsola
Una colecció de vàries consoles de videojocs en un programa de jocs

Una videoconsola, o simplement una consola,[1] és un sistema electrònic d'entreteniment que eixecuta videojocs continguts en cartuchos, discs òptics, discs magnètics, targetes de memòria o en qualsevol dispositiu d'almagasenament. Els primers sistemes de videoconsoles varen ser dissenyats únicament per a jugar videojocs pero a partir de la quinta generació de videoconsoles han segut incorporades característiques importants de multimèdia, internet, tendes virtuals i servici en llínea com: Nintendo Switch Online, PlayStation Network, i Xbox Network. Una videoconsola és un chicotet sistema electrònic que està dissenyat per a eixecutar principalment jocs desenrollats en una computadora o servidor. De la mateixa manera que les computadores, poden adoptar diferents formes i tamanys; d'esta manera, poden ser de sobretaula, és dir, requerixen ser conectades a un televisor per a la visualisació del videojoc, i a la ret elèctrica per a la seua alimentació, en la qual solen consumir 12 volts, o be el dispositiu electrònic videoconsola portàtil, que conta en una pantalla de visualisació integrada i una font d'alimentació pròpia (bateries o piles). Els videojocs poden presentar-se en forma de cartuchos de plàstic que protegixen una placa en chips en els que està almagasenat el software, o també en disquet (com en Commodore 64), targeta de memòrias, disc compactes (com en el cas de PlayStation, Sega Saturn), discs GD-ROM (en el cas de Sega Dreamcast), discs "GOD" (en el cas de Nintendo GameCube), DVD (com en PlayStation 2, Wii, Xbox, Xbox 360), Blu-ray (en el cas de la PlayStation 3, Xbox One, PlayStation 4), o Blu-ray Ultra HD (en el cas de PlayStation 5, Xbox Series X). el DVD-ROM i el BD-ROM són els que s'han impost com a estàndar en les videoconsoles de sèptima generació. El format cartuig s'utilisava bàsicament per a videoconsoles portàtils o en generacions passades de videojocs, sent les últimes més destacables la Nintendo 64 i Game Boy Advance. A la data setembre de 2021, PlayStation Portable usa UMD, format propietari de Sony, Nintendo DS, Nintendo 3DS i Nintendo Switch utilisen dispositius portàtils de targetes SD.

Història

En l'indústria dels videojocs, les videoconsoles han segut classificades en distintes generacions. Esta classificació la determina el seu temps de llançament i la tecnologia existent en eixe moment. Les empreses fabricants llancen una nova consola en determinat temps (que pot variar entre 5 o 6 anys). Per un atre costat, algunes generacions estan senyalades per un número determinat de bits, els quals determinen l'ample de bus del processador, (de la segona generació fins a la sexta generació). Els primers fabricants ya presentaven equips de 16 bits. A partir d'esta cantitat, es varen ser realisant les següents generacions de consoles. Una consola de generació superior no té que posseir necessàriament un processador d'ample de bus de senyes de més bits, al contrari que la creència popular que pensa que en cada generació es dobla el número de l'anterior, ya que la potència d'un processador està determinada ademés de per el seu ample de bus per la seua estructura i velocitat. En les videoconsoles de recent generació ya no solament depén la potència de l'unitat CPU sino també del processador gràfic GPU que és el processador encarregat del maneig de gràfics en la consola. Cada component té una determinada cantitat de bits i velocitat.

Primera generació

Artícul principal → Videoconsoles de primera generació.


Si ben els primers jocs de computadora varen aparéixer en la década dels 1960, estos utilisaven pantalles vectorials, no de vídeo analògic. No va ser fins a 1972 quan es va llançar la primera videoconsola de sobretaula per la companyia electrònica Magnavox.[2] la Magnavox Odyssey, va ser creada per Ralph Baer, considerat com el pare dels videojocs.[3] L'Odyssey va tindre un moderat èxit, no obstant, en ellançament del joc arcade Pong d'Atari, varen començar a popularisar-se els videojocs, el públic va començar a mostrar interés davant la nova indústria. En l'autumne de 1975, la companyia Magnavox, cedix davant la popularitat del Pong, es cancela el proyecte Odyssey, ya que el públic solament jugava al Pong i Hockey en l'Odyssey 100. Una posterior actualisació de la consola Odyssey 100, la 200, duya incorporada una pantalla de puntuació, permetia fins a 4 jugadors, i es venia junt en un tercer joc: Smash. Casi simultàneament, la cadena de centres comercials Sears va comprar els drets del sistema Atari Pong i ho varen introduir en el mercat de consum baix el nom de Sears-Telegames. De la mateixa manera que en el mercat arcade, el mercat pronte va ser inundat per consoles clones de Pong i jocs derivats.

Segona generació

Artícul principal → Videoconsoles de segona generació.

En esta generació varen resaltar Atari 2600, Colecovision, Mattel Intellivision i l'Atari 5200. El domini absolut va ser d'Atari, encara que va tindre a lo manco dos rivals destacables. Colecovision en el doble de colors que la 2600 i Intellivision de Mattel que per primera volta en l'història inclou una CPU de 16 bits.(1976-1983)

Tercera generació

Artícul principal → Videoconsoles de tercera generació.


