Anar al contingut

Microsoft BASIC

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pantalla d'inici de l'interprete Atari Basic II de Microsoft.

Microsoft BASIC va ser el primer producte de la companyia Microsoft. La seua primera aparició va ser en 1975 com Altair BASIC, que va anar el primer BASIC (i de fet el primer llenguage de programació d'alt nivell) disponible per al microcomputador MITS Altair 8800


El intérpret Altair BASIC va ser desenrollat pels fundadors de Microsoft Paul Allen i Bill Gates en l'ajuda de Mont Davidoff, usant un software simulador d'Intel 8080 fet per ells mateixos eixecutant-se en un minicomputador PDP-10. Ellenguage BASIC era similar als intérprets de Digital Equipment Corporation, especialment en les operacions en cadenes, que varen variar entre les distintes implementacions de BASIC. BASIC usava cadenes assignades dinàmicament que almagasenaven el seu tamany, una característica no usada en C o C++ fins a l'aparició de la Standard Template Library en els 90. Moltes d'estes operacions de cadenes es mantenen actualment en el .NET Framework. Les primeres versions de BASIC només soportaven noms d'una lletra o dígits, pero Microsoft BASIC permetia l'us de noms de variable llarcs. No obstant, la taula de símbols en temps d'eixecució usava una busca llineal, per lo que un programa que usara vàries variables distintes s'eixecutava molt més despacio que un atre programa que usara una única matriu per a totes les seues variables.


Va ser distribuït en cinta perforada i en la seua versió original ocupava 4 KiB de memòria. La versió estesa de 8 KiB va ser generalisada en BASIC-80 (8080/85, Z80), i portada en BASIC-68 (6800), BASIC-69 (6809), i MOS Technology 6502-BASIC (desafortunadament ocupant sobre 9 KiB, en una era en la que els chips ROM de 8 KiB eren els estàndart), ademés del BASIC-86 (8086/88) de 16-bits. Era ideal per a ordenadors basats en ROM ya que no requerix un editor (cada llínea té que dur un número), ni una unitat de disc per a almagasenar còdic objecte o eixecutables. Era menys sofisticat que els ordenadors industrials, com el HP 9830, que tenia tecles dedicades per a carregar, almagasenar i tecles per a editar dins d'una llínea i depurar, pero els ordenadors personals, en canvi, no costaven 7000 dólars.


Despuix de l'èxit inicial del Altair BASIC, Microsoft BASIC es va convertir en la base d'un lucratiu negoci de llicències de software, sent portat a la majoria dels numerosos ordenadors domèstics i personals de la década dels 70 i especialment dels 80, i estenent-se més allà. Al contrari que el Altair BASIC original, la majoria dels BASIC d'ordenadors personals estaven residents en una ROM, i per això estava disponible en les màquines tan pronte s'encenien en la forma del característic prompt "READY.". Per lo tant, el Microsoft BASIC i atres variants de BASIC constituïen una part significativa i visible dels rudimentaris sistemes operatius de molts dels ordenadors domèstics.


Microsoft BASIC (BASICA.EXE, GWBASIC.EXE, QBASIC.EXE) ya no es troba en les distribucions de Windows o DOS, no obstant, es pot descarregar de varis servidors d'Internet, i archius de versions de DOS o vells discs de DOS que encara funcionen en màquines tipo Pentium. L'última versió de BASIC és VB.NET que incorpora la majoria de les característiques de C++ i C# i pot ser usat per a desenrollar formularis web, formularis windows, i aplicacions basades en servidor. La majoria dels eixemples de còdic de .NET es presenten en VB.NET al mateix temps que C#, i VB.NET continua sent el favorit dels programadors de Visual Basic.


Variants i derivats de Microsoft BASIC

Per a ordenadors de 8 bits

Per a ordenadors de 16 i 32 bits

Uns atres (de tercers)

  • FreeBASIC - Un compilador lliure dellenguage BASIC (Windows - Linux - DOS)
  • QB64 - Un compilador lliure dellenguage BASIC (Windows - Linux)

Enllaços externs

Control d'autoritats
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Microsoft_BASIC&oldid=1348804»