DOS

Erro al crear miniatura:

DOS

DOS (sigla de Disk Operating System, "Sistema Operatiu de Disc" o "Sistema Operatiu en Disc") va ser una série de sistemes operatius per a computadores personals (PC). Creat originalment per a computadores de la família IBM PC, que no utilisaven els processadors Intel 8086 i 8088, de 16 bits, sent el primer sistema operatiu popular per a esta plataforma. Contava en una interfaç de llínea de comando en modo text o alfanumèric, via el seu propi intérpret d'órdens, command. com. Provablement la més popular de les seues variants siga la pertanyent a la família MS-DOS, de Microsoft, suministrada en bona part dels ordenadors compatibles en IBM PC, en especial aquells de la família Intel, com a sistema operatiu independent o natiu, fins a la versió 6.22, freqüentment adjunt a una versió de l'interfaç gràfic de Windows de 16 bits, com les 3.1x. En les versions natives de Microsoft Windows, basades en NT (i este a la seua volta en VOS/2 2. x) (vejau Windows NT, 2000, 2003, XP o Vista o Windows 7) MS-DOS desapareix com a sistema operatiu (pròpiament dit) i entorn base, des del que s'arrancava l'equip i els seus processos bàsics i es procedia a eixecutar i carregar l'interfaç gràfic o entorn operatiu de Windows. Tot vestigi del mateix queda relegat, en tals versions, a l'existència d'un simple intérpret de comandos, denominat símbol del sistema, eixecutat com a aplicació per mig de cmd. exe, a partir del propi entorn gràfic (elevat ara a la categoria de sistema). Açò no és aixina en les versions no natives de Windows, que sí estan basades en MS-DOS, carregant-se a partir del mateix. Des dels 1.0x a les versions 3.1(1), de 16 bits, Ms Windows va tindre el plantejament d'una simple aplicació d'interfaç o entorn gràfic, complementària al propi intérpret de comandos, des del que era eixecutat. Va ser a partir de les versions de 32 bits, de nou disseny i major potència, basades en Windows 95 i 98, quan el MS-DOS comença a ser deliberadament camuflat pel propi entorn gràfic de Windows, durant el procés d'arrancada, donant pas, per defecte, a la seua automàtica eixecució, lo que acapara l'atenció de l'usuari mig i atribuïx a l'antic sistema un paper més depenent i secundari, aplegant a ser per molts oblidat i desconegut, i paulatinament abandonat pels desenrolladors de software i hardware, escomençant per la pròpia Microsoft (esta opció pot desactivar-se alterant l'entrada BootGUI=1 per BootGUI=0, de l'archiu de sistema, ara de text, MSDOS. SYS). No obstant, en tals versions, Windows no funcionava de forma autònoma, com a sistema operatiu. Tant vàries de les funcions primàries o bàsiques del sistema com la seua arrancada es deuen encara en les versions de 32 bits, als distints mòduls i archius de sistema que componien el modest armassó del DOS, requerint aquelles un mínim dels archius bàsics d'est, per a poder eixecutar-se (tals com IO. SYS, DRVSPACE. BIN, EMM386. EXE i HIMEM. SYS). Existixen vàries versions de DOS:

• MS-DOS, de Microsoft, és el més conegut.
• PC-DOS, d'IBM.
• DR-DOS, de Digital Research, que passaria posteriorment a Novell (Novell DOS 7.0), després a Caldera i finalment a DeviceLogics.
• FreeDOS, és el més recent, de llicència lliure i còdic obert. Pot fer, en la seua versió per a GNU/Linux i UNIX, d'emulador de MS-DOS baix sistemes d'este tipo.
• AmigaDOS

En l'aparició dels sistemes operatius en interfaç gràfic d'usuari (GUI), del tipo Windows, en especial aquells de 32 bits, del tipo Windows 95, el DOS ha anat quedant relegat a un segon pla, fins a vore's reduït el mer intérpret d'órdens, i a les llínees de comandos (en especial en fichers de tipo . PIF i . BAT), com ocorre en els sistemes derivats de Windows NT.

Història

L'història comença en 1981 en la compra, per part de Microsoft, del sistema operatiu QDOS (Quick Disk Operating System), que despuix de realisar-li poques modificacions, es convertix en la primera versió del sistema operatiu de Microsoft, denominat MS-DOS 1.0 (Microsoft Disk Operating System). A partir d'ací, succeïxen una série de modificacions del sistema operatiu, fins a aplegar a la versió 7.1, a partir de la qual MS-DOS deixa d'existir com a tal i es convertix en una part integrada del sistema operatiu Microsoft Windows.

