Mattel Electronics Auto Race
El Mattel Electronics Auto Race va ser el primer de la llínea de jocs de la divisió Mattel Electronics de Mattel, Inc. Es considera el primer joc portàtil totalment digital, solament en components electrònics d'estat sòlit i sense parts mecàniques,[1] inclús anterior al MicroVision de la Milton Bradley Company, que no disponia de controls de moviment. Trobar un d'estos sistemes en condicions de funcionament és poc freqüent.
Història
editarMattel va ser pionera en la categoria de jocs portàtils quan va llançar el seu Auto Race en 1976,[2][3] encara que a voltes es passa per alt per l'èxit d'un dels seus jocs posteriors, Football que va ser llançat un any més vesprada. Les imàgens es representaven per mig de llums LED roges i el sò consistia en simples chiulits. El joc en sí utilisava solament prop de 512 bytes de memòria.
Les vendes del Auto Race varen superar les expectatives. En la década de 1970 Mattel, empresa juguetera coneguda sobretot per a les nines Barbie i els cochets Hot Wheels, va anar en un principi escèptica respecte als productes basats en l'electrònica, especialment per lo que varen considerar el seu elevat preu llavors (24,99 dólars al por menor).[4] L'èxit de Auto Race va convéncer a Mattel per a continuar en el desenroll de Football, joc que va tindre gran èxit de vendes i era difícil de conseguir,[5] lo que va conduir a Mattel a la creació d'una nova divisió d'electrònica en 1978, i que durant un temps va ser extremadament rendable.
Desenroll
editarA George J. Klose, un ingenier de desenroll de productes de Mattel, se li va ocórrer l'idea de donar-li un nou propòsit a les funcions estàndar del hardware de les calculadores per a crear un joc electrònic portàtil utilisant segments individuals de la visualisació com a senyals lluminoses que donarien sensació de moviment en la pantalla, i aixina va dissenyar el joc Auto Race, inspirat en els jocs de carreres d'automòvils es trobaven habitualment en els salons recreatius de la década de 1970. En primer lloc Klose va fer un prototip de concepte que mostrava una senyal lluminosa en moviment en una pantalla LED, i sense utilisar un microprocessador per a poder conseguir l'aprovació de Mattel per a un eventual desenroll posterior. Després va buscar un fabricant que li proporcionara un circuit imprés que encaixara en una carcassa compacta. Klose i el seu director, Richard Cheng, es varen dirigir a la Divisió de Microelectrónica de Rockwell International, que per llavors era líder en el disseny dels chips de les calculadores portàtils, per a que li suministrara a Mattel el hardware necessari i els proporcionara respal tècnic.
Mark Lesser, un ingenier de disseny de circuits electrònics de la Rockwell, va escriure el software per al Auto Race de Mattel. En primer lloc, Lesser va tindre que redissenyar un chip existent d'una calculadora per a incloure un esquema de multiplexaació d'un controlador de pantalla i un controlador de sò especial per a un altaveu piezocerámico. Va procedir llavors a escriure el programa en llenguage ensamblador, tractant d'encaixar-ho en els 512 bytes de ROM que admetia el chip. No disponia de cap hardware de processament de sò, per lo que els sons es produïen alternar l'altaveu incorporat en la sincronisació de bucles dins del propi programa.[6]
Vore també
editar- DONKEY.BAS, un programa similar escrit en Microsoft BASIC
Referències
editar- ↑ Demaria, Rusel; Wilson, Johnny L. (2002). High Score! The Illustrated History of Video games, McGraw-Hill, p. 30. ISBN 978-0-07-222428-3.
- ↑ «A History of Gaming Platforms: Mattel Intellivision». Gamasutra. Consultat el 16 de juliol de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 17 de juliol de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de juliol de 2016.
- ↑ Douglas D. Armstrong. «[3]». Consultat el 17 de juliol de 2016.
- ↑ Scott Stilphen. «DP Interviews... Mark Lesser». DigitPress.com. Consultat el 16 de juliol de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mattel Electronics Auto Race» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.