Interfaç gràfic d'usuari

Archiu:Galaxy Z.jpg

Interfaç gràfic d'usuari

El interfaç gràfic d'usuari, coneguda també com GUI (del anglés: graphical user interface), és un programa informàtic que actua d'interfaç d'usuari, usant un conjunt d'imàgens i objectes gràfics per a representar l'informació i accions disponibles en l'interfaç. El seu principal us consistix en proporcionar un entorn visual senzill per a permetre la comunicació en el sistema operatiu d'una màquina o computadora.

Habitualment les accions es realisen per mig de manipulació directa, per a facilitar l'interacció de l'usuari en la computadora. Sorgix com a evolució dels interfaços de llínea de comandos que s'usaven per a operar els primers sistemes operatius i és peça fonamental en un entorn gràfic. Com a eixemples d'interfaç gràfic d'usuari, cal citar els entorns d'escritori Windows, el de Linux o el de macOS.

En el context del procés d'interacció persona-computadora, l'interfaç gràfic d'usuari és l'artefacte tecnològic d'un sistema interactiu que possibilita, a través de l'us i la representació del llenguage visual, una interacció amigable en un sistema informàtic.

Disseny de l'interfaç d'usuari i d'interacció

Dissenyar la composició visual i el comportament temporal d'una GUI és una part important de la programació d'aplicacions en el camp de la Interacció persona-ordenador. El seu objectiu és millorar l'eficiència i la facilitat d'us del disseny llògic subjacent d'un programa almagasenat, una disciplina de disseny anomenada usabilidad. Varis métodos de disseny centrat en l'usuari s'utilisen per a garantisar que el llenguage visual introduït en el disseny s'adapta be a les tasques.

Les característiques visibles de l'interfaç gràfic d'una aplicació a voltes es diuen cromo o GUI. Normalment, els usuaris interactuen en l'informació per mig de la manipulació visual de widgets que permeten interaccions adequades al tipo de senyes que tenen. Els widgets d'un interfaç ben dissenyat se seleccionen per a recolzar les accions necessàries per a alcançar els objectius dels usuaris. Un Model-Vista-Controlador permet estructures flexibles en les que l'interfaç és independent i indirectament vinculada les funcions de l'aplicació, de modo que la GUI pot personalisar-se fàcilment. Açò permet als usuaris seleccionar o dissenyar atres skins a voluntat i facilita el treball del dissenyador per a canviar l'interfaç a mida que evolucionen les necessitats de l'usuari. Un bon disseny de l'interfaç d'usuari es relaciona més en els usuaris i menys en l'arquitectura del sistema. Els widgets grans, com les finestres, normalment proporcionen un marc o contenidor per al contingut principal de la presentació, com una pàgina web, un mensage de correu electrònic o un dibuix. Els més menuts solen actuar com una ferramenta d'entrada de l'usuari.

Es pot dissenyar una GUI per als requisits d'un mercat vertical com a interfaços gràfics d'usuari específiques de l'aplicació. Alguns eixemples inclouen caixers automàtics (ATM), pantalles de punts de venda (POS) en restaurants, sistemes d'autopago utilisats en tendes minoristes, per a billets d'avió i facturació automàtica, quioscs d'informació en un espai públic, com una estació de tren o un museu, i monitors o pantalles de control en una aplicació industrial incrustada que utilisen un sistema operatiu de temps real (RTOS).

Els teléfons celulars i els sistemes de videojocs portàtils també utilisen el GUI de pantalla tàctil específiques d'aplicacions. Els automòvils més nous utilisen el GUI en els seus sistemes de navegació i centres multimèdia, o combinacions de centres multimèdia de navegació.

Història

Precursors

Els investigadors del Stanford Research Institute liderats per Douglas Engelbart, varen desenrollar un interfaç de hipervínculos en modo text governada per una rata, que també varen inventar. Este concepte va ser ampliat i traslladat a l'entorn gràfic pels investigadors del Xerox PARC en la ciutat nortamericana de Pal Alt. L'entorn es va denominar PARC User Interface i en ell es varen definir els conceptes de finestres, casella de verificació, botons de radi, menús i busca de la rata. L'interfaç va ser implementat comercialment en la computadora Xerox Star 8010.