Cronologia de MS-DOS en totes les seues versions

En 1982, apareix la versió 1.25 que afig soport per a disquets de doble cara. En 1983, el sistema comença a tindre més funcionalitat, en la seua versió 2.0, que afig soport a discs durs IBM de 10 MB, i la possibilitat de llectura-escritura de disquets de 5¼" en capacitat de 360 Kb. En la versió 2.11 del mateix any, s'afigen nous caràcters de teclat. El 14 d'agost de 1984, Microsoft llança MS-DOS 3.0, i és llavors quan s'afig soport per a discs d'alta densitat d'1,2 MB i possibilitat d'instalar un disc dur en un màxim de 32 MB. En eixe mateix any, s'afegiria en la versió 3.1 el soport per a rets Microsoft.

Tres anys més vesprada, en 1987, es llança la versió 3.3 en soport per als disquets de 3½", i es permet utilisar discs durs majors de 32 MB. En 1988, Microsoft trau al mercat la seua versió 4.0 i en ella el soport per a especificació de memòria estesa (XMS) i la possibilitat d'incloure discs durs de fins a 2 GB, cal destacar que esta versió va ser la major catàstrofe realisada per l'empresa, perque estava plena de bugs, fallos, etcétera, que varen arreglar en 1989 en ellançament de la versió 4.01 que solucionava tots estos problemes i fallos. En 1991, un dels alvanços més rellevants de l'història de MS-DOS, és el pas de la versió 4.01 a la versió 5.0, en la que DOS, és capaç ya de carregar programes en la part de la memòria alta del sistema utilisant la memòria superior (dels 640 Kb als 1024 Kb). En la versió 5.0 s'afig el programador BASIC i el famós editor EDIT. També es varen afegir les utilitats UNDELETE (recuperació de fichers borrats), FDISK (administració de particions) i una utilitat per a fer funcionar els programes dissenyats per a versions anteriors de MS-DOS, cridada SETVER. A finals de 1992 es resolen uns problemes en UNDELETE i CHKDSK en la versió 5.0a. En 1993, apareix MS-DOS 6.0 en moltes novetats, entre elles l'utilitat Doublespace que s'encarregava de comprimir el disc i aixina tindre més espai disponible, també es va incloure un antivirus bàsic (MSAV), un defragmentador (DEFRAG), un administrador de memòria (MEMMAKER) i es varen suprimir certes utilitats antigues, que fent un mal us d'elles podien destruir senyes, estes utilitats eren JOIN i RECOVER, entre unes atres. En el mateix any ix la versió 6.2 que afig seguritat a la pèrdua de senyes de Doublespace, i afig un nou escàner de discs, SCANDISK, i soluciona problemes en DISKCOPY i SmartDrive. En la versió 6.21 apareguda en 1993, Microsoft suprimix Doublespace i busca una nova alternativa per a esta utilitat. En 1994, apareix la solució al problema de Doublespace, és l'utilitat de la companyia Stac Electronics, Drivespace, l'elegida per a incloure's en la versió 6.22. En 1995 apareix Microsoft Windows 95, i que en l'aparició del mateix, supon apartar a MS-DOS a un pla secundari. El sistema MS-DOS no obstant seguix sent en 1995 una nova versió, la 7.0, en la que es corrigen multitut d'utilitats i proporciona soport per a noms llarcs. Les utilitats borrades de l'anterior sistema operatiu les podem trobar en el directori del CD de windows 95 otheroldmsdos. En 1997 apareix Windows 95 OSR2, i en ell una revisió exhaustiva del sistema DOS, afegint el soport per a particions FAT32. A partir de llavors, MS-DOS deixa d'existir com a sistema operatiu.

Versions de DOS

Varen ser vàries les companyies que varen desenrollar versions del DOS, generalment molt similars entre sí. PC-DOS i MS-DOS, per eixemple, varen escomençar sent pràcticament idèntics, encara que varen acabar sent molt distints. Les versions més conegudes són QDOS, PC-DOS, MS-DOS i FreeDOS, entre unes atres.

Sistema operatiu	Any de llançament	Desenrollador
QDOS	1979	Tim Paterson
MS-DOS	1981	Microsoft
IBM PC DOS	1981	IBM & Microsoft
DR-DOS	1988	Digital Research
Novell DOS	1991	Novell
FreeDOS	1994	Jim Hall & The FreeDOS team
Apple DOS	1978	Apple
AmigaDOS	1985	Amiga Corporation (Commodore)

En el sistema operatiu GNU/Linux és possible eixecutar còpies de DOS baix DOSEmu, una màquina virtual nativa de GNU/Linux per a eixecutar programes en modo real. Hi ha molts atres emuladorés per a diferents versions d'UNIX, inclús per a plataformes diferents a l'arquitectura de processador x86.