Despuix de la crisis dels videojocs, el món de les consoles pràcticament és un monopoli japonés. En esta generació les consoles com la NES (Nintendo Entertainment System), Famicom (nom de la NES en Japó) o Hyundai Comboy (cridada aixina en Corea del Sur) i la Sega Master System tenien 8 Bits. la NES domina pràcticament sola fins a l'arribada de Mega Drive en 1988.

Quarta generació

Artícul principal → Videoconsoles de quarta generació.


En 1987 NEC i Hudson, posen la consola PC Engine en Japó o Turbografx en el restant del món, que tenen una CPU de 8 bits pero un chip gràfic de 16 bits. En 1988 Sega presenta la seua consola en una CPU de 16 bits coneguda com Sega Genesis en Amèrica i Sega Mega Drive en Europa i Àsia. En 1990 Nintendo trau la seua consola de 16bits Super Nintendo i este mateix any, la productora d'arcades SNK trau Neo-Geo, la consola més potent d'esta generació anomenada el Rolls Royce de les consoles pel seu elevat preu. Esta generació destaca, pels chips gràfics afegitons al cartuig, com el Super FX i SVP i les ampliacions d'hardware de Mega Drive: Mega CD i Sega 32X. Apareixen conceptes com multitarea, multimèdia, gràfics vectorials, etc. Super Nintendo és la consola més venuda en 49 millons d'unitats, encara que la més venuda en Europa és Mega Drive.

Quinta generació

Artícul principal → Videoconsoles de quinta generació.


En el periodo de la quinta generació existixen molts fabricants de jocs que varen presentar diversos equips en característiques paregudes a les d'un computadora. Estos fabricants varen començar a presentar títuls en un entorn 3D, aprofitant la major capacitat d'hardware dels equips. A esta generació li la coneix com la "era dels 32 bits", encara que ocasionalment algunes persones es referixen a ella com la era dels 64 bits posat que Nintendo llançaria dos anys més tarde un sistema que trencaria este renom. Es tracta de la consola Nintendo 64, a la que rarament es diu també la "era 3D". Es tracta d'una generació que va supondre el pas dels 2D als entorns tridimensionalés 3D, que va començar en l'any 1994 quan Sega va llançar el seu Sega Saturn i Sony el seu PlayStation, la qual va supondre l'irrupció d'esta companyia en el món dels videojocs. Bàsicament el mercat estava dominat per tres consoles, Nintendo 64 (1996), la qual va contar en alguns dels videojocs més emblemàtics de l'época i de l'història de l'oci electrònic, com l'inoblidable Super Mario 64 (joc de llançament que, en conseqüència, complix també 25 anys), F-Zero X, Perfect Dark o The Legend of Zelda: Ocarina of Clave, entre uns atres. De la mateixa manera, va vore nàixer sagues com Super Smash Bros. que seguixen sent grans èxits de vendes en l'actualitat.[4] Sega Saturn (1994), la consola més controvertida de SEGA, que no obstant va gojar d'un gran èxit en Japó, va ser la primera en llançar els jocs en soport de CD i és per a molts una gran desconeguda, encara que atesora una llarga llista de grans jocs.[5] Per la seua banda Sony, en la consola PlayStation (1994). En el transcurs d'una década, PlayStation es va convertir en la primera consola de jocs de l'història en vendre més de 100 millons d'unitats en tot lo món i, a lo llarc de la seua vida, va aplegar a contar en casi 8000 jocs.[6] la demografia en les vendes de consoles va variar considerablement, pero estes consoles varen definir la guerra de consoles d'esta era. la 3DO Interactive Multiplayer i l'Atari Jaguar varen ser també partix d'esta era, pero la seua màrqueting va ser pobre i varen fallar a l'hora de crear impacte. Esta era també va vore una versió actualisada de la Game Boy de Nintendo: la Game Boy Color.

Sexta generació

Artícul principal → Videoconsoles de sexta generació.


En esta generació, es varen produir equips en similituts a l'arquitectura d'una computadora personal, no obstant, les consoles de sobretaula varen prescindir dels cartuchos i utilisen mijos d'almagasenament de gran capacitat com el DVD, GD-ROM, GOD. La qual cosa va fer que els jocs anaren més llarcs i visualment més atractius. Ademés, esta generació també experimenta el videojoc en llínea en les consoles i l'aplicació de sistemes almagasenament interns en els equips com memòria flash i disc durs que són utilisats per a guardar senyes del videojoc.

