DR-DOS
El DR-DOS és un sistema operatiu compatible en el MS-DOS per a computadores personals compatibles en l'IBM PC. Va ser desenrollat originalment per Digital Research de Gary Kildall i derivat del Concurrent PC DOS 6.0, el qual a la seua volta era un successor alvançat del CP/M-86. Degut a que va canviar vàries voltes d'amo, es varen produir vàries versions posteriors com Novell DOS, Caldera OpenDOS, etc.
Història
Orígens en CP/M
L'original CP/M de Digital Research per a sistemes de 8 bits basats en els processadors Intel 8080 i Z-80 va engendrar vàries versions derivades, la més notable CP/M-86 per a la família de processadors Intel 8086/8088. Encara que CP/M havia dominat el mercat, en 1981 l'IBM PC va produir un canvi massiu.
IBM es va acostar originalment a Digital Research, buscant una versió x86 de CP/M. No obstant, per desacorts pel contracte IBM va rebujar el tracte i va firmar en Microsoft, que va comprar a Seattle Computer Products el seu sistema operatiu 86-DOS per a convertir-ho en MS-DOS i IBM PC DOS. L'estructura de les instruccions i l'API de 86-DOS imitaven a CP/M aixina que Digital Research va demandar. IBM va acordar vendre CP/M-86 al mateix temps que PC DOS. No obstant, mentres venia PC DOS en $40 dólars, CP/M-86 ho venia en $240.
Digital Research va tractar de promoure CP/M-86 i el seu successor multitareas multiusuario Concurrent CP/M-86 pero finalment varen donar la batalla per perduda i varen modificar Concurrent CP/M-86 per a que permetera córrer les mateixes aplicacions que MS-DOS i PC DOS.
Inicialment Digital Research va desenrollar DOS Plus com una versió retallada i monousuario de Concurrent DOS pero va resultar tindre mal eixercite. Digital Research va fer un segon intente esta volta creant un sistema natiu. El nou sistema operatiu va ser llançat en 1988 com DR DOS.
El primer DR-DOS
ya que Digital Research no podia competir en el predomini de MS-DOS, va decidir modificar el seu sistema operatiu per a que fora compatible en el de Microsoft, i aixina, en 1988, va nàixer DR DOS 3.31, compatible en Compaq MS-DOS 3.31. En aquell moment, MS-DOS solament es venia preinstalado, i DR-DOS va tractar de competir per dos fronts: per un costat, va eixir a la venda en tendes; per un atre, va oferir als fabricants llicències més barates.
La versió més rellevant
La versió més important de DR DOS va ser la versió 5.0, en 1990. Llançada per a competir en el MS-DOS 4.x, incloïa un administrador d'archius gràfic (ViewMAX), i la capacitat de carregar el sistema en memòria alta en ordenadors en processador 286 i carregar els dispositius en blocs UMB, alguna cosa molt útil per als usuaris que cada volta tenien que manejar més hardware pero seguien llimitats a 640 KB de memòria convencional, que a voltes quedaven llimitades a 400 KB despuix d'instalar els controladors. Estes característiques solament eren oferides, fins a aquell moment, per aplicacions com QEMM, i no per sistemes operatius.
La competència en Microsoft
El mateix més en que va aparéixer DR-DOS 5.0, es va anunciar l'aparició de MS-DOS 5.0, que al final es retardaria fins a l'any següent. El sistema de Microsoft presentava les mateixes capacitats de maneig de memòria que DR-DOS 5.0, pero la sintaxis dels seus comandos no era totalment compatible (per eixemple, DR-DOS usava XDEL per a lo que en MS-DOS 5 seria DELTREE i en Windows NT és DEL /S).
Digital Research va respondre en DR-DOS 6.0 en 1991. Les seues principals característiques eren el compressor de disc SuperStor (en aquella época eren habituals els discs durs de 40 MB) i la capacitat multitarea proporcionada per TaskMax. Si ben inferior a aplicacions com DesqView, l'introduir multitarea suponia una important millora respecte de MS-DOS.
Com a resposta, Microsoft inclouria utilitats de tercers, tals com un compressor d'archius (DoubleSpace, després cridat DriveSpace per problemes llegals), en el seu MS-DOS 6.0.
El decliu
Digital Research va ser comprada per Novell en la seua estratègia de competir en Microsoft. Com a resultat d'això, va aparéixer Novell DOS 7.0, la principal ventaja del qual sobre MS-DOS era oferir una versió personal del sistema de ret Novell, sistema que començava a perdre popularitat a causa de l'aparició de Windows per a Treball en Grup. Finalment, DR-DOS va ser venut a Caldera en 1996. Possiblement el principal interés de Caldera en el producte era una antiga demanda contra Microsoft per competència deslleal, ya que encara que el producte era altament compatible a nivell binari en MS-DOS, Microsoft es va esforçar en introduir còdic en Windows específicament per a fer-ho incompatible en DR-DOS.
El DR-DOS 7.01 de Caldera va ser distribuït com freeware per a us no comercial, incloent el còdic font, en el nom d'OpenDOS, pero en la versió 7.02 es va tornar a un model completament tancat.
En 2002, la divisió de Caldera dedicada a DR-DOS (Caldera Thinclients, després Lineo), despuix de traure la versió 7.03 en 1999, va decidir centrar-se en Linux i va vendre DR-DOS a l'empresa DeviceLogics, que en 2004 va produir DR-DOS 8.0. Els DR-DOS de Lineo i DeviceLogics s'han llicenciat habitualment per al seu us en sistemes integrats o per a utilitats que necessiten usar un disc d'arrancada (per eixemple, les utilitats de disc de Seagate).
Mentrestant, el proyecte DR-DOS enhancement ha tractat de crear un sistema operatiu a partir de la font oberta del DR-DOS 7.01.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «DR-DOS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.