Característiques

El DOS carix per complet d'interfaç gràfic, i no utilisa el rata, encara que a partir de certes versions solia incloure controladores per a detectar-ho, inicializarlo i fer-ho funcionar baix diverses aplicacions d'edició i d'interfaç i entorn gràfic, ademés de diversos jocs que tendien a requerir-ho (com jocs d'estratègia, aventures gràfiques i Matamarcianos subjectius, entre uns atres). Per sí solament és incapaç de detectar l'hardware, a menos que les mencionades controladores incloguen en el seu núcleu de sistema, com a residents en memòria, el còdic, instruccions i funcions necessàries. En qualsevol cas, l'intérpret de comandos i la majoria de les seues aplicacions i mandats d'edició devien o podien ser fàcilment controlats manualment, a través del teclat, ya fòra per mig de comandos, o introduint tecles d'accés ràpit per a activar els distints menús i opcions des de l'editor (un bon eixemple d'açò últim són l'editor de text edit. com, el menú d'ajuda help. exe, o l'intérpret de BASIC qbasic. exe, inclosos en les últimes versions del MS-DOS). Tals opcions seguixen, de fet, trobant-se presents en els Windows, en versions molt posteriors. El DOS no és ni multiusuario ni multitarea. No pot treballar en més d'un usuari ni en més d'un procés al mateix temps. En les seues versions natives (fins a la 6.22 en el MS-DOS), no pot treballar en particions de disc massa grans, superiors als 2 GB, que requerixen formats i sistemes d'archius tals com el FAT32, propi de Windows de 32 bits (a partir del 98), o el NTFS, propi de Windows de tipo NT. Originalment, per llimitacions del software, no podia manejar més de 64KB de memòria RAM. En les versions anteriors a la 4.0, ellímit, a la seua volta, era de 32 MB per partició, al no soportar encara el format FAT16 (desenrollat en 1987). Poc a poc, en les millores en l'arquitectura dels PC, va aplegar primer a manejar fins a 640 KB de RAM (la cridada "memòria convencional", o base), i després fins a 1 megabyte (agregant a la memòria convencionala "memòria superior" o UMB). Més vesprada, varen aparéixer mecanismes com la memòria expandida (EMS) i la memòria estesa (XMS), que permetien ya manejar varis megabytes. Des del punt de vista dels programadors, este sistema operatiu permetia un control total de la computadora, lliure de les capes d'abstracció i mides de seguritat a les que obliguen els sistemes multiusuario i multitarea. Aixina, fins a l'aparició del DirectX, i en la finalitat d'aprofitar al màxim l'hardware, la majoria de videojocs per a PC funcionaven directament baix DOS. La necessitat de mantindre la compatibilitat en programes antics, feya cada volta més difícil programar per a DOS, degut a que la memòria estava segmentada, és dir, la memòria apuntada per una busca tenia com a màxim el tamany d'un segment de 64KB. Per a superar estes llimitacions del modo real dels processadors x86, es recorria al modo protegit dels processadors posteriors (80386, 80486...), utilisant programes extensores que feyen funcionar programes de 32 bits sobre DOS. Encara que este sistema operatiu siga un dels més antics, encara els entorns operatius Windows de 32 bits, fins al 98, tenien com a plataforma base camuflada o oculta el DOS. El seu intérpret de comandos, denominat, per lo general, Command Prompt o Símbol del Sistema, pot invocar-se des de l'interfaç com command. com, o, en versions posteriors, basades en NT, que ya no es basen ni partixen de MS-DOS, per mig de cmd. exe, açò passa també en Windows EM a pesar d'estar encara basat en l'antiga arquitectura 9x. També existixen, per a sistemes actuals, emuladors com DOSBox, o entorns de còdic obert com el FreeDOS, comuns abdós en GNU/Linux; això permet recuperar la compatibilitat perduda en certes aplicacions natives per a este antic sistema, que ya no poden funcionar des dels nous Windows, basats en NT, o baix sistemes operatius d'arquitectura dispar, com els UNIX i GNU/Linux.

Órdens principals

• DIR: mostra un llistat d'archius, que estan continguts en un directori.
• TYPE: mostra el contingut d'un archiu en pantalla.
• COPY: copia archius en un atre lloc.
• REN o RENAME: renombra archius.
• d'EL o ERASE: borra un o varis archius (en possibilitat de recuperar-els per mig de l'orde UNDELETE, present en les últimes versions natives del DOS, llevat que elloc de l'archiu o archius borrats haguera segut utilisat en posterioritat).
• MD o MKDIR: crea un nou directori.
• CD o CHDIR: canvia el directori actual per l'especificat.
• RD o RMDIR: borra un directori buit.
• ATTRIB: permet assignar o llevar atributs d'archius (tals com +A: ya modificat, +H: amagat, +R: de solament llectura, o +S, archiu especial del sistema, o a l'inversa).
• TREE: mostra gràficament l'estructura de directoris d'una unitat o ruta d'accés.