la Dreamcast va ser la primera consola d'esta generació, i l'última consola de videojocs de Sega, també va ser la primera en cessar la seua producció en esta generació. Sega va implementar un tipo especial de soport òptic cridat GD-ROM. Estos discs varen ser creats en la finalitat d'evitar la pirateria de software, relativament fàcil en les consoles de la generació anterior, ya que va coincidir en l'eixida al mercat de les primeres gravadores de CD-ROM, no obstant, este format va ser instantàneament violat. En 2001, se suspén la producció d'este sistema, Sega s'enfoca únicament al desenroll de software.[7] No obstant, la companyia va continuar donant soport a les consoles que varen ser venudes i al format GD-ROM, fins al 2007. L'equip va ser el primer en dispondre d'un mòdem de 33.6 Kb, en el qual es podia accedir a Internet i jugar alguns títuls en llínea com Phantasy Star Online. la PlayStation 2 de Sony va continuar el mateix èxit de la PlayStation, i va ser la primera videoconsola casera en incloure un reproductor de DVD, que permetia reproduir películes en el sistema. Ademés existia la possibilitat de posar un disc dur intern, en combinació en l'adaptador de ret. De la mateixa manera que el seu predecessor, també va dispondre d'un model chicotet que va ser llançat en el 2004. La consola va ser retirada en 2013. la Nintendo GameCube va ser la quarta videoconsola de sobretaula de Nintendo, i el primer sistema de la companyia que prescindix dels cartuchos. Este sistema utilisa un format de disc similar al DVD, denominat "GOD" (Gamecube Optical Disc), el tamany del qual és de 8 cm. Va ser retirada en 2008. la Xbox va ser l'última consola que va eixir en esta generació i la primera de Microsoft. Es va recolzar com ho va fer Sega Dreamcast en el joc en llínea i va innovar en proporcionar a la consola un disc dur integrat; utilisa el format DVD i dona la possibilitat de guardar música des d'un CD d'àudio a la consola utilisant-ho jocs com GTA Sant Andreas. Va tindre una bona acceptació, encara que una curta vida. La V Smile també va ser la penúltima consola que eixia de primera de Vtech que era per a menors de 0 a 7 anys i s'usaven cartuchos compatibles en volta i la seua memòria era de 644 mb. i el seu tamany és de 2.2 cm.

Sèptima generació

Artícul principal → Videoconsoles de sèptima generació.


Esta generació es caracterisa per l'introducció de la tecnologia multinúcleo en l'unitat central de processament. També està marcada per l'integració del format de disc òptic Blu-ray i els controladors inalàmbrics i la detecció de moviment que han "desplaçat" el clàssic controlador per cable. Un atre aspecte important és la distribució de jocs via Internet, gràcies a l'aparició del servici de banda ampla a nivell mundial. Alguns dels servicis d'Internet que donen soport tècnic als jocs multijugador és la Xbox Live de Microsoft, la PlayStation Network de Sony i la Nintendo WiFi Connection de Nintendo. Un atre aspecte important que caracterisa esta generació a les atres, és l'inclusió de chips gràfics sofisticats que ajuden a processar imàgens reals tal és el cas del processador digital GPU. En esta generació Sega va deixar de competir en les principals videoconsoles per a dirigir-se a un mercat de menor escala en ellançament del seu miniconsola Sega Zone que de la mateixa manera que les demés consoles de la generació, està equipada en sensors de moviment. En este mateix mercat apareix la miniconsola Zeebo que oferia jocs en llínea i que més vesprada anunciaria la cessació de la seua producció.

  • Vtech va aplegar a la sèptima generació en la seua V Smile Moniton, una consola que passe en 2008 que Zeebo en precedir-ho a l'1. Únicament tres companyies es disputen el mercat a gran escala: Nintendo, Sony i Microsoft. Nintendo i Sony són empreses d'orige de Japó, mentres que Microsoft és l'única empresa d'orige dels Estats Units que disputa el mercat de videoconsoles a gran escala. A finals de l'any 2005, la Xbox 360 de Microsoft va ser la primera en aparéixer en esta generació. En novembre de 2006, apareixen la Wii de Nintendo i la PlayStation 3 de Sony. Respecte a les vendes, la companyia Nintendo recupera el mercat, gràcies al nou enfocament en el qual es va dissenyar la Wii, per a aixina posicionar-se en el primer lloc en les vendes de videoconsoles de sobretaula. En 2017 va eixir Nintendo Switch, sent la successora de la Wii O;

Octava generació

Artícul principal → Videoconsoles d'octava generació.

Lo destacable d'esta generació és l'us d'internet com a eix central de la funcionalitat de les consoles, estes convertides en mija centers unint en un únic aparat les funcions de consola de videojocs i bazar de venda de películes, séries de TV i atres continguts des del propi aparat. Encara que les generacions anteriors de videoconsoles normalment s'han succeït en cicles de cinc anys, la transició de la sèptima a l'octava generació ha durat més de sis anys. La transició de consoles de sobretaula és similar a la de l'anterior generació que va tindre més vendes, la Wii, la primera en tindre successora.

Novena generació

Artícul principal → Videoconsoles de novena generació.

Durant esta nova generació Sony i Microsoft varen llançar les seues noves videoconsoles. Lo destacable d'esta generació és ellançament de consoles el format de les quals de videojocs és completament digital, com per eixemple Xbox Series S de Microsoft i la versió digital de PlayStation 5 de Sony, encara que en l'anterior generació ya es va buscar terreny en la Xbox One S all digital. Per un atre costat, Google va llançar el seu Stadia, un mando que s'utilisa per a jugar jocs en celars (teléfons mòvils) i que es conecta per mig de bluetooth o cable. Un atre element destacat d'esta generació ha segut l'us de l'unitat d'estat sòlit (SSD) per a l'almagasenament.