Xerox Alt

El Xerox Alt, desenrollat en el Xerox PARC en 1973, va ser una de les primeres computadores personals, aixina com el primer que va usar la metàfora d'escritori i un interfaç gràfic d'usuari.

Xerox Star 8010

L'estació de treball Xerox Star, coneguda oficialment com el 8010 Star Information System (Sistema d'Informació Estrela 8010) va ser introduïda per Xerox Corporation en 1981. Va ser el primer sistema comercial en incorporar vàries tecnologies que han aplegat a ser hui en dia corrents en computadors personals, incloent la pantalla en bitmaps en lloc de sol text, un interfaç gràfic d'usuari basada en finestres, icons, carpetes, rata, ret Ethernet, servidors d'archius, servidors d'impressores i correu electrònic.

Apple Lisa, Macintosh, Apple II GS.

Despuix d'una visita al Xerox PARC en 1979, l'equip d'Apple encapçalat per Jef Raskin es concentra en dissenyar un entorn gràfic per a la seua nova generació de 16 bits, que es vorà plasmat en el Apple Lisa en 1983. Eixe sistema gràfic és portat al successor del Apple II, el Apple II GS. Un segon equip treballa en el Apple Macintosh que vorà la llum en 1984 en una versió millorada de l'entorn gràfic del Lisa ("vàrem pretendre fer una computadora tan simple de manejar com una tostadora"). Des d'eixe moment el Mac regnarà com a paradigma de usabilidad d'un entorn gràfic; pese a que per davall el sistema operatiu sofrixca canvis radicals, els usuaris no alvançats no són conscients d'això i no sofrixen els problemes d'atres plataformes.

Workbench

Workbench és el nom donat per Commodore a l'interfaç gràfic del AmigaOS, el sistema operatiu del Commodore Amiga llançat en 1985. A diferència dels sistemes més populars (GEM, Mac VOS, MS Windows...) és un verdader entorn multitarea sol rivalizado per l'interfaç X Window System dels diferents sabors d'Unix. La frase més repetida per un amiguero és: «per a massacrar marcians, formatear un disquet i enviar o rebre un Fax tot al mateix temps i sense penjar-se, necessites un 386 en disc dur, 16 MB de RAM i VOS/2; un Amiga 500 en disquet i solament la seua memòria base (512 KB de RAM i 512 KB d'ROM) és capaç de tot això». Encara que molt popular pels espectaculars (para llavors) gràfics de la màquina i el seu gran planter de videojocs, serà la negligència dels seus successius propietaris la principal causa de que acabe restringit a solament la plataforma Amiga.

GEOS

Per al Commodore 64 i el seu successor el Commodore 128 es va desenrollar l'entorn gràfic GEOS en 1986. Este entorn es va portar al IBM PC, va ser utilisat en vàries PDA i Nokia ho va usar com a base del seu actual sistema operatiu.

GEM

GEM (Graphical Environment Manager) és un GUI dissenyat per Digital Research en 1985 per a eixecutar-se sobre varis sistemes operatius de llínea de comandos del IBM PC i compatibles: funciona tant sobre IBM DOS /MS-DOS com sobre CP/M 86. La seua màxima popularitat en el PC aplega de la mà del Amstrad PC1512 i del Amstrad PC1640, els clónicos que varen trencar en Europa la barrera del preu popularisant el PC, fins a eixe moment relegat majoritàriament a oficines. Encara que s'incorpora en la seua primera generació de portàtils i en el Sinclair PC200, serà substituït en la següent generació de PCs Amstrad per Microsoft Windows 2.xx. En el PC viurà una segona joventut en vindre de série en DR-DOS com TaskMax.