• DELTREE: borra un directori en tot el seu contingut, inclosos subdirectoris (va aparéixer en les últimes versions).
• CLS: neteja la pantalla.
• DONA'T: permet vore i canviar la data.
• CLAVE: permet vore i canviar l'hora.
• LABEL: permet vore i canviar l'etiqueta d'una unitat de disc o "volum".
• HELP: oferix ajuda sobre les distintes órdens.
• SORT: ordena les entrades.
• FC o COMP: compara les diferències entre el contingut de dos archius.
• FIND: busca cadenes de text dins del contingut d'un archiu.
• TACS: ordena tots els archius del PC.
• EDLIN o EDIT: permet editar archius, guardant els canvis efectuats en el sistema.
• VOL: mostra l'etiqueta del volum i el número de série del disc.
• VERIFY: comunica a Windows si deu comprovar que els archius s'escriuen de forma correcta en un disc.
• CD..: retrocedix a la branca anterior. Algunes d'estes órdens admeten l'us de paràmetros, també cridats modificadores.

Eixemple d'eixida

 C:>dir
  Volume in drive C has no label
  Volume Serial Number is 1234-5678
  Directory of C: AUTOEXEC TTZ         1,120  07-26-03  1:054a
 MSDOSS1 BAK         1,779  01-21-96  10:12p
 SETUP          <DIR>        01-21-96  9:06p
 HIDDEN   CH1        19,296  01-21-96  7:27p
 CONFIG   BAK           122  01-21-96  2:25p
 GAMES          <DIR>        01-21-96  9:06p
 WS_FTP   LOG           128  01-21-96 34:36p
 CONFIG   DOS            50  01-21-96  2:25p
 AUTOEX2 BAK         1,150  01-22-03  2:13p
 CYGNUS         <DIR>        01-21-96  9:38a
 JAVA           <DIR>        01-21-96  9:40a
 TMP            <DIR>        01-21-96  4:01p
 I              <DIR>        01-21-96  4:23p
 COMMAND  COM        93,890  01-21-96 6:22p
 WINDOWS        <DIR>        01-21-96  8:42p
 MOUSE          <DIR>        01-21-96  8:45p
 BASIC          <DIR>        01-21-96  5:09p
 MASM           <DIR>        01-21-96  5:09p
 CONFIG   SYS           122  01-31-03 9:50p
 PROGRA1       <DIR>        01-21-96  6:26p
 MYDOCU1       <DIR>        01-21-96  9:00p
 AUTOEXEC BAT         1,150  07-26-03  10:03a
         10 file(s)     12,056,573 bytes
         12 dir(s)        1,214.84 MB free

Us de modificadores

• Modificadores de l'orde DIR:
• dir /s: mostra ellistat en el contingut d'un directori i de tots els seus subdirectoris.
• dir /p: pausa el text d'eixida en pantalla i espera que l'usuari pulse una tecla per a continuar.
• dir /w: ordena ellistat a lo ample de la pantalla.
• dir /ah: mostra els archius amagats del directori actual.
• dir /as: mostra els archius de sistema del directori actual.
• dir /r: mostra els archius marcats "solament llectura" del directori actual.
• dir /on: mostra els archius ordenats alfabéticamente.
• dir /od: mostra els archius ordenats per data. el dir és un sistema cobo. Els modificadores poden combinar-se, per eixemple:
• dir /p /w /on

Órdens alvançades

Certes órdens, com COPY, poden rebre paràmetros que permeten una manipulació d'archius certament alvançada, en particular el modificador /b, que efectua una còpia binaria. Per eixemple, la seqüència: copy /b archive1 + archiu2 + archiu3 archiu4: copiarà el contingut d'archiu1, archiu2 i archiu3 en un nou archiu, denominat archiu4. Ademés, el DOS permetia escriure archius de procés per lots (chicotets scripts per a COMMAND. COM), l'extensió del qual era . BAT, que admetien órdens com IF, GOTO i CHOICE (que demanava l'entrada d'un caràcter entre els especificats). Aixina, es podien fer menús, automatisar tasques, etcétera.

Vore també

• DOSBox
• Emulador de terminal
• Intérpret de comandos
• Llínea de comandos
• Prompt

Enllaços externs

• Navegadors web per a DOS (anglés).
• [1] Emulador de DOS per a GNU/Linux (anglés).
• [2] ARACHNE, navegador web gràfic per a DOS.
• Introducció a DOS.