Visió detallada

Consoles de sobretaula

Artícul principal → Anexe:Fabricants de videoconsoles de sobretaula.

Les generacions són les següents:

Generació

Periodo Bits Principals consoles
Primera generació 1972-1983 1 bit Magnavox Odyssey, Coleco Telstar, TV-Game 6, Atari Pong
Segona generació 1976-1992 4 bits Fairchild Channel F, Atari 2600, Magnavox Odyssey², Bally Astrocade, Intellivision, Atari 5200, Vectrex, Arcàdia 2001, ColecoVision
Tercera generació 1983-2003 8 bits Atari 7800, Nintendo Entertainment System, Sega Master System, PV-1000, Epoch Cassette Vision, Supergame VG 3000, Sega SG-1000
Quarta generació 1987-2004 16 bits Sega Mega Drive, Neo-Geo, Neo Geo CD, Super Nintendo Entertainment System, TurboGrafx-16/PC Engine, CD-TV, CD-i, Super A'Ca
Quinta generació 1993-2006 32 bits i
64 bits 		3DO, AmigaCD32, Atari Jaguar, Sega Saturn, Virtual Boy, PlayStation, Nintendo 64, Apple Pippin, Casio Loopy, PC-FX, Playdia, FM Towns Marty
Sexta generació 1998-2013 128 bits Sega Dreamcast, PlayStation 2, Xbox, Nintendo GameCube
Sèptima generació 2005-2017 128 bits Xbox 360, PlayStation 3, Wii, Zeebo
Octava generació 2012-Actual 128 bits Wii O, PlayStation 4, Xbox One, Ouya, Nintendo Switch, Nintendo Switch OLOREU
Novena generació 2020-Actual 128 bits Xbox Series X i Series S, PlayStation 5, Atari VCS 2020, Steam Deck, Nintendo Switch 2

A pesar de les llimitacions tècniques de la segona generació, l'Intellivision ya contava en un CPU CP1600 de 16 bits. També encara que la sexta generació és considerada la dels 128 bits, dos consoles tenien doble CPU de 64 bits (Sega Dreamcast i PlayStation 2), mentres que la Xbox tenia una CPU principal de 32 bits pero treballant a 733 MHz, lo que suponia que esta anara el doble de potent que les seues competidores. Ademés les consoles de la sèptima tenen un GPU distint com la Wii té un GPU ATI Hollywood 243 MHz, la Xbox 360 té un ATIXenos 500 MHz i la PlayStation 3 té un NVIDIA/SCEI RSX 550 MHz.

Consoles portàtils

Artícul principal → Videoconsola portàtil.


  • Handheld Video Game o Handheld Game és un dispositiu electrònic llauger que permet jugar Videojocs i que, a diferència en una Videoconsola clàssica, els controls, la pantalla, els altaveus i l'alimentació – piles, bateries,etc - estan tots integrats en la mateixa unitat i tot això en un chicotet tamany, per a poder dur-la i jugar en qualsevolloc o moment. Podem establir tres tipos de videojocs portàtils:
  • Videojoc electrònic portàtil que no tenen cartuchos intercanviables, discs òptics, discs magnètics, targetes de memòria, etc, o no són reprogramables i d'un sol joc normalment. L'eixemple més clar és Game & Watch
  • Videoconsola portàtil un dispositiu electrònic llauger que permet jugar videojocs i que ademés de que els controls, la pantalla, els altaveus i l'alimentació – piles, bateries - estan tots integrats en la mateixa unitat, permet diferents videojocs a través de cartuchos intercanviables, discs òptics, discs magnètics, targetes de memòria, etc. El millor eixemple és Game Boy
  • Videoconsola portàtil de còdic obert que permeten ser programades lliurement com GP2X. Partixen de la mateixa idea d'una consola portàtil, pero permeten ser totalment reprogramades, i tenen una pràctica absència de jocs oficials. Funcionen a través de programes gratuïts creats en comunitats d'internet. El millor eixemple seria la GP2X

El primer videojoc portàtil que apareix en el mercat en la seua pròpia pantalla LCD és un minijuego de Mattel cridat Mattel Auto Race en 1976, en una tecnologia similar a la dels Game & Watch i poc despuix en 1978 Coleco trau un joc de similars característiques cridat Electronic Quarterback. Esta podria considerar-se com la primera generació de videojocs portàtils. La primera consola portàtil en jocs intercanviables, que apareix en el mercat és la consola de MB jocs Microvision de l'any 1979. Era una consola de cartuchos intercanviables en la seua pròpia pantalla de LCD de 16x16 píxelés, en una CPU de 4 bits a 0,1 MHz el control dels quals era una simple roda i funcionava en dos piles. Es conserven molt poques perque la pantalla s'estropejava en facilitat. Va ser retirada del mercat en 1982. El mercat de les consoles portàtils ha sofrit moltes transformacions a lo llarc de la seua història, époques primerenques a finals dels anys 1970 pocs exitosos pero que varen assentar les bases de les futures generacions portàtils, els anys 1990 a on es popularisen, i el nou mileni a on les consoles portàtils són verdaders centres multimèdia. El sector dels videojocs portàtils ha tingut dos époques àlgides, entorn a la quarta generació de consoles de sobretaula quan les portàtils suponien un 17% del mercat dels videojocs, i varen viure el seu màxim auge en la sèptima generació de consoles suponent el 56% del mercat del videojoc d'eixa generació. És l'empresa japonesa Nintendo, la que popularisa el videojoc portàtil. Primer en els jocs Game & Watch entre 1990 i 1991 que permet jugar a un únic joc de bojaca en qualsevolloc. Segon en la popular Game Boy que permet jugar en qualsevol part en jocs intercanviables. Per últim, Nintendo DS que conseguix habituar a jugar en qualsevol part a un públic no necessàriament interessat en els videojocs. La majoria de les empreses que han intentat sumar-se a este mercat han fracassat estrepitosamente. Tan sol Sega Game Gear i PlayStation Portable han conseguit arrebatar una porció de mercat suficient per a generar beneficis i prolongar la seua vida comercial durant el cicle normal d'una generació. El restant de sistemes en vendes paupèrrimes han supost un fracàs, i importants pèrdues per als seus creadors. Solament 10 de les moltes consoles portàtils que s'han llançat al mercat han superat els 10 millons d'unitats venudes.cita requerida