Pero serà en els Atari ST i successors a on es convertirà en l'entorn gràfic oficial de la plataforma, alcançant gran popularitat, tant per ser en principi una alternativa barata al MAC en autoedición, com per fer-se en la caseta de mercat de la música professional.

Apple i Microsoft

En 1982, Apple havia començat com una microempresa formada per dos empleats, Steve Jobs i Steve Wozniak, i havia creixcut fins a convertir-se en una empresa de 300 millons de dólars. En 1983, ya s'havia convertit en una empresa de 1000 millons de dólars, el mateix valor que IBM.

En 1985, Microsoft trau al mercat Windows 1.0, entorn gràfic per a computadores PC IBM compatibles, en moltes semblances al Mac VOS. La resposta d'Apple a l'introducció del sistema operatiu Windows va ser l'interposició d'una demanda de varis mils de millons de dólars contra Microsoft, per violació de copyright.

En 1987 IBM es va vore obligada a entrar en el mercat de les computadores personals en entorn gràfic en el seu model IBM Personal System/2 (PS/2), aliant-se en Bill Gates (Microsoft), que havia desenrollat el VOS/2. L'interfaç gràfic d'este sistema operatiu era molt similar a la d'Apple. El VOS/2 no es va convertir en el nou estàndart del sector, degut fonamentalment al conflicte d'interessos entre IBM i Microsoft.

L'aparició de computadores IBM clónicas va fer que el sistema Windows es popularisara, #lo que va restar mercat a Apple. Esta es va recuperar a finals de 1990 llançant nous productes.

Una senyal inequívoca de l'èxit d'Apple va ser l'aparició de productes similars: una menuda companyia anomenada Nutek Computers Inc., va anunciar que estava desenrollant una computadora compatible en el Macintosh.

En 1991, John Sculley, director d'Apple, va revelar que la companyia estava considerant competir contra Microsoft en el camp del software venent el seu sistema operatiu a tercers. Apple va revelar que estava mantenint conversacions en el seu antic rival, IBM, destinades a compartir tecnologies. Varen decidir crear una joint venture per a desenrollar un sistema operatiu alvançat que abdós utilisarien en les seues noves màquines i llicenciarien a tercers. Este pla presentava un desafiu directe a Microsoft.

Microsoft conseguix convertir a Windows en el sistema operatiu més utilisat en el món, deixant a Apple en un segon lloc.

Tipos d'interfaços gràfics d'usuari

Les GUI i ZUI

Els tipos d'interfaços gràfics d'usuaris (GUI) que es troben en jocs de computadora, i les GUI alvançats basats en realitat virtual, s'usen en freqüència en tasques d'investigació. Molts grups d'investigació en Norteamérica i Europa estan treballant actualment en la interfaç d'enfocament de l'usuari o ZUI (Zooming User Interface), que és una bestreta llògica de les GUI, mesclant 3D en 2D. Podria expressar-se com «2 dimensions i mija en objectes vectorials d'una dimensió».

Interfaç d'usuari de pantalla tàctil

Algunes GUI són dissenyades per a complir en els rigorosos requisits dels mercats verticals. Estos es coneixen com les GUI d'us específic. Un eixemple d'un GUI d'us específic és l'ara familiar pantalla tàctil o touchscreen (pantalla que en ser tocada efectua els comandos del rata en el software). Es troba actualment implementat en molts restaurants i en moltes tendes d'autoservici de tot lo món. Va ser iniciat per Gene Mosher en la computadora del ST d'Atari en 1986, l'us que ell específicó en les GUI de pantalla tàctil ha encapçalat una revolució mundial i innovadora en l'us de les computadores a través de les indústries alimentícies i de begudes, i en vendes al por menor.

Atres eixemples de GUI d'us específic, relacionats en la pantalla tàctil són els caixers automàtics, els kioscos d'informació i les pantalles de monitoreo i control en els usos industrials, que ampren un sistema operatiu de temps real (RTOS). Els teléfons mòvils i els sistemes o consoles de joc també ampren les pantalles tàctils. Ademés la domòtica no és possible sense un bo interfaç d'usuari, o GUI.

