Emulador de terminal
Un emulador de terminal o emulador de consola és un programa informàtic que simula el funcionament d'un terminal de computadora en qualsevol dispositiu de visualisació. Normalment sol estar accessible pulsant CTRL + ALT + T simultàneament. Un emulador de terminal dins d'una interfaç gràfic d'usuari és comunament coneguda com una finestra de terminal.
Els emuladors de terminal incorporen característiques tals com a control de processos, redirecció d'entrada/eixida, llistat i llectura de fichers, protecció, comunicacions i un llenguage d'órdens per a escriure seqüències d'instruccions per lots o scripts. Un dels llenguages o intérprets més coneguts, és el Bourne Shell, el qual va anar l'intérpret usat en les primeres versions d'Unix i es va convertir en un estàndart de facto.[1]
En ingressar les órdens en l'emulador, un intérpret de comandos analisa la seqüència de caràcters ingressada i, si la sintaxis de l'orde és correcta, l'eixecuta, recorrent per a això a les funcions que oferix el sistema operatiu o el programa que representa, be siga un gestor de banc de senyes, una sessió de FTP, etc. La resposta a l'usuari es representa en el monitor; és una forma de treball interactiva, és dir, usuari i màquina es comuniquen en forma successiva.
Història
Des dels seus inicis, els ordenadors contaven en chicotets terminals de text per a interactuar en els seus usuaris. Un terminal es compon únicament d'un teclat i una pantalla capaç de mostrar text. Estes terminals es conectaven a la computadora a través d'una interfaç serie (més o menys, un simple cable). Un ordenador podia tindre conectats varis terminals simultàneament.
En la proliferació dels miniordenadors, una mateixa persona estava obligada a manejar varis terminals sobre la seua taula, un per cada ordenador. Ya que estos ordenadors ya disponien de rets de comunicacions, es va fer palesa l'idoneïtat de poder controlar varis ordenadors des d'un mateix terminal. Per a fer açò possible, es va escriure un programa emulador que bàsicament, permet a un ordenador simular ser un terminal d'un atre ordenador. Aixina varen nàixer els primers emuladors de terminal per a Unix.
L'utilitat del emulador de terminal es va fer encara major en l'arribada dels ordenadors personals a les empreses. Els treballadors ara tenien un ordenador d'escritori i un terminal sobre la seua taula. Açò no solament significava un incordi per al treballador. També suponia un sobrecoste per a l'empresa ya que tenia que mantindre dos equips distints, la ret de comunicacions i les conexions serie dels terminals. L'us d'un emulador de terminal permetia eliminar el vell terminal físic aixina com tots els cables serie, donant valor afegit a la ret de comunicacions. Ademés el cost de la llicència d'un emulador de terminal és sensiblement inferior al cost d'un terminal físic.
Hui dia els emuladors de terminal per a ordenador personal seguixen en us en aquelles organisacions que mantenen sistemes centrals (com a bancs i Administracions Públiques), aixina com en la majoria de sistemes operatius moderns, dels quals cal destacar GNU/Linux, ya que els usuaris alvançats d'este últim solen usar els emuladors de terminal per a la majoria de tasques d'administració del sistema.
Els emuladors de terminal tenen la seua evolució en els moderns escritoris remots.
Tipologia
Tots els emuladors de terminal són molt simples, es llimiten a enviar i rebre caràcters de text a través d'una ret de comunicacions. Els caràcters enviats es corresponen en pulsacions en el teclat i els caràcters rebuts corresponen en la pantalla visualisada. Lo únic que els diferència és el tipo de terminal físic emulat. Encara que existix una gran varietat de terminals (tant físics com emulats), casi tots ells són variacions de dos models bàsics:
- La gama VT-100. Es tracta de terminals fabricats per DEC i utilisats principalment en els seus ordenadors VAX i posteriors. Especialment popular és el model VT-320.
- La gama 3270. Són terminals fabricats per IBM para tots els seus ordenadors centrals. Són més sofisticats que els terminals VT-100 ya que disponen de cursor i camps que l'usuari pot reblir abans de ser enviats a l'ordenador central. És dir, no s'envia cada pulsació de tecla sino el conjunt de tot lo teclejat en la pantalla una volta que es pulsa la tecla "Enter".
La diferència entre terminals està en el joc de caràcters amprats, els còdics de control que ampren (per eixemple, per a borrar la pantalla) i els diferents còdics de caràcter que corresponen a cada tecla.
Vore també
Referències
- ↑ escomposlinux.org (ed.): «Beyond Linux From Scratch - Versió 6.0 Part II. Configuració posterior a LFS i Software Adicional». Consultat el 21 de decembre de 2009.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Emulador de terminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.