A partir de 2001, irromp un nou model de videoconsoles portàtils, les Opensource o de Còdic Obert. Consoles que busquen un mercat alternatiu al de les grans firmes. No tenen jocs oficials o tenen molt pocs, i la seua basa és que la seua llicència és lliure i permeten ser programades per qui vullga. El seu públic objectiu són els geeks i els fanes de l'emulació, ya que este és el seu fi. Són consoles per a quí vullga programar jocs, emuladors, aplicacions i un llarc etcétera. I funcionen per mig de comunitats en internet que intercanvien programes. en el fondo són aparats multimèdia, per a els qui els agrada 'trastejar' en la seua consola. L'empresa més exitosa en este camp és la surcoreana Game Park, en les seues consoles GP32, GP2X, i GP2X wiz prou exitoses. Atres opcions són la Dingoo o l'Open Pandora.

Generació

Periodo Principals consoles
Primera generació 1976-1979 Mattel Auto Race, Electronic Quarterback
Segona generació 1979-1989 MB Microvision, Entex Select A Game, Game & Watch, Epoch Game Pocket
Tercera generació 1989-1991 Game Boy, Atari Lynx
Quarta generació 1991-1998 Watara Supervision, Game Boy Pocket, TurboExpress, Sega Game Gear
Quinta generació 1998-2001 Sega Nomad, Game Boy Color, Game Boy Light, Neo Geo Pocket, Mega Duck, Gamate, Game. com, WonderSwan
Sexta generació 2001-2004 Neo Geo Pocket Color, SwanCrystal, Game Boy Advance, Game Boy Advance SP, Game Boy Micro, Tapwave Zodiac, GP32, (N-Gage i N-Gage QD)
Sèptima generació 2004-2011 Nintendo DS, Nintendo DS Lite, Nintendo DSi, Nintendo DSiXL, PlayStation Portable, PlayStation Portable Slim & Lite (2000), PSP 3000, PlayStation Portable Go,PSP I1000 (Street), GP2X, GP2X Wiz
Octava generació 2011-2022 Nintendo 3DS-Nintendo 3DS XL, PlayStation Vita, Nintendo 2DS i New Nintendo 3DS-New Nintendo 3DS XL, New Nintendo 2DS XL, Nintendo Switch, Nintendo Switch Lite, Nintendo Switch OLOREU
Novena generació 2022-Actual Steam Deck, Nintendo Switch 2, ROG Xbox Ally

Consoles híbrides

Pels grans alvanços tècnics a lo llarc de tota l'época dels videojocs, les diferències entre les consoles portàtils i de sobretaula s'han reduït, sobretot en l'arquitectura. Per això, moltes empreses han fet lo possible per desenrollar sistemes en pantalles en els controls i funció TV-off (sent pioner SEGA qui va donar un chicotet espente enSega Nomad en este camp). Per això, des de que va ser anunciat el proyecte NX (17 de març del 2015), es varen donar moltes expectatives basades en el concepte del Wii O Gamepad; fins que es va mostrar l'anunci de la Nintendo Switch, en el concepte d'un dock per a adaptar-se a la TV, un mando en pantalla, Joy-Cons desacoplables i un Pro Controller.

Vendes

Artícul principal → Anexe:Consoles de videojocs més venudes.