Interfaç Natural d'Usuari (NUI)

Les NUI naturals són aquelles en les que s'interactua en un sistema, aplicació, etcétera, sense utilisar dispositius d'entrada com a rata, teclat, llapis òptic, etc. En lloc d'estos s'utilisen les mans o els ulls dels dits.

Interfaç de Veu (VUI)

Es tracta de programes capaços d'identificar i interpretar el parla. L'eixemple més clar que tenim és el recent auge de les inteligències artificials, com Siri, que es controlen per mig de la veu.

Interfaç de text (TUI)

S'utilisa principalment en l'àmbit de la programació de sistemes operatius i és l'evolució de l'interfaç de llínea de comando primitiva que usaven els primers programes de computadora.

Interfaç cervell-ordenador

O també cridada tecnologia BCI (Brain-Computer Interface). És el tipo d'interfaç més innovador que existix fins al moment, i encara que encara no conta en moltes aplicacions quotidianes, s'està utilisant per a controlar #pròtesis biónicas i donar instruccions senzilles a un software per mig de les ones cerebrals.

Idioma

És habitual poder canviar l'idioma de l'interfaç d'usuari.

Interfaç gràfic d'usuari tridimensional

Molts entorns i jocs utilisen els métodos dels gràfics 3D per a proyectar objectes en 3D de l'interfaç gràfic d'usuari en la pantalla. L'us de gràfics 3D s'ha tornat cada volta més comú en els principals sistemes operatius (per eixemple, Windows Aero, i Aqua (MacOS)) per a crear interfaços atractius, denominades eye candy, o en fins funcionals que només són possibles utilisant les tres dimensions. Per eixemple, el canvi d'usuari es representa girant una gaveta en cares que representen l'espai de treball de cada usuari, i la gestió de finestres es representa per mig d'un mecanisme de volteo a l'estil de Rolodex en Windows Vista (vejau Windows Flip 3D). En abdós casos, el sistema operatiu transforma les finestres sobre la marcha mentres seguix actualisant el contingut de les mateixes.

L'interfaç d'usuari en zoom (Zooming user interface en anglés, ZUI) és una tecnologia relacionada que promet oferir les ventages de representació dels entorns 3D sense els seus inconvenients de usabilidad de problemes d'orientació i objectes amagats. En 2006, Hillcrest Labs va presentar la primera ZUI per a televisió. Atres innovacions inclouen el Proyecte Looking Glass de Sun, Metisse, que era similar al Proyecte Looking Glass, BumpTop, en el que els usuaris poden manipular documents i finestres en moviment realiste i física com si foren documents físics, Croquet VOS, que està construït per a la colaboració, i compositing window managers com Enlightenment i Compiz. La realitat aumentada i la realitat virtual també fan us d'elements d'interfaç gràfic d'usuari en 3D.

Vore també

• AJAX
• Arquitectura de l'informació
• Biblioteca d'enllaç dinàmic
• Ingenieria de software
• Interfaç
• Interfaç d'usuari
• Interacció persona-computadora
• Interfaç de llínea de comandos (CLI)
• Llei de Fitts
• Look and feel
• Metàfora d'escritori

• Rich Internet Applications, en espanyol: Aplicacions riques d'internet.
• Usabilidad

Bibliografia

• Royo, Javier. Disseny Digital. Edicions Paidós Ibèrica, 2018.
• Shneiderman, Ben. Designing The user interface, Strategies for effective Human-computer interaction. Addison-wesley,1998

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Interfaç gràfic d'usuari.
• Apple v. Microsoft (en la Wikipedia en anglés)
• Ars Technica: A History of the GUI per Jeremy Reimer (anglés).
• Interfaços Gràfics d'Usuari (Història).
• Imàgens de casi tots els entorns gràfics de sistemes operatius
• cydiaimpactor.web.app