Vendes en Japó

Fabricant Consola Llançament Unitats venudes
Nintendo Nintendo DS 2 de decembre de 2004 32.990.000[8]
Nintendo Game Boy i Game Boy Color 21 d'abril de 1989 32.470.000[8]
Nintendo Nintendo 3DS 26 de febrer de 2011 24.700.000[8]
Sony PlayStation 2 4 de març de 2000 21.454.325[9]
Nintendo Famicom (NES) 15 de juliol de 1983 19.350.000[8]
Nintendo Super Famicom (Super NES) 21 de novembre de 1990 17.170.000[8]
Nintendo Game Boy Advance 21 de febrer de 2001 16.960.000[8]
Sony PlayStation Portable 12 de decembre de 2004 16.867.853[10]
Nintendo Wii 2 de decembre de 2006 12.750.000[8]
Nintendo Nintendo Switch 3 de març de 2017 Més de 10.000.000
NEC PC Engine (TurboGrafx-16) 30 d'octubre de 1987 8.000.000[11]
Sony PlayStation 4 22 de febrer de 2014 8.506.964[12]
Sony PlayStation Vita 17 de decembre de 2011 5.643.626[12]
Nintendo Nintendo 64 23 de juny de 1996 5.540.000[8]
Sega Sega Saturn 22 de novembre de 1994 5.000.000cita requerida
Nintendo Nintendo Switch 3 de març de 2017 4.380.000[8]
Nintendo Nintendo GameCube 14 de setembre de 2001 4.040.000[8]
Sega Mega Drive 29 d'octubre de 1988 3.580.000[13]
Nintendo Wii O 8 de decembre de 2012 3.340.000[8]
Sega Dreamcast 27 de novembre de 1998 2.320.000[14]
Microsoft Xbox 360 10 de decembre de 2005 1.448.665[10]
Sega Sega Mark III (Master System) 20 d'octubre de 1985 1.000.000[15]
Microsoft Xbox One 4 de setembre de 2014 87.592[12]

Vendes en Norteamérica

Fabricant Consola Llançament Unitats venudes
Nintendo Nintendo DS 21 de novembre de 2004 59.930.000[8]
Nintendo Wii 19 de novembre de 2006 48.640.000[8]
Sony PlayStation 2 26 d'octubre de 2000 47.680.000[16]
Nintendo Game Boy i Game Boy Color 31 de juliol de 1989 44.060.000[8]
Nintendo Game Boy Advance 11 de juny de 2001 41.640.000[8]
Sony PlayStation 9 de setembre de 1995 40.780.000[17]
Nintendo Nintendo Entertainment System 18 d'octubre de 1985 34.000.000[8]
Nintendo Nintendo 3DS 27 de març de 2011 25,170,000[8]
Nintendo Super Nintendo Entertainment System 23 d'agost de 1991 23.350.000[8]
Sega Genesis (Mega Drive) 14 d'agost de 1989 21.4-22.4 millonscita requerida
Nintendo Nintendo 64 29 de setembre de 1996 20.630.000[8]
Nintendo Nintendo Switch 3 de març de 2017 17.500.000[8]
Nintendo Nintendo Gamecube 18 de novembre de 2001 12.940.000[8]
Nintendo Wii O 18 de novembre de 2012 6.490.000[8]

Vendes en Regne Unit

Fabricant Consola Llançament Unitats venudes
Nintendo Nintendo DS 11 de març de 2005 8.8 millonscita requerida
Nintendo Wii 8 de decembre de 2006 4.9 millonscita requerida
Microsoft Xbox 360 2 de decembre de 2005 3.2 millonscita requerida
Sony PlayStation Portable 1 de setembre de 2005 3.2 millonscita requerida
Sega Mega Drive 30 de novembre de 1990 2.1 millonscita requerida
Sony PlayStation 3 23 de març de 2007 1.9 millonscita requerida
Sega Master System Setembre de 1987 1.35 millons[18]
Nintendo Nintendo 64 1 de març de 1997 1.3 millonscita requerida
Nintendo Nintendo Entertainment System 1987 1.1 millons[18]
Nintendo Super NES 1992 1.05 millons[18]

Vendes en Espanya

     El color vert indica que la consola encara es troba en producció.

Fabricant Consola Llançament Unitats venudes
Nintendo Nintendo DS 11 de març de 2005 5.7 millons (fins a 2012)[19]
Sony PlayStation 2 24 de novembre de 2000 5 millons (fins a 2009)[20]
Sony PlayStation 4 29 de novembre de 2013 3.3 millons (fins a 2019)[21]
Sony PlayStation 29 de setembre de 1995 Més de 3 millons (fins a 2005)[22]
Nintendo Switch 3 de març de 2017 3 millons (fins a 2023)[23]
Nintendo Wii 8 de decembre de 2006 2.7 millons (fins a 2011)[24]
Sony PlayStation 3 23 de març de 2007 2.7 millons (fins a 2014)[25]
Nintendo Game Boy Giner de 1991[26] 2.3 millons (fins a 1999)[27]
Sony PlayStation 5 19 de novembre de 2020 2.2 millons (fins a 2023)[28]
Sony PlayStation Portable 1 de setembre de 2005 2.1 millons (fins a 2009)[29]
Nintendo Nintendo 3DS 25 de març de 2011 2 millons (fins a 2018)[30]
Nintendo Game Boy Advance 22 de juny de 2001[31] 1.6 millons (fins a 2004)[32]
Microsoft Xbox 360 2 de decembre de 2005 1 milló (fins a 2012)[33]
Sega Mega Drive Setembre de 1990[34][35][36] Menys de 700 000 (fins a 1994)[n. 1]
Nintendo SNES 1 de juny de 1992[39] 630 000 (fins a 1998)[39]
Sony PlayStation Vita 22 de febrer de 2012 600 000 (fins a 2015)[40]
Sega Master System 1987[41] 550 000 (fins a 1993)[18]
Microsoft Xbox One 22 de novembre de 2013 450 000[42] (fins a 2020)
Nintendo NES 1987/1988[43] 440 000 (fins a 1993)[18]
Nintendo Switch 2 5 de juny de 2025 400 000 (fins a 2026)[42]
Microsoft Xbox Series X/S 10 de novembre de 2020 390 000 (fins a 2026)[42]
Nintendo GameCube 3 de maig de 2002 Menys de 300 000 (fins a 2006)[n. 2]
Nintendo Wii O 30 de novembre de 2012 270 000[42] (fins a 2017)
Sega Dreamcast 14 d'octubre de 1999[45] 200 000 (fins a 2001)[46]
Sega Game Gear Juliol de 1991[36] 175 000 (fins a 1992)[47]
Sega Saturn 7 de juliol de 1995[48] 70 000 (fins a 1997)[49]
Philips CD-i 1992 54 000 (fins a 1994)[n. 3]

Vendes durant la pandèmia de COVID-19

Durant els mesos entre giner i juliol es va vendre un total de 22 284 462 consoles de videojocs en tot lo món, presentant un aument del 36.54% en comparació a les venudes el mateix periodo pero de l'any 2019. Estes senyes varen ser recopilades per la firma britànica Safe Betting Sites, el qual mostra que la sifra és 36.54% superior en comparació a les 16 319 770 consoles venudes. Per a 2020 el número de vendes de consoles va tindre un registre de 4 147.251. El més en el que es va presentar el número major de venda en 2 939 647 unitats.[51]

Vore també

Notes

  1. ↑ La revista Tot Sega va mostrar les senyes de mercat Nielsen a on estimaven les vendes de Mega Drive en prop de 700 000 unitats venudes en Espanya;[37] sifra que no va alcançar en la campanya nadalenca de 1994-95 com novament es va proporcionar en un atre número de la mateixa revista recolzant-se en les senyes Nielsen que seguien situant les vendes de Mega Drive superiors a 600 000.[38] També es menciona que hi havia un milló de consoles de 16 bits i, tenint en conte la merament testimonial presència de Turbografx i Neo Geo, es deduïx que Super Nintendo ya hauria trencat la barrera de les 300.000 unitats venudes a mitan de 1994 en Espanya.[37] Estes dos sifres són recolzades també per les estimacions proporcionades per Screen Digest en 1995.[18]
  2. ↑ En l'entrevista realisada al cap de màrqueting de Nintendo Espanya, Nicolás Wegnez, en motiu de la presentació de Wii; es menciona que no varen alcançar les 300 000 unitats de Gamecube venudes en Espanya. No obstant, esta entrevista va ser retirada pel mig Vandal alegant que contenia informació que duya a confusió sobre les senyes dellançament de Wii.[44]
  3. ↑ Screen Digest va detallar el parc de consoles instalades contant a CD-i, Saturn, PlayStation i Nintendo 64 des de 1992 fins a 1996. Tenint en conte que fins a 1995 cap de les tres últimes havia segut posada a la venda, es deduïx que els primers anys corresponen únicament a sifres de CD-i.[50]

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «The First Video Game?» (en anglés). Brookhaven Nationalaboratory. Consultat el 30 de decembre de 2008.
  3. ↑ Shannon Drake. «A Natural Born Inventor» (en anglés). The Escapist. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2013. Consultat el 30 de decembre de 2008.
  4. ↑ «Nintendo 64 complix 21 anys d'història» (en és-és). Vandal. Consultat el 30 de maig de 2020.
  5. ↑ «Sega Saturn, 25 anys de la consola de les joyes amagades» (en és). MeriStation. Consultat el 30 de maig de 2020.
  6. ↑ «PlayStation» (en és-és). Playstation. Consultat el 30 de maig de 2020.
  7. ↑ «Sega scraps the Dreamcast» (en anglés). BBC News. Consultat el 30 de decembre de 2008.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 8,18 8,19 8,20 8,21 «Consolidated Sals Transition by Region» (XLSX). Nintendo. Consultat el Divendres, 11 de maig de 2018.
  9. ↑ «Xbox 360 Growth in Japan Has Topped All Platforms from March to September». GameDaily. AOL. Consultat el Dissabte, 25 d'octubre de 2008.
  10. ↑ 10,0 10,1 «PSP Japan's best-selling console in 2010». Eurogamer. Consultat el Plantilla:Dona't.
  11. ↑ «TurboGrafx-16 at 25: Remembering the Little PC Engine That Could» (en en-us). Consultat el Dimecres, 3 d'agost de 2016.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «[1]» (en ja).
  13. ↑ «Yearly market report».Famitsu Weekly.306
  14. ↑ Dreamcastcite note-dcsals-2
  15. ↑ Nihon Kōgyō Shinbunsha(1986).«Amusement».Business Japan.Nihon Kogyo Shimbun.31(7-12)Consultat el Dimarts, 24 de giner de 2012.
  16. ↑ «PlayStation2 Cumulative Production Shipments of Hardware | CORPORATE INFORMATION | Sony Computer Entertainment Inc.». SCEI. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2011. Consultat el Dissabte, 16 de juliol de 2011.
  17. ↑ «PlayStation Cumulative Production Shipments of Hardware». Sony Computer Entertainment. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2007. Consultat el Dimecres, 5 de setembre de 2007.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 (1995) Screen Digest, Screen Digest, p. de/img/ola4urz. jpg60.
  19. ↑ Javier Andrés. «Nintendo 3DS ya suma 330.000 unitats en Espanya». Consultat el 15 de maig de 2018.
  20. ↑ Miriam Prieto. «Videojocs: la partida es complica». Consultat el 15 de maig de 2018.
  21. ↑ Sergio C. González. «PS5 bat récorts de vendes en Espanya: millor llançament d'una PlayStation de sobretaula». Consultat el 29 de novembre de 2020.
  22. ↑ «a-psp-y-cuatro-de-ellas-en-dvd.html Sony llançarà 20 películes de targeta de memòria per a PSP, i quatre d'elles en DVD». La Vanguardia. Archivat des d'el a-psp-y-cuatro-de-ellas-en-dvd.html original, el 29 d'agost de 2025. Consultat el 2025-08-29. «Armstrong va recordar que Sony va introduir PlayStation en Espanya fa 10 anys en una primera versió que va aplegar a mes de tres millons d'usuaris»
  23. ↑ «Vendes: Ya hi ha 3 millons de consoles Nintendo Switch en Espanya». Consultat el 20 de decembre de 2023.
  24. ↑ Javier Andrés. «Nintendo Espanya va vendre casi 1,3 millons de consoles en 2010». Consultat el 15 de maig de 2018.
  25. ↑ Marcos Yasif. «Sony fixa en 2,7 millons les PS3 instalades en Espanya». Consultat el 15 de maig de 2018.
  26. ↑ Nintendo Acció.(49)
  27. ↑ «¿Pokémon? ¡¡Ho sent, està agotat!!».Nintendo Acció.(87)
  28. ↑ Andrés Pitarch. «PS5 és la consola de sobretaula de Sony menys venuda en Espanya». areajugones. sport. és. Consultat el 1 d'agost de 2026.
  29. ↑ J. Ollero. «PSP alcança els 50 millons d'unitats venudes en tot lo món». Consultat el 15 de maig de 2018.
  30. ↑ «Revelades les sifres de vendes de consoles en Espanya». Consultat el 27 de juliol de 2020.
  31. ↑ «Game Boy Advance aplega a Espanya».Hobby Consoles.(117)ISSN 6239-0104.
  32. ↑ Carmen Jane. «Més d'un milló de consoles es vendran enguany en Espanya». Consultat el 15 de maig de 2018.
  33. ↑ «Ya s'han venut més d'un milló de Xbox 360 en Espanya». Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2018. Consultat el 15 de maig de 2018.
  34. ↑ Micromanía (segona época).28
  35. ↑ «Aplega la màquina de jugar».Micromanía (segona época).29
  36. ↑ 36,0 36,1 «¿Quina Consola Comprar?».Axel Springer ES.(51)
    36–37.
  37. ↑ 37,0 37,1 «Sifres, sifres...».Tot Sega.(14)
  38. ↑ «Mega Drive: La més venuda».Tot Sega.(27)
  39. ↑ 39,0 39,1 (Maig de 2019) Super Nintendo Legends, Game Press, p. 17. ISBN 978-84-947303-6-8.
  40. ↑ Cano, Jiménez. «Vendre mig milló d'alguna cosa que val 400 euros en Espanya té el seu mèrit». El País. Consultat el 15 de maig de 2018.
  41. ↑ «Els verdaders inicis de Nintendo NES en Espanya». Consultat el 15 de maig de 2018.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 Andrés Pitarch. «En les senyes en la mà, en Espanya ya hi ha més Nintendo Switch 2 que Xbox Series». areajugones. sport. és. Consultat el 1 d'agost de 2026.
  43. ↑ «Videojocs a 10.000 pessetes i NASA en lloc de NES: aixina va ser l'arribada de les consoles a Espanya». Consultat el 9 de decembre de 2020.
  44. ↑ «Wii en Espanya: Crònica i Entrevista». Consultat el 15 de maig de 2018.
  45. ↑ «Dreamcast es retarda unes semanes».Hobby Consoles.(97)ISSN 6239-0104.
  46. ↑ «"El negoci de l'hardware mai ha segut rendable per a Sega"».Hobby Consoles.(114)ISSN 6239-0104.
  47. ↑ “Spain: Sega installed base forecasts” (en) . Screen Digest. Screen Digest Limited.
  48. ↑ «Va aplegar l'hora de la veritat».Tot Sega.(29)
  49. ↑ José Ángel Sánchez«“Sega Rali” “Virtua Fighter 2” o “World Wide Soccer”, exclusius per a Saturn, no han segut superats en els seus gèneros per cap atre títul».Hobby Consoles.(66)ISSN 6239-0104.
  50. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. 1997 IDATE report. Consultat el 26 de juliol de 2022.
  51. ↑ «S'han venut més de 22 millons de consoles de videojocs en mig de la pandèmia» (en és-mx). Forbes Mèxic. Consultat el 2022-05-30.

Bibliografia

Enllaços externs

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Videoconsola&oldid=